COMPARTIMENTO NUM. 6 de Juho Kuosmanen

El Cineclub Altafulla us ofereix aquest mes de febrer la pel·lícula "COMPARTIMENTO NUM.6" del director Juho Kuosmanen.

Amb la seva òpera prima "El día más feliz en la vida de Olli Mäki", el finlandès Juho Kuosmanen ja demostrava tenir un tacte especial per les històries romàntiques sorprenents, iròniques i plenes de tendresa. Amb aquesta nova pel·lícula ens porta a una mena de road movie ferroviària per tornar-nos a parlar de la humanitat de la manera més humana, en un viatge que ens porta al fons de les persones.

Una jove universitària finlandesa agafa un tren cap a Moscou per anar al jaciment arqueològic de Murmansk. Al tren haurà de compartir el seu compartiment amb un desconegut, un miner rus. Aquesta convivència i unes trobades improbables, a poc a poc uniran a aquests dos éssers completament oposats.

A COMPARTIMENTO NUM. 6 trobarem uns viatgers que hauran d'enfrontar-se a la veritat del seu propi anhel de connexió humana. Encarrilada sobre l'excepcional interpretació i l'extraordinària química dels joves protagonistes (Seidi Haala i Yuriy Borisov), la pel·lícula juga amb les falses aparences per parlar de com les diferències entre els éssers humans pot ser la peça angular de la més poderosa de les connexions.

És probable que el miner rus caigui malament des del començament de la pel·li. De seguida pot ser jutjat sense conèixe'l. I potser serà necessari avançar en la pel·li per modificar la primera impressió que pot donar. Però, que es necessita per indagar sota les capes, en ocasions massa gruixudes, sota les quals s'amaga l'ésser humà veritable? En tot això anirà aprofundint la pel·lícula, al ritme pausat del llarg viatge.

"Si tots deixéssim de fingir, existiria una veritable connexió entre els éssers humans". Aquesta es la idea que el director Juho Kuosmanen vol transmetre amb la seva pel·lícula, amb la que va guanyar el gran premi del jurat al Festival de Cannes. Una pel·lícula que aspira a parlar-nos de disfresses, d'amagatalls emocionals, de prejudicis i de tot allò que ens impedeix estar en pau amb nosaltres mateixos i amb el món.

COMPARTIMENTO NUM 6 és una història per descobrir, potser de descobriment en si mateixa, potser d'amistat, potser d'acceptació i inclús potser d'amor. De ser una història d'amor és, potser, de les més sorprenents i atípiques. Però potser és també de les més veritables.

Rodada amb una fotografia deliciosa que ens recorda als carrets analògics, aquells que tenien més capacitat de retenir l'història que la imatge digital, i envoltada amb una mena de vapor que recorda als trens antics, aquesta pel·lícula es una delícia que encanta conforma es veu i que culmina amb un final bonic i sincer dels que deixen molta llum.

Pugeu a un viatge que us arribarà al cor, que us portarà a entendre els sentiments sense necessitat de paraules i que farà que fins i tot un insult sigui una porta cap a l'amor.

Haista Vittu.

Entrevista al director Juho Kuosmanen https://www.publico.es/entrevistas/estreno-compartimento-n-6-juho-kuosmanen-creo-mundo-cultura-sigue-forma-modelo-clase-alta.html

Trailer https://youtu.be/cR2ji5JVPkM

Divendres 17 de febrer de 2023.

Sala La Violeta. 20 hores.

No recomanada a menors de dotze anys.

Obertura de portes i venda d'entrades 30 minuts abans de la projecció.

SLALOM de Charlène Favier

El Cineclub Altafulla us desitja un molt Bon Any Nou 2023 ple de cinema!

Encetem el nou any amb SLALOM, la impressionant opera prima de la directora Charlène Favier. Una obra única, intensa, poderosa i plena de sentit.

Liz, de quinze anys, ha estat acceptada a una de les escoles d'esquí més prestigioses de tota França, en un aïllat poble dels Alps, on haurà de viure allunyada de família i amics. Liz compensa la seva falta d'experiència amb una rebel·lia innata que crida l'atenció de Fred, un excampió que decideix acollir-la sota el seu mantell per entrenar-la de manera estricta i portar-la al més alt del podi. Aviat començarà per ella una dura carrera que posarà al límit la seva capacitat física i emocional.

Charlène Favier fa d'aquesta història el seu primer llarg, després de dos curtmetratges, i demostra molt talent tant per la realització, l'estètica, l'il·luminació, la fotografia, com el treball amb els actors. En especial, amb Noée Abita, que dona vida a la protagonista amb una actuació excel·lent. Tot passa per la mirada potent de Liz, gairebé omnipresent a tota la peli, qui ens mostra tot el seu món interior en un personatge ple de matisos i contradiccions.

Una pel·lícula ferma i valenta sobre l'esport i l'abús en l'esport d'elit. El que comença sent una intensa peli de treball i superació, barrejada amb un inusual coming of age del despertar adolescent, s'anirà transformant, de manera subtil, en una aproximació realista sobre l'abús en l'esport. Favier, en aquesta mestria impactant, no exhibeix l'abús com a puntal narratiu. Mostra aquests moments, de la manera en què Liz hi arriba, com la realitat de com l'abús es pot donar sense que la víctima es pugui adonar de què està succeint.

SLALOM no només aconsegueix mantenir-se sencera durant els seus 90 minuts, concentrats gairebé en Liz i Fred, sinó que manté a l'espectador expectant, amb un ritme sostingut, donant-li temps per la reflexió sense que res desviï l'atenció. I en aquest sentit, l'actuació de Noée Abita, una de les actrius joves franceses més prometedores, és cabdal. La seva capacitat de transmetre entre l'exposició dels sentiments i la introspecció és senzillament brutal.

SLALOM és una pel·li molt emocional, però també clarament física, com es pot veure amb tot l'entrenament i la competició. La pel·li és brillant i té imatges de gran bellesa plàstica. En aquest sentit, s'ha de destacar el treball fotogràfic i el tractament de la llum que fa Yann Maritaud. La càmera troba sempre el pla just per apropar-nos al que importa, que no sempre coincideix amb l'acció principal a la pantalla.

SLALOM és una pel·li rodona en tots els sentits. Necessària com poques. Una òpera prima rodona que ens mostra una directora a tenir en compte, que no té por a saltar al vuit des de la plataforma més alta. Una veritable joia inesperada que arriba i que se'n anirà sense fer massa soroll. Probablement, algú pensarà que no val la pena i se la perdrà. Però per qui s'arribi fins al cinema, s'emportarà en el record una pel·li gran, de les que sacsegen i no deixen indiferent. De les pel·lis valentes amb rúbrica d'obra d'art.

Tràiler https://youtu.be/LMBahN3QS8I

Entrevista a la Directora Charlène Favier https://cineuropa.org/es/interview/389705/

Divendres 20 de Gener de 2023. 

Sala La Violeta. 20 hores. 

No recomenada a menors de 12 anys. 

Venda d'entrades 30 minuts abans de la projecció. 

SILENT NIGHT de Camile Griffin

El Cineclub Altafulla us proposa per aquestes festes una divertida i original pel.lícula nadalenca: SILENT NIGHT, l'opera prima de la directora Camile Griffin. 

Ens trobem davant una esbojarrada comèdia al estil britànic, amb l'acidessa, el temperament i el gir de les bones pelis d'humor.

Mentre el món s’enfronta a l’apocalipsi, un grup d’amics es reuneix per a celebrar el Nadal en una idíl·lica casa de camp al Regne Unit. Incomodats per la idea de la inevitable destrucció de la humanitat, decideixen afrontar la situació amb tranquil·litat i amb ganes de celebració… Però, per més que vulguin fingir normalitat, tard o d’hora, hauran de fer front a la idea que és la seva darrera nit.

Silent Night és el film ideal - o potser no -  per les dates que venen, una comèdia brillantment incòmoda comandada per intèrprets en estat de gràcia, com Keira Knightley (Orgullo y Prejuicio, Love Actually, Piratas del Caribe), Matthew Goode (Match Point, Downton Abbey), Annabelle Wallis (La Momia, Peaky Blinders), o fins i tot, Roman Griffin Davis (revelació a “Jojo Rabbit” i alhora, fill de la directora), que entre confessions, penediments, i d’altres girs ens mostraran amb subtil maldat i emotivitat punyet, la veritable societat que hi ha sota el vernís.

Keira Knightley va ser la primera actriu en pujar a l'aventura de Silent Night. De fet, a una entrevista la directora confesa que va voler Keira desde el primer moment, en gran part, perque els seus principals papers han sigut sempre de bona persona i això es el que transmet sempre al públic. Serà igual de bona persona en aquest film?

Per la resta d'actors, el casting va trigar un any. La peli es va acabar de rodar tot just l'esclat de la pandemia i qui hauria de dir que la seva temàtica estaría tant lligada als temps que corren. De fet, la directora explica que l'idea de la pel.lícula li va venir per una conversa amb els seus fills, on manifestaven la seva inquietut davant un cataclisme o una gran guerra. 

Tot i aixì, la peli ens parla molt de les pors, però també de les veritats amagades, de la crítica a la situació global i política que ens porta cap a on no volem i tot això ho fa amb un vel d'esperança.

Una pel·lícula que entusiasmarà als amants de l’humor negre, un film nadalenc ‘anti-nadal’ i que te la capacitat d’emocionar-nos i fer-nos riure tot i que un núvol tòxic ens amenaci. Un cop més, treballs com aquest demostren que ni l’arribada de la fi del món pot derrotar l’ambició d’amagar secrets i que, quan aquests surten a la llum, poden ser més devastadors que qualsevol fenomen natural. La guionista Camille Griffith demostra una maduresa insultant per a una debutant al llarg i ens regala un film àcid i obscur, un terrabastall ple de corbes, un plaer culpable en majúscules, la comèdia (de Nadal) que no esperàvem.

Millor Guió i Premi del Públic al Festival de Sitges 2021.

Trailer: https://youtu.be/H4GQ7AejPKI

Entrevista a la directora i el seu fill:

https://www.terrorweekend.com/2021/10/entrevista-camille-griffin-y-roman-griffin-silent-night.html

Dijous 22 de desembre de 2022. 

Sala La Violeta 20 hores. 

No recomanada a menors de 16 anys.

Entrades a la venda 30 minuts abans de la projecció. 

ALCARRÁS de Carla Simón

El Cineclub Altafulla torna a La Violeta!

I ho fa amb el plaer d'oferir una sessió molt especial amb ALCARRÀS, la pel·lícula de Carla Simón, guanyadora de l'Os d'Or a la Berniale de Berlin i candidata als premis Oscars. Una sessió amb actors i productors de la pel·lícula!

És indudable que l'èxit d'aquesta pel.lícula radica en la seva habilitat polièdrica d'enfrontar diverses variants cinematogràfiques d'una sola vegada i fer-ho amb un resultat excel·lent. Per un costat, ens trobem davant d'un film coral d'una família amb multitud de membres. Portar endavant una narració i plasmar convenientment i amb detall les característiques de cada personatge no és gens fàcil. En les pel·lícules corals on s'expliquen moltes històries i hi ha molts personatges, sempre es cau en la possible situació de donar més protagonisme a uns que a altres, però això no és el cas d'ALCARRÀS, on coneixereu molt amb detall a tots i cadascun dels membres de la família Solé.

Família formada per persones que no han sigut mai actors o bé en un àmbit purament amateur, fet que li dona un realisme de gran profunditat i que, evidentment, pot fer que la direcció afronti reptes difícilment previstos. Vorejant l'hiperrealisme documental, ens mostra així uns personatges que et creus, que porten a terme una interpretació brillant i que confirma que l'aposta en alça del cinema amb actors no professionals pot ser un camp molt interessant de cinema realista, com ja es va poder veure amb "Sis Dies Corrents".

Tot això, sumat a un guió molt ben treballat, un gran domini de la càmera i del muntatge, fan d'ALCARRÀS una pel·lícula molt gran.

ALCARRÀS es pot llegir des de molts punts de vista: De com reivindica la identitat de la feina al camp, treballada artesanalment i en família, de com una família s'enfronta a un dilema que li canviarà la vida o de com el progrés pot ser sinònim de destrucció no només física, sinó també de tot un llegat històric.

És per això que, durant generacions, la familia Solé ha conreat una gran extensió de presseguers a Alcarràs. Però després de vuitanta anys cultivant les terres, pot ser que s'enfronti al seu últim estiu.

Sessió especial que s'engloba dins del V Ciclo Nacional de Cine y Mujeres Rurales, organitzat en l'àmbit estatal pel Ministeri d'Agricultura, Pesca i Alimentació. en el qual el Cineclub Altafulla participa com a seu presencial amb aquesta pel·lícula. Un cicle que vol ser un homenatge a les dones en l'àmbit rural i donar visibilitat a la feina que porten a terme les dones en aquest medi rural. Així mateix, també vol apropar a la població urbana la forma de vida real d'aquests entorns, destacant el paper vertebrador, social, econòmic i essencial que porten a terme i en especial la vinculació de les dones. A part de les múltiples sessions presencials, el cicle també es pot seguir per internet a www.cineymujeresrurales.es

Així, comptarem amb la presència de l'actriu Montse Oró, veïna d'Alcarràs i ramadera i Elisa Sirvent, productora de la pel·lícula. Amb elles parlarem detalls de la pel·lícula, gaudirem de la projecció i tindrem una estona on comentar les preguntes i valoracions del públic.

Entrevista a Carla Simón a TV3 https://youtu.be/qRSu38CbtPg

Entrevista a Carla Simón a ECartelera https://youtu.be/mW_cfjUtKg0

Tràiler https://youtu.be/XacARMle0ZY

Divendres 18 de novembre de 2022 a les 20 h.

Sala LA VIOLETA.

No recomanada a menors de 7 anys.

Venda d'entrades a LA VIOLETA 30 minuts abans de la projecció.

No hi falteu!!!

LAS GOLONDRINAS DE KABUL de Zabou Breitman i Eléa Gobbé-Mévellec

L'exitosa novel·la de Yasmina Khadra es converteix en una preciosa pel·lícula d'animació amb LAS GOLONDRINAS DE KABUL. 

La pel·lícula combina la poesia, la denúncia i el discurs polític amb exuberant mestria i amb un estil que és veritablement un gran encert. Dibuixada amb una tècnica d'aquarel·la, l'animació de la pel·lícula a divuit fotogrames per segon - una filmació poc convencional - és d'una exquisidesa exuberant, on un traç aparentment senzill destil·la una gran força. El disseny artístic, amb una decoració tan realista com els seus personatges, funciona com un engranatge en tots els plans i potenciant el profund respecte que la pel·lícula transmet vers els drets de les dones i la llibertat. LAS GOLONDRINAS DE KABUL es una pel·lícula d'animació hiperrealista on els personatges se senten molt reals.

La realitat del règim talibà a l'estiu de 1998 serveix de rerefons per explicar una història d'amor amb moltes variants. La vida de Zunaira i Mohsen, dos joves enamorats que, tot i les penúries i la violència que pateixen cada dia, somien amb un futur millor, es veurà trasbalsada per un gest espontani, i acabarà lligada a la vida d'una altra parella, aparentment oposada, però on la fragilitat de la vida mateixa pot donar ales a l'esperança.

LAS GOLONDRINAS DE KABUL és plena de màgia, dins i fora de la pel·lícula. Per gravar les veus, les directores i els actors es van tancar durant quatre dies a uns estudis al nord de França. Va ser molt més que una sessió de gravació. Els actors anaven caracteritzats. Portaven Burkas, turbants i fins i tot armes. Van representar totes les escenes i es van comprometre totalment amb una pel·lícula que tracta precisament d'això. La producció de la pel·lícula va ser doblement complicada, donat que els animadors van haver d'escoltar als actors, fixar-se en la seva interpretació i plasmar-ho en el dibuix i l'ambientació.

Amb LAS GOLONDRINAS DE KABUL, estem davant d'una experiència cinematogràfica única, intensa, breu i exquisidament narrada. Una pel·lícula que us atraparà des de la seva impactant arrancada fins a un final trepidant dels que deixen sense alè. És una de les grans pelis de la temporada i una gemma amagada que us porta el CINECLUB ALTAFULLA.

No us la perdeu per res del món!

Tràiler: https://youtu.be/CFPcR--gUwg

Entrevista a la directora Zabou Breitman a Dias de Cine: https://youtu.be/6bldmc0aLDs

No recomanada a menors de 12 anys.

Divendres 21 d'Octubre de 2022.

Sala Teresa Manero.

Projecció a les 20 h. Obertura de portes i venda d'entrades 30 minuts abans.