Sala La Violeta.
Apta per tots els públics i especialment recomanada per la infància.
Obertura de portes i venda d'entrades 30 minuts abans de la projecció.
La pel·lícula CAROL del director Todd Haynes es va estrenar l'any 2015 al Festival de Cannes amb unes crítiques excel·lents i amb el premi a la millor actriu per a Rooney Mara, coprotagonista del llargmetratge junt amb Cate Blanchett, considerada una de les millors actrius de la seva generació.
CAROL està basada en la novel·la The Price of Salt (1952) de Patricia Highsmith, una novel·la que narra l'amor entre dues dones i que l'escriptora va signar durant molts anys amb un pseudònim per tal d'evitar possibles represàlies socials i familiars. Finalment, The Price of Salt es va tornar a publicar l'any 1990, però aquest cop amb Carol per títol i signat amb el nom real de la seva autora, Patricia Highsmith. La guionista i dramaturga Phyllis Nagy va ser l'encarregada de fer l'adaptació de la novel·la, tasca que va realitzar intermitentment durant 15 anys.
Carol viu en una gran casa als afores de la ciutat, però s'acosta Nadal i es disposa a comprar un regal per a la seva filla als grans magatzems de Manhattan, justament on treballa Therese. Allà les protagonistes es veuen per primer cop i, tot i experimentar una breu trobada, sorgeix una forta atracció entre elles que les impulsarà a canviar les seves vides. Es tracta d'una història d'amor, d'intimitat, de traïció i de dilemes morals on dues dones de diferents edats i estrats socials s'enamoren, contra tot pronòstic, durant la dècada dels anys 50. CAROL va ser filmada en Súper 16 mm per tal d'aconseguir una atmosfera que ajudés el públic a viatjar fins l'època en la qual està ambientada.
El mes d'octubre ens porta al Cineclub Altafulla una pel.lícula de les que deixa impremta. Una pel.lícula familiar, emocional i personal que ens parla de l'etica, el sentiment i el deure. Una pel.lícula que ens descobreix una directora, Estibaliz Urresola Solaguren, en la seva colossal òpera prima i una actriu immensa, Sofia Otero, que, amb nomès 9 anys, ha guanyat l'Os de plata com a millor interpretació al Festival de Berlín.
20.000 ESPECIES DE ABEJAS és un viatge de transformació en un estiu que canvia les vides de tots. Una filmació que va més enllà dels tòpics del cinema rural per parlar-nos de la identitat de gènere de la má d'una interpretació infantil colossal. I com si d'un rusc d'abelles és tractés, veure com totes les dones i homes d'aquest entorn familiar, viuen, pateixen i assimilen el canvi de la crisálida que és fa totalment inevitable.
Cocó, de vuit anys, no encaixa en els expectatives de la resta i no entén per què. Tots al seu voltant insisteixen a dir-li Aitor però no és reconeix en aquest nom ni en la mirada dels altres. La seva mare Ane, sumida en una crisi professional i sentimental, aprofitarà les vacances per a viatjar amb els seus tres fills a la casa materna, on resideix la seva mare Lita i la seva tia Lourdes, estretament lligada a la cria d'abelles i la producció de mel.
Patricia López Arnaiz, actriu de qui ja vam gaudir del seu enorme talent a "Ane", ens regala una interpretació des de la pell, donant vida a Ane, la mare, que viu immersa en una palpable crisi personal des de moltes vertents - personal, professional i familiar - i que és troba davant d'una situació que no sap com gestionar. És trobarà al mig de les biografies, estimes i tensions de tres generacions de dones (la seva mare i la seva tia, ella mateixa i les seves filles), que anirem veient de manera delicada i a la vegada ferma al llarg de tot el metratge. Capficada en la seva feina, haurà de decidir si lluitar contra el "qué diran" o mirar cap a una altre banda, com la seva tieta Lourdes (una no més impresionant Ane Gabarin al paper) li dirà.
I en aquest entorn apareix Cocó / Aitor, interpretat per Sofia Otero, qui demostra una capacitat que veritablement sembla d'un altre món. El que Otero fa amb aquest personatge és absolutament col.losal. Cada mirada, cada gest, cada expressió transmeten una absoluta veritat, donant la possibilitat a l'espectador de saber exactament el que sent i pensa sense que ho hagui de dir. I quan parla, saps del seu dolor intern, la seva frustració, la seva inquietud i fins la seva firmesa. La seva mare, preocupada per ella mateixa, no és capaç de veure-ho, però l'espectador sí. I aixó, que una interpretació traspassi la pantalla d'aquesta manera és un signe de les grans actrius i els grans actors.
20.000 ESPECIES DE ABEJAS és doncs, l'historia d'una nena trans que busca la seva identitat enmig del seu propi i complicat rusc familiar. La pel.lícula fluctua entre les diferents fases de transició de la identitat: La frustració, la culpa, el dubte, fins la confirmació. I el seu propòsit no és tant convèncer a l'espectador sobre una realitat, sinó fer-li comprensible sense la necesitat de fer cap eslògan. El geni de Urresola és introduir la problemàtica molt poc a poc, donant ales a la comprensió, a l'estimació, i ho fa gota a gota, amb el ritme de la pròpia mel de les abelles.
L'entorn rural en què la pel.lícula te lloc, dona forma a aquell "qué diran". A les acusacions que van i venen però mai acaben de pendre forma, com si no és volguès dir tot el que és vol dir a veure si algú sap llegir entre línies.
20.000 ESPECIES DE ABEJAS és suficientment intel.ligent com per saber que la protagonista no és la mare, que és troba en un moment de pèrdua de control de gairebé tot, sinó una filla que accepta amb naturalitat allò que el seu entorn no és capaç. Moments en els que veu que els demès mai l'aceptaràn com és sent - impactant l'escena de la reçerca al bosc o el maquissim moment del canvi natural de banyadors - és mostren desgarradors en si mateixos. En part, per allò que és pot pensar, com diu la seva avia, que això passa "per consentir-ho massa".
20.000 ESPECIES DE ABEJAS parla de l'infància transsexual i ho fa mostrant com afecta això a l'infant que ho viu, però també com aquesta veritat impacta a les families. Ens planteja com és reconeix, com és gestiona i com és viu. Però no ho fa d'una manera directa, sinó amb una narració cuidada i gairebé poètica, plena de simbolismes i de detalls que ens ensenyen que, amb Estibaliz Urresola, estem davant d'una cineasta amb un univers molt personal, amb una brillantor inusual i una sensibilitat exquisida, que fa que ens trobem davant una história bonica, íntima, commovedora, il.lusionant i molt viva.
En aquesta projecció comptarem amb la col.laboració de Chrysallis, associació de families de infància i joventut trans. Amb ells parlarem de la seva tasca, de la realitat dels infants i les familes que viuen la transexualitat i de com és veu reflexat en la pel.lícula. Al final de la projecció s'oferirà un temps de cine-fòrum als assistents per parlar amb més detall d'aquesta temàtica amb Chrysallis.
La projecció de 20.000 ESPECIES DE ABEJAS forma part del Ciclo Nacional de Cine y Mujeres Rurales en el qual el Cineclub Altafulla participa. Aquest interessant cicle es pot seguir presencialment a diferents seus o també en línia a https://www.cineymujeresrurales.es/
Entrevista a Estibaliz Urresola https://www.youtube.com/watch?v=3djtspeqp9c
Entrevista a Estibaliz Urresola i Patricia López Arnáiz https://www.youtube.com/watch?v=uhsuycqalws
Sofia Otero guanya l'Os de Plata a la Berniale 2023 https://youtu.be/esvee6pzm3k?si=hlyshx0vbysyjyh8
Trailer https://youtu.be/rgn1bqj5dbe?si=mg8weqx_gkg_zljw
Divendres 20 d'Octubre a les 20 hores.
Sala La Violeta
No recomenada a menors de 7 anys i especialment recomenada per el foment de l'igualtat de gènere.
Venda d'entrades i obertura de portes 30 minuts abans de la projecció.
No us perdeu una pel.lícula com aquesta!
AS BESTAS fa referència a la festa de “A rapa das bestas” que té lloc a Sabucedo, Galícia. Durant la festa, diversos homes intenten immobilitzar a cavalls salvatges que durant l'últim any han estat en llibertat, per a retallar-los les crineres, desparasitarlos i marcar-los. És aquesta similitud la que ens porta a conèixer a Olga i Antonie (Marina Foïs i Dennis Ménochet) , una parella francesa que porten una vida tranquil·la en un retirat llogaret gallec conreant productes ecològics i projectant reformar cases abandonades, fins que s'oposen a vendre les terres a una empresa d'energia eòlica. Aquesta decisió els portarà a estar enfrontats amb els seus veïns, els germans Anta (Luis Zahera i Diego Anido).
Basada en els esdeveniments de 2010 protagonitzats per Martin Verfondem i Margo Pool, una parella d'holandesos que tenia el somni d'allunyar-se de la vida urbana i viure en la naturalesa i de la naturalesa. Després d'anys viatjant per Europa, van decidir assentar-se en un petit i remot poble de la Galícia profunda. El fet que s'establissin allà va irritar a l'única família que quedava en el llogaret, considerant que les seves tradicions podien veure's alterades, i que deslliga un conflicte d'una dècada que va acabar amb la desaparició de Martin. Margo Pool va tenir l'oportunitat de veure la pel·lícula i considerar que el que relata és bastant fidel al que va succeir en realitat.
Rodrigo Sorogoyen i Isabel Peña recullen aquest succés i desenvolupen amb ell un dels thrillers més excel·lents del panorama cinematogràfic recent. Pel·lícula d'una narrativa profunda, d'una economia de diàlegs, personatges trenats per a inquietar de principi a fi i un control de l'espai, la llum, el silenci, la dinàmica i l'espaiat intercanvi de paraules fan d'aquesta pel·lícula una amalgama d'emocions que no permeten pestanyejar ni un moment.
Innegablement, el mestratge del director no seria complet sense el que mostren els actors protagonistes. Estem davant uns immensos Luis Zahera -un actor talentós i enorme en un paper enorme que desitgem que serveixi per a més papers protagonistes -, Dennis Ménochet i Marina Foïs, qui discretament observa i avança durant la primera meitat de la pel·lícula per a tirar-se el film sobre l'esquena en l'última part i culminar-la amb gran coratge. Zahera i Ménochet elevaran la seva rivalitat al nivell del pur western, amb un Zahera com el malcarat Xan, que busca el moment adequat per a atacar a Antonie (Ménochet) no sols amb paraules. I Ménochet que ens ensenya a un amistós francès que anirà canviant el seu estat d'ànim quan la situació comenci a anar-se de mare. Tots ells acompanyats d'uns no menys excel·lents Diego Anido com el germà de Xan i Marie Colomb com la filla d'Olga i Antonie, qui afegirà una nova experiència emocional i un nou punt de vista de la història cap a la part final de la pel·lícula.
AS BESTAS és moltes coses. Com a pel·lícula de gènere és un excel·lent thriller i un desafiament a la venjança, la violència i la por. Un viatge de la calma a les ombres. Però si alguna cosa tenen Sorogoyen i Peña és la seva capacitat per a l'equanimitat, per a posicionar-se de tal manera que no es posicionen en res, que mostren totes les cares i perspectives i per a demostrar que no tots els dolents són tan dolents ni els bons tan bons. La conversa en el bar entre Antonie i Xan, quan el primer decideix convidar a vins per a aclarir les coses, és un bon exemple d'això. És també una pel·lícula amb la qual experimentar que la vida rural no és tan idealitzada com a vegades es pinta, que l'idealisme del canvi de vida no és tan fàcil ni tan idíl·lic com senten els qui no tenen una altra oportunitat o als qui, precisament, només se'ls presenta una oportunitat en la vida per a donar un gir.
AS BESTAS és un autèntic prodigi fílmic. Guanyadora de 9 premis Goya. Dues hores d'emoció, poder i inquietud. D'aquesta mena de cinema que ja no es fa, com la bona música. D'aquestes demostracions que fan estar agraïts que directors com Rodrigo Sorogoyen existeixin.
Trailer https://youtu.be/8FfTwEbN9YA?si=10L0P8pHWGxVomVr
Entrevista a Rodrigo Sorogoyen i Luis Zahera https://youtu.be/_C72czSTfcI?si=96RPsQvKIaiR1Dv1
Entrevista a Rodrigo Sorogoyen i Isabel Peña https://youtu.be/ISVrsONYQjw?si=OJiJLuDmMGOJx7Ud
La dona que va inspirar AS BESTAS https://www.youtube.com/watch?v=IsgKHVnFNyM
Divendres 22 de Setembre a les 22 hores.
Cinema a la Fresca a la Plaça de l'Esglesia.
En cas de pluja, la projecció es traslladaria a La Violeta.
No recomenada a menors de 12 anys.