18 may. 2012

INCENDIES


Títol original: Incendies
Direcció: Denis Villeneuve
Guió: Denis Villeneuve; basada en l'obra teatral de Wajdi Mouawad.
País: Canadà i França, 2010
Fotografia: André Turpin
Música: Grégoire Hetzel
Muntatge: Monique Dartonne
Interpretació: Lubna Azabal  Mélissa Désormeaux-Poulin, Maxim Gaudette, Rémy Girard
Durada: 125 minuts
Versió: original subtitulada en castellà
Calificació: No recomanada per a menors de 12 anys



Premis:
Millor guió, Premi del Públic, Premi de la Joventut a la Seminci 2010; Nominada a l'Oscar a la Millor pel·lícula de parla no anglesa, 2010; Millor pel·lícula canadenca al Festival de Toronto de 2010; Millor pel·lícula de parla no anglesa al Premis BAFTA 2011; Nominada als Premis Cesar a la Millor pel·lícula de parla estrangera, 2011.

Sinopsi:
Jeanne i Simon es queden atònits quan, durant la lectura del testament de la seva mare, el notari els fa lliurament de dos sobres, un destinat a un pare que ells creien mort i l'altre a un germà l'existència del qual ignoraven. Jeanne decideix viatjar al Pròxim Orient per exhumar el passat d'una família de la qual no sap pràcticament res. A Simon no l'importen els capricis pòstums d'una mare que sempre s'ha mostrat distant i poc afectuosa amb ells, però acaba seguint els passos de la seva germana. Junts es remuntaran al començament de la història de la dona que els va donar la vida i descobriran un destí tràgic marcat a foc per la guerra i l'odi, i el valor d'una dona molt especial.


Hi ha ocasions que una pel.lícula t'atrapa amb la primera escena per viure una història des de dins i no et deixa anar fins i tot quan has abandonat la sala. És el que passa amb "Incendies" en què el canadenc Denis Villeneuve té a més el mèrit d'adaptar una obra teatral de Wajdi Mouawad amb una posada en escena molt cinematogràfica. Són més de dues hores que es passen volant i sense lloc per al respir, perquè la història té una força tremenda i copeja fins commcionar-te, perquè et treu de la teva realitat per obligar després a plantejar-te si realment això va poder passar.

És a més una d'aquelles pel·lícules de les quals s'ha d'explicar poc, si no es vol córrer el risc de malmetre-li l'espectador. La història comença al Canadà quan mor Nawal, i l'última voluntat per als seus dos fills bessons és que busquin a un pare que creien mort i un germà del qual no tenien notícia. I que els lliurin una carta de contingut misteriós. Per complir l'encàrrec, Simon i Jeanne inicien un viatge al Líban seguint les pistes del seu possible parador, però aviat la recerca es converteix en una autèntica caixa de sorpreses de tints tràgics i troballes insospitats. Dolor, ràbia, compassió, agraïment i perdó són sentiments que viuen intensament els personatges i l'espectador amb ells, que deixen el cor en un puny mentre un crit d'angoixa se'ns escapa.

Podeu trobar més informació a la web oficial.


No hay comentarios:

Publicar un comentario