Direcció: Brillane Mendoza
País: França i Filipines, 2009
Música: Teresa Barrozo
Muntatge: Kats Serraon
Interpretació: Anita Linda, Rustica Carpio, Tanya Gómez, Jhong Hilario, Ketchup Eusebio
Durada: 110 minuts
Premis: Festival de Venècia: Secció oficial llargmetratges a concurs, 2009
Sinopsi:Dues ancianes han de bregar amb les conseqüències d'un crim que involucra als seus respectius néts: un és la víctima i l'altre és el sospitós. Pobres i febles, ambdues dones van a la recerca de diners enmig d'una tempesta. Sepa, acompanyada del seu nét menor, encén una espelma en el lloc de l'assassinat del seu altre nét a mans d'un lladre de mòbils. Després inicia la seva recerca de fons per al funeral i el judici. Per la seva banda, Puring s'embranca en una laboriosa recollida de diners per aconseguir la llibertat temporal del seu nét, l'assaltant.
Lola vol dir àvia, en tagal, la llengua autòctona de la illa de Luzón a Filipines.
La pel·lícula transcorre al paupèrrim barri de Malabon a Manila, inundat tot
l'any, al qual només es pot accedir amb barca, on la precarietat és moneda
corrent i la lluita diària per sobreviure, constant. És temporada de pluges, i
l'aigua i el vent, de vegades torrencials, assoten com una condemna més a la
població sense recursos.
Lola
és una petita història profundament humana, una història com ha d'haver milers
succeint en paral·lel a tot Manila, una joia duríssima i sense concessions. Al
ritme pausat dels seus protagonistes, dues àvies octogenàries, Mendoza traça,
sense laments ni sensibleria, aquesta tragèdia silenciosa que els ha tocat
viure. El desenllaç terrible, per ulls occidentals, és, però, un acord tàcit
que beneficia ambdues famílies.
Mendoza utilitza l'aigua, omnipresent al llarg de
tota la pel·lícula, com a símbol de vida però també com a focus d'infeccions i
insalubritat, una arma de doble tall que es converteix en càstig per la vida a
Malabon. Amb Lola el director homenatja les dones grans del seu país, que com en
molts altres, són qui manténen les diferents generacions unides,
arribant fins i tot a sustentar-les, ja que sovint els pares estan absents.
Brillante Mendoza es pren el
seu temps per retratar amb tremend realisme la vida filipina en capes que
freguen la misèria. Com en gairebé totes les pel·lícules de Mendoza, el retrat
és fidel a una societat on la vida i la mort depenen de l'estatus de cadascú. 
Les dues protagonistes, les ancianes de 79 i 84 anys són actrius professionals.
La resta de l'elenc es compon de figurants ocasionals o no s'havien posat mai
davant d'una càmera. Les presons, tribunals de justícia i el poblat, són reals.
Els personatges deambulen d'un lloc a un altre sense futur, cadascú amb la seva
pròpia història, pels carrers inundats del poblat i entre la burocràcia
institucional aliena a la vida diària de la seva gent. 
Mendoza exhibeix
aquestes vides sense metàfores, sense eufemismes, sense propaganda mediàtica,
en condicions realment adverses, amb un pressupost impensable per a qualsevol
pel·lícula occidental i a través d'estructures narratives gens convencionals. És
sorprenent el retrat de la integritat d'aquests personatges malgrat el
deteriorament i la descomposició social que es viu dia a dia. Si ets ric, morir
serà car, si no tens on caure mort, la teva vida té el valor dels objectes que
puguis empenyorar per conservar-la. Plou, plou torrencialment, mentre Lola Sepa
rep a casa el taüt, busca diners per l'enterrament i finalment ... millor
veure-la.
La vida en alguns casos, pot
ser simple per no tenir grans metes, però molt complicada si sobrevius al present
a costa de sacrificar el futur dels teus, sobretot si tens més de 80 anys, el
pes de la supervivència de la teva família recau sobre tu dia a dia i els homes
joves que hi ha al voltant no són sinó mers fantasmes vivents que deambulen a
la recerca d'algun tros de pà per menjar o alguna mossa a la que rondar, a
l'espera que els seus majors, autèntics bastions de supervivència i nexes
d'unió de la família, aconsegueixin tirar endavant. Mentrestant, les dones es
preparen per exercir de "Lolas" futures.
La
pel·lícula, festí sensorial de cinema en estat pur, acaba per constituir-se en
un sensible relat sobre l'amor i el perdó, el sacrifici i la ràbia, el dolor i
l'esperança, el pas del temps i l'oblit.Filmografia de Brillante Mendoza (selecció):
Sinapupunan, Captive (2012); 60 Seconds of Solitude in Year Zero, Purple (2011); Ayos ka (2010); Lola, Kinatay (2009)
