L’àvia i el foraster és el primer llargmetratge del director valencià Sergi Miralles i és també el debut com a protagonista a la gran pantalla de l'actor altafullenc Carles Francino i de l’actor indi Kandarp Mehta. La veterana actriu alcoiana Neus Agulló completa el trio protagonista en aquesta comèdia dramàtica que s'ha convertit en la pel·lícula en valencià més vista als cinemes. Nominada a 13 premis Lola Gaos de l’Acadèmia Valenciana de l’Audiovisual, incloent-hi Millor Llargmetratge de Ficció, va tenir la seva première el maig de 2024 al Festival de Cinema d’Alacant, on va enamorar al públic i va recollir-hi quatre guardons: la Tesela d’Or a millor pel·lícula, millor actriu per a Neus Agulló i millor actor per a Kandarp Mehta, així com el premi de la Crítica Sergio Balseyrova.
Aquesta comèdia dramàtica ens parla de temes actuals i sensibles com la discriminació, el xoc cultural que es produeix en pobles petits a l'hora de conviure amb la gent migrant i dels greuges emocionals que pot comportar deixar enrere el teu poble, la teva gent, el teu país i les teves tradicions. Els nostres protagonistes viuen en un petit poble del País Valencià on, com és habitual en aquestes contrades, tothom es coneix i qualsevol novetat corre com la pólvora. "Ix una xenofòbia interioritzada, pròpia de la gent major de poble, totalment involuntària", explica el director. La pel·lícula es desenvolupa a Alcalà de la Serra, un poble imaginari que arrebossa l'essència de la vida en un poblet típicament valencià. El rodatge es dugué a terme, principalment, a Algar de Palància, on també van fer partícips els habitants del municipi com a figurants. De fet, un dels personatges principals, la Pura, està interpretat per Amparo Gascó, una veïna d'Algar.
En la seva òpera prima, en Sergi retrata l'amistat que sorgeix, contra tot pronòstic, entre la Teresa (Neus Agulló), una dona modista del poble que també va necessitar emigrar quan era jove, però va poder tornar al poble, i el Samir (Kandarp Mehta), un sastre vidu que va haver d'emigrar des del Pakistan amb la seva filla i que recentment ha obert una fruiteria al mateix poble on viu la Teresa, però no hi és gaire benvingut. El fil conductor de la història és l'Enric (Carles Francino), que actualment viu al Regne Unit i que torna al poble en motiu de la mort sobtada de la seva àvia Teresa. Sí, des de ben aviat sabrem que perdrem a la Teresa, però el desenvolupament de la pel·lícula ens farà oblidar-ho durant una bona estona. Mentre l'Enric travessa una crisi vital a l'espera del naixement del seu fill, amb la seva dona embarassada esperant-lo a Manchester i retrobant-se amb un antic amor que es va quedar al poble, la pel·lícula recorda els últims moments de la vida de la Teresa.
La Teresa, modista de professió, és una dona gran que continua treballant al menjador de casa per cosir totes les peces de roba que li confien les veïnes. És una dona discreta i independent que fa i desfà com i quan vol, però sabrem que va passar una mala època quan, de jove, va haver d'emigrar a França. En Samir, natural de Pakistan i sastre, ara treballa a la nova fruiteria del poble, a la que una part del veïnat fa el buit a favor de la fruiteria de tota la vida. En Samir és un home compromès i agraït, però ara viu una mica espantat per les dificultats que ha patit i preocupat pel benestar i el futur de la seva filla. El seu nou objectiu és cosir un vestit tradicional pakistanès per a la seva filla Dahlia, perquè el llueixi durant les festes del poble. És per aquesta raó que s'apropa a la Teresa, vol que li permeti usar la seva màquina de cosir durant uns dies, però la Teresa no veu gens clar que algú que no sigui ella toqui la seva màquina. Veurem que aquesta inesperada parella acabarà col·laborant, però ho farà d'amagat per por del que pugui dir el veïnat. Amb el temps, aquesta col·laboració reviurà a través de la complicitat de l'Enric.
L'àvia i el foraster té un caràcter autobiogràfic, basat en diverses vivències pròpies de Sergi Miralles que, en un mitjà explicà que l'Enric, interpretat per en Carles Francino, és la seva versió millorada. La història d'aquesta pel·lícula neix d’una anècdota real que va passar a Pego, on l’oncle del Sergi Miralles té una botiga de roba i va descobrir que el pakistanès de la fruitera del costat de casa seva era sastre. Tots dos van començar a col·laborar, però ho havien de fer en secret, i va ser precisament aquest secret el que va inspirar el Sergi a escriure L'àvia i el foraster. "Aquest és un cas de xenofòbia brutal per la por de què diran, és una xenofòbia que tots exercim". El film, diu el director, parla de tres nivells de forasters: l’àvia que va emigrar a França i va tornar, el pakistanès que ha arribat recentment al poble i el jove que ha emigrat a Manchester i ja no té clar on és casa seva. Així mateix, Miralles remarca que des d’un inici no volien ser alliçonadors amb el discurs de la pel·lícula, sinó que "la gent s’introduïra en la història i arribara a les seues pròpies conclusions", diu.
Quant a la situació de l’audiovisual valencià, el cineasta es mostra "positiu" i considera que "està en un moment molt bo". "Ara el que hem de fer és no perdre-ho perquè tenim un sector molt bo, assentat i molt ben vist des de fora", apunta, alhora que conclou que "com sempre, ens veuen millor els de fora que els de dins", diu al Diari La Veu. Miralles assenyala que "encara que és una pel·lícula molt valenciana, ha funcionat molt bé en altres llocs com Màlaga, Madrid o Barcelona perquè està tractada des d’un punt de vista molt universal i s’entén". L'essència de L'àvia i el foraster és una història sobre la xenofòbia quotidiana, però també sobre la solidaritat i l'amistat que, com diu la filòsofa Marina Garcés a l’assaig La passió dels estranys, és l’única forma d’interacció social estable que no està institucionalitzada, regulada: és lliure, sense normes, sense papers, entre iguals. Només depèn de la voluntat dels qui la sostenen, dels ritus i hàbits que creïn. Neix i mor per generació espontània. No hi ha dues amistats iguals.
En aquesta nova sessió de cinema a la fresca, l'última de la temporada abans de tornar a La Violeta, gaudirem de la presència d'en Sergi Miralles, director de la pel·lícula, així com d'en Carles Francino, l'actor natural d'Altafulla que dona vida a l'Enric. Tots dos ens acompanyaran durant la presentació de la pel·lícula.
✎ Janira Muñoz
➤ TRÀILER de la pel·lícula.
➤ El director ens convida a veure la peli
➤ Parlem amb l'actor Kandarp Mehta
CINEMA A LA FRESCA
Plaça de l'Església, Altafulla
Divendres 22 d'agost de 2025 a les 22 h
No recomanada per a menors de 7 anys