30 jun 2014

HIJOS DE LAS NUBES, la última colonia







Títol original: Oulda lemzun
Direcció i guió: Álvaro Longoria
País: España, 2012
Música: Fernando Velázquez
Fotografia: Josu Incháustegui
Muntatge: Yago Muñiz
Producció: Javier Bardem, Álvaro Longoria i Lilly Hartley
Durada: 80 minuts
Versió: original en castellà

SINOPSI
Hijos de las nubes, la última colonia és el primer documental d’Alvaro Longoria com a director. Produït per Javier Bardem, el documental examina l’agitació política del Nord de l’Africa i la responsabilitat de les potencies occidentals practicant la “realpolitik” (política basada en interessos pràctics i econòmics en lloc de principis ètics o teòrics) en les seves estratègies polítiques internacionals. Aquestes polítiques han generat una gran inestabilitat per arribar a la violència i al caos. El film es centra en la situació del Sàhara Occidental, l’última colònia africana segons Nacions Unides i una regió amb perill de guerra.
La pel·lícula és un viatge personal en el que Javier Bardem guia als espectadors pel tortuós camí de la diplomàcia mundial i la realitat terrible d’un poble abandonat,  buscant   comprendre com hem arribat a la situació d’ara i com evitar altre guerra a l’Africa. 
CONTEXT HISTÒRIC
El Sàhara Occidental és una antiga colònia espanyola a l'Àfrica. Quan Espanya la va abandonar el 1975, el Marroc es va apropiar del territori en contra dels desitjos de la població nativa que, durant 18 anys i amb el suport d'Algèria, lluito una guerra ferotge contra l'exèrcit marroquí.
Les Nacions Unides van organitzar un pla de pau l'any 2000, en què tots dos bàndols acordaven fer un referèndum en el qual es decidiria el futur del territori sahrauí. Una dècada desprès, el referèndum encara no ha tingut lloc, a causa del continu bloqueig per part del Marroc, amb el beneplàcit de les potències europees i occidentals. El poble sahrauí viu dividit: una part pateix continus abusos sota l'ocupació marroquí, mentre l'altra part llangueix en els camps de refugiats a Algèria, on porten 37 anys esperant poder tornar a la seva terra.
El reconegut actor Javier Bardem va visitar els campaments de refugiats per primera vegada el 2008 i des de llavors ha dedicat el seu esforç a donar a conèixer aquest conflicte oblidat, demanant a les classes polítiques que intervinguin per canviar l'status quo abans que es desencadeni la violència.




CRÍTIQUES PROFESSIONALS

"El mérito de la cinta, tan sencilla como pedagógica, no es otro que pasar a limpio un problema que mantiene a miles de personas o desplazadas en los campos”.
Luis Martínez: Diario El Mundo 


"El tono es de reportaje de alto nivel, pero Longoria también evoca el imaginario cinematográfico (...) Y logra un informativo y emotivo instrumento de concienciación y denuncia."
R
icardo Aldarondo: Fotogramas 

12 jun 2014

ONCE "Una Vez"


La Violeta

Dia 19 de Juny a les 20:30 h




Títol original:  once

Direcció: John Carney
Guió: John Carney
País:  Irlanda, 2006
Fotografia: Tim Fleming
Música:   Glen Hansard
Muntatge: Paul Mullen
Interpretació: Glen Hansard,  Markéta Irglová, Hugh Walsh, Gerry Hendrick, Alastair Foley, Geoff Minogue, Bill Hodnett, Danuse Ktrestova, Mal Whyte, Niall Cleary.
Durada: 85 min.
Versió: V.O. (anglès)



Qualificació: Tots els públics





Sinopsi: Un jove cantant i compositor (Glen Hansard) interpreta les seves cançons per els carrers de Dublín. Durant el día, per guanyar alguns diners extres, interpreta coneguts temes per els transeünts, pero per les nits toca els seus propis. El seu talent  no passa desapercebut per una jove inmigrant txeca (Markéta Irglová)…



 Premis:
 2007: Oscar Millor cancò original
2007: Sundance: Premi del Públic (Internacional)
2007: Associació de Crítics de Los Angeles: Millor banda sonora
2007: Critics' Choice Awards: Millor cancó
2007: Associación de Crítics de Chicago: Millor Banda sonora




Crítica:
Ruthe Stein: San Francisco Chronicle …
   
"Una película pequeña con un enorme corazón."











Jordi Costa: Diario El País …  

"El perfecto musical 'indie' (...) obra de una riqueza nada evidente, cuyo encanto va entrando en el espectador por sedimentación, en delicadas capas de carisma. (...) Una película así no se estrena cada día. Ni cada año."









Peter Travers: Rolling Stone …  

"Una mágica y cautivadora maravilla. (...) Un regalo de película que merece la pena ver más de una vez. (...)