Poques pel·lícules transmeten tanta emoció sobre la maternitat com ho fa CINCO LOBITOS. L'òpera prima de la directora basca Alauda Ruíz de Azúa és tan senzilla i humil que sembla llevar-se importància a si mateixa. I vaja si la té. És impossible no connectar amb la història, tan universal i real, com la d'una dona que no pot més, que és mare, que no arriba a tot, que és filla i és parella, que intenta tirar avant i treballar i cuidar i que sent que tots aquests rols la superen i no té temps ni d'escoltar-se a si mateixa. Una pel·lícula repleta d'honestedat en cada pla.
Amaia (Laia Costa) és una dona que acaba de ser mare. Amb problemes perquè la seva parella (Mikel Bustamante) estigui present i per a conciliar la seva recent maternitat amb el seu treball, acabarà per mudar-se a casa dels seus pares (Susi Sánchez i Ramón Barea) durant un temps perquè l'ajudin amb la nena. La convivència i els canvis amb la nouvinguda posen a flor de pell les relacions entre aquestes quatre persones, desdibuixen el retorn a la llar materna, i certifiquen que fins i tot sent mare no es deixa mai de ser filla.
CINCO LOBITOS va passar per la secció Panorama de la Berniale i va guanyar la Biznaga de Oro en el Festival de Màlaga. És, indiscutiblement, una de les pel·lícules de l'any i ferma candidata a tot el que se li posi per davant. Ens descobreix a Alauda Ruiz de Azúa en el seu primer llarg i que engloba aquesta nova onada de cinema dirigit per dones, en la qual figures com Carla Simón, Belén Funes o Neus Ballús ens porten un cinema íntim, sense grans drames, en el qual ens mostren una simple observació de la veritat en el que és quotidià i que no deixa de ser complexa i profunda.
Amaia - interpretada per una immensa Laia Costa en el que és, probablement, el millor paper de la seva carrera fins al moment - és una jove moderna amb un treball liberal la vida del qual es transforma radicalment en ser mare. Amaia s'enfronta a situacions sobre les quals ha llegit, sí, sobre les quals pensava que estava preparada, però també davant situacions on tothom opina, on el "ja t'ho vaig dir" o "hauries de" irrompen amb consistència. S'enfronta a aquesta bretxa de gènere que li impedeix ser mare com voldria i complir amb les expectatives del seu lloc de treball i que acabarà limitant el seu progrés laboral. Situacions que finalment la superen i on un "mierda de vida, joder" ho explica tot.
La tornada a la casa materna en un bonic poble de la costa basca és també el retorn al paper de filla, al qual l'evolució fa que res sigui com abans. I és també la confrontació amb una idea de família i de matriarcat amb el qual la nova generació de dones que Amaia representa han lluitat sempre. Una matriarca forta i assentada enfront d'un home que delega plenament en ella, que no sap on hi ha res i al qual no es pot deixar sol. Tornar a casa és com tornar a un espai temps que va romandre congelat, a l'habitació de quan era nena, als horaris i al plat de menjar a les dues en punt. Aquí ens trobarem amb Susi Sánchez, que porta fins la perfecció el paper de mare d'Amaia i que al costat de Laia Costa fa de les dones l'indiscutible cap de cartell d'una pel·lícula exacta.
No hi ha resposta en CINCO LOBITOS a com afrontar la maternitat. I molt menys en una societat que exigeix a la dona que es desdoblegui, en moltes facetes de si mateixa, tant dins com fora de casa. Una maternitat que demana un replantejament de les funcions, una paritat i una nova relació de la dona moderna amb el món. Perquè al final, les mares es veuen cada vegada més soles. Així que no, no hi ha una tesi en CINCO LOBITOS sobre com fer-ho bé, perquè es fa el que es pot. Perquè, igual que la nana que dona títol a la pel·lícula i ha passat de generació en generació per via materna, així ho han fet els rols preestablerts contra els quals Amaia i la directora han xocat. El que fa gran CINCO LOBITOS és com construeix l'emoció des de el que és imperceptible, des de el que es diu, més pel que es veu que pel que realment es diu. Es una peli gran perquè ens ensenya la vida mateixa, tal i com és.
CINCO LOBITOS és la primera de les projeccions amb les quals el Cineclub Altafulla surt al carrer aquest estiu i té el plaer de fer-lo amb aquesta pel·lícula i una sessió de cinema molt especial dedicada a la maternitat.
Comptarem amb la presència de Marta Maternat, assessora de lactància, doula i mare de 4 fills. Marta és experta en l’acompanyament dels nadons i sobretot de les mares en l’inmens viatge que suposa ser mare. Amb Marta parlarem de maternitat i de la pel.lícula, ens acompanyarà en la presentació i, si el públic s'anima, farem un petit cine-fòrum al final de la projecció.
No us la perdeu!!!
Tráiler https://youtu.be/IljkFcSZKCU
Entrevista a Alauda Ruiz de Azúa i Susi Sánchez https://youtu.be/uNxw9dF3QQk
Entrevista a Laia Costa i Susi Sánchez https://youtu.be/osFZgH_rjBk
Divendres, 21 de Juliol de 2023.
Plaça de l'Església a les 22 hores.
No recomanada a menors de 12 anys i especialment recomanada per al foment de la igualtat de gènere.
Obertura de portes i venda d'entrades 30 minuts abans de la projecció.
