Aquest proper dijous 17 de juny ens retrobem amb el bon cinema en V.O.S.E. La pel·lícula que us oferim és una de les de major èxit als Cineclubs d'arreu de Catalanya, Still Walking (caminant). Estem segurs de que els nostres fidels seguidors de cada penútim dijous de cada mes, gaudirant d'aquesta cinta, que serà la darrera que projectarem als Cinemes Les Bruixes fins al mes de setembre. Com sempre us esperem a totes i tots.La pel lícula presenta un drama familiar i transcorre en un dia d'estiu, en què uns fills ja adults visiten els seus ancians pares, que han viscut durant dècades a la residència familiar. El fill i la filla tornen, juntament amb les seves respectives famílies, per a una reunió inusual, amb la finalitat de commemorar la tràgica mort del fill gran, que va morir en accident quinze anys enrere. Encara que el casalot i el menú de la mare gairebé no hagin canviat amb el pas dels anys, s'aprecien lleugers canvis en cada membre de la família. Es tracta d'una típica família, on regna l'amor, els rancors i els secrets.
FITXA
Títol original: Aruitemo, aruitemo
Direcció: Kore-Eda Hirokazu
Guió: Kore-Eda Hirokazu
Pais: Japó, 2008
Fotografia: Yutaka Yamazaki
Música: Gonchichi.
Muntatge: Kore-Eda Hirokazu
Interpretació: Abe Hiroshi, Natsukawa Yui, You, Takahashi Kazuya, Kiki Kirin, Yoshio Harada, Susumu Terajima
Durada: 108 minuts
Versió: japonesa subtitulada en castellà (vose)
Presentat el 2009 en el BAFF (Festival de cinema asiàtic de Barcelona), ha guanyat diversos premis, entre d'altres el Festival de Mar del Plata (2008) y en los Asian Film Awards.
Fent gala d'un delicat equilibri entre l'humor i la tristesa, Kore-eda mostra lo pesada i important que pot ser una família.
Les relacions familiars són tot un filó per als cineastes en general, i per als que proc
edeixen del Japó en particular. La família, la vellesa, els retrets ocults, la pèrdua...
Els personatges de Still Walking són vius, i això s'agraeix en aquests temps en què el cinema sembla contagiat d'una certa deshumanització. Cada membre de la família té la seva pròpia personalitat, les seves pors i els seus dolors.
Kore-eda capta essència de vida en cada fotograma, en cada una de les seves estampes d'una trobada familiar que dibuixa amb sensibilitat i tendresa. Es respira el remordiment, l'amor i el dolor que parteixen de l'experiència personal del cineasta i que compartiran no pocs dels seus espectadors.
Podem dir que el millor de la pel·lícula és el retrat universal dels conflictes generacionals.
TRAILER DE LA PEL·LÍCULA
http://www.youtube.com/watch?v=18Bl_zDK-Ko&feature=player_embedded
He perdido la mañana, siempre pasa igual, no merece la pena hacer comentario para que no se publique.
ResponderEliminarSoy yo elñ que se expone. ¿Qué pasa)?.
Hola Cerro Garavitas, ya he leido otras veces tu queja de que no se publican tus comentarios, pero... lo estoy leyendo. No sé muy bien donde está el problema, pero publicado está, porque lo estoy leyendo.
ResponderEliminarY si, a mi entender merece la pena hacer comentarios. Yo los leo y me consta que mucha gente más también, lo que pasa es que no todo el mundo se atreve a publica.
Gracias por tu fidelidad.
La Superstición y el Pavor a lo Imaginado e Irreal Impuestp por los Mandantes, para Amenazar al Pueblo, temeroso de que pueda ser Cierto lo inventado para Manejarles con el Temor de que se cumpla su Falsa Profecía; Les dejan inertes, tánto en Oriente cómo en Occidente.
ResponderEliminarLas Mariposas Amarillas o los Cerdos Voladores, en el Japón o en España, les produce, a los Seres, Impotencia ante el Supremo Justiciero. .
Al Temer tánto su Complejo les hace ser irascibles con los demás, huyendo,-“hacia Adelante!-, de su impotencia, para reafirmarse en lo que no Son. Las Marchas Caminando es un Sueño irrealizable del que, ni valiéndose de un cayado es capaz
De lo que se dice ANDAR. El Noventa y Cuatro yo tenía su edad. ( 72 años ) e hice 118 Kilómetros en una MARXA , contra el Paro, que se Proyectó en CIEN. Éso si fué real..
Después vienen los prejuicios de las Viudas y demás ZARANDAJAS, QUE HACE DEL HIJO UN Apestoso, casi.
Está demostrado que el Matrimonio es dichoso y procrea una una nieva Vida. La Nena del final, Luego está en Rencor al Gordo, que salvó el hijo muerto y que todos los años; Le hacen sufir el Oprovio mismo que ellos padecen
Su vida cuajada de Sumisión y desaire al Resto que no sean ellos.
Mi cataratísmo.-¿ Lo invento o se puede decir ?. Me llevó más a preocuparme de leer que de ver.
Ví lo suficiente para gustar de la Película. Las prefiero dobladas.