EN LA CASA

CASAL LA VIOLETA

DIJOUS DIA 22 A LES 20:30 HORES

Títol original: Dans la maison

Direcció: François Ozon

Guió: François Ozon. Adaptació lliure de l'obra de teatre "El chico de la última fila" de Juan Mayorga

País: França, 2012

Fotografia: Jérôme Alméras

Música: Philippe Rombi

Muntatge: Laure Gardette

Interepretació: Fabrice Luchini, Ernst Umhauer, Kristin Scott Thomas, Emmanuelle Seigner, Diana Stewart, Denis Ménochet, Jean-François Balmer, Fabrice Colson, Bastien Ughetto, Stéphanie Campion, Yolande Moreau

Durada: 105 minuts

Versió: en castellà

Qualificació: PER A TOTS ELS PÚBLICS (+ de 12 anys)

Sinopsi:

Un professor de literatura francesa, descoratjat i fastiguejat per les insulses i maldestres redaccions dels seus nous alumnes, descobreix entusiasmat que, per contra, el noi que s'asseu al fons de la classe, mostra en els seus treballs un agut i subtil sentit de l'observació. Aquest noi, que se sent estranyament fascinat per la família d'un dels seus companys, escriurà, animat pel professor, una mena de novel·la sobre aquesta família (i també sobre el professor), en la qual és difícil distingir entre realitat i ficció. Els mètodes que utilitza no són els més reglamentaris.

Premis 2012:

Premis César: 6 nominacions, que inclouen Millor pel·lícula.
Festival de Toronto: Premi FIPRESCI.
Festival de San Sebastián: Concha de Oro millor pel·lícula i millor guió.
Premis Goya: Nominada a Millor pel·lícula europea.
Premis del Cinema Europeu: Millor guió. Nominada a millor actor (Fabrice Luchini).

Crítiques:

                 

 "Una película misteriosa y excelente. Ozon crea una apasionante tela de araña, coronada con un final en estado de gracia. Todo resulta hipnótico y perturbador." 
Carlos Boyero: Diario El País.

  

"Brillante. Ozon imparte una verdadera clase magistral sobre la construcción del relato convirtiendo este complejo ejercicio de metaficción en una novela de misterio casi clásica" 
Sergi Sánchez: Diario La Razón

                 

           

"Su estructura es impecable: una narración perfectamente hilada, rica en matices, con diálogos brillantes y bien calzados. Y luego está el hermoso cierre de la película. Jordi Batlle Caminal: Diario La Vanguardia