LES TRIPLETES DE BELLEVILLE

Títol original: Les Triplettes de BellevilleProducció: Bèlgica, Canadà, França, Regne Unit, 2003
Música: Benoît Charest
Classificació: Apta per a tots els públicsPremis 2003:
Direcció i guió: Sylvain Chomet
– 2 Nominacions a l'Oscar: Millor llargmetratge animat, millor cançó original
– Nominada als Premis BAFTA: Millor pel·lícula de parla no anglesa
– Premis Cèsar: Millor música. 3 Nominacions
– Cercle de Crítics de Nova York: Millor pel·lícula animada
– Associació de Crítics de Los Àngeles: Millor llargmetratge d'animació
– 2 premis Toronto: Millor llargmetratge animat


Sinopsi
Champion és un nen solitari adoptat per la seva àvia Madame Souza. Aquesta descobreix que el seu nét només és feliç quan està sobre una bicicleta, cosa que els porta a sumir-se en un dur i llarg entrenament fins que Champion està preparat per participar a la cursa ciclista més famosa del món, el Tour de França. No obstant això, durant aquesta cursa dos misteriosos homes vestits de negre segresten Champion. L'amor incondicional que li professen Madame Souza i el seu gos fidel Bruno els portarà a intentar rescatar-lo, creuant l'oceà cap a l'enorme ciutat de Belleville, on els ajudaran tres famoses estrelles del music-hall dels anys 30, conegudes com les "trigèmines de Belleville ". El gran sentit de l'olfacte de Bruno els posarà ràpid sobre la pista de Champion, però, tindran èxit per combatre els diabòlics plans de la màfia francesa?

Bienvenidos a Belleville té un guió intel·ligent, divertit i tendre. En ell hi ha lloc per homenatges a Jacques Tati, Josephine Baker o Fred Astaire, encara que per sobre de tot és una èpica història d'amor d'una àvia cap al seu nét.

COMENTARIS
El director es recolza en un humor similar al del seu compatriota Jacques Tati, doncs no utilitza paraules, sinó que els seus personatges s'expressen amb gestos, i només s'escolten sorolls, cançons i diàlegs de la televisió. També utilitza un estil de dibuix sorprenent, allunyat del realisme Disney, amb personatges que semblen caricatures, amb trets molt exagerats. L'argument, divertit, amb moments inoblidables i impagables homenatges cinèfils, és molt impredictible i surrealista i aborda temes com la superació personal, el suport de la família i la capacitat d'il·lusionar. Alhora, critica la deshumanització de la ciutat moderna.

Segons explica Sylvain Chomet:

“Para mí cuando llevas todo el día trabajando en una animación y llega el momento en que ves cómo los dibujos se mueven, se convierte en un momento mágico, y no hay ningún sonido. También creo que una animación sin las restricciones de las palabras habladas tiene más fuerza. Si tienes que hacer que todo cuadre con las palabras, todos los movimientos gestuales giran en torno a la boca. Sin ellas eres mucho más libre para crear animación verdadera, para hablar a través de la propia animación. La animación modelada en torno al diálogo es como algo que ya ha sido grabado en piedra, hay menos margen para la interpretación. Siempre he querido que los animadores aporten algo de esto.” 

Un dels majors encants d'aquesta pel·lícula és el disseny dels personatges i dels escenaris. Els personatges són lletjos, desproporcionats, caricaturescos fins i tot. Però alhora tenen una bellesa en el traç i una expressivitat insuperables. Els escenaris estan cuidats al detall. Des de la casa de Champion i Madame Souza, fins a la impressionant ciutat de Belleville, passant per les imatges del Tour de França i la casa de les Triplettes, en tots i cada un dels llocs trobem mil motius per recrear-nos. També resulta sorprenent l'ús de les perspectives i la composició dels plànols al llarg de tot el metratge. I el millor és que es nota que, qui ha planificat això, sap el que s'està fent. La base de la pel·lícula és l'animació 2D tradicional, però complementada i ajudada amb efectes digitals. La veritat és que s'aconsegueix una fusió molt interessant, prenent el millor d'ambdós mètodes. A Bienvenidos a Belleville podem trobar diversos "cameos" de famosos. Molts apareixen al principi de la pel·lícula. Cal destacar especialment l'homenatge a Jacques Tati. A part del cartell de Les vacances del senyor Hulot penjat a la casa de les Triplettes de Belleville, veiem a aquestes gaudint de Dia de festa. 

També es rendeix tribut mitjançant l'estil d'animació, sobretot en la part en blanc i negre del principi, a alguns clàssics del gènere, com Tex Avery i Max Fleischer. Són destacables les magnífiques brotxades de surrealisme que apareixen al llarg de tota la pel·lícula. Per exemple, els somnis de Bruno, el gos. O la forma de caçar granotes d'una de les triplettes. O la impressionant persecució final. 

En conclusió: una veritable joia totalment diferent a l'animació que ens sol arribar.