L'ÀVIA I EL FORASTER de Sergi Miralles

L’àvia i el foraster és el primer llargmetratge del director valencià Sergi Miralles i és també el debut com a protagonista a la gran pantalla de l'actor altafullenc Carles Francino i de l’actor indi Kandarp Mehta. La veterana actriu alcoiana Neus Agulló completa el trio protagonista en aquesta comèdia dramàtica que s'ha convertit en la pel·lícula en valencià més vista als cinemes. Nominada a 13 premis Lola Gaos de l’Acadèmia Valenciana de l’Audiovisual, incloent-hi Millor Llargmetratge de Ficció, va tenir la seva première el maig de 2024 al Festival de Cinema d’Alacant, on va enamorar al públic i va recollir-hi quatre guardons: la Tesela d’Or a millor pel·lícula, millor actriu per a Neus Agulló i millor actor per a Kandarp Mehta, així com el premi de la Crítica Sergio Balseyrova. 

 

Aquesta comèdia dramàtica ens parla de temes actuals i sensibles com la discriminació, el xoc cultural que es produeix en pobles petits a l'hora de conviure amb la gent migrant i dels greuges emocionals que pot comportar deixar enrere el teu poble, la teva gent, el teu país i les teves tradicions. Els nostres protagonistes viuen en un petit poble del País Valencià on, com és habitual en aquestes contrades, tothom es coneix i qualsevol novetat corre com la pólvora. "Ix una xenofòbia interioritzada, pròpia de la gent major de poble, totalment involuntària", explica el director. La pel·lícula es desenvolupa a Alcalà de la Serra, un poble imaginari que arrebossa l'essència de la vida en un poblet típicament valencià. El rodatge es dugué a terme, principalment, a Algar de Palància, on també van fer partícips els habitants del municipi com a figurants. De fet, un dels personatges principals, la Pura, està interpretat per Amparo Gascó, una veïna d'Algar.

En la seva òpera prima, en Sergi retrata l'amistat que sorgeix, contra tot pronòstic, entre la Teresa (Neus Agulló), una dona modista del poble que també va necessitar emigrar quan era jove, però va poder tornar al poble, i el Samir (Kandarp Mehta), un sastre vidu que va haver d'emigrar des del Pakistan amb la seva filla i que recentment ha obert una fruiteria al mateix poble on viu la Teresa, però no hi és gaire benvingut. El fil conductor de la història és l'Enric (Carles Francino), que actualment viu al Regne Unit i que torna al poble en motiu de la mort sobtada de la seva àvia Teresa. Sí, des de ben aviat sabrem que perdrem a la Teresa, però el desenvolupament de la pel·lícula ens farà oblidar-ho durant una bona estona. Mentre l'Enric travessa una crisi vital a l'espera del naixement del seu fill, amb la seva dona embarassada esperant-lo a Manchester i retrobant-se amb un antic amor que es va quedar al poble, la pel·lícula recorda els últims moments de la vida de la Teresa. 

La Teresa, modista de professió, és una dona gran que continua treballant al menjador de casa per cosir totes les peces de roba que li confien les veïnes. És una dona discreta i independent que fa i desfà com i quan vol, però sabrem que va passar una mala època quan, de jove, va haver d'emigrar a França. En Samir, natural de Pakistan i sastre, ara treballa a la nova fruiteria del poble, a la que una part del veïnat fa el buit a favor de la fruiteria de tota la vida. En Samir és un home compromès i agraït, però ara viu una mica espantat per les dificultats que ha patit i preocupat pel benestar i el futur de la seva filla. El seu nou objectiu és cosir un vestit tradicional pakistanès per a la seva filla Dahlia, perquè el llueixi durant les festes del poble. És per aquesta raó que s'apropa a la Teresa, vol que li permeti usar la seva màquina de cosir durant uns dies, però la Teresa no veu gens clar que algú que no sigui ella toqui la seva màquina. Veurem que aquesta inesperada parella acabarà col·laborant, però ho farà d'amagat per por del que pugui dir el veïnat. Amb el temps, aquesta col·laboració reviurà a través de la complicitat de l'Enric. 

 

L'àvia i el foraster té un caràcter autobiogràfic, basat en diverses vivències pròpies de Sergi Miralles que, en un mitjà explicà que l'Enric, interpretat per en Carles Francino, és la seva versió millorada. La història d'aquesta pel·lícula neix d’una anècdota real que va passar a Pego, on l’oncle del Sergi Miralles té una botiga de roba i va descobrir que el pakistanès de la fruitera del costat de casa seva era sastre. Tots dos van començar a col·laborar, però ho havien de fer en secret, i va ser precisament aquest secret el que va inspirar el Sergi a escriure L'àvia i el foraster. "Aquest és un cas de xenofòbia brutal per la por de què diran, és una xenofòbia que tots exercim". El film, diu el director, parla de tres nivells de forasters: l’àvia que va emigrar a França i va tornar, el pakistanès que ha arribat recentment al poble i el jove que ha emigrat a Manchester i ja no té clar on és casa seva. Així mateix, Miralles remarca que des d’un inici no volien ser alliçonadors amb el discurs de la pel·lícula, sinó que "la gent s’introduïra en la història i arribara a les seues pròpies conclusions", diu.

  

Quant a la situació de l’audiovisual valencià, el cineasta es mostra "positiu" i considera que "està en un moment molt bo". "Ara el que hem de fer és no perdre-ho perquè tenim un sector molt bo, assentat i molt ben vist des de fora", apunta, alhora que conclou que "com sempre, ens veuen millor els de fora que els de dins", diu al Diari La Veu. Miralles assenyala que "encara que és una pel·lícula molt valenciana, ha funcionat molt bé en altres llocs com Màlaga, Madrid o Barcelona perquè està tractada des d’un punt de vista molt universal i s’entén". L'essència de L'àvia i el foraster és una història sobre la xenofòbia quotidiana, però també sobre la solidaritat i l'amistat que, com diu la filòsofa Marina Garcés a l’assaig La passió dels estranys, és l’única forma d’interacció social estable que no està institucionalitzada, regulada: és lliure, sense normes, sense papers, entre iguals. Només depèn de la voluntat dels qui la sostenen, dels ritus i hàbits que creïn. Neix i mor per generació espontània. No hi ha dues amistats iguals.

En aquesta nova sessió de cinema a la fresca, l'última de la temporada abans de tornar a La Violeta, gaudirem de la presència d'en Sergi Miralles, director de la pel·lícula, així com d'en Carles Francino, l'actor natural d'Altafulla que dona vida a l'Enric. Tots dos ens acompanyaran durant la presentació de la pel·lícula. 

 

✎ Janira Muñoz

 

➤ TRÀILER de la pel·lícula.

➤ El director ens convida a veure la peli

➤ Parlem amb l'actor Kandarp Mehta

 

CINEMA A LA FRESCA 

Plaça de l'Església, Altafulla

Obertura de portes i venda d'entrades 30 min abans de la projecció.

Divendres 22 d'agost de 2025 a les 22 h

No recomanada per a menors de 7 anys

HOW TO HAVE SEX de Molly Manning Walker

HOW TO HAVE SEX (2023) és una pel·lícula dramàtica tipus coming-of-age d'una noia de setze anys escrita i dirigida per la britànica Molly Manning Walker, en el seu debut com a directora. Un còctel de joventut, festa, alcohol i sexe que va ser un dels fenòmens britànics de 2023. Tres amigues adolescents van de vacances per celebrar el final de curs amb els ritus d'iniciació típics de la seva edat: beure, sortir de festa i lligar, en el que creuen que serà el millor estiu de les seves vides. És un premiat retrat de l'esbojarrada joventut britànica amb el consentiment com a eix principal, que ens mostra, des dels ulls de la protagonista, les atrocitats intrínseques als ritus de pas adolescents, i ens parla de les zones grises del consentiment i de la influència coactiva de les companyies.

 

Tara (Mia McKenna-Bruce) i les seves dues amigues d'institut, Em (Enva Lewis) i Skye (Lara Peake) arriben a un ressort a l'illa de Creta, amb la intenció de passar unes vacances memorables. És el final d'una era: l'insti ha acabat i el futur, almenys per a la Tara, és un gran interrogant, i aquest grup d'amigues estan compromeses a beure fins a l'última gota de la seva nova llibertat. El punt de partida de HOW TO HAVE SEX podria ser el mateix de tantes altres comèdies adolescents basades en l'objectiu de sortir de festa i perdre la virginitat, però la directora ens ofereix un contrapunt brutal a aquesta idealització revelant-nos com les convencions adolescents del desfasament acaben imposant les seves pròpies formes de pressió social sobre la sexualitat, sobretot pel que fa a la de les noies.

 

A HOW TO HAVE SEX la directora ens parla de tot el que s'ha ensenyat malament sobre el sexe a la joventut. Precisament aquesta òpera prima està inspirada en les seves pròpies vacances a Magaluf, les últimes abans d'anar a la Universitat. Manning Walker retrata l'ambient hipersexualizat dels joves en aquests contextos i ens explica que la 'diversió' de fa uns anys es traduïa en fer mamades als nois sobre l'escenari d'una discoteca, però anys després, va comprendre com aquells dies que a ella li van semblar d'una gran llibertat havien marcat la seva sexualitat d'adulta. Aquesta òpera prima és la resposta a la commoció que la directora va viure en retornar a aquell record des d'un punt de vista més conscient. "La pel·lícula és un reflex de situacions que vaig viure. És a dir, la mamada a l'escenari, tot això ho vaig viure. La pel·lícula també intenta entendre el que significava, com ens havia afectat realment tot allò a l'edat que teníem aleshores", diu la directora.

 

La pel·lícula ens parla d'una joventut pornificada que no sap què és el consentiment i que viu sotmesa a molta pressió sexual. Premi a la Millor pel·lícula en Un Certain Regard del Festival de Cannes i premi del jurat jove i a la millor direcció novella a la SEMINCI de Valladolid, HOW TO HAVE SEX és una potent denúncia de la ignorància sexual i del brutal masclisme amb els quals conviuen els i les adolescents des de fa anys, narrada amb el ritme i el caos d'una festa molt densa que sembla no acabar. La pel·lícula és protagonitzada per la jove Tara, a la qual acompanyen les seves amigues Em i Sky. En un balcó proper al del seu apartament hi ha un altre grup d'amics: Badger (Shaun Thomas), Paddy (Samuel Bottomley) i Paige (Laura Ambler). Quan aquests dos grups s'uneixen, els límits es posen a prova i la dinàmica entre ells es torna desordenada i traumatitzant a cops de gelosia, falta de consentiment real i por a no complir les expectatives de diversió.

 

Les vacances d'aquestes tres adolescents s'enrareixen quan la Tara viu una mala experiència durant la seva primera trobada sexual, però no s'atreveix a explicar-ho a les seves amigues. Com que moltes noies no saben què és el que realment volen d'una trobada sexual ni com comunicar-ho, el que acaben fent és reproduir un paper d'allò que creuen que s'espera d'elles, també es mouen des de la por a fer el ridícul o de decebre els nois amb els quals es relacionen. Això és especialment palès en el cas de la Tara, la menys experimentada sexualment de les tres amigues, ja que, com la seva amiga Skye assenyala sovint amb to de burla, encara és verge als 16 anys i aquesta desafortunada etiqueta fa que la Tara senti molta més pressió per aconseguir practicar sexe amb algun noi. Això l'empeny a prendre decisions que potser des d'una llibertat no viciada no hagués pres.

 

L'actriu protagonista té aquesta sorprenent capacitat de fer dues coses alhora, fingir i alhora comunicar el que realment li està passant", diu Molly Manning Walker, que es mostra a favor d'explicar històries amb poc diàleg. "El públic és perfectament capaç d'interpretar petits gestos sense necessitat que s'expliqui tot constantment", afegeix. "Crec que hi ha una connexió absoluta entre no parlar de sexe, no atrevir-se a parlar de sexe, la vergonya que dona el sexe i la necessitat d'amagar-lo bevent. Quan es beu d'una forma responsable, està bé, però si beus per a ajudar-te a superar una situació, a fer front a alguna cosa, això ja és molt diferent. No resoldrà els problemes, més aviat tu tens un problema". Problema que s'accentua amb la inexistent educació sexual que es rep i els canals en els quals els adolescents busquen avui informació, especialment quan s'emmirallen en la pornografia i la normalitzen a les seves vides.

 

 

 

En aquesta amalgama d'alcohol, música, suor i adolescents ens trobem amb les fabuloses aportacions tant per part del bon ull del director de fotografia de l'obra, el canadenc Nicolas Canniccioni, com del compositor, productor i DJ britànic James Jacob pel que fa al so. Ambdós aconsegueixen crear una atmosfera que transmet perfectament la desorientació i la solitud que sent Tara enmig de la sòrdida multitud festiva. Manning Walker ha volgut crear un escenari realista i identificable sobre les formes de socialització juvenil en aquests contextos per plasmar-hi una experiència d'abús, malauradament massa habitual, però que poques vegades és narrada i descodificada des d'un punt de vista com el que ella proposa a la seva pel·lícula. Mia McKenna-Bruce, que dona vida a Tara, explica que la pel·lícula ha ajudat moltes persones a explicar experiències similars a la viscuda per la protagonista.

 

 

HOW TO HAVE SEX és, en paraules de la directora, una manera d'explicar aquest aspecte de la vida de la gent jove des d'una postura diferent. "Sempre que veig una escena de violació en una pel·lícula sembla que tota la vida del personatge està perduda, però no és així, la vida segueix, hem d'enfrontar-nos a això". Encara que crec que per fi ens hem adonat que el plaer femení existeix, sé que queda molt camí per fer. També crec que hi ha una desconnexió al·lucinant entre dones que senten que han estat forçades i homes que estan convençuts que mai han forçat a ningú. És hora que se n'adonin", diu la directora.

 

✎ Janira Muñoz

 

➤ TRÀILER de la pel·lícula.

➤ Entrevista a la directora

➤ Q&A amb la directora i l'actriu protagonista.

Sala La Violeta

Carrer de l'Hostal,15, Altafulla

Obertura de portes i venda d'entrades 30 min abans de la projecció.

Divendres 21 de febrer de 2025 a les 20 h

No recomanada a menors de 16 anys

PROMISING YOUNG WOMAN d'Emerald Fennell

PROMISING YOUNG WOMAN (2020) és una pel·lícula d'humor àcid i thriller dirigida, escrita i coproduïda per l'anglesa Emerald Fennell, en la seva estrena com a directora de cinema. Amb Promising Young Woman Fennel va guanyar, entre altres, els premis Oscar, WGA i BAFTA al millor guió original i el BAFTA a la millor pel·li britànica. Com a actriu ha aparegut en nombroses pel·lícules i sèries com ara Anna Karenina, The Danish Girl, Vita & Virginia o The Crown. També és coneguda per ser la showrunner de la segona temporada de la sèrie de Killing Eve, que li va valer dues nominacions al premi Primetime Emmy. La seva creació més recent és la controvertida pel·lícula Saltburn (2023), en la qual també ha exercit les funcions de directora, coproductora i guionista. 

 

Una altra de les coproductores de PROMISING YOUNG WOMAN és l'actriu i productora de cinema australiana Margot Robbie coneguda pels seus papers en pel·lícules com Barbie, Once Upon A Time in Hollywood, The Wolf of Wallstreet, Sucide Squat o Mary Queen of Scots. De la banda sonora se n'encarregà el compositor anglès Anthony Willis, feina que li va valdre a Willis una nominació al BAFTA a la millor banda sonora original.

La nostra protagonista és l'actriu britànica Carey Mulligan coneguda per la seva participació en pel·lícules com Pride & Prejudice, An Education, Drive, Shame, Sufraggette, The Dig o Maestro. Mulligan compta amb diferents premis i nominacions. Entre les seves nominacions n'hi ha tres als Premis Oscar, i totes tres són a la millor actriu per An Education, Promising Young Woman i Maestro. 

 

  

PROMISING YOUNG WOMAN és una pel·lícula que tracta el greu problema que suposen les agressions sexuals. Fenell descriu la seva òpera prima com un conte de fades fosc, en el que la seva protagonista, Cassandra Thomas o Cassie (Carey Mulligan), una dona forta i intel·ligent amb set de venjança duu una doble vida: té trenta anys, va deixar la carrera de medicina, viu amb els seus pares i treballa en una cafeteria, però de nit es dedica a visitar clubs nocturns i bars en una mena de croada contra violadors. Aquesta particular rutina nocturna seva queda interrompuda el dia que s'enamora del Ryan (Bo Burnham). Encara que sovint es qualifica aquesta cinta com una comèdia negra, en general no té res de divertit: és un història dura i trista que se sent molt real. 

 

La pel·lícula comença amb la Cassie aparentment borratxa i sola en un club nocturn. Veiem com la càmera passa d'enfocar-la a ella a enquadrar a tres homes que parlen d'ella. Dos dels homes l'estan criticant dient que és un "putu desastre" i que "ho està demanant a crits". Bàsicament, estan excusant una possible agressió sexual en base a l'estat d'embriaguesa de la Cassie. Us sona aques tipus d'escena? Segur que sí. No obstant això, un home anomenat Jerry (Adam Brody) pren el paper d'heroi i intenta rescatar-la, però aviat la directora ens revelarà la veritat d'aquest heroi i veurem que no és tan diferent -potser fins i tot pitjor- que els altres homes. Amb aquesta potent escena inicial, la pel·lícula ens mostra sense embuts la naturalesa depredadora dels agressors sexuals.

 

 

La història que impulsa la trama i la recerca de venjança per part de la Cassie és la de la seva amiga Nina Fisher, que es va veure obligada a abandonar l'institut després d'una d'investigació falsejada sobre la seva violació. Amb la història de la Nina, Fennell ens explica com les víctimes/supervivents de violència masclista no només s'obliden i desapareixen massa sovint, sinó que moltes de les històries d'agressions sexuals i violacions són amagades o eliminades, especialment quan es tracta de protegir a membres de les altes esferes socials, com ara les universitats d'elit estatunidenques. I és que, en molts casos, fins i tot amb proves, les víctimes/supervivents de violació tendeixen a no aconseguir justícia. 

 

A diferència del que passa amb la Nina, la gent sí que recorda a l'Al Monroe (Chris Lowell), el violador de la Nina, el qual s'ha salvat de totes les possibles conseqüències del seu crim a causa del seu origen més acomodat. Aquest personatge ens mostra com algú amb connexions i amb diners pot esborrar els seus delictes i altres comportaments corruptes sense deixar cap mena de rastre. No només surt indemne de l'agressió sexual que ha comès, sinó que socialment se'l percep com un estudiant universitari amb èxit. En aquest cas, l'única persona a qui sembla importar-li la Nina i el que li van fer és a la seva amiga Cassie. Això ens fa recordar un dels lemes feministes popularitzat a molts països per la manca d'actuació i de justícia real per part dels organismes estatals enfront la violència masclista "L'estat no em cuida, em cuiden les meves amigues". 

 

 

 

A banda de la problemàtica evident que suposen les agressions sexuals, hi ha un altre tema conflictiu en aquesta pel·lícula que aquí no us desvelarem, ja que us faríem un gran espòiler! Es tracta del final de PROMISING YOUNG WOMAN, un final evidentment defensat per la seva directora i guionista, l'Emmerald Fennell, però que no ha estat exempt de debat entre el públic. El que sí que direm és que és un final èpic que, segons paraules de la directora, va ser suavitzat de la versió que havia ideat originalment, uau! La directora diu que no estava interessada en un final còmic: "Ningú treu un rifle d'assalt per eliminar els dolents. De fet, els dolents tendeixen a fer-se passar per bons." Sí, estimada Emerald, sabem que molts agressors mostren una cara amable i fins i tot simpàtica en públic que sovint perjudica la credibilitat de les víctimes quan aquestes decideixen parlar i denunciar.

 

L'estrena mundial es va fer en el Festival de Cinema de Sundance el gener de 2020 i el mateix any va rebre cinc nominacions als Premis Oscar, incloent-hi els premis a la millor pel·lícula, la millor directora i la millor actriu per a Carey Mulligan. També fou descrita com una de les deu millors pel·lícules de l'any 2020 pel National Board of Review, on Mulligan també va ser premiada com a millor actriu i, a més, la pel·lícula també rebé quatre nominacions en el 78è Golden Globe Awards.

 

 

Tant Fennell com Mulligan esperen que aquesta història ajudi a crear consciència sobre les agressions sexuals, especialment entre la gent més jove. De fet, Focus Features, la distribuïdora de la pel·lícula, i RAINN, una organització estatunidenca contra la violència sexual, van anunciar l'intenció de fer projeccions virtuals gratuïtes de PROMISING YOUNG WOMAN per a estudiants universitaris. En una entrevista, la directora va comentar que si PROMISING YOUNG WOMAN fa que sigui una mica més fàcil tenir aquesta conversa entre nois, entre homes i entre homes i dones, ja ho considera tot un èxit.

✎ Janira Muñoz

 

➤ Mira el TRÀILER de la pel·lícula.

➤ QUATRE PINZELLADES d'Emerald Fennell sobre Promising Young Woman.

➤ El MAKING OF amb la directora i l'actriu protagonista.

 

Després de veure la pel·lícula farem una tertúlia amb companyes

del Club de Lectura Lectures Rebels. 

Sala La Violeta

Carrer de l'Hostal,15, Altafulla

Obertura de portes i venda d'entrades 30 min abans de la projecció.

Divendres 22 de novembre de 2024 a les 20 h

No recomanada a menors de 16 anys

BRUJERIA de Christopher Murray

BRUJERÍA és l'obra cinematogràfica més recent del director Christopher Murray (Cristo Ciego, competència oficial al Festival de Venècia 2016) i està coproduïda per  Pablo Larraín, nominat a l'Oscar per Spencer. Murray ens presenta un drama fantàstic inspirat en fets reals succeïts l'any 1880 a l'arxipèlag de Chiloé, Xile, quan la Recta Provincia, una organització secreta formada per bruixes i bruixots indígenes, va ser acusada d'associació il·lícita per les autoritats civils. La pel·lícula és protagonitzada per Rosa Raín (Valentina Véliz), una nena de tretze anys que a finals del segle XIX inicia un camí a la recerca de justícia i de la seva pròpia identitat en la que era aleshores una remota illa xilena colonitzada per europeus. 

 

Quan els espanyols van arribar a l'illa Gran de Chiloé, 'lloc de gavines' en huilliche, estava poblada d'indis chonos, huilliches i cuncos. Els chonos eren caçadors i recol·lectors nòmades, mentre que els altres dos pobles es dedicaven al cultiu de patates, blat de moro i pèsols i a la ramaderia. Els chonos i els huilliches, del mapudungún williche, que significa 'gent del sud’, formen la branca més austral del poble maputxe. El procés d'independència xilè va passar desapercebut a Chiloé de tal manera que es va convertir en l'últim reducte espanyol a l'Amèrica del Sud. Finalment, va passar a formar part de Xile l'any 1826, vuit anys després de la independència de l'Estat xilè. Abans de seguir, però, permeteu-me donar-vos una dada curiosa o fun fact : sabíeu que de totes les patates que es conreen actualment arreu del planeta la majoria provenen de varietats natives de Chiloé?

 

 

El director de la pel·lícula, nascut a Santiago de Xile, va generar un vincle amb Chiloé gràcies a tots els relats que la seva àvia, originària de l'illa, li explicava quan era petit. BRUJERÍA és la voluntat del director de deixar constància del terrible episodi que va viure la Recta Provincia, però també de la bellesa d'aquesta terra, de la seva gent i de la seva cultura, especialment per l'activitat relacionada amb la bruixeria, i és que Chiloé era un territori propens al desenvolupament de la màgia, la bruixeria i fetilleria. La fusió entre la tradició catòlica i la huilliche va fomentar que l'imaginari de la zona es poblés d'éssers màgics i mitològics que només podien ser controlats per bruixes i bruixots.

Un dels elements més interessants d'aquesta pel·lícula de Murray és el retorn de la protagonista als seus orígens. Abans del conflicte, Rosa és una nena humil que, junt amb el seu pare, viu i treballa a casa dels seus patrons colons, dels quals ha assimilat costums i creences, allunyant-se de la seva cultura original. Parla mapudungún, la llengua original dels seus pares, alemany per comunicar-se amb els patrons i també castellà. De caràcter submís i catòlica d'inici, la jove comença una transformació que la porta a qüestionaments profunds sobre el catolicisme i sobre la seva pròpia persona, així com a la recerca incansable de justícia per l'assassinat del seu pare.

 

Un altre component fonamental del film és la pràctica ancestral de la bruixeria a través de La Recta Província, que va ser una poderosa associació verídica de bruixes i bruixots amb la seva estructura pròpia l'existència de la qual resultava incòmoda a l'estat xilè i encara més als colons que habitaven a l'illa. Rosa no troba una mà amiga fins que coneix Mateo Coñuecar (Daniel Antivilo), el líder de La Recta Provincia, i a Aurora Quinchen (Neddiel Muñoz) que li obren les portes a un univers fascinant i aterridor a parts iguals junt amb la resta de la comunitat secreta, altres indígenes huilliches que fa temps que exerceixen resistència contra els colons.

 

 

Quan Mateo és capturat i acusat de ser una autoritat paral·lela a la naixent República de Xile, Rosa assumirà el desafiament d'alliberar-lo, encara que això impliqui iniciar-se en el camí sense retorn de la bruixeria. El director assenyala la incomprensió que va generar i continua generant actualment aquesta pràctica ancestral. "La seva potència rau en com aquesta mateixa violència cap a tot allò que és diferent, ressona i persisteix fins al dia d'avui dins de l'illa, com si aquest judici no hagués acabat mai".

 

La pel·lícula Brujería està protagonizada per Valentina Véliz, Sebastian Hülk (Sin novedad en el frente), Daniel Antivilo (Secretos en el jardín), Daniel Muñoz (Los 80) i Neddiel Muñoz, la qual és educadora, poeta, investigadora, compositora i cantora tradicional huilliche originària de l'arxipèlag de Chiloé. Valentina Véliz, que és qui dona vida a Rosa i no havia actuat mai abans d'aquesta pel·lícula, va acabar aconseguint el paper protagonista pel magnetisme i la màgia que va mostrar durant els càstings, així com pel fet de comptar amb ascendència maputxe. Murray explica que en el moment del rodatge hi havia processos de la protagonista que Valentina també estava vivint respecte a la seva pròpia identitat i això fa que hi hagi molt d'ella mateixa en el personatge que interpreta. Estem davant d'un coming of age d'època que barreja realisme màgic amb crítica social i política en una atmosfera misteriosa i fantàstica.

 

BRUJERÍA es va estrenar internacionalment al Sundance Film Festival el 21 de gener de 2023 com a part de la Competència dramàtica de cinema mundial, fou seleccionada per participar en la Secció Oficial del Festival de Cinema Fantàstic de Sitges, nominada al Göteborg Film Festival i guanyadora del Bucheon International Fantastic Film Festival, així com del Cinélatino Festival de Toulouse.

 

 

Els seus productors són Nicolás Celis (Roma), Pablo i Juan de Dios Larraín (Spencer), Viola Fügen (Sólo los amantes sobreviven), Rocío Jadue i Michael Weber. María Secco n'és la directora de fotografia, Paloma López la muntadora i Leonardo Heiblum el compositor de la banda sonora.  El guió de BRUJERÍA està escrit entre el director, Christopher Murray, i Pablo Paredes i va suposar un llarg procés d'investigació i convivència a l'illa Gran de Chiloé per tal de poder comprendre millor les profunditats del que significa la bruixeria per a la identitat de la seva gent. La mitologia d'aquest arxipèlag de boscos frondosos, envoltat per l'oceà Pacífic, persisteix gràcies a la tradició oral dels seus habitants, les històries dels quals sobre éssers fantàstics, misteri i màgia expliquen l'entorn en el qual viuen, la seva illa, la seva llar.

✎ Janira Muñoz

 

➤ Mira el TRÀILER de la pel·lícula.

➤ QUATRE PINZELLADES de Christopher Murray, director de BRUJERíA.

➤ Mira l'ENTREVISTA al director. 

➤ Mira l'ENTREVISTA a l'actriu protagonista Valentina Véliz.

Divendres 19 d'abril de 2024 a les 20 h

No recomanada a menors de 16 anys

Sala La Violeta

Carrer de l'Hostal,15, Altafulla

Obertura de portes i venda d'entrades 30 min abans de la projecció.