LINK: LOS PEQUEÑOS AMORES de Celia Rico

"Sembla que no passi res, però passa tot". Aquesta frase podria definir molt bé la història que trobem a LOS PEQUEÑOS AMORES, la segona pel·lícula de la directora Celia Rico Clavellino, després de la seva aclamada òpera prima "Viaje al cuarto de una madre" (2018) i del curtmetratge "Luisa no está en casa" (2012). Rico torna a l'entorn familiar i a les relacions entre mares i filles per trenar una narració delicada, subtil, plena de matisos i de diàlegs reveladors on parar l'orella.

Si a "Viaje al cuarto de una madre" ens parlava de les relacions maternofilials des d'una feminitat més jove o de la maduresa i la soledat des de l'òptica d'una mare i una filla que necessiten fer un pas en les seves vides, a LOS PEQUEÑOS AMORES també trobem una mena de viatge pel camí vital de les dues protagonistes, camins que intuïm dividits, separats, gairebé enfrontats, però que transiten paral·lels durant un estiu a una casa de camp amb molta calor i olor de acabat de pintar.

Teresa (María Vázquez "Matria") canvia els seus plans de vacances per ajudar a la seva mare (Adriana Ozores), que ha sofert un petit accident mentre passeja pel camp amb el gos. Mare i filla passaran juntes un estiu d'allò més sufocant, en el qual no aconsegueixen posar-se d'acord ni en les coses més trivials. No obstant això, la convivència remourà més de l'esperat i en les nits estivals Teresa viurà moments reveladors al costat de la seva mare.

LOS PEQUEÑOS AMORES és una finestra d'estiu oberta de bat a bat. Els remordiments, el temps perdut, els silencis injustificats, tots es van a poc a poc corregint a partir del retrobament. És llavors quan els petits amors als quals fa referència el títol van sorgint, una mena d'instant de llum on el misteri deixa pas, a poquet a poquet, a la profunditat.

En l'aspecte tècnic destaca i molt la fotografia de Santiago Racaj. Un mestre de la llum amb qui Rico ja va treballar al "Viaje al cuarto de una madre". La capacitat de Racaj de capturar la llum natural amb tanta exquisidesa i detall és sorprenent. S'observa perfectament tant en plans de càmera fixa com els subtils moviments de càmera. Es fa palpable la llum de l'hora que sigui.

Adriana Ozores i Maria Vázquez són dues actrius solvents que transmeten veracitat en els seus personatges. Totes dues estan impressionants en el seu camí vital i la seva particular simbiosi amb el personatge. Maria Vazquez és Teresa, la filla que arriba a la casa a cuidar sa mare una mica a contracor, ja que els seus plans d’estiu s’han vist alterats per la caiguda de la mare. Es farà càrrec de les feines quotidianes de la casa, del dinar i d’altres coses amb la mirada instigadora de la mare al darrere. Embarcada en una relació a distància amb algú molt llunyà passarà els capvespres entre l’atenció per la mare i la frustració del canvi de plans inesperat. Tot i això, l’estada li servirà per enfrontar de ple la relació amb la seva mare. Aquí veiem el treball cinematogràfic de Celia Rico, on ens porta a vehicular entre les discrepàncies, tensions i avinences de mare i filla. Rico juga d’alguna manera a fet i amagar, tant físic - on els enquadres ens mostren i amaguen detalls rellevants - com psíquics, on veurem, fent una al·legoria amb la casa, els seus passadissos mentals, les seves habitacions secretes.

LOS PEQUEÑOS AMORES és també un cinema sobre tenir cura. Teresa arriba a una casa on la mare ha estat enfeinada arreglant la façana, Teresa proposarà canvis i liderarà el contracte dels pintors, amb mirades i reticències de la mare, matriarca i propietària, a qui la vida solitària li accentua un humor agre. Ani haurà d'enfrontar deixar anar la seva voluntat de control de tot i això implicarà grans dosis de paciència. Però mentrestant, Teresa haurà de cuidar i Ani deixar-se cuidar i aquest fet anirà apropant mare i filla en el canvi de papers de qui cuida a qui.

LOS PEQUEÑOS AMORES és una filmació dotada d'una senzillesa exuberant. Celia Rico desdibuixa el drama rural en una història on l'amor petit esdevé gran. La simplicitat de la narració serveix per descobrir un petit univers on les mirades de les protagonistes, els seus gestos, els seus records, els seus desitjos no aconseguits que confessen a peu de llit, afloren i es transformen en un discurs més intens: l'amor incondicional, mutu i profund d'una mare i una filla i del moment concret que se'ns mostra i on només es tenen l'una a l'altre.

Aquesta projecció forma part del Ciclo Nacional de Cine y Mujeres Rurales que s'organitza en l'àmbit estatal per donar visibilitat i recolzament a la dona en el món rural, tant en el que viu o hi treballa.

Comptarem amb la presència de la directora Celia Rico Clavellino, qui ens presentarà la pel·lícula i compartirem una estona d'impressions i sentiments en acabar la projecció.