BRAINWASHED:SEX-CAMERA-POWER (2022) és un documental basat en l’aclamada conferència universitària de la productora i directora independent estatunidenca Nina Menkes «Sexe i poder: el llenguatge visual del cinema», un estudi sobre l’enquadrament dels cossos femenins en el cinema al llarg de totes les èpoques i de com aquesta visió distorsionada ha influenciat en l’abús i la discriminació contra les dones a la vida real. Menkes no pretén aprofundir en la teoria del cinema, sinó mostrar de manera clara i senzilla "els 120 anys de mirada masculina sobre les nostres esquenes".
A BRAINWASHED s’evidencia el biaix de gènere del llenguatge cinematogràfic a través de l’anàlisi de gairebé 180 fragments de pel·lícules de diferents èpoques. Segons el documental, que intercala clips de pel·lícules estrenades entre 1896 i 2020 i que compta amb entrevistes a directores com Laura Mulvey, Joey Soloway, Julie Dash o Eliza Hittman, la misogínia i la cultura de la violació han tingut en el cinema de Hollywood el seu millor aliat durant anys. "Tot l’equip que va muntar la pel·lícula la vam veure com un tema de conversa. No es pretenia que fos la versió definitiva de la representació de la dona al cinema. És un iniciador de conversa".
Així, quatre dècades després que la britànica Laura Mulvey denunciés per primera vegada el domini de la mirada masculina al cinema en el seu assaig "Placer Visual y Cine Narrativo" (1975), Menkes ens convida a despertar del "brainwashed" analitzant amb profunditat el disseny dels plans i relacionar-ho amb la discriminació de la dona i els casos d’abusos sexuals destapats pel #metoo. I és que ningú escapa d’aquesta mirada esbiaixada que sembla ancorada en el subconscient col·lectiu: ni Scorsese, ni David Lynch, ni Tarantino ni Kubrick, ni Paul Thomas Anderson, però tampoc Julia Ducournau ni Sofia Coppola. Precisament, que estiguem parlant d’algunes de les millors pel·lícules i cineastes de la història del cinema, ha fet encara més difícil la possibilitat de qüestionar aquesta mirada tan injustament present a moltes produccions.
L'any 2017, dues setmanes després que es fessin públiques les denúncies contra el poderós productor de cinema Harvey Weinstein, Nina Menkes va escriure The Visual Language of Oppression, un article en què vinculà els abusos sexuals a la indústria del cinema amb la representació cinematogràfica que converteix la dona en objecte de desig per al gaudi de la mirada masculina. Anys després, Menkes amplià la seva crítica gràcies al documental Brainwashed: Sex-Camera-Power. Menkes formula la seva pel·lícula com una continuació de l’assaig de Laura Mulvey. No només assenyala la violència simbòlica que el cinema exerceix sobre les dones, sinó que va més enllà: revela com aquesta representació a la pantalla té conseqüències materials. Menkes evidencia que la manera com les dones són filmades afecta directament a la seva discriminació i crea un entorn que facilita l’assetjament i l’abús sexual en la indústria del cinema. En altres paraules, l’abús sexual en el camp cinematogràfic és la pràctica d’una ideologia constituïda pel propi cinema durant anys.
No només els guions són sexistes quan construeixen dones com si fossin figures merament decoratives, sinó que la manera com són enquadrades a la pantalla perpetua la diferència de poder entre homes i dones, on ells són el subjecte, amb personatges complexos, i elles l'objecte, amb personatges creats per fer bonic, per acompanyar i per fer gaudir visualment tant els protagonistes com els espectadors masculins. L’enquadrament que fragmenta el cos de les dones observades, els moviments de càmera per tal de poder contemplar detingudament parts concretes dels seus cossos, sexualitzat fins l'extenuació amb plans que molts cops no aporten res a la trama, l’ús de la il·luminació sobre les dones per afeblir-les, i la posició narrativa de la dona dins del relat. Aquestes tècniques cinematogràfiques han creat una obsessió constant pel cos femení, convertint així la càmera en una entitat depredadora més.
BRAINWASHED és una crítica a un sistema que sovint ha categoritzat com a grans mestres del cinema aquells que, des del privilegi i el reconeixement, han contribuït a reforçar una mirada hegemònica sobre el cos i l’agència de les dones en el cinema. Des d’una postura feminista que inclou la veu de diverses personalitats del món acadèmic i cinematogràfic, Nina Menkes va formulant exemples i tesis en contra de la male gaze, terme creat per Laura Mulvey a Visual Pleasure and Narrative Cinema el 1973. Per a la directora, encara continua vigent un problema de masclisme estructural del qual, fins i tot, algunes cineastes no se'n escapen.
Brainwashed: Sex-Camera-Power és un film urgent, pel seu caràcter interpel·lador, que aconsegueix generar les preguntes necessàries sobre la manera de filmar i sobre la manera com es construeixen aquestes visions del món. Qüestionar aquestes representacions, des de la pròpia indústria del cinema, és vital. Gràcies al documental de Menkes, la invitació incòmoda ja està feta i servida per a que tots i totes reflexionem.
El diari Los Angeles Times la va qualificar de «brillant, una de les artistes més provocadores del cinema actual» i Sight and Sound va descriure la seva obra com a «controvertida, intensa i visualment impactant».
✎ Janira Muñoz
➤ TRÀILER de la pel·lícula.
➤ Nina Menkes ens parla de la Male Gaze
➤ Nina Menkes entrevistada per Carne Cruda
Sala La Violeta, Altafulla
Divendres 28 de novembre, 20 h
No recomanada per a menors de 12 anys
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada