CLOSE de Lukas Dhont

CLOSE és una coproducció belga-neerlandesa-francesa de 2022 dirigida per Lukas Dhont, amb guió del propi Dhont i d'Angelo Tijssens. El repartiment d'aquest coming-of-age compta amb la participació d'Eden Dambrine, Gustav de Waele, Émilie Dequenne i Léa Drucker. Close és una commovedora història sobre la relació entre dos nens que no s’ajusten als estàndards de masculinitat de la resta dels seus companys de classe i de la societat en general. La pel·lícula va rebre el Gran Premi del Jurat al Festival de Cannes i va ser nominada a l'Oscar a la Millor Pel·lícula Internacional.

 

 

 

Léo (Eden Dambrine) i Rémi (Gustav De Waele) són dos nois de 13 anys que sempre han tingut una relació d'amistat molt propera, com si fossin germans, però la seva bonica relació es veurà durament alterada a mesura que arribin a l'adolescència per culpa de la pressió que comencen a experimentar per part dels que els envolten, especialment dins l'institut. En aquest camí de la infància a l'edat adulta, els nostres joves protagonistes viuran una situació molt difícil de gestionar. La pel·lícula ens parla de la pèrdua de la innocència, una pèrdua que en molts casos és forçada per un entorn molt determinat pels rols que s'esperen de nosaltres. La Sophie (Émilie Dequenne), mare d'un dels protagonistes, també tindrà un rol important a l'hora d'acompanyar els nois en aquest delicat i complex camí que ens presenten a Close. 

 

 

 

L'amistat entre en Léo i en Rémi és molt innocent i extremadament feliç, però s'esmicola de cop quan un d’ells s'espanta davant l’homofòbia que percep a l'entorn. Una companya de classe els pregunta si són nòvios i això desencadena una forta distància entre ells. El que ve després és el dolor de la pèrdua i un sentiment de culpa, que costa de digerir a qualsevol edat, però encara més per algú que tot just s'està acomiadant de la infantesa. "Jo també vaig tenir amics amb qui compartia aquell amor íntim, pur, del qual en un cert moment vaig començar a sentir por", confessa Lukas Dhont, el director i coguionista. En aquest relat devastador sobre la fi d’una bonica amistat ens arriben emocions de molta felicitat i tendresa, però també d’una tristesa profundament dolorosa. 

 

 

 

La pel·lícula està formada per dues parts ben diferenciades on experimentarem emocions molt allunyades. La primera part és d’absoluta tendresa, amb una connexió íntima i gairebé idíl·lica entre els dos joves amics, en un estat que no sempre és visible a la pantalla, corrent alegres per camps de flors i pedalejant amb les bicicletes a través dels boscos en un estiu tranquil i despreocupat. A la segona part es destrueix el món suau i fràgil que hem vist al principi, la pel·lícula es converteix en un drama al voltant del dol d’en Léo després de la seva tràgica ruptura amb en Rémi, i de la seva lluita per encaixar en el model de masculinitat que s'espera entre els nanos de la seva edat. Vivim en una societat patriarcal que prioritza tot allò que és dur, competitiu i brutal, i amaga tot allò que és suau i tendre, especialment quan es tracta de la socialització masculina. Segons el director, cal molta energia per escollir la tendresa, és una elecció política.

 

 

 

En una entrevista, Lukas Dhont explica que va trobar una investigació sociològica feta per un psicòleg de Nova York que es va dedicar a estudiar la vida de 150 nens i, per fer-ho, els va seguir entre els 13 i els 18 anys. Quan aquests noies tenien 13 anys i parlaven dels seus amics, ho feien com si fossin les persones més importants de les seves vides i feien servir un llenguatge molt vulnerable i amorós, molt emotiu. Però després, quan els va fer aquestes mateixes preguntes als mateixos nois, als 16, 17 i 18 anys, va comprovar que ja no s'atrevien a utilitzar aquell vocabulari que usaven tan alegrement quan eren més petits, ja no parlaven de la mateixa manera, perquè aquell tipus de llenguatge està molt vinculat a la feminitat, i un dels pilars bàsics de la socialització masculina consisteix a deslligar-se completament de la feminitat, de tot allò que pugui associar-se a les dones. Així doncs, no es permetien mostrar vulnerabilitat quan parlaven d'aquells amics que tant apreciaven.

 

 

 

Moltes pel·lícules tracten sobre el despertar sexual a l’adolescència, però molt poques parlen de la forta censura social que recau sobre els nois joves i que els obliga a reprimir qualsevol actitud de tendresa i sensibilitat. Aquest procés de deshumanització és retratat amb molta habilitat a Close, que ha comptat amb les grans interpretacions dels seus joves actors debutants, el Gustav De Waele i l'Eden Dambrine. Sorprenentment, l'Eden, l'actor que dona vida d'una forma admirable a en Léo, va debutar en aquesta pel·lícula. Un dels principals propòsits del director amb Close és denunciar el tipus de masculinitat que ha servit per educar generacions de nens i homes en uns estàndards repressius que massa sovint fan més mal que bé. Dhont vol que es reinventi un llenguatge de cura i d’amor per a tots els joves, creu fermament que cal escoltar-los, donar-los suport i permetre’ls ser ells mateixos sense les imposicions del gènere. 

 

✎ Janira Muñoz

 

➤ TRÀILER de la pel·lícula.

➤ Lukas Dhont sobre la creació de Close

➤ Entrevista a Lukas Dhont. Per Kinótiko.

Sala La Violeta

Carrer de l'Hostal,15, Altafulla

Obertura de portes i venda d'entrades 30 min abans de la projecció.

Divendres 24 d'octubre de 2025 a les 20 h

No recomanada per a menors de 12 anys