11 dic. 2011


HONEYMOONS (Lunas de miel)


Per finalitzar l'any, us proposem una pel · lícula que ens introdueix en la realitat balcànica a partir d'un parell de pinzellades que il · lustren la realitat que s'hi respira.

Us esperem el dia 22 de desembre a les 20:30 en el cinema "Les Bruixes" i confiem que un cop més us agradi.

També volem agrair el suport que ens heu donat al llarg de tot aquest any, amb la vostra assistència i el vostre reconeixement.


FITXA TÈCNICA

  • Títol original: Medeni Mesec
  • Direcció: Goran Paskaljevic
  • Guió: G. Paskaljevic i Genc Permeti
  • País: Sèrbia, 2009
  • Fotografia: Milan Spasic
  • Montatge: Petar Putnikovic
  • Música: Rade Krstic
  • Interpretació: Nebojša Milovanovic, Jelena Trkulja, Jozef Shiroka, Mirela Naska, Bujar Lako, Yllka Mujo, Lazar Ristovski, Petar Božovic, Danica Ristovski
  • Durada: 95 minuts
  • Versió: original, subtitulada en castellà
  • Premis: Espiga d'oro a la millor pel·lícula a la Seminci, Valladolid 2009
SINOPSI

Amb l'esperança d'una vida millor, dos joves parelles abandonen els seus respectius països. Melinda i Nik abandonen Albània per a anar a Itàlia; Vera i Marko deixen Sèrbia per Àustria. Marko, violoncel·lista de gran talent, amb possibilitats d'entrar en l'Orquestra Filarmònica de Viena es topa amb la realitat en la frontera, on no tot és tan fàcil. La terra promesa sempre té cops amagats, i no precisament amables. Goran Paskalijevic, s’allunya del discurs polític per centrar-se en el cinema social.

Una meritòria i valenta coproducció serbo-albanesa per a una història minimalista, però de gran sensibilitat i interès humà.

Honeymoons radiografia el fosc present que ha d'afrontar la joventut sèrbia i albanesa, una generació atrapada entre les ferides obertes pel passat bèl·lic i una Europa que els tanca les portes. 


Partint del singular (les tragèdies familiars i els dilemes psicològics), Honeymoons aspira a clarificar els mecanismes que fan funcionar la societat per condicionar el destí dels seus habitants.

NOTES DE PRODUCCIÓ

"Durant la cruel dictadura d'Enver Hoxha, que va durar quaranta anys, cap serbi podia viatjar a la veïna Albània, sembrada de centenars de milers de búnquers. Avui, després dels conflictes de Kosovo, són molt pocs els serbis que decideixen visitar Albània. Els prejudicis i els mals governants polítics han contribuït a una intolerància latent entre les dues nacions. Fa tres anys, Genc Permeté, un jove pintor i escriptor, i la seva col · lega Ilir Butka, productora de cinema i també escriptora, em van convidar inesperadament a què exhibís tres dels meus pel · lícules a Tirana. Es tractava de "El polvorí" (Cabaret Balkan), "Somni d'una nit d'hivern", i "Els optimistes", l'anomenada "trilogia sèrbia". He de reconèixer que vaig dubtar a anar, però van insistir tant que al final vaig decidir viatjar a Tirana.

Durant el temps que les meves pel · lícules es van exhibir, l'únic cinema de Tirana es va omplir totalment. Fins i tot hi havia gent de peu als passadissos laterals. Avui segueixo recordant amb enorme emoció la llarguíssima ovació del públic al final de cada sessió i les preguntes que van formular. Totes van ser increïblement sinceres, intel · ligents i justes i no van fer cap amb mala intenció. El que més em va sorprendre va ser que el públic albano coneixia gairebé totes les meves primeres pel · lícules a través de còpies piratejades, que era l'única forma de conèixer pel · lícules sèrbies.

En la meva primera estada a Albània, el desembre de 2006, em vaig reunir amb molts intel · lectuals que, igual que jo, rebutjaven els nacionalismes exacerbats. Vaig descobrir que els albanesos i els serbis, tot i parlar dues llengües totalment diferents, tenen molt en comú, sobretot el profund anhel de ser part d'Europa. Durant les llargues converses assaborint un got de raki (brandi), va néixer la idea d'unir esforços i fer una pel · lícula que jo dirigiria amb equips d'ambdós països. Una setmana després de tornar d'Albània, vaig escriure la meva primera sinopsi.

Concebre la pel · lícula com un tríptic. La història albanesa, amb la col · laboració de Genc Permeté, és sobre una jove parella que desitja abandonar Albània perquè les circumstàncies no els permeten estar junts. La següent, la història sèrbia, tracta sobre una jove parella que també vol viatjar a Europa occidental amb l'esperança de tenir millor futur que a Sèrbia. Finalment, la tercera entrellaça les destinacions d'aquestes dues parelles. Les seves històries es desenvolupen en paral · lel i ells mai arriben conèixer-se, com sol passar en un altre tipus de pel · lícules. Però estic convençut que al final de la pel · lícula els espectadors tindran la impressió que aquests joves estan en un mateix espai imaginari mentre esperen a les portes d'Europa. Els albanesos ho fan en un port del sud d'Itàlia i els serbis a la frontera hongaresa en un quart d'una petita estació de tren. Però després de l'amarg moment que viuen a la frontera d'aquest món tan "rosa" es desperta un nou dia per a ambdós.

La creació conjunta d'aquesta pel · lícula, la primera coproducció serbo-albanesa, que de seguida va adoptar el títol de "Honeymoons", es va fer realitat un any després quan va rebre ajudes financeres del Ministeri de Cultura de Sèrbia i del Centre Nacional de Cinema d'Albània, així com de la Comissió de Cinema de Apulia. El rodatge es va desenvolupar sense grans dificultats tot i que tots es comunicaven en una barreja d'anglès, francès, italià ... Després de dos mesos junts, els comiats entre els equips tècnics serbi i albanès van ser molt emotives, gairebé melodramàtiques. Tothom tenia llàgrimes als ulls. Tots volíem rodar junts una altra pel · lícula ... i una altra més ... Cal subratllar que els actors serbis i albanesos no es coneixien tot i haver treballat en la mateixa pel · lícula. Es van veure per primera vegada al Festival de Cinema de Venècia"

Goran Paskaljevic

No hay comentarios:

Publicar un comentario