17 oct 2011

MADRES E HIJAS

Un dijous més ens trobem per gaudir d'una bona pel.lícula.
A Mares i filles es parla de la maternitat, tema que encara no hem tractat en aquest Cineclub.
Os esperem el dijous 20 d'octubre a les 20:30h al Cinema les Bruixes.

FITXA TECNICA

Títol original: Mother & child
Direcció i guió: Rodrigo García

País: EUA, 2009
Fotografia: Xavier Pérez
Música: Edward Shearmur
Muntatge: Steven Weisberg
Interpretació: Naomi Watts, Annette Bening, Kerry Washington, Jimmy Smits, Samuel L. Jackson, S. Epatha Merkerson, Cherry Jones, Eileen Ryan...
Durada: 125 minuts
Versió: doblada
No recomenada per a menors de 13 anys

SINOPSI

Del escriptor i director Rodrigo García (fill de Gabriel García Márquez) i el productor executiu Alejandro González Iñárritu ens arriba la commovedora història de tres dones i la força del irrompible llaç entre
mares i filles.
La càmera del director torna a endinsar-se en les ànimes d'unes dones ferides pel desamor i l'abandonament per aixecar un puzle al voltant de la maternitat, en el que totes les peces acaben encaixant i s'orienten cap a la redempció personal. Són tres dones que han patit la decepció i que temen exposar de nou a aquesta possibilitat, que viuen entre l'amargor de la soledat i el desig de restablir vincles afectius.
Karen va ser privada de la seva filla després d'haver quedat embarassada als catorze anys, i des de llavors viu cuidant la seva mare amb aquest record que li ha encongit el cor. Elizabeth és una ambiciosa advocada la independència i relacions sense compromís són reflex de una infància dura i d'una voluntat de domini sobre els homes. Per la seva banda, Lucy no pot tenir fills, i busca un en adopció que li satisfaci la seva necessitat maternal.

CRITICA

Per Desirée De Fez
Interessat per l'univers de la dona, el director i guionista Rodrigo García té l'habilitat d'escriure personatges femenins singulars i de trobar-la unicitat (o, com a mínim, el peculiar) a altres que responen a arquetips clars. Els seus anteriors Cosas que diria con solo mirarla (1999) i Nueve vidas (2005), propostes que pertanyen al subgènere estrella en la seva filmografia, el melodrama femení coral al qual també s'ajusta el film que ens ocupa, estan plenes d'exemples. En les pel•lícules de García, els personatges solen estar per sobre de les històries; la descripció dels mecanismes pels quals es mouen, l'esbós de les seves emocions i, sobretot, la utilització del detall, la paraula o l'absència de la mateixa per situar-la física i mentalment en un moment concret s'anteposen al desenvolupament de la trama. A Mares i filles, cinta que parla de la maternitat des de tants ánguls com dones la integren, el director de Passengers (2008) torna a crear personatges femenins forts (el més interessant, l'advocada freda i ambiciosa encarnada per Naomi Watts) i a explicar amb claredat.



TRAILER







6 oct 2011

Esto es ritmo


Amics i amigues, aquest divendres dia 7 d'octubre, a les 20:00 h, a la Plaça del Pou, projecció d'una estupenda pel·lícula en forma de documental musical i apta per a tots els públics: Esto es ritmo!

El Cineclub Altafulla Link, juntament amb l'Ajuntament d'Altafulla i la Distribuidora de Cinema KARMA FILMS, us oferim aquest espectacle en favor del Letxu.



Fitxa tècnica
  • Any: 2004
  • Durada: 100 min.
  • País: Alemanya
  • Director: Thomas Grube, Enrique Sánchez Lansch
  • Guió: Thomas Grube, Enrique Sánchez Lansch
  • Música: Karim Sebastian Elias, Igor Stravinsky
  • Fotografia: René Dame, Marcus Winterbauer
  • Repartiment: Documentary, Simon Rattle, Royston Maldoom, Susannah Broughton, Volker Eisenach, Martin Eisentraut, Olayinka Shitu, Marie Theinert

Sinopsi

Dirigits pel britànic Royston Maldoom, 250 nens i joves de di
ferent origen social i geogràfic estudien la coreografia de "La consagració de la primavera" de Strawinsky. De manera paral.lela, la Filharmònica de Berlín assaja la composició de Strawinsky, sota la direcció de Sir Simon Rattle. Al final del documental podem gaudir de l'aclamada actuació en la Treptow-Arena.


Els dos documentalistes, Thomas Grube i Enrique Sánchez Lansch, s'acosten a tres nois –de manera representativa dels molts altres que col.laboren en el projecte–, els situen en primer pla i els fan preguntes al llarg de les cinc setmanes que duren els assajos. Els canvis que experimenten Marie, Martin i Wais Olayink –aquest últim d'origen nigerià– salten a la vista. Les paraules de Royston Maldoom, que en absolut es té per un assistent social sinó més aviat per un artista compromès, es confirmen de manera meravellosa: "A través de la dansa, poden arribar a canviar la seva vida ", els va dir en la segona
setmana d'assaig. Té una mirada increïble i una enorme sensibilitat, com si pogués llegir en els cossos dels seus alumnes els problemes i conflictes que els afecten. El seu art acull una manera de teràpia, sense sacrificar els seus principis artístics en cap moment.



Al principi i al final de la pel.lícula es pot escoltar hip-hop, una música que, amb tota seguretat, s'acosta més a l'estat d'ànim dels joves del que ho fa l'obra de Strawinsky. Però l'experiència amb "La consagració de la primavera" els ha canviat. Això podria contagiar l'espectador d'Això és ritme! una nova esperança pel que fa al futur d'aquests nois, l'art i del món.


Crítica professional

"Estimulant experiència musical (...) hauria de convertir-se en imprescindible per a qualsevol centre educatiu que es preui d'impartir la malmesa cultura de l'esforç"
(Javier Ocaña: Diari El País)