LINK: REALITY de Tina Satter

REALITY és la primera i de moment única pel·lícula de la dramaturga i directora teatral Tina Satter, fundadora i directora artística de la companyia de teatre Half Straddle, fundada al 2008 i guanyadora d'una beca del Premi Obie al 2013. Satter també va guanyar un premi Guggenheim el 2020. La pel·lícula és un exercici cinematogràfic incomparable dirigit per Satter i protagonitzat per Sydney Sweeney - coneguda per la sèrie Euphoria -. Amb poc més d'una hora de metratge i basant-se en "Is this a room" l'obra de teatre de la mateixa directora, REALITY ens explica la conversa que va tenir lloc entre Reality Winner i els agents de l'FBI durant l'escorcoll i interrogatori a casa seva arran de la filtració d'uns documents confidencials del govern dels Estats Units.

El desenvolupament tecnològic dels últims anys, hauria de perseguir, entre altres coses, afavorir la democratització de la societat. Facilitat l'accés dels ciutadans a serveis i recursos comunitaris i un exemple és el dret d'exercir el vot. A molts països, el dret de vot ha passat a incorporar mitjans electrònics per poder-lo exercir, per l'escrutini o altres aspectes relacionats. No obstant això, aquest desenvolupament potser no tan sols un avenç sinó un retrocés de les garanties democràtiques. El sistema sempre pot ser corrupte i igual que s'implementen sistemes de protecció enfront de hackers o virus, les amenaces poden venir del mateix sistema o potències estrangeres poden trobar vies d'accés a aquests sistemes per desestabilitzar-los.

Un dels processos electorals més recents que es van veure, segons diverses fonts, sota aquest risc, van ser les eleccions dels Estats Units el 2016. Es van enfrontar Hillary Clinton i Donald Trump, resultant guanyador el segon. Però durant tot el procés es van sentir acusacions d'influència per part de Rússia, per determinar el resultat. Els serveis d'intel·ligència del país van aconseguir informació sobre aquests atacs potencials, com documents classificats. L'any següent, un d'aquests documents va ser publicat gràcies a la filtració d'una treballadora de l'agència nacional de seguretat, Reality Winner - Sí, Reality és el seu nom real -. En una clara voluntat de transparència, Reality va voler compartir aquesta informació amb tots els ciutadans, però la filtració va ser interceptada ràpidament per l'FBI i diversos agents van anar a interrogar Reality al seu domicili, el 3 de juny de 2017.

La difusió de tot l'interrogatori va ser el punt de partida per Tina Satter per convertir-lo en una obra de teatre. I després va fer el salt a convertir-ho en un llargmetratge, amb el títol de la seva protagonista i on tot, absolutament tot el diàleg de la filmació és la transcripció literal de l'interrogatori.

La pel·lícula té un exquisit ritme contingut, no exempt de tensió que va creixent a mesura que passen els minuts. Segueix fil per randa l'obra de teatre original però sobretot els diàlegs reals entre Reality i l'FBI. Aquests diàlegs fins i tot es mostren en alguns moments a la pantalla, com a part de la gravació que es va fer amb el consentiment de tots els presents i que serveixen per insistir en el fet que el que veiem i sentim va passar exactament així. Satter aconsegueix fer de l'escassetat una virtut, construint una filmació ben mesurada i amb un to obscur sota una imatge molt lluminosa. Hi ha alguns flashbacks que ens porten a l'oficina on treballa Reality i que, en aquest muntatge, ajuden a reduir en certs moments la potser sensació de claustrofòbia, no només percebuda pel decorat o la planificació escènica, sinó també pel coneixement que l'espectador pot tenir de com acaba l'història.

La pel·lícula està dotada d'un suspens sostingut, a moments incòmode. D'aquell que ens fa no deixar de mirar a la pantalla ni per un moment. Un suspens també motivat per la percepció que cada espectador pot tenir d'aquest drama unipersonal, on la falsa sensació de seguretat i la frustració poden afectar a qualsevol ciutadà d'una democràcia teòricament consolidada.

Clarament, el fet més interessant de la pel·lícula, més enllà de la seva innovadora narrativa, és el retrat que es fa de la protagonista, on per mitjà de l'interrogatori es deixa entreveure la seva vida, i la memorable interpretació de Sydney Sweeney, dotant de matisos una actuació que va més enllà de la pura transcripció dels fets. Gràcies a això, REALITY és més que una obra de ficció, és un docudrama al mes pur estil del apabullant thriller absorbent.

REALITY és una pel·lícula senzilla, però extremadament potent i una demostració de virtuosisme que ens fa pensar perquè Satter no fa ja més pel·lícules. Aquesta senzillesa destaca, entre altres factors, per la tria d'escenaris. Amb només un jardí i l'interior de l'habitatge i a ple dia, Satter dirigeix la tensió de manera magistral i la informació es va lliurant per mitjà d'una conversa plena de matisos, ressaltada per una exacta banda sonora, embolcada per l'excel·lent interpretació de Sweeney que dota al seu personatge de tota mena d'emocions gràcies a la seva impecable feina, donant com a resultat final una absència constant de relaxació, suposant un excel·lent bocí de realitat en poc més d'una hora i vint minuts.

Crítica: José Manuel Ruiz

Mira el trailer

Entrevista a Tina Satter

Properament arriba a Altafulla la segona edició del Altafulla Film Festival, un festival que combina cinema i valors relacionats amb la cultura hídrica i la preservació dels ecosistemes marins. En aquesta sessió de cinema, comptarem amb la presència de l'actor i codirector del festival, l'altafullenc Carles Francino, que ens presentarà la nova edició del festival i que enguany atorga el premi honorífic ex aequo a Verónica Echegui i a Eduardo Poncela.

Abans de la projecció de REALITY i com a homenatge a Verónica Echegui, prodrem veure el curtmetratge TÓTEM LOBA, dirigit per ella mateixa.