20 sept 2014

NUESTROS HIJOS NOS ACUSARAN


Divendres 26 de setembre - Sala de Plens de l'Ajuntament - 20:00 h. Entrada lliure

Títol original: Nos enfants nous accuseront 
País: França, 2008

Direcció i guió: Jean-Paul Jaud

Música: Gabriel Yared

Fotografia: Amar Arhab, Joel Pierron

Durada: 112 minuts
 

Sinopsi
El director descriu sense concessions, la tragèdia mediambiental que amenaça a les joves generacions: enverinament de les terres agrícoles amb fertilitzants químics (76.000 Tm anuals de plaguicides a França) i greu deteriorament de la salut. 
La seva consigna és clara i inequívoca: no és suficient amb denunciar els estralls, s’ha de posar remei per tal de què els nostres fills i filles no ens acusin el dia de demà. 

Per això el documental narra la valent iniciativa del petit municipi de Bariac, al sud de França a la regió del Gard, d’introduir l’alimentació biològica a les escoles.


El propòsit del llargmetratge és "conscienciar" sobre els aliments transgènics i els seus efectes. El director proporciona una gran quantitat d'informació, incloent-hi testimonis de grangers i estadístiques governamentals i d'agències internacionals que realment ens posen el crit al cel. La pel·lícula utilitza com a crítica la salut dels nostres infants i els aliments que consumeixen avui en dia. Una pel·lícula  
crítica, ben documentada, interessant i que tots hauríem de veure.

Al documental apareixen discursos de científics davant la UNESCO i també testimonis realment esgarrifosos d'afectats. 
Les conseqüències sobre la salut humana dels productes químics de l'agricultura convencional i transgènica no són nous, i encara que el discurs oficial ho defensa com l'única sortida per a l'alimentació mundial i 
nega els greus efectes secundaris, les proves són cada cop més aclaparadores.


L'OMS denúncia que 3 milions d'agricultors moren a l'any per culpa dels agroquímics, un autèntic extermini camperol, però ara la toxicitat és col·lectiva i afecta fonamentalment a la infància.


Nuestros hijos nos acusarán se suma a la llarga llista d'evidències i denúncies de com els poderosos estan devastant el món i nosaltres consentint.
 La pel·lícula explica iniciatives en escoles franceses amb menjar ecològic i neta de tòxics.
 El retorn a l'alimentació natural i més pura ja no és un caprici d'ecologistes radicals i hippies romàntics, és una necessitat de supervivència i un dret dels nostres fills.




"No és més ciència i tecnologia el que està necessitant el camp sinó més cor"

Agrònom francès Claude Bourgignon

10 sept 2014

CINCO DIAS SIN NORA

Dijous 18 de setembre - 20:30 h - CASAL LA VIOLETA


Direcció i guió: Mariana Chenillo
País:  Mèxic, 2008
Fotografia: Alberto Anaya
Música: Dario González Valderrama
Muntatge: Mariana Chenillo I Óscar Figueroa
Interpretació: Fernando Luján, Cecilia Suárez, Ari Brickman, Verónica Langer, Marina de Tavira, Angelina Peláez, Silvia Mariscal
Durada: 92 minuts
Versió: original
Calificació: No recomanada per menors de 7 anys

Sinopsi
Abans de morir, Nora elabora un pla perfecte perquè José, el seu exmarit, hagi de fer-se càrrec de l'enterrament. L'únic error del pla, una misteriosa foto oblidada sota el llit, provocarà un inesperat desenllaç.



Cinco dias sin Nora no es decanta per un sol gènere, va i ve de la comèdia al drama a través de ponts subtils construïts amb materials tan diferents com l'humor negre, el sentimentalisme i l'absurd.

La gràcia del film resideix, fonamentalment, en la singularitat de la situació: Nora (respectable dona de la comunitat jueva mexicana) idea un pla perquè, després del seu suïcidi, la família hagi de conviure amb el cos durant cinc dies, els cinc dies que falten perquè s'acabi la festivitat de Pésaj. Segons els preceptes d'aquesta religió, no és possible enterrar els difunts en festiu, així que Nora deixa tot meticulosament organitzat perquè pugui dur a terme el sopar tradicional de 
pasqua i convida la resta dels seus parents, com si ella fos a estar present.



En aquest escenari, el conflicte central l'encarna el seu exmarit, doncs Nora ha fet tot perquè fos ell qui la trobés morta i hagués d'encarregar-se del funeral. Josep es va divorciar d'ella fa vint anys, fart de tractar amb les seves contínues depressions. Per raons no massa comprensibles, es va mudar a un pis veí al seu, mantenint amb el seu ex una relació de distant proximitat. No obstant això, la mort de Nora l'obliga a revisar el passat i descobrir entre calaixos tancats, certs capítols ocults i 
sentiments que ja creia oblidats.



Sens dubte, un dels aspectes més interessants de la pel·lícula és el procés interior que va patint el protagonista en el transcurs d'aquests cinc dies de convivència amb el cos sense vida de la seva esposa. Gràcies a la impecable interpretació de Fernando Luján, ens acostem a la història d'un home que s'ha tornat malhumorat i nihilista amb els anys però que, arran dels fets, recupera el contacte amb antigues emocions, amb els seus records feliços i amb el que, en definitiva, va ser el seu únic i gran amor.



Fins aquí fils melodramàtics de la trama. Els fils còmics apareixen teixits per la presència de l'ortodòxia jueva en l'intent de dur a terme el funeral de Nora. La directora fa xocar contínuament les rígides normes que vol imposar un rabí molt influent, amb la desobediència absoluta de José, agnòstic radical que, per tal d'accelerar l'enterrament, és capaç de contractar els serveis d'un panteó cristià i posar-se en contra a tota la família.



L'absurd de les circumstàncies, la irreverència 
amb què es tracta a les tradicions religioses i la frescor d'uns diàlegs i uns personatges que allunyen tot indici de solemnitat al tema de la mort són, al meu entendre, les principals troballes d'aquesta pel·lícula equilibrista entre drama i comèdia.

De tota manera, tant l'eficaç discreció de la directora, com el sobri i profund treball dels actors permeten esquivar l'embafament i conservar aquest gustós agredolç que 
s'aconsegueix assaborir durant la resta de la pel·lícula.