ROBOT DREAMS de Pablo Berger

L'any 2007, l'il·lustradora i novel·lista Sara Varon va publicar la novel·la gràfica ROBOT DREAMS, una obra que parla de la relació entre un robot i un gos, en una similitud a les relacions humanes. El llibre va ser molt ben reconegut per la crítica, situant-lo de seguida en el top de les llistes literàries nord-americanes més rellevants. Quan Pablo Berger la va llegir en 2010, el va entusiasmar. El va sorprendre, el va divertir, però sobretot el va emocionar. El 2018, li va proposar a Sara Varon fer l'adaptació. De fet, Sara Varon ja havia rebut una proposta similar deu anys abans, per part de Blue Sky Studios, els creadors de la saga "Ice Age", però no va tenir èxit. Sara va dir que sí i va deixar plena llibertat a Pablo Berger per fer l'adaptació que volgués. Quan Sara Varon la va veure, es van fondre en una intensa abraçada. Li va encantar.

Imatge de la novel.la gràfica de Sara Varon

Una adaptació molt personal, donat que Berger va viure uns quants anys a Nova York. Molts dels seus estius de petit els va passar allà i com a curiositat, la planta de l'apartament de Dog és com la que tenien al seu apartament i les vistes són les mateixes. ROBOT DREAMS és probablement la seva pel·lícula més personal. De fet, l'arrancada de la pel·li és una introducció personal al guió. A la novel·la gràfica original no es parla de la vida de Dog sense el robot, però Berger va voler fer aquesta ambientació. Dog viu a l'East Village, al barri dels artistes joves i va ser on Berger va viure més de deu anys. Com Dog, també es va sentir sol, va fer amics, els va perdre, va conèixer l'amor, li van trencar el cor i va tornar-se a enamorar.

ROBOT DREAMS ens presenta a Dog, un gos solitari per qui cada dia de la seva vida és igual a l'anterior. No té amics i sempre fa les mateixes rutines. Un dia decideix comprar-se un robot perquè sigui el seu amic. La seva amistat creix, es fan inseparables, al ritme de la Nova York dels anys vuitanta. Una nit d'estiu, després de gaudir d'un intens dia de platja, Dog es veu obligat amb molta pena a abandonar al robot a la platja i anar a buscar ajuda.

Des del punt de vista cinematogràfic, la pel·lícula és notable. Parteix d'un repte molt complicat com és adaptar una novel·la molt minimalista, de dibuix molt senzill a una obra que mantingui l'esperit però tingui més complexitat. La pel·li va ser dissenyada per un equip d'onze persones durant un any, al voltant de dues taules del despatx que Berger té a la Gran Via. Tothom va treballar-hi a la vegada, des de l'equip de Storyboard, fins al director d'art, el muntador i l'editor musical. A més, Berger va optar per fer una pel·lícula sense diàleg. Els protagonistes fan sons i sorolls, però és pràcticament muda. No és la primera vegada que Berger opta per aquest format i ja va sorprendre a tothom el 2012 amb la seva particular versió de Blancanieves. Una pel·lícula muda requereix tenir una cura especial del ritme i pot donar-li un caràcter especial a una pel·li animada. Berger ho aconsegueix amb escreix.

Fixeu-vos també en la cura dels detalls, en l'animació pròpiament dita, en l'ambientació i reproducció dels carrers, de les tendes, de la llum de la ciutat. Hi ha un virtuosisme en cada fotograma durant els 100 minuts que dura la pel·lícula.

Més enllà del aspecte cinematogràfic, ROBOT DREAMS és una reflexió extraordinària sobre la soledat i l'amistat. I ho es perquè una de les seves principals virtuts és parlar de la soledat i de l'amistat sense esquivar el revers de sofriment que s'hi amaga darrere de cara sentiment. No hi ha soledat sense pena ni hi ha amistat sense dolor per la falta d'aquesta. Quan Dog adquireix el Robot per acompanyar la seva vida, coneix la felicitat. I així també Robot, qui, com un nounat, va descobrint amb entusiasme un munt de primeres vegades. Fins que un incident provoca la separació i el desig de retrobament. No es pot dir clarament si ROBOT DREAMS és una pel·li infantil o adulta, però, en paraules de Berger "el que és segur és que tracta al nen com un adult, perquè la vida és agredolça, trista i feliç".

El vincle que uneix a la parella protagonista es pot llegir des de diferents punts de vista. Hi ha qui veu una relació d'amor o qui l'entén com una relació pare - fill. Però és innegable que l'amistat hi surt per tots cantons. Així ens parla de la fragilitat de l'amistat. De com les relacions són fonamentals, però s'han de cuidar i no donar per suposat que seran per sempre per si soles. I que quan es cuiden, són sentides i generoses. Com ho és Robot, qui va més enllà de la imatge freda i distant de la robòtica per portar-nos un ésser ple de llum i voluntat, capaç del que sigui per aconseguir el somriure. I aquesta lluminositat ens portarà a un final inesperat. Un final que potser ens deixarà pensatius, però que la reflexió ens portarà a entendre que és meravellós. Que l'amistat és entendre a l'altre, és estimar a l'altre i sentir a l'amic lliure. Els amics es tenen, no es posseeixen. L'amistat se sent pròpia en l'estima.

ROBOT DREAMS ha tingut un palmarès imparable des de la seva presentació internacional al Festival de Cannes. Ha guanyat, entre altres premis, els Goya a millor guió adaptat, millor música, millor muntatge i millor animació, el Premi del Cinema Europeu com millor animació i va ser nominada als Oscar com millor llargmetratge d'animació. És certament impressionant pensar que una pel·lícula, que va ser una aposta valenta per la seva artesania - és animació veritablement artesanal en dues dimensions - hagi triomfat a Cannes, al Festival Annecy - el més prestigiós del món en el camp de l'animació - i hagi competit pels Oscars amb els grans gegants de l'indústria. El seu recorregut té molt mèrit.

Deixeu-vos portar pel ritme de "September" de Earth, Wind & Fire, la cançó innegablement dominant de la pel·lícula. Sentireu com us fa ballar i portar a una època daurada. Veureu com us convida a caminar pel carrer i apropar-vos a un grup de gent. I al ben mig veure-ho a un gos i un robot demostrar que la felicitat està en els petits moments. En l'experiència de descobrir amb un amic aquelles coses que ens agraden. Com una cançó, un dinar, una imatge. No seríem qui som sense el que aprenem i compartim amb els altres. ROBOT DREAMS és una pel·li per aprendre.

Crítica: José Manuel Ruiz.

Tràiler de Robot Dreams

Com es va fer l'animació

Entrevista a Pablo Berger

Cinema a la fresca a la plaça de l'Església.

Divendres 26 de juliol a les 22 hores.

Apta per tots els públics.

Obertura de portes i venda d'entrades 30 minuts abans de la projecció.

En cas de pluja o possibilitat de pluja, la projecció es traslladaria a La Violeta. Carrer de l'Hostal, 15, Altafulla.