20 abr 2015

LOCKE

Projecció: 23 d'abril - 20:30 h. La Violeta

Títol original: Locke

Direcció i guió: Steven Knight
País:  Regne Unit/EUA, 2013
Fotografia: Haris Zambarloukos
Música: Dickon Hinchliffe
Muntatge: Justine Wright
Interpretació: Tom Hardy, Ruth Wilson, Tom Holland, Andrew Scott, Olivia Colman
Durada: 85 minuts
Versió: original, subtitunada
Qualificació: no recomanada per a menors de 12 anys

           
Premis 2014
Premis del Cinema Europeo: Millor muntatge. 4 nominacions
National Board of Review (NBR): Millor pel·lícula independent de l'any.
Crítics de Los Angeles: Millor actor (Hardy)
Festival de Venècia: Secció oficial llargmetratges (fuera de concurso).

Filmografia de Steven Knight: “Redención” (2013), el debut en la dirección de largometrajes de
Guionista: Promesas del este (2007), La isla siniestra (2010), Las crónicas de Narnia: la travesía del viajero del alba (2010), El símbolo perdido (2012), Negocios ocultos (2013)

Filmografia de Tom Hardy (selecció): Bronson (2008); Origen (2010); El topo (2011); Esto es la guerra  (2012); El
caballero: la leyenda renace (2012); Locke (2013); La entrega (2014); Mad Max, furia en la carretera (2014); Legend (2015); El niño 44 (2015); Cicero (2015)

Sinopsi:

Ivan Locke (Tom Hardy) és un prestigiós capatàs de grans obres que ha hagut de treballar molt de valent per aconseguir el seu somni. No obstant això, un dia, en la vigília del seu encàrrec més important, rep
una trucada que desencadena una sèrie d'esdeveniments que li donaran la volta a la seva família, al seu treball i fins a la seva ànima.

Locke és una pel·lícula inusual i arriscada, una teatralitzada road movie que combina el drama amb el thriller en un intens 'tour de force' que s'allunya de convencionalismes per esdevenir una de les propostes més sorprenents de l'any.

Por Sergio Montesinos
Las personas cometemos errores por naturaleza, algunos pueden ser insignificantes mientras que otros más importantes e irremediables conllevan a tener que tomar decisiones transcendentales e intentar conducirlos de la mejor manera posible. Precisamente un error del pasado es el desencadenante de la trama de ‘Locke’. Este es uno de esos filmes en los que es importante saber muy poco de
su argumento para poder disfrutar de él lo máximo posible.
El filme de Knight decide tratar sobre el error que ha cometido el protagonista y la necesidad que tiene de solventarlo.
Un filme tan minimalista en su apariencia como ‘Locke’ requiere de un guión muy calculado y elaborado para conseguir atrapar al espectador.
Uno de los mayores logros del personaje de Ivan Locke es su humanización, como espectador resulta sencillo entender el
comportamiento de Locke ante tal situación y consigue que se ponga en la piel del personaje y llegue a pensar en cómo actuaría si estuviera en la misma circunstancia. Con sus expresiones y gestos, Hardy consigue transmitir la serenidad que habita en Locke, que pese a la situación es capaz de decirse a sí mismo que será capaz de arreglar la situación y
que todo volverá a la normalidad. No resulta fácil para un actor estar solo en pantalla durante la totalidad del filme, pero Hardy con su interpretación sabe solventar esa dificultad perfectamente.

10 abr 2015

UN MÓN QUE NO ÉS EL NOSTRE. Alam laysa lana


DIVENDRES 17 D'ABRIL . 20 HORES

A LA SALA DE PLENS DE L'AJUNTAMENT  



Direcció, guió i fotografia: Mahdi Fleifel
Productors: Mahdi Fleilfel i Patrick Campbell
Muntatge: Martin Brinkler i Ace Eyas Salman
País: Líban/Palestina
Any: 2013
Durada: 93 min
Idiomes: VO àrab amb subtítols en català


Sinopsis

Un món que no és el nostre és un retrat íntim, sovint humorístic, de tres generacions a l’exili al camp de refugiats d’Ein El-Helweh, al Líban.

La majoria de nosaltres donem per fet la nostra identitat i molt rarament ens preguntem qui som, d’on venim i què som. Això no passa amb la població palestina a la qual se’l demana constantment prova de la seva identitat perquè són la població originària d’un territori perpètuament negat i impugnat.

El director danès Fleifel presenta la vida de tres generacions en Ain al- Hilweh, el camp de refugiats palestins al sud del Líban on va passar la seva infantesa. Més de 70.000 persones hi  viuen des de fa 60 anys, en un kilòmetre quadrat. Basat en la riquesa de records personals, arxius familiars, i filmacions històriques, el film és un estudi sensible i il·lustrador  de la pertinència, de l'amistat, de la família en la vida de les persones per a les quals la despossessió és la norma i l’anhel la seva vida diària.


Rodat durant més de 20 anys per diverses persones de la mateixa família, el documental és molt més que un retrat familiar: és un intent de preservar el que s’està oblidant  i apuntar a allò que no hauria de ser mai esborrat de la memòria col·lectiva. Fleife encerta dirigint un film optimista y sincer sobre l’esperança en un món desesperat. 

El director
Encara que va néixer Dubai i créixer a Dinamarca, Mahdi Fleifel sempre ha sentit que Ein el-Helweh era casa seva. Quan tornava després de passar-hi les vacances d’estiu, es veia incapaç d’explicar als seus companys a quina mena de lloc havia anat. Això li va generar una necessitat compulsiva d’explicar històries sobre la família i amics que havia deixat al camp.

Amb els anys va heretar del seu pare l’obsessió per a gravar-ho tot. A través de la càmera, Mahdi troba que pot posar el camp en el seu context, i entendre millor les vides d’aquells que hi viuen. Filmar és assegurar la seva identitat i la memòria del lloc d’on prové.

Premis fins abril 2014

El documental s’ha presentat en 63 festivals i mostres de cinema, entre d’altres la Berlinale 2013, el Festival de Documentals de Munich 2013, Edinburgh International Film Festival 2013, Toronto International Film Festival, 2013, Montreal International Documentary Festival, 2014, Cambridge Film Festival 2013, Tokyo Docs 2013 i ha rebut més de 30 premis.