LINK enllaç social i cultural: agosto 2024

El Cineclub Altafulla tanca la seva programació de cinema a la fresca amb una comèdia de les que veritablement es poden considerar com a tal. LLENOS DE GRACIA, l’última pel·lícula del director valencià Roberto Bueso, és fresca, divertida, trepidant, emotiva i conciliadora. Té tots els ingredients per fer passar una bona estona.

L’estiu de 1994, Marina, una monja no gaire convencional, arriba a El Parral, un col·legi internat amenaçat de tancament. Arriba amb l’objectiu de fer passar els cursets d’estiu als nois que es queden tot el temps al centre. Nois sense família, sense mares ni pares que els vinguin a buscar. Així, la seva actitud entremaliada farà que rebin a la nova professora amb un munt de trastades. No li posaran gens fàcil. Però un dia Marina tindrà una idea que ho canviarà tot: formar un equip de futbol. Amb l’ajuda de dues altres monges, l’encantadora, innocent i fràgil Angelines i la bruta i bondadosa Tatiana, acabarà convertint la seva relació amb els nois a alguna cosa semblant a una família de veritat. Anys més tard, un dels nois debutarà a Primera Divisió.

La pel·lícula està inspirada en la història real de Valdo, l'exjugador del Reial Madrid, l’Osasuna i altres equips de primera divisió. Originari de Cabo Verde, va arribar amb els seus pares a Espanya, amb l’objectiu per part del seu pare de treballar a les mines de carbó de León. Els seus pares es van separar i va marxar amb la seva mare a Madrid. Poc després, la seva mare es va traslladar a Portugal i la família va decidir que era millor que Valdo es quedés a Madrid. Tenia cinc anys i no entenia res. Al “Centro Residencial de Menores Santa Maria del Parral” va trobar una nova llar i Sor Marina el va cuidar amb molta cura.

Sor Marina és molt futbolera i va fundar El Parral CF perquè els nois juguessin i tinguessin un motiu per il·lusionar-se. Aviat van veure que Valdo tenia un do especial pel futbol, I Sor Marina va fer tot el que va estar a les seves mans perquè ell i tots els altres nens trobessin la felicitat i un camí de sortida per les seves vides. Per Valdo el futbol va ser la seva única opció. No tenia pla B. Valdo va debutar l’octubre del 2001 amb el Reial Madrid al Bernabeu, davant l’Athletic de Bilbao, sortint a la meitat del partit i donant l’assistència que va suposar la victòria. Sor Marina mai va oblidar aquell moment.

El guió es va extreure de l’història adjuntada al llibre “La Revolución Emocional” de la psicòloga Inma Puig. El 2004, jugant amb l’Osasuna un partit contra el Mallorca, Valdo va marcar un gol i va córrer cap a una càmera de televisió, es va aixecar la camiseta i va mostrar la samarreta blanca que portava sota i on es llegia “Gracias Hermana Marina”. Puig va voler saber qui era Valdo i qui era la germana Marina i el seu relat va servir per parlar de complir els somnis a força de superació i sacrifici. Tot això va ser amb el que Bueso va fer un guió rodó.

Que la pel·lícula estigui inspirada en aquest fet real, no vol dir que tot el que expliqui sigui totalment verídic. De fet, el mateix Valdo tot i estar internat al centre, no es va sentir totalment sol i abandonat pel seu pare com a la pel·lícula pot semblar. Tenien contacte regularment i el sentia a prop. Però sí és cert que es va haver d’espavilar tot sol i gràcies a l’ajuda de la monja futbolera.

Carmen Machi protagonitza LLENOS DE GRACIA en el paper de Sor Marina. Forjada amb una àmplia trajectòria al cinema, el teatre i la televisió (qui no hagi vist alguna vegada ni que sigui fent zàping, “7 Vidas” o “Aida”, no té tele) és d’aquelles actrius tot terreny. El seu talent és innegable i veritablement té un do especial per la comèdia. “Ocho Apellidos Vascos” no seria el mateix sense ella. Fer comèdia no és fàcil, que surti rodona, no és fàcil, que faci riure, no és gens fàcil. Machi té una gran habilitat i és un valor segur per aquest tipus de cinema. A LLENOS DE GRACIA o aconsegueix amb escreix i fent paler també una important vis dramàtica molt ben desenvolupada, considerant la càrrega dramàtica que la pel·lícula també té. Fixeu-vos en la seva actitud amb els altres quan se li acosten. O fixeu-vos en les escenes quan parla amb els nois.

Machi està acompanyada d’altres actors també en estat de gràcia. Com Paula Usero bordant excel·lentment el paper de la germana Angelines, tendre, carinyosa i molt compromesa o Pablo Chiapella com l’impagable conserge Rafa, qui us regalarà escenes i moments que no tenen cap deixalla. Ningú millor que Núria González per fer de Mare Superiora i Manolo Solo serà l'implacable Vicari.

Però és evident que sobresurten i molt els nois protagonistes. Podríem destacar Darion Tallon com a Valdo – qui ja ha treballat a altres pel·lícules-, Pau Márquez com l'irreverent Bichi o el divertidíssim Adrian López com l’inigualable Sebas, però és ben cert que tots ells conformen un grup espectacularment compacte i interessant. Escollits entre més de 60 nois de diferents col·legis i instituts valencians. Els nois s’entenen a la perfecció, formant un "Dream Team", un equip potent que dona molta vida a la pel·lícula. Són nois de veritat, que es comporten i parlen com els nois de sempre. Sí, parlen fatal. El seu vocabulari és aclaparador. Però això no fa que perdi en cap moment la seva gràcia ni la seva veritat. I si d’alguna cosa en van sobrats és precisament de gràcia. Els nois son divertiment total, riure, molt riure i molta frescor. I emoció, també, en la seva justa mesura.

Prepareu-vos per trobar una infinitat de referències gracioses als anys 90. A viure amb els nois entremaliadures que qui més qui menys ha fet. I a trobar-vos amb unes picades d’ullet impagables que us faran somriure. Una pel·lícula amb un humor senzill, directe, tímidament provocador. Un humor fi, ben fet, que costa de trobar. Una filmació amb l’única pretensió d’entretenir amb molt bon humor per mitjà d’una història plena d’emoció, però sobretot plena d’esperança en el ésser humà. Hi ha un fil que uneix la tendresa, l’innocència i l’enginy als valors com l’amistat, l’empatia, la il·lusió, l’esforç, però sobretot, la generositat. LLENOS DE GRACIA és generositat en estat pur.