DIVERTIMENTO (2023) és una obra de la directora, guionista, productora i periodista francesa Marie-Castille Mention-Schaar, coescrita amb la Clara Bourreau. Es tracta d’una pel·lícula de denúncia sobre la marginació de la dona en la música clàssica, basada en fets reals, i protagonitzada per les actrius Oulaya Amamra, guanyadora del Cèsar a la Millor Actriu Revelació el 2017, i l'actriu i violoncel·lista Lina El Arabi. Oulaya dona vida a Zahia Ziouani (París, 1978), una de les directores d’orquestra més prolífiques de França i una de les poques dones amb reconeixement mundial dedicades a aquest ofici. La jove Naomi Amarger fou la directora de fotografia, treballant mà a mà per primer cop amb Marie-Castille, que havia treballat, fins aleshores, amb Myriam Vinocour. Benoît Quinon fou qui s'encarregà de l'edició de la cinta.
Amb disset anys, Zahia Ziouani somia en convertir-se en directora d’orquestra. La seva germana bessona, Fettouma, és violoncel·lista. Criades des de ben petites amb música simfònica clàssica, ambdues tenen el desig de fer-la accessible a tothom. Com es poden aconseguir aquests somnis tan ambiciosos l’any 1995, sent una dona jove, d'ascendència algeriana i vivint al suburbi parisenc de Seine-Saint-Denis? Amb molta determinació, valentia i, sobretot, amb la passió d’engegar la seva pròpia orquestra.
Lina, qui interpreta a Fettouma, ja era una violinista experimentada, però Oulaya no tenia cap formació musical clàssica. Tot i això, la directora la volia en el paper protagonista, i és per això que Oulaya va haver de treballar de valent amb Zahia Ziouani, la mateixa directora a qui interpreta, que la va entrenar abans i durant el rodatge. Lina tampoc ho va tenir del tot fàcil, ja que tocar el violoncel és molt diferent a tocar el violí. Per preparar-se per a la pel·lícula, va fer moltes classes amb Fettouma. Les dues actrius van treballar durant mesos per aconseguir el gran resultat que veiem a la pantalla.
També cal destacar que totes les escenes de DIVERTIMENTO s’han gravat amb músics en directe; els actors que veiem tocant els instruments de l'orquestra són músics en la vida real. A més, tots aquests músics havien de ser capaços d’actuar, cosa que la majoria mai no havia fet abans. La directora va fer saber en una entrevista, que odia les pel·lícules en què es nota que una escena està muntada per amagar el fet que no és l’actor qui toca un instrument; fa que no es cregui el que està veient. DIVERTIMENTO és, sense dubte, és una bona referència de com tractar la música al cinema i fer arribar tota la seva energia al públic.
A DIVERTIMENTO, Marie-Castille Mention-Schaar ens transporta al "93", un humil districte francès, l’any 1995, quan Zahia i la seva germana, Fettouma, ja somiaven a portar la música clàssica als llocs més inaccessibles. En una entrevista, la directora va explicar:
"Vaig passar molt de temps amb Zahia i Fettouma, així com amb els seus pares, i em vaig basar en les seves històries. Qualsevol part que sigui pura ficció sempre ha estat arrelada en l’ADN dels meus personatges i en allò que havien viscut. La gent confiava en mi compartint les seves experiències, la seva intimitat, i mai no voldria trair-les. Tenen una força de caràcter i un coratge exemplars. No estic idealitzant la seva història; simplement no es rendeixen mai! La pel·lícula no fa èmfasi en les vagues del 1995, quan el seu pare les portava a l’escola a les tres del matí per evitar els embussos i arribar a temps. Tampoc mostra que elles tornaven a casa caminant des de l’escola cada dia durant aquell període."
A més del classisme lligat al fet que les germanes provenen del suburbi i el racisme pel fet que són d’origen algerià, les germanes també han d’afrontar la misogínia dels qui ocupen càrrecs de poder. Fins i tot Sergiu Celibidache, director d'orquestra i mentor de Zahia, començà desanimant-la dient-li que la direcció d'orquestra no és per a dones. Les humiliacions comencen tan bon punt arriben a l’escola: des dels alumnes fins al director. Hi havia un professor de matemàtiques que se sorprenia de les notes de Zahia: “Com pots ser tan bona si vens de Pantin?” Tenim el director que mira les bessones i diu: “Sense sabatilles, senyores!” quan tothom al seu voltant en porta. Veiem el terrible moment en què, després que el jurat hagi concedit per unanimitat a Fettouma una medalla d’or i un diploma, el seu professor, un reconegut violoncel·lista, s’oposa al lliurement del premi, o quan el jurat del concurs de Besançon elimina Zahia a la primera ronda.
Qualsevol de les dues germanes podria haver-se dit a si mateixa: “Tenen raó, renuncio.” Celibidache, el mentor de Zahia, creu que les dones no són prou persistents. Tanmateix, la jove aspirant a directora el deixa impressionat.
Marie-Castille explica que totes les seves pel·lícules són feministes a partir de BOWLING, on va intentar fer valdre totes les dones que van lluitar contra el tancament de la maternitat a Carhaix. També ha donat suport a les dones durant anys a través del “Cercle de Dones del Cinema Francès”, que va fundar junt amb altres professionals del cinema per trobar-se, intercanviar idees i cercar solucions, així com per transmetre informació i construir, per primera vegada a França, una xarxa en un sector que fins aleshores havia estat exclusivament masculí.
La unió i la complicitat de Zahia amb la seva germana Fettouma mereixen ser celebrades, i seran clau perquè ambdues puguin tirar endavant en un món amb massa discriminacions contra elles. És important ressaltar que, encara avui dia, les dones directores d’orquestra només representen el 6%. En aquesta història, el pare de les bessones també va exercir un paper motivador i essencial perquè les seves filles poguessin assolir els seus objectius.
No és un espòiler si us diem que tant Zahia com Fettouma van aconseguir els seus objectius: viuen de la seva passió, però a més dediquen gran part del seu temps a iniciatives i projectes de sensibilització i promoció de la música simfònica i operística, contagiant el seu entusiasme i oferint oportunitats als joves amb menys recursos i oportunitats. A més, Zahia ha rebut les més altes distincions al seu país: és Oficial de l’Ordre Nacional del Mèrit i Comendadora de l’Ordre de les Arts i les Lletres de la República Francesa.
✎ Janira Muñoz
➤ TRÀILER de la pel·lícula.
➤ Entrevista a la directora, Marie-Castille Mention-Schaar
ESPECIAL 8M
Sala La Violeta, Carrer de L'Hostal, 15 Altafulla
Divendres 20 de març, 20 h
Apte per a tots els públics
Obertura de portes i venda d'entrades 30 min abans de la projecció
.jpg)
