10 abr. 2015

UN MÓN QUE NO ÉS EL NOSTRE. Alam laysa lana


DIVENDRES 17 D'ABRIL . 20 HORES

A LA SALA DE PLENS DE L'AJUNTAMENT  



Direcció, guió i fotografia: Mahdi Fleifel
Productors: Mahdi Fleilfel i Patrick Campbell
Muntatge: Martin Brinkler i Ace Eyas Salman
País: Líban/Palestina
Any: 2013
Durada: 93 min
Idiomes: VO àrab amb subtítols en català


Sinopsis

Un món que no és el nostre és un retrat íntim, sovint humorístic, de tres generacions a l’exili al camp de refugiats d’Ein El-Helweh, al Líban.

La majoria de nosaltres donem per fet la nostra identitat i molt rarament ens preguntem qui som, d’on venim i què som. Això no passa amb la població palestina a la qual se’l demana constantment prova de la seva identitat perquè són la població originària d’un territori perpètuament negat i impugnat.

El director danès Fleifel presenta la vida de tres generacions en Ain al- Hilweh, el camp de refugiats palestins al sud del Líban on va passar la seva infantesa. Més de 70.000 persones hi  viuen des de fa 60 anys, en un kilòmetre quadrat. Basat en la riquesa de records personals, arxius familiars, i filmacions històriques, el film és un estudi sensible i il·lustrador  de la pertinència, de l'amistat, de la família en la vida de les persones per a les quals la despossessió és la norma i l’anhel la seva vida diària.


Rodat durant més de 20 anys per diverses persones de la mateixa família, el documental és molt més que un retrat familiar: és un intent de preservar el que s’està oblidant  i apuntar a allò que no hauria de ser mai esborrat de la memòria col·lectiva. Fleife encerta dirigint un film optimista y sincer sobre l’esperança en un món desesperat. 

El director
Encara que va néixer Dubai i créixer a Dinamarca, Mahdi Fleifel sempre ha sentit que Ein el-Helweh era casa seva. Quan tornava després de passar-hi les vacances d’estiu, es veia incapaç d’explicar als seus companys a quina mena de lloc havia anat. Això li va generar una necessitat compulsiva d’explicar històries sobre la família i amics que havia deixat al camp.

Amb els anys va heretar del seu pare l’obsessió per a gravar-ho tot. A través de la càmera, Mahdi troba que pot posar el camp en el seu context, i entendre millor les vides d’aquells que hi viuen. Filmar és assegurar la seva identitat i la memòria del lloc d’on prové.

Premis fins abril 2014

El documental s’ha presentat en 63 festivals i mostres de cinema, entre d’altres la Berlinale 2013, el Festival de Documentals de Munich 2013, Edinburgh International Film Festival 2013, Toronto International Film Festival, 2013, Montreal International Documentary Festival, 2014, Cambridge Film Festival 2013, Tokyo Docs 2013 i ha rebut més de 30 premis. 


No hay comentarios:

Publicar un comentario