El Cineclub Altafulla ofereix aquest estiu l'última pel·lícula del director Cesc Gay, HISTORIAS PARA NO CONTAR, rodada a Barcelona.
A Cesc Gay sempre li han agradat les històries corals, entenent com a tals, aquell entramat de moltes històries on cap s'imposa sobre les altres i que d'alguna manera convergeixen per a constituir un únic relat. A través d'aquestes històries ha compost una sèrie de puzles sobre les misèries contemporànies i, casualment (o no), en gairebé tots hi havia històries per a no explicar, com el títol del seu nou treball. Els seus personatges sempre tenien alguna cosa que era millor amagar, que es quedés aquí i no veiés la llum i que tenia a veure no sols amb els secrets inconfessables, sinó també amb prejudicis, amb els judicis morals. En HISTORIAS PARA NO CONTAR, porta el “calladito estoy más guapo” a la quinta essència.
Cesc Gay Ha obtingut un bon reconeixement del públic en treballs com En la Ciudad, Ficción o Truman. I en alguns fòrums se li considerat, a la seva manera, com el “Woody Allen Catalán”. Sovint les seves històries fan pensar i conviden a alguna reflexió sobre els anhels de la joventut, de les crisis de maduresa, de les relacions, de les mesquineses i interessos de les persones. HISTORIAS PARA NO CONTAR se surt una mica del format habitual del director, ja que reuneix cinc relats independents que tracten el món de les relacions afectives des de diverses perspectives, on prima en ells l'humor i les situacions que, a poc a poc, es converteixen en compromeses i en les quals la sensació de “ a veure com sortim d'aquesta” es fa exponencialment present.
Inicialment pensada com una sèrie de televisió, la dificultat de finançar un projecte d'aquestes característiques va portar a Cesc Gay a seleccionar algunes de les històries i donar-los forma de llargmetratge.
Rodada amb un “Dream Team” del cinema espanyol, és realment actractiu veure en una hora i mitja a Anna Castillo, Alexandra Jiménez, Maribel Verdú, Antonio de la Torre, Quim Gutiérrez, Nora Navas, Alejandra Onieva, Chino Darín, Maria León, Javier Rey, Alex Brendemühl, Eva Reyes, José Coronado, Brays Efe i Verónica Echegui, entre altres. Potser aquests actors saben que aquest serà un treball menor en les seves carreres, i decideixen divertir-se tot el que poden deixant sortir el còmic que tots ells porten dins. Ana Castillo, per exemple, és una improvisadora nata, i surt guanyant moltíssim en la seva interpretació, elevant la seva història i fent-la certament hilarant i un dels "momentazos" de la pel·lícula.
És aquesta història “Tengo ganas de verte” la que obre la cinta i en la qual Laura (Ana Castillo) convida a a un veí (Chino Darín) que li agrada, al seu pis. El nuvi d'ella està absent en un viatge, però de sobte arriba a la casa. En “Sandra” una parella rep la visita de Luis (Alex Brendemühl), un amic que no ha aconseguit superar la ruptura amb la seva dona. Ells l'animaran a sortir i a tenir relacions sexuals amb una noia que acaba de conèixer. “Los Martes y los Jueves” reuneix tres amigues (Maribel Verdú, Nora Navas i Alexandra Jiménez) que acudeixen a un càsting i es menteixen entre elles de manera despietada. “Me has hecho muy feliz estos meses” presenta a Andrés (José Coronado), un home madur que ha quedat amb una jove (Alejandra Onieva) amb la qual està sortint amb la idea de demanar-li que es vagin a viure junts. “París” mostra la inquietud de Edu (Quim Gutiérrez), casat i a l'espera d'un fill, quan s'adona que la seva dona (Verónica Echegui) sap que va tenir una aventura amb una noia francesa.
La nova pel·lícula de Cesc Gay podria ser una segona part del que va suposar ‘Una pistola en cada mano’ encara que, en realitat, totes les seves obres es troben d'alguna manera connectades entre si i plantegen temes semblants. En aquesta ocasió el director torna a abordar, d'alguna manera, la masculinitat a través del seu estancament i les seves febleses, entre la covardia, la tonteria, els tabús i l'amor propi. Ho fa a través de petites rondalles morals que ens ensenyen les mentides que s'amaguen rera les aparences i que s'encarreguen d'evidenciar el que hi ha sota les bones intencions. La hipocresia es revela, com també la sinceritat o la falta d'aquesta. Relacions estancades, transfòbia, suggar daddys, infidelitats, expectatives o realitat. Un mosaic que en mans del director resulta tan àgil com pròxim i que compta amb aquest ventall d'actors en estat de gràcia en les seves minúscules aportacions.
HISTORIAS PARA NO CONTAR és una pel·lícula entretinguda. D'aquestes pel·lícules corals que criden l'atenció, potser en aquest cas, per aquest destacable elenc actoral i per aquest sentiment de partida cap a cap lloc, o cap a algun lloc indesitjat, que les seves històries ens pretenen avisar: La fràgil línia que existeix entre el control de les emocions i la pèrdua d'aquest. De com tot, en un petit instant, pot canviar i mostrar-nos d'allò més patètics i ridículs.
Entrevista a Alexandra Jimenez i Cesc Gay https://youtu.be/avt6uolis2e
Entrevista a Ana Castillo i Alex Brendemühl https://youtu.be/ekx_z9qa2m0
Entrevista a Cesc Gay https://cineuropa.org/es/interview/430641/
Tràiler https://youtu.be/s4S9BXDAkak
No recomanada per a menors de 16 anys.
Divendres, 25 d'Agost a les 22 hores. Plaça de l'esglèsia.
En cas de pluja es traslladaria a la Violeta.
Obertura de portes i venda d'entrades 30 minuts abans de la projecció.
