13 ene 2011

EL CONCIERTO

Un nou any i il·lusions renovades. La il·lusió d'aguantar un any més, la il·lusió de seguir comptant amb el suport del públic i la il·lusió d'encertar a l'hora d'escollir les pel·lícules. No sempre és així o almenys no sempre estem tots i totes d'acord. Això és el que va passar amb la darrera pel·li, que per alguns va ser de les millors que han passat pel Cineclub i per uns altres no va ser cap encert el programar-la, per la seva duresa. Però ve, ja diuen que "per a gustos, els colors". I canviant de gustos i de temàtiques, segur que "El concierto" serà un canvi radical respecte a "Un profeta", ja que Radu Mihaileanu ens ofereix una pel·lícula amable i simpàtica amb voluntat d'agradar des de la senzillesa.
Ja ho veieu, el proper dijous 20 de gener serà un bon moment per a oblidar-se dels problemes i passar una estona divertida als cinemes Les Bruixes. Com sempre a les 21h.

FITXA

Títol original: Le concert
Direcció: Radu Mihaileanu
Guió: Radu Mihaileanu; con la colaboración de Matthew Robbins y Alain-Michael Blanc; basado en un argumento de Héctor Cabello Reyes y Thierry Degrandi
País: França, Itàlia, Rumania i Bèlgica, 2009
Fotografia: Laurent Dailland
Música: Armand Amar
Muntatge: Ludovic Troch
Interpretació: Alexei Guskov, Mélanie Laurent, Dimitri Nazarov, Valeri Barinov, Miou-Miou, François Berléand, Anna Kamenkova...
Durada: 119 minuts
Versió: doblada al castellà

SINOPSI

En l'època de Brezhnev, Andrei Filipov era el millor director d'orquestra de la Unió Soviètica i dirigia la cèlebre Orquestra del Bolshoi. Però es va negar a acomiadar els músics jueus, entre ells el seu millor amic Sacha, i també va ser acomiadat. Trenta anys després, segueix treballant en el Bolshoi, però ara ... com a home de la neteja. Una nit que Andrei es queda fins tard netejant el despatx del seu cap, troba un fax dirigit a la direcció del Bolxoi: el Teatre de Châtelet convida a l'orquestra oficial a que vagi a fer un concert a París. De sobte, a Andrei se li acut una idea boja: per què no reunir els seus antics
companys músics i portar-los a París, fent-los passar pel Bolshoi? La tan esperada ocasió de prendre's la revenja per fi ha arribat.
El concierto és una pel.lícula divertida i entranyable, exempta de grans pretensions i amb uns personatges estereotipats i caricaturescos en el seu dibuix. També crítica, des de la comèdia del ridícul, amb la decadent Unió Soviètica.
Una comèdia que viatja de la decadència de la Unió Soviètica a l'esplendor de la Ciutat de la Llum per trobar la perfecció musical. Simpàtica i emocionant, celebra la puresa de l'art de manera sincera i necessària.

CRÍTIQUES I COMENTARIS

  • "Riallades polítiques. (...) Mihaileanu sap el que es cou ara i el que es coïa abans; dóna pals al present i al passat. (...) La comèdia acaba triomfant sobre els petits desperfectes sentimentals." (Javier Ocaña: Diari El País)
  • Skyman. No és fàcil sortir del cinema amb un somriure en els temps que corren, i aquest concert ho ha aconseguit. Sorprenent i deliciosa, una comèdia amb un rerefons polític que dóna serietat a la història però no l'enfosqueix, amb moments còmics simples i de vegades surrealistes però genials, que juntament amb la historía personal que es va desenllaçant amb cada nota, arriba a un final apoteòsic i intens que no pot deixar indiferent a ningú.
  • Pau. Una altra joia del renaixent cinema romanès, el seu director Radu Mihaileanu frega la perfecció.
  • Emilio. És clar que és inversemblant. Tots els contes són inversemblants, però hi ha alguns contes que t'aixequen del seient, com aquest. Magnífica l'escena del concert, on fins el més mínim pla està perfectament enquadrat amb la meravellosa música. ¿Una mica de Berlanga a la pel.lícula?
  • Yolanda. El plantejament de la pel.lícula és d'una sensibilitat que permet tocar el cor de les persones a les que ens agraden les històries d'altres persones. Els somnis i la rebel·lia sense violència estan tan presents en tot el film que al final et fa participar de la il·lusió d'haver viscut les mateixes emocions que els protagonistes. Magnífica la música, per descomptat, i emocionant la posada en escena, la fotografia és estupenda i el dibuix dels personatges no té desperdici, una veritable ostentació del director.
  • Jaime Radusky. Vaig llegir la sinopsi en algun lloc abans d'entrar, i vaig arribar al cinema convençut que veuria una bona pel.lícula, però seriosa, dramàtica. Sorprès, he rigut, he deixat córrer llàgrimes als meus ulls, he sentit en el cos la música, he viscut les sensacions de molts dels seus personatges, he gaudit amb les característiques de cada un dels integrants de l'orquestra (exagerades per donar millor efecte, però mai sobrepassats). I finalment he sortit del cinema tal com s'ha de sortir quan un s'enfronta al millor cinema europeu: somrient i satisfet, sabent que aquesta serà una més de les pel lícules inoblidables que vaig guardant en la memòria.
  • Borja. Molt bona pelicula. Molt ben estructurada, dinàmica, interessant, bonica, en general una pelicula molt interessant que no s'ha de deixar d'anar a veure.
TRÀILER DE LA PEL·LÍCULA