15 ene 2012

CONTRACORRIENTE


Comencem l'any 2012, després del gairebé ja oblidat "anno horribilis", amb una bellíssima pel · lícula que canta a l'amor.

A l'amor i als éssers humans íntegres i complexos, i al valor, i a l'acceptació plena d'un mateix.

Us
esperem el proper dijous, dia 19 de gener, a les 20:30, als cinemes "Les Bruixes".

¡
Féliz any per a tots!



Fitxa tècnica


Direcció i guió:
Javier Fuentes-León

País: Perú, Colombia, Alemania y Francia, 2009
Fotografia:
Mauricio Vidal

Música: Selma Mutal
Muntatge:
Roberto Benavides y Phillip J. Bartell

Interpretació: Cristian Mercado, Manolo Cardona, Tatiana Astengo, José Chacaltana, Emilram Cossio...
Durada:
102 minuts
Versió:
original

Premis

Ha rebut 51 PREMIS, entre els que destaquem:
- Premi a la Millor Pel·lícula amb temàtica gay, San Sebastián 2009
- Premi de l'Audiència "Competencia Internacional Dramática", Sundance 2010
- Premi del Públic "Competencia Iberoamericana", Miami 2010
- Premi del Públic, Montreal Latino Festivalissimo 2010

Sinopsi

Miguel és un jove pescador de Cabo Blanco, un petit poble de la costa nord del Perú, on hi ha tradicions molt arrelades respecte a la mort. Miguel està casat amb Mariela, embarassada de set mesos del primer fill de tots dos, però té un "affaire" extremadament secret amb un altre home, Santiago, un pintor que es va mudar al poble fa un any i que és rebutjat per la gent per ser
agnòstic i obert sobre la seva sexualitat. Santiago s'ofega accidentalment i torna, després de mort, a demanar-li a Miguel que trobi el seu cos al mar i l'enterri segons els rituals del poble, perquè la seva ànima descansi. Miguel s'enfronta a un gran dilema quan fer-ho seria revelar la seva relació amb Santiago, i arruïnar el seu matrimoni i reputació. No fer-ho seria sentenciar-lo a vagar per sempre.

Contracorriente, ens presenta un missatge reivindicatiu de qualsevol orientació sexual i d'exigència per poder mostrar-se com un és, que recorre el camí surrealista i màgic a través del desig. Per això, el director recorre a la superstició i fa aparèixer el fantasma de Santiago sempre que Miguel el crida o desitja: només ell pot veure'l mentre per a la resta del poble és invisible, cosa que aprofita per guanyar a les cartes i per alguna cosa més. Alliberament o traïció perquè la tempestuosa relació inicial troba acomodament en un Miquel que el vol només per a si mateix, i que avança així en l'engany ja iniciat amb la seva dona. Mentides i negacions que exigeixen un penediment en aquest viatge i recerca d'autenticitat.

Amb delicadesa, el director Javier Fuentes-León explora l'acceptació pròpia del seu personatge central i les seves relacions aconseguint una pel·lícula no únicament emotiva i bella sinó que a més sap explorar amb intel·ligència les idees que planteja.

Els actors aporten gran humanitat i versemblança als seus personatges, enaltint el calat que deixa la seva història i la gentilesa amb què es desenvolupa.

En el seu debut com a realitzador, Javier Fuentes-León presenta un relat on les convencions socials encara es mantenen amb força i el sentit de comunitat prima. El seu protagonista, Miguel està casat i també manté una relació homosexual amb Santiago però el nucli de la pel·lícula és l'acceptació.

En moltes pel·lícules s'ha tractat l'acceptació des d'un punt de vista extern. En aquest cas i d'una forma extremadament intel·ligent, s'explora l'acceptació pròpia però no d'una persona que descobreix la seva homosexualitat sinó d'una persona que ja l'ha descobert però que sap que va en contra de tot el que és la seva vida. La idea d'acceptació, del que un espera de si mateix, de la visió dels altres, la definició de masculinitat i del funcionament intern d'una comunitat estan presents en el guió i s'expandeixen de forma natural i, per tractar-les, el director es recolza en el recurs del realisme màgic, emprat aquí amb mesura i bellesa.

Nota del Director

Contracorriente es mi primer largometraje, un proyecto muy personal en el que exploro temas que son muy importantes para mi. Haber vivido mucho tiempo fuera de Perú me ha permitido ver con una nueva perspectiva ciertos aspectos de la sociedad en la que crecí, y constatar cómo muchas veces en ella (y en casi toda Latinoamérica) se tergiversa el concepto de lo que significa ser "hombre", y se reemplaza por definiciones mucho más pobres y limitadas que tienen que ver menos con el honor y la autenticidad y más con la masculinidad y la fuerza.

Contracorriente nació en cierta manera de esa búsqueda personal por definir qué significa ser un hombre de verdad, y cómo se relaciona esa hombría con la identidad sexual.

Muchas películas han lidiado a fondo con la discriminación y el tema de la homofobia, pero generalmente representada como una fuerza externa, es decir, la discriminación de otros hacia una persona diferente a ellos. Y aunque existe una buena dosis de eso en Contracorriente, creo firmemente que la mayoría de las veces nuestro peor enemigo no es necesariamente la intolerancia de los demás, sino nuestros propios prejuicios internos y sobre eso también me interesaba hablar en esta película.

Si uno puede superar sus propios prejuicios y aceptarse tal como es, a pesar de las convenciones sociales y las falsas expectativas que uno crea para si mismo, entonces lidiar con la discriminación de los demás se hace mucho más fácil. Porque estar tranquilo con uno mismo es lo que nos da la fuerza para poder enfrentar cualquier obstáculo que venga de afuera, y a la vez lo que permite que actuemos con honestidad. Por eso para mí era importante explorar en Contracorriente las consecuencias de nuestro comportamiento deshonesto cuando tratamos de esconder nuestra verdadera naturaleza con una necesidad vital de querer encajar en los parámetros aceptados de la sociedad en la que vivimos y cómo nuestras acciones equivocadas terminan afectando a las personas que más queremos.

Existe un vacío alarmante, cuando de modelos a seguir se trata, para los hombres y mujeres latinoamericanos que están luchando para definir su identidad sexual. Mi intención con Contracorriente es contar una historia apasionada y absorbente que conecte con una gran audiencia, independientemente de su orientación sexual, y que ayude a llenar ese vacío.

Al final de cuentas, Contracorriente es una historia de amor, y como tal, es una historia para todos... ya que el verdadero amor es la mejor herramienta para liberar a las personas de sus miedos y trampas, y hacerlas seguras y fuertes para poder aceptar con convicción quiénes son realmente.,.. primero ante sí mismas y luego ante los demás. Lo cual es crucial para una sociedad sana y próspera... porque sólo una persona libre en el sentido completo de la palabra puede desarrollarse plenamente, y por ende aportar esa sensibilidad única y propia al mundo que la rodea.