11 mar. 2012

A CIEGAS


Fruit d'un acord amb l'Instituto Iberoamericano de Finlandia i la Federacío Catalana de Cineclubs, us proposem aquest cicle de cinema finès que, en el nostre cas, consta de 2 pel·lícules.
Aquesta n'és la segona.
Us esperem el proper dijous dia 22 de març a les 20:30 h als cinemes Les Bruixes d'Altafulla.


Fitxa Tècnica
Pais: Finlàndia, 1999
Titol original: Sokkotanssi
Direcció i guió: Matti Ijäs
Fotografia: Kari Sohlberg
Música: Eero Ojanen
Durada: 78 minuts
Versió original en finès, subtitulada en castellà
Interpretació: Martti Sousalo, Walter Gröhn, Mikko Vanhala, Turo Rannema, Anni Asikainen, Johanna Kertulla


No apta per a menors d’11 anys.



Premis
Premi Jussi (equivalent finès als premis Goya) al millor guió.
Premi ”La mà de l’humanisme” (Humanismin kaÅNsi) a Matti IjaÅNs, Semana de cine de Viitasaari 2000.
Premi especial del jurat i premi FIPRESCI (de la premsa) a la millor pel•lícula al Festival de cine de Mar del Plata, Argentina 1999



Sinopsi
A ciegas és una pel·lícula sobre la fe d’un nen i el viatge iniciàtic a l’adolescència. A començament dels anys 1960, Jontti un nen de 9 anys, viu en una petita ciutat costanera. El seu cap està ple de preguntes. Quant pesa l’ànima d’un home? Hi ha vida en altres planetes? Menja cuques de llum per poder brillar en la foscor. La seva vida canvia totalment quan Lanki es muda al veïnat i Jontti s’assabenta que el seu pare té una amant. Amagant el seu secret, emprèn una lluita tragicòmica per recuperar el seu pare. Mentrestant, viu el seu primer amor i aprèn que cada resposta sol despertar una dotzena de preguntes noves. Matti Ijäs (1950) es va iniciar en la indústria cinematogràfica el 1980 i des de llavors va edificar una carrera vertiginosa tant com a assistent de direcció com de realitzador i guionista. Els seus llargmetratges Rapsy y Dolly (1990), Lunares y bragas (Pilkkuja ja pikkuhousuja, 1992) i A ciegas (Sokkotanssi, 1999) i les seves nombroses obres per a televisió exploren el món d’aquesta gent marginada per la societat però sincera en la seva obstinació. La seva afectuosa tragicomèdia brolla de la percepció de la tenacitat amb què molts lluiten contra la necessitat de canvi. Probablement el seu millor treball sigui Aureola de fantasias (Haaveiden kehä, 2002).

No hay comentarios:

Publicar un comentario