14 sept 2013

TOWN OF RUNNERS - DOCUMENTAL


DIVENDRES 20 DE SETEMBRE A LES 21:00 h
POLIESPORTIU D'ALTAFULLA

Títol original: Town of Runners
País: Regne Unit, 2012
Direcció i fotografia: Jerry Rothwell
Producció executiva: Kristin Ólafsdóttir, Jonny Persey
Producció: Dan Demissie, Al Morrow
Muntatge: Alan Mackay
Música: Mulatu Astatke, Vincent Watts
Durada: 80 minuts
Versió: original en amhàric i oromo subtitulada en català


Premis i festivals
Millor Documental - BCN Sports Film Festival 2012. Espanya
Secció Oficial - Sheffield Doc/Fest 2012. Regne Unit
Premiere internacional. Tribeca Film Festival 2012. EUA
Premi del Públic al Millor Documental - Bolder Life Festival



Sinopsi
A les Olimpíades de Bejing, les quatre medalles d’or en atletisme van viatjar fins a Bekoji, Etiopia, on temps enrere havien nascut Kenenisa BekeleTariku Bekele Tirunesh Dibaba, tots ells atletes d’elit.
L’èxit d’aquests corredors ha fet que els infants i els joves nascuts a Bekoji vegin més a prop el somni de viure una vida millor.
Cada matí, Alemi, Hawii i Biruk, tres noies adolescents, s’entrenen junt amb més de 200 nens i 
joves sota les ordres de Sentayehu, el preparador físic que hi ha darrere la major part dels ors olímpics guanyats. El seu objectiu: diferenciar-se de l’equip i arribar a competir a  internacionalment.
Un retrat d'Etiòpia vista a través de les esperances i aspiracions d'una generació decidida a construir un futur millor per a ells i per al seu país.

Crítica
per Anna Maria Iglesia

Els cognoms de Bekele i de Didaba van posar, per primer cop, a Bejoki dins del mapa; lloc desconegut per a molts, aquest poble és, dins d’Etiòpia, el símbol del futur per a molts joves, que troben en el fet de córrer l’única manera d’abandonar la vida difícil, dura i de gran precarietat que han viscut els seus pares. Córrer és tenir la possibilitat d’una vida diferent; “ells no van poder mai sortir d’aquí”, diu la jove Alemi mirant els seus pares, dos grangers que dia rere dia s’enfronten a la naturalesa i l’escassetat de mitjans per tirar endavant la granja i la seva 
família. “Ells no van estudiar”, afegeix Alemi, “però tampoc van poder córrer”: els seus pares no van tenir la possibilitat que, en canvi, s’obra davant de la jove Alemi. Una possibilitat llunyana, però que cal perseguir; cal ser ràpid per poder-la atrapar, calen moltes hores d’entrenament, molts esforços, cal deixar-ho tot enrere, també els estudis, perquè l’únic objectiu és poder ser el primer, el més ràpid de la cursa.

És tracta d’una cursa d’obstacles, no només per Alemi, sinó per a tots aquells adolescents que, com ella, veuen en córrer la possibilitat de sortir de Bejoki; lluny queda Adís Abeba, la primera etapa d’un possible viatge futur que pot conduir fins a Europa o als Estats Units. Són pocs els que ho aconsegueixen, però molts d’ells són de Bejoki i, com ara la mateixa Alemi, van ser entrenats per  Sentayehu Eshetu, un professor de primària reconvertit en entrenador i que va aconseguir portar fins a l’èxit Derartu Tulu,  la primera dona africana en guanyar un or olímpic el 1996.

Towns of runners és un retrat de la societat d’Etiòpia; a través d’aquests tres testimonis, Rothwell fa un retrat dels somnis d’uns joves i també de les aspiracions d’un país i d’una gent que volen construir un futur diferent. Com Kenia, Etiòpia vol convertir-se en un referent dins de l’atletisme; “heu de córrer per vosaltres i pel vostre país” els hi diuen als joves atletes. I ells no deixen de córrer, el camí és llarg i encara hi ha molts obstacles per superar.

Towns of runners és un magnífic documental sobre la realitat del jovent a Etiòpia, però també és una profunda metàfora d’un temps present en què córrer no és només un esport, sinó un somni. Alemi, malgrat tot, continua entrenant-se per les àrides terres de Bejoki i com ella molts d’altres, aquí i allà. La cursa no ha acabat i Rothwell ens convida, a través del retrat d’Etiòpia i de la seva gent, a mirar més enllà i descobrir que ens cal córrer i empaitar el nostre somni.


8 sept 2013

EVA


Direcció:  Kike Maíllo
Guió: Sergi Belbel, Cristina Clemente, Martí Roca i Aintza Serra
País: Espanya i França, 2011
Fotografia: Arnau Valls Colomer
Música: Sacha Galperine, Evgueni Galperine
Muntatge: Elena Ruiz
Interpretació: Daniel Brühl, Marta Etura, Alberto Ammann, Lluís Homar, Claudia Vega,, Anne Canovas, Sara Rosa Losilla, Manel Dueso,
Durada: 94 minuts
Versió: original
Calificació: Apta per a tots els públics

Premis (entre d'altres):
- Millors efectes especials al Festival de Sitges
- Goya al millor actor secundari (lluís HomarI i millors efectes especials.
- 12 nominacions als Premis Goya, 16 als premis Gaudí i
10 nominacions als CEC
 (Círculo de escritores cinematográficos)
- Premi del Públic al Festival de cinema fantàstic de Gérardmer
- Gran Premi del Jurat al Festival de Ciència ficció de Nantes

Sinopsi:
Any 2041. Un futur proper en què els éssers humans viuen acompanyats de criatures mecàniques. Álex, un prestigiós enginyer cibernètic, torna a Santa Irene amb un encàrrec 
molt específic de la Facultat de Robòtica: la creació d'un nen robot. Durant deu anys d'absència, la vida ha seguit el seu curs per al seu germà David i per Llana, que, després de la marxa d'Álex, ha refet la seva vida. La rutina d'Álex es veurà alterada de forma casual i inesperada per Eva, la increïble filla de Lana i David, una nena especial, magnètica, que des del primer moment estableix una relació de complicitat amb Álex. Junts emprendran un viatge que els precipitarà cap a un final 
revelador.

Fantàstic debut de Kike Maíllo, que proposa una raresa en la nostra cinematografia: una pel·lícula de ciència ficció ambientada en un futur d'aspecte retro amb les relacions entre humans i robots com a tema central. A celebrar.
Escrit per José Arce«Què veus quan tanques els ulls?». El cineasta, primer alumne i ara professor d'aquesta suggerent i necessària fàbrica de 
talents anomenada ESCAC, es revela com cinèfag empedreït i talent a tenir en compte a l'hora de configurar un espectre tècnic realment notable, amb una molt bona visió a l'hora de compondre i disposar els plans, narrant amb intel·ligència i recolzat en un muntatge serè ─ una mica erràtic, això sí ─, una fotografia que realça la bellesa de les localitzacions ─ el rodatge va tenir lloc a Suïssa i al Pirineu aragonès ─ i una banda sonora ajustada que ja des dels mateixos crèdits inicials atorga un màgic halo elfmaniano / burtoniano a la 
història. La integració de la tecnologia futurista està molt aconseguida, en un conjunt que es beneficia d'un look retro potenciat per una cura i atenta direcció artística que esquiva amb compte les limitacions pressupostàries.
A més, el guió de Sergi Belbel, Cristina Clemente, Martí Roca i Aintza Serra tracta amb delicadesa els paràmetres morals de les històries clàssiques que enfronten humans i intel·ligència artificial ─ es tracta amb encert la ruptura de la Segona Llei d'Asimov ─, aconseguint cotes de lirisme visual i emocional 

realment interessants. En conjunt, "Eva" compta amb prou elements positius com per superar la feblesa del seu element més humà. Una alegria.

EVA, escrit per Jesús Jiménez 
"Eva es una historia emotiva que pretende ser una lección sobre la imperfección del ser humano", según el director novel Kike Maíllo, que ha protagonizado un esperanzador debut con esta inquietante película en la que el gran 
protagonista son los sentimientos, tanto de humanos como de máquinas. Y que ha cosechado estupendas críticas en festivales tan distintos como Sitges y Venecia.
"Cuando los robots sean tan sofisticados como los humanos serán tan imperfectos como los humanos", asegura Maíllo, que ha confesado que su intención era hablar de la condición humana tomando como pretexto las máquinas del futuro.
Un joven realizador al que auguramos una nominación al Goya al director Novel (aparte 
de otras en los apartados técnicos, como los estupendos efectos especiales, que han triunfado en Sitges).
Y una interesante película que, a veces recuerda a Inteligencia Artificial (Spielberg) por su planteamiento, pero cuyo desarrollo es muy, muy diferente.

Un elenco protagonista de lujo
En la película, el actor Daniel Brühl es Alex, un joven diseñador de máquinas que vuelve al pueblo en el que creció con la intención de dar 
vida a un robot, pero sus expectativas se ven condicionadas por la aparición de Eva, una niña muy especial, y su reencuentro con Lana (Marta Etura), su antiguo amor, que ahora está casada con su hermano.
La otra pareja protagonista es la formada por Etura y Alberto Ammann (que repiten como novios tras Celda 211); un joven y exitoso matrimonio, los padres de la niña Eva y que ocultan un secreto que será el desencadenante de toda la trama.
Mención aparte merece Eva (Claudia Vega). Escogida entre miles de niños y tras visitar decenas de escuelas, es el descubrimiento de la película y el motor de la historia. La niña asegura que, de mayor, "Quiero ser actriz".
Su nominación a los Goya estaría cantada si no fuera por la nueva regla que impide premiar a los menores.
Luis Homar, en el papel de un avanzado mayordomo robot también está genial en su papel del robot más humano. Y destacamos el estupendo diseño de los robots, sobre todo el 
del gato-mascota.

Estupendos efectos especiales
Lleno de efectos especiales y con un gran trabajo de postproducción digital, Maíllo ha reivindicado a través de su película la capacidad de la industria española para rodar un filme de estas características, unas posibilidades de las que dudaba incluso el protagonista cuando le ofrecieron el papel.
"Una 'peli' de robots 'made in Spain' y con un 
director que no conozco, no sé yo...", ha bromeado Brühl, que se ha mostrado impresionado por el resultado final de un rodaje en el que pasó la mayor parte del tiempo haciendo movimientos en el vacío, con la única ayuda de un 'croma key' y mucha imaginación.
Las secuencias de creación de los sentimientos de los robots, que recuerdan a otra película de Spielberg (Minority report) son brillantes. Al igual que una tensa secuencia de enfrentamiento entre uno de los autómatas y Brülh.
En fin, un intrigante e inteligente debut, en un 
género tan ignoto para el cine español como la ciencia ficción, que nos hace esperar grandes cosas de Kike Maíllo.