18 may 2012

INCENDIES


Títol original: Incendies
Direcció: Denis Villeneuve
Guió: Denis Villeneuve; basada en l'obra teatral de Wajdi Mouawad.
País: Canadà i França, 2010
Fotografia: André Turpin
Música: Grégoire Hetzel
Muntatge: Monique Dartonne
Interpretació: Lubna Azabal  Mélissa Désormeaux-Poulin, Maxim Gaudette, Rémy Girard
Durada: 125 minuts
Versió: original subtitulada en castellà
Calificació: No recomanada per a menors de 12 anys



Premis:
Millor guió, Premi del Públic, Premi de la Joventut a la Seminci 2010; Nominada a l'Oscar a la Millor pel·lícula de parla no anglesa, 2010; Millor pel·lícula canadenca al Festival de Toronto de 2010; Millor pel·lícula de parla no anglesa al Premis BAFTA 2011; Nominada als Premis Cesar a la Millor pel·lícula de parla estrangera, 2011.

Sinopsi:
Jeanne i Simon es queden atònits quan, durant la lectura del testament de la seva mare, el notari els fa lliurament de dos sobres, un destinat a un pare que ells creien mort i l'altre a un germà l'existència del qual ignoraven. Jeanne decideix viatjar al Pròxim Orient per exhumar el passat d'una família de la qual no sap pràcticament res. A Simon no l'importen els capricis pòstums d'una mare que sempre s'ha mostrat distant i poc afectuosa amb ells, però acaba seguint els passos de la seva germana. Junts es remuntaran al començament de la història de la dona que els va donar la vida i descobriran un destí tràgic marcat a foc per la guerra i l'odi, i el valor d'una dona molt especial.


Hi ha ocasions que una pel.lícula t'atrapa amb la primera escena per viure una història des de dins i no et deixa anar fins i tot quan has abandonat la sala. És el que passa amb "Incendies" en què el canadenc Denis Villeneuve té a més el mèrit d'adaptar una obra teatral de Wajdi Mouawad amb una posada en escena molt cinematogràfica. Són més de dues hores que es passen volant i sense lloc per al respir, perquè la història té una força tremenda i copeja fins commcionar-te, perquè et treu de la teva realitat per obligar després a plantejar-te si realment això va poder passar.

És a més una d'aquelles pel·lícules de les quals s'ha d'explicar poc, si no es vol córrer el risc de malmetre-li l'espectador. La història comença al Canadà quan mor Nawal, i l'última voluntat per als seus dos fills bessons és que busquin a un pare que creien mort i un germà del qual no tenien notícia. I que els lliurin una carta de contingut misteriós. Per complir l'encàrrec, Simon i Jeanne inicien un viatge al Líban seguint les pistes del seu possible parador, però aviat la recerca es converteix en una autèntica caixa de sorpreses de tints tràgics i troballes insospitats. Dolor, ràbia, compassió, agraïment i perdó són sentiments que viuen intensament els personatges i l'espectador amb ells, que deixen el cor en un puny mentre un crit d'angoixa se'ns escapa.

Podeu trobar més informació a la web oficial.


9 may 2012

DIA INTERNACIONAL DEL PÚBLIC


La comunitat cineclubista internacional ha reconegut el dia 10 de maig com el dia internacional del públic.
Per donar-li una mica de difusió s'ha optat perquè tots els Cineclubs que programin en aquestes dates en facin ressò a les sales de projecció, però també que tothom ho publiqui en els seus blocs, webs, fulls de sala, publicacions, etc.

Per aquest motiu, us fem arribar aquest text amb la informació que ens ha proporcionat la Federació Catalana de Cineclub i que podeu llegir clicant aqui.
Esperem que us interessi.

Gràcies