La directora lituana Marija Kavtaradze ens ha sorprès molt gratament amb una temàtica fins ara poc explorada al món cinematogràfic, amb SLOW, amb el seu segon llargmetratge, Marija ens fa endinsar en una relació amorosa fora del convencional, una en la qual no hi ha sexe entre les dues persones implicades. Es tracta d'un retrat molt íntim i molt tendre de l'espectre asexual gràcies al qual aquesta jove directora va guanyar el premi a la millor direcció al Festival de Sundance de 2023, Premi a Millor Òpera Prima al Festival REC de Tarragona i fou seleccionada com a proposta lituana a la millor pel·lícula de parla no anglesa als Premis Oscar del mateix any. Per a qui no sàpiga de què estem parlant, l'asexualitat, de vegades anomenada no-sexualitat, és la manca d'atracció sexual cap a altres persones o la manca d'interès pel sexe.
Els protagonistes d'aquesta història són l'Elena, interpretada per Greta Grineviciute, ballarina professional a la vida real i debutant com a actriu, i el Dovydas, interpretat per Kestutis Cicenas. L’Elena és professora de dansa contemporània i es dedica a donar classes de ball mentre que el Dovydas treballa com a intèrpret del llenguatge de signes. Són dos joves intentant encaixar en una societat on els rols de gènere i la sexualitat segueixen estant molt definits i sortir d'aquests esquemes sovint implica haver d'afrontar escenaris difícils, especialment en un país com Lituània en el que, segons la mateixa directora, encara s'hi respira un conservadorisme general que fa molt fàcil sentir-se menys "normal" que la resta a la mínima que trenques amb el que socialment s'espera de tu.
Kavtaradze sempre busca retratar personatges i històries de gent de la seva generació que podrien ser del tot reals. S'inspira en les seves pròpies experiències i en les del seu entorn més proper, ho transforma i ho plasma d'una forma tan sincera i propera com ha fet amb SLOW. La parella protagonista es van coneixent a foc lent, i els acompanyem mentre experimenten aquests moments únics dels inicis de les relacions entre dues persones que s'estan enamorant. Són moments de molta complicitat, de molta tendresa i de molta passió, però un dels nostres protagonistes és asexual i això marca un punt d'inflexió en el progrés de la relació. Per a una bona part de la població, tota relació amorosa acaba desembocant en moments d'intimitat sexual compartida, però per a l'Elena i el Dovydas la cosa no culminarà de la forma en la qual ens tenen habituats a la pantalla gran. Per a les escenes més íntimes, van comptar amb l'ajuda de la coordinadora d'intimitat Irma Pužauskaitė, una de les primeres persones dels països bàltics formada per a exercir aquest rol.
Marija i Laurynas Bareisa, el director de foto de SLOW, van parlar molt sobre com volien veure els cossos dels protagonistes a la pel·lícula. A banda d'emfatitzar els diàlegs, motivació principal de la directora a l'hora de fer cinema, pretenien cuidar molt els moviments, les posicions corporals i les distàncies, però Marija no volia ser gens intrusiva i no va donar indicacions als actors, els quals van gaudir de molta llibertat de moviment, fins al punt que era la càmera qui s'adaptava a ells quan es movien, quan s'aturaven o gesticulaven, i no al revés. També van quedar enregistrades frases que els actors van dir durant el rodatge tot i no estar escrites al guió. El títol de la pel·lícula està inspirat en una cançó de Leonard Cohen i, segons la directora, és una defensa de la pausa en aquests temps d'augment de les relacions fast food: "Generalment, esperem que les relacions vagin molt bé i molt ràpid i si no ho fan, llavors continuem cap a la següent conquesta. Té cert sentit, però també ens perdem moltes connexions potencials que podríem crear lentament".
Finalment, però menys important, cal mencionar la banda sonora, molt adient a aquesta història millennial de rabiosa actualitat en un temps d'orientacions i relacions sexoafectives més líquides que mai, com diria el famós sociòleg Zygmunt Bauman. Són composicions molt immersives i ambientals, que ens ajuden a submergir-nos en les profunditats d'aquesta història plena de sensibilitat entre Elena i Dovydas. Marija va comptar amb diferents músics per crear la banda sonora de SLOW, però hi ha dos noms que destaquen especialment: April Snow i Martin Hederos. Snow també coneguda com a Irya Gmeyner, és una compositora de cinema, artista i productora de música amb seu a Suècia. És coneguda per la seva música expressiva, suggeridora i la seva veu acolorida i ha compost música per a una àmplia gamma de mitjans, incloses sèries de televisió, pel·lícules, obres de teatre i cor. Darrerament, Irya ha estat col·laborant amb el pianista Martin Hederos, també suec, com a duo de compositors de cinema. Gràcies a SLOW van ser seleccionats per a un Sundance Composer Spotlight.
"En l’alteritat està la riquesa. Fins fa poc, només vèiem un tipus de cinema, amb un discurs concret i una perspectiva concreta. Un cinema creat majoritàriament per directors homes blancs. A mi, particularment, m’afecta i m’enriqueix veure treballs de diferents cultures i diferents realitats. Conèixer altres persones ens fa millors i ens fa conèixer el món d’una forma més completa." Paraules de la directora, Marija Kavtaradze, en una entrevista per a Núvol.
✎ Janira Muñoz
➤ Mira el TRÀILER de la pel·lícula.
➤ QUATRE PINZELLADES de Marija Kavtaradze sobre SLOW.
➤ Mira l'ENTREVISTA a la directora.
➤ Mira l'ENTREVISTA a Clara i Pablo, dos joves que parlen de la seva asexualitat.
➤ Llegeix l'ENTREVISTA a Pablo Ortiz, jove que es defineix com asexual.
Divendres 20 de setembre de 2024 a les 20 h
No recomanada a menors de 12 anys
No hay comentarios:
Publicar un comentario