18 dic 2023

LOS TIPOS MALOS de Pierre Perifel

El Cineclub Altafulla Kids ofereix, en aquestes dates de Nadal, una pel·li especial per els més menuts, i no tan menuts, de la casa: LOS TIPOS MALOS, l'última pel·li d'animació del director Pierre Perifel.




Perifel és un cineasta i animador francès, molt conegut pel seu treball a DreamWorks Animation. És director dels premiats curts "Bilby" i "Le Building" i va treballar a "Kung Fu Panda" com a animador.




LOS TIPOS MALOS ens trobem amb el Sr. Llop, el Sr. Serp, el Sr. Piranya, la Srta Tarantula i el Sr. Tauró. Són el grup d'amics més infames mai conegut, sempre fent espectaculars atracaments arreu. Quan després d'anys donant grans cops i ésser els dolents més buscats, són per fi enxampats, el Sr. Llop aconsegueix arribar a un acord (que no té la menor intenció de respectar) per a impedir que els fiquin a tots a la presó: LOS TIPOS MALOS seran bons.




La pel·li està basada en els personatges dels llibres il·lustrats d'Aaron BlabeyBlabey es un autor australià de llibres infantils. És creador de tres sèries de best-sellers; "Pig the pug", "Thelma the unicorn" i "The bad guys", una sèrie de novel·les gràfiques best-sellers pels lectors júnior del New York Times sobre una banda d'animals d'aspecte espantós que intenten canviar la seva mala reputació.





El 22 d'abril de 2022 es va estrenar als Estats Units l'adaptació de la seva sèrie de dibuixos, en la pel·li d'animació firmada per Pierre Perifel i DreamWorks Animation. El mateix Aaron Blabey va ser productor executiu de la pel.licula, amb Patrick Hughes i Ethan Coen. La pel·lícula es va estrenar sent el número 1 de taquilla als EUA i va ser la segona peli més taquillera del 2022.

Amb una estètica entre Grand Theft Auto i les pelis de Quentin Tarantino a l'estil infantil, LOS TIPOS MALOS es una obra trepidant i molt divertida que s'inicia a ritme endiablat. Robatoris a l'estil Ocean's i persecucions policials de vertigen, fan de la seqüència inicial de lo millor que s'ha vist en pelis animades dels últims temps.




LOS TIPOS MALOS no és només una pel·li d'acció, sinó que també va construint un sòlid argument que vehicula entre els estereotips i la fragilitat de les aparences. Tenen els dolents l'oportunitat de canviar i ser bons? És la pregunta que la pel·li porta, d'alguna manera, a debat. Hi ha més darrere les aparences. Aquí els TIPOS MALOS es trobaran amb el Professor Melmelada, un tendre i benintencionada cobaia que els ajudarà a participar en un interessant e insòlit "programa de reinserció". Ja veurem que passa després!




Dotada d'un humor intel·ligent i ben trobat i d'un cuidat punt macarra amb discursos allunyats del clar moralisme, fa gala d'un guió interessant i uns diàlegs plens d'intenció.




La versió doblada compta amb noms famosos com l'actor Pedro Alonso, donant vida al Sr. Serp, l'humorista Joaquin Reyes com el Professor Melmelada, Santi Millán posant veu al Sr. Tauró i la periodista Sara Carbonero debutant al doblatge donant-li veu a la també periodista Tiffany Peluche.

LOS TIPOS MALOS es un cinema que, amb subtilesa, redueix la distància argumental entre les pel·lis d'infants i d'adults. Una pel·lícula per gaudir molt en família del cinema d'animació i veure si és més divertit ser bo que ser dolent.

Trailer: https://youtu.be/gzsRenSxjyE?si=cs7NW7qO6Y02bISz

Entrevista a Joaquin Reyes i Pedro Alonso pel doblatge de Los Tipos Malos https://youtu.be/aokk8GXfQVw?si=eL9PLgkrBFXwiWvs

Entrevista a Sara Carbonero i Santi Millán https://youtu.be/WuxMZKyARvE?si=6NFFb7MWj5JRKwn5

Entrevista al director Pierre Perifel (en Anglès) https://youtu.be/1_0HKbDqshk?si=8cmRYGD8-npOq2nr

Divendres 22 de desembre a les 18 hores.

Sala La Violeta.

Apta per tots els públics i especialment recomanada per la infància.

Obertura de portes i venda d'entrades 30 minuts abans de la projecció.






13 dic 2023

CAROL de Todd Haynes

La pel·lícula CAROL del director Todd Haynes es va estrenar l'any 2015 al Festival de Cannes amb unes crítiques excel·lents i amb el premi a la millor actriu per a Rooney Mara, coprotagonista del llargmetratge junt amb Cate Blanchett, considerada una de les millors actrius de la seva generació.

 


 

CAROL està basada en la novel·la The Price of Salt (1952) de Patricia Highsmith, una novel·la que narra l'amor entre dues dones i que l'escriptora va signar durant molts anys amb un pseudònim per tal d'evitar possibles represàlies socials i familiars. Finalment, The Price of Salt es va tornar a publicar l'any 1990, però aquest cop amb Carol per títol i signat amb el nom real de la seva autora, Patricia Highsmith. La guionista i dramaturga Phyllis Nagy va ser l'encarregada de fer l'adaptació de la novel·la, tasca que va realitzar intermitentment durant 15 anys. 

 

 
 
Aquesta pel·lícula ens permet endinsar-nos en una història d'amor difícil de veure a les grans pantalles i poc convencional en l'època en què la pel·lícula està ambientada, la Nova York dels anys 50 del segle passat. Les protagonistes són Therese Belivet, una jove aspirant a fotògrafa que treballa en uns grans magatzems de Manhattan, interpretada amb molta subtilesa per l'actriu Rooney Mara, i Carol Aird, una elegant dona de classe alta que viu atrapada en un matrimoni infeliç, interpretada per una vibrant Cate Blanchett.
 
 

 

Carol viu en una gran casa als afores de la ciutat, però s'acosta Nadal i es disposa a comprar un regal per a la seva filla als grans magatzems de Manhattan, justament on treballa Therese. Allà les protagonistes es veuen per primer cop i, tot i experimentar una breu trobada, sorgeix una forta atracció entre elles que les impulsarà a canviar les seves vides. Es tracta d'una història d'amor, d'intimitat, de traïció i de dilemes morals on dues dones de diferents edats i estrats socials s'enamoren, contra tot pronòstic, durant la dècada dels anys 50. CAROL va ser filmada en Súper 16 mm per tal d'aconseguir una atmosfera que ajudés el públic a viatjar fins l'època en la qual està ambientada.

 

 
 
Les novel·les de Patricia Highsmith van aconseguir tanta popularitat que bona part d'elles han estat adaptades al cinema, essent Strangers on a Train dirigida per Alfred Hitchcock i The Talented Mr. Ripley d'Anthony Minghella algunes de les més conegudes junt amb la present Carol de Todd Haynes. A banda del ja mencionat premi a la millor actriu per a Rooney Mara al Festival de Cannes de 2015, aquesta producció també compta amb la nominació a sis premis Óscars, vuit als Premis Bafta, sis als Independent Spirit Awards i cinc als Globus d'Or. Es diu aviat! 
 




 
Cate Blanchett i Rooney Mara ens ofereixen unes brillants interpretacions dels personatges de la novel·la de Patricia Highsmith que, combinades amb una una narrativa i una estètica en la qual es cuida deliciosament cada pla i cada detall, fan de Carol una de les històries d'amor entre dues dones més poètiques i fascinants de la història del cinema. Com apunt final, és interessant recordar que el dia de la seva estrena al Festival de Cannes 2015, CAROL va rebre una ovació amb el públic dret durant 10 minuts. Tenir la possibilitat de gaudir d'una obra mestra com aquesta a la gran pantalla és tot un luxe!



 
 
 
➤ Mira el TRÀILER de la pel·lícula.
 
➤ Mira l'ENTREVISTA amb el director Todd Haynes, la guionista Phyllis Nagy i les actrius Cate Blanchett i Rooney Mara per a BAFTA Q&A. En anglès, però amb possibilitat de subtítols en castellà. 

➤ Mira el TRÀILER del documental Loving Highsmith, sobre l'autora de la novel·la en que es basa la pel·lícula.
 
 
Divendres 22 de desembre de 2023 a les 20 h
No recomanada a menors de 12 anys
Sala La Violeta 
 
Obertura de portes i venda d'entrades 30 min abans de la projecció

 

 

 

13 nov 2023

LOS ASADA de Ryôta Nakano

El Festival internacional de Cinema de Tarragona, REC, arriba en la seva XXIII edició els dies 22 a 26 de novembre. Com ja fa uns quants anys i sent pioners en aquesta iniciativa, el Cineclub Altafulla ofereix una sessió prèvia al festival, per donar a conèixer alguna de les grans propostes cinematogràfiques que van passar en edicions anteriors.




És el cas, enguany, de LOS ASADA, la bonica i emotiva pel·lícula del director i guionista japonès Ryôta Nakano, qui ens presenta una filmació basada en la història real del fotògraf Masashi Asada.




Mashashi Asada es conegut al Japó per retratar a la seva família en la seva vida quotidiana, però també immortalitzant-los en papers en els quals sempre han somiat. Asada els va convertir en un àlbum fotogràfic conegut com "La Familia Asada", que va guanyar el Premi de Fotografía Kimura Ihei el 2008. Innovador en la seva manera d'entendre la fotografia, Asada va convertir a la seva família en protagonistes d'innumerables somnis i va crear un estil que el va consagrar com un fotògraf admirat i respectat que encara avui continua sent demanat per unes sessions de fotografia peculiars i de resultats bellament únics.




La cinta de Nakano ens mostra pas a pas la vida de Mashasi des de ben petit, quan gràcies al seu pare descobreix la seva vocació per la fotografia. Anirem veient els seus inicis, els seus dubtes, els seus canvis, com la seva família participa i com ell va fent una carrera de fons que li portarà fins al premi, el reconeixement i els nous treballs. És en aquest punt on tot canvia, el devastador terratrèmol del Japó de 2011, el posterior tsunami i l'incident de Fukushima, sacseja el país i evidentment la vida de Mashashi, qui es veu en l'obligació de prendre part. I ho fa de la manera que millor o pot saber fer: Recuperant les fotografies de les persones afectades pel terratrèmol.



Aquesta manera d'ajudar, que pot semblar simplista, acaba per fer-nos veure l'importància dels records. Els records ens lliguen a qui som a on venim i com ens construïm. Sense els records, el present deixa de tenir tanta importància. La necessitat del vincle amb el passat i la persistència de la memòria, ens fan valorar i entendre quin gran pes té tot el que hem viscut en les nostres vides. Asada ho sap i treballa per donar a tothom l'oportunitat de retrobar-se amb si mateixos.



Rodada amb uns actors en estat de gràcia, que recreen al mil·límetre l'esperit original de les fotografies reals de Mashashi Asada, fa venir ganes de trobar-se amb el llibre de fotografies "AsadaKe" i gaudir-lo plana a plana. Una pel·lícula amb un guió meravellós, que la converteix en la cinta connomevora, divertida i profundament humana a la vegada.



LOS ASADA és d'aquelles pepites d'or amagades en el mar de la cinematografia mundial. Entre una família fora de el comú i uns esdeveniments tràgics, el caòtic i trepidant viatge de Mashahi ens emociona i ens fa somriure. Una història de les que un no imagina i de les que a vegades el cinema fa l'immens favor de rescatar per poder-la gaudir.




Per aquesta sessió especial REC, comptarem amb la presència d'Eva Vallès, Coordinadora general del Festival REC i Maria Vilaltella, Programadora. Amb elles parlarem de les propostes del festival d'enguany, de tot el que podeu trobar i gaudir en una intensa setmana de cinema. Coneixerem que podem trobar a LOS ASADA. Al final de la projecció s'oferirà un temps de cine-fòrum als assistents per parlar amb més detall dels sentiments que ens deixa LOS ASADA.


Entrevista al director Ryôta Nakano i Masashi Asada (en anglès) https://www.fccj.or.jp/committee-blog/asadas

Instagram de Mashashi Asada https://www.instagram.com/asadamasashi/?hl=es


Divendres 17 de novembre de 2023 a les 20 hores.

Sala La Violeta.

No recomanada a menors de 7 anys.


Obertura de portes i venda d'entrades 30 minuts abans de la projecció.




17 oct 2023

20.000 ESPECIES DE ABEJAS de Estibaliz Urresola Solaguren

El mes d'octubre ens porta al Cineclub Altafulla una pel.lícula de les que deixa impremta. Una pel.lícula familiar, emocional i personal que ens parla de l'etica, el sentiment i el deure. Una pel.lícula que ens descobreix una directora, Estibaliz Urresola Solaguren, en la seva colossal òpera prima i una actriu immensa, Sofia Otero, que, amb nomès 9 anys, ha guanyat l'Os de plata com a millor interpretació al Festival de Berlín. 



20.000 ESPECIES DE ABEJAS és un viatge de transformació en un estiu que canvia les vides de tots. Una filmació que va més enllà dels tòpics del cinema rural per parlar-nos de la identitat de gènere de la má d'una interpretació infantil colossal. I com si d'un rusc d'abelles és tractés, veure com totes les dones i homes d'aquest entorn familiar, viuen, pateixen i assimilen el canvi de la crisálida que és fa totalment inevitable. 



Cocó, de vuit anys, no encaixa en els expectatives de la resta i no entén per què. Tots al seu voltant insisteixen a dir-li Aitor però no és reconeix en aquest nom ni en la mirada dels altres. La seva mare Ane, sumida en una crisi professional i sentimental, aprofitarà les vacances per a viatjar amb els seus tres fills a la casa materna, on resideix la seva mare Lita i la seva tia Lourdes, estretament lligada a la cria d'abelles i la producció de mel.


Patricia López Arnaiz, actriu de qui ja vam gaudir del seu enorme talent a "Ane", ens regala una interpretació des de la pell, donant vida a Ane, la mare, que viu immersa en una palpable crisi personal des de moltes vertents - personal, professional i familiar - i que és troba davant d'una situació que no sap com gestionar. És trobarà al mig de les biografies, estimes i tensions de tres generacions de dones (la seva mare i la seva tia, ella mateixa i les seves filles), que anirem veient de manera delicada i a la vegada ferma al llarg de tot el metratge. Capficada en la seva feina, haurà de decidir si lluitar contra el "qué diran" o mirar cap a una altre banda, com la seva tieta Lourdes (una no més impresionant Ane Gabarin al paper) li dirà. 



I en aquest entorn apareix Cocó / Aitor, interpretat per Sofia Otero, qui demostra una capacitat que veritablement sembla d'un altre món. El que Otero fa amb aquest personatge és absolutament col.losal. Cada mirada, cada gest, cada expressió transmeten una absoluta veritat, donant la possibilitat a l'espectador de saber exactament el que sent i pensa sense que ho hagui de dir. I quan parla, saps del seu dolor intern, la seva frustració, la seva inquietud i fins la seva firmesa. La seva mare, preocupada per ella mateixa, no és capaç de veure-ho, però l'espectador sí. I aixó, que una interpretació traspassi la pantalla d'aquesta manera és un signe de les grans actrius i els grans actors. 



20.000 ESPECIES DE ABEJAS és doncs, l'historia d'una nena trans que busca la seva identitat enmig del seu propi i complicat rusc familiar. La pel.lícula fluctua entre les diferents fases de transició de la identitat: La frustració, la culpa, el dubte, fins la confirmació. I el seu propòsit no és tant convèncer a l'espectador sobre una realitat, sinó fer-li comprensible sense la necesitat de fer cap eslògan. El geni de Urresola és introduir la problemàtica molt poc a poc, donant ales a la comprensió, a l'estimació, i ho fa gota a gota, amb el ritme de la pròpia mel de les abelles. 


L'entorn rural en què la pel.lícula te lloc, dona forma a aquell "qué diran". A les acusacions que van i venen però mai acaben de pendre forma, com si no és volguès dir tot el que és vol dir a veure si algú sap llegir entre línies. 



20.000 ESPECIES DE ABEJAS és suficientment intel.ligent com per saber que la protagonista no és la mare, que és troba en un moment de pèrdua de control de gairebé tot, sinó una filla que accepta amb naturalitat allò que el seu entorn no és capaç. Moments en els que veu que els demès mai l'aceptaràn com és sent - impactant l'escena de la reçerca al bosc o el maquissim moment del canvi natural de banyadors - és mostren desgarradors en si mateixos. En part, per allò que és pot pensar, com diu la seva avia, que això passa "per consentir-ho massa". 



20.000 ESPECIES DE ABEJAS parla de l'infància transsexual i ho fa mostrant com afecta això a l'infant que ho viu, però també com aquesta veritat impacta a les families. Ens planteja com és reconeix, com és gestiona i com és viu. Però no ho fa d'una manera directa, sinó amb una narració cuidada i gairebé poètica, plena de simbolismes i de detalls que ens ensenyen que, amb Estibaliz Urresola, estem davant d'una cineasta amb un univers molt personal, amb una brillantor inusual i una sensibilitat exquisida, que fa que ens trobem davant una história bonica, íntima, commovedora, il.lusionant i molt viva. 



En aquesta projecció comptarem amb la col.laboració de Chrysallis, associació de families de infància i joventut trans. Amb ells parlarem de la seva tasca, de la realitat dels infants i les familes que viuen la transexualitat i de com és veu reflexat en la pel.lícula. Al final de la projecció s'oferirà un temps de cine-fòrum als assistents per parlar amb més detall d'aquesta temàtica amb Chrysallis. 



La projecció de 20.000 ESPECIES DE ABEJAS forma part del Ciclo Nacional de Cine y Mujeres Rurales en el qual el Cineclub Altafulla participa. Aquest interessant cicle es pot seguir presencialment a diferents seus o també en línia a https://www.cineymujeresrurales.es/ 



Entrevista a Estibaliz Urresola https://www.youtube.com/watch?v=3djtspeqp9c


Entrevista a Estibaliz Urresola i Patricia López Arnáiz https://www.youtube.com/watch?v=uhsuycqalws


Sofia Otero guanya l'Os de Plata a la Berniale 2023 https://youtu.be/esvee6pzm3k?si=hlyshx0vbysyjyh8



Trailer https://youtu.be/rgn1bqj5dbe?si=mg8weqx_gkg_zljw


Divendres 20 d'Octubre a les 20 hores. 

Sala La Violeta 

No recomenada a menors de 7 anys i especialment recomenada per el foment de l'igualtat de gènere. 

Venda d'entrades i obertura de portes 30 minuts abans de la projecció.


No us perdeu una pel.lícula com aquesta!









19 sept 2023

AS BESTAS de Rodrigo Sorogoyen

AS BESTAS fa referència a la festa de “A rapa das bestas” que té lloc a Sabucedo, Galícia. Durant la festa, diversos homes intenten immobilitzar a cavalls salvatges que durant l'últim any han estat en llibertat, per a retallar-los les crineres, desparasitarlos i marcar-los. És aquesta similitud la que ens porta a conèixer a Olga i Antonie (Marina Foïs i Dennis Ménochet) , una parella francesa que porten una vida tranquil·la en un retirat llogaret gallec conreant productes ecològics i projectant reformar cases abandonades, fins que s'oposen a vendre les terres a una empresa d'energia eòlica. Aquesta decisió els portarà a estar enfrontats amb els seus veïns, els germans Anta (Luis Zahera i Diego Anido).



Basada en els esdeveniments de 2010 protagonitzats per Martin Verfondem i Margo Pool, una parella d'holandesos que tenia el somni d'allunyar-se de la vida urbana i viure en la naturalesa i de la naturalesa. Després d'anys viatjant per Europa, van decidir assentar-se en un petit i remot poble de la Galícia profunda. El fet que s'establissin allà va irritar a l'única família que quedava en el llogaret, considerant que les seves tradicions podien veure's alterades, i que deslliga un conflicte d'una dècada que va acabar amb la desaparició de Martin. Margo Pool va tenir l'oportunitat de veure la pel·lícula i considerar que el que relata és bastant fidel al que va succeir en realitat.



Rodrigo Sorogoyen i Isabel Peña recullen aquest succés i desenvolupen amb ell un dels thrillers més excel·lents del panorama cinematogràfic recent. Pel·lícula d'una narrativa profunda, d'una economia de diàlegs, personatges trenats per a inquietar de principi a fi i un control de l'espai, la llum, el silenci, la dinàmica i l'espaiat intercanvi de paraules fan d'aquesta pel·lícula una amalgama d'emocions que no permeten pestanyejar ni un moment.


Sorogoyen té un do per a crear atmosferes que es peguen a la pell, com ja va demostrar en “El Reino” o desenvolupar inquietuds que perduren com es va poder veure a “Madre”. La seva capacitat per a fer que qualsevol escena aparentment senzilla es converteixi en una olla express és un signe de genialitat que tenen els grans. L'escena que marca un abans i un després en el desenvolupament de la pel·lícula, rodada a ple dia en un espai obert, així ho demostra.



Innegablement, el mestratge del director no seria complet sense el que mostren els actors protagonistes. Estem davant uns immensos Luis Zahera -un actor talentós i enorme en un paper enorme que desitgem que serveixi per a més papers protagonistes -, Dennis Ménochet i Marina Foïs, qui discretament observa i avança durant la primera meitat de la pel·lícula per a tirar-se el film sobre l'esquena en l'última part i culminar-la amb gran coratge. Zahera i Ménochet elevaran la seva rivalitat al nivell del pur western, amb un Zahera com el malcarat Xan, que busca el moment adequat per a atacar a Antonie (Ménochet) no sols amb paraules. I Ménochet que ens ensenya a un amistós francès que anirà canviant el seu estat d'ànim quan la situació comenci a anar-se de mare. Tots ells acompanyats d'uns no menys excel·lents Diego Anido com el germà de Xan i Marie Colomb com la filla d'Olga i Antonie, qui afegirà una nova experiència emocional i un nou punt de vista de la història cap a la part final de la pel·lícula.



AS BESTAS és moltes coses. Com a pel·lícula de gènere és un excel·lent thriller i un desafiament a la venjança, la violència i la por. Un viatge de la calma a les ombres. Però si alguna cosa tenen Sorogoyen i Peña és la seva capacitat per a l'equanimitat, per a posicionar-se de tal manera que no es posicionen en res, que mostren totes les cares i perspectives i per a demostrar que no tots els dolents són tan dolents ni els bons tan bons. La conversa en el bar entre Antonie i Xan, quan el primer decideix convidar a vins per a aclarir les coses, és un bon exemple d'això. És també una pel·lícula amb la qual experimentar que la vida rural no és tan idealitzada com a vegades es pinta, que l'idealisme del canvi de vida no és tan fàcil ni tan idíl·lic com senten els qui no tenen una altra oportunitat o als qui, precisament, només se'ls presenta una oportunitat en la vida per a donar un gir.



AS BESTAS és un autèntic prodigi fílmic. Guanyadora de 9 premis Goya. Dues hores d'emoció, poder i inquietud. D'aquesta mena de cinema que ja no es fa, com la bona música. D'aquestes demostracions que fan estar agraïts que directors com Rodrigo Sorogoyen existeixin.







Trailer https://youtu.be/8FfTwEbN9YA?si=10L0P8pHWGxVomVr

Entrevista a Rodrigo Sorogoyen i Luis Zahera https://youtu.be/_C72czSTfcI?si=96RPsQvKIaiR1Dv1

Entrevista a Rodrigo Sorogoyen i Isabel Peña  https://youtu.be/ISVrsONYQjw?si=OJiJLuDmMGOJx7Ud

La dona que va inspirar AS BESTAS https://www.youtube.com/watch?v=IsgKHVnFNyM


Divendres 22 de Setembre a les 22 hores. 

Cinema a la Fresca a la Plaça de l'Esglesia. 

En cas de pluja, la projecció es traslladaria a La Violeta. 

No recomenada a menors de 12 anys. 





NOVA DATA

Divendres 29 de Setembre a les 20 hores. 

SALA LA VIOLETA. 

Les entrades adquirides al cinema a la fresca son válides per aquesta projecció.