MASS de Fran Kranz

Una sala, una taula, quatre cadires i dues parelles parlant. És tot el que veure-ho a MASS, del director Fran Kranz. Potser, una de les millors pel·lícules del passat any. Potser, una de les grans oblidades dels Oscars.

Dotada d'una senzillesa extrema i d'una aclaparadora execució, on un guió ben elaborat ens porta a veure com el diàleg pot ser suficient per trenar una peli enorme.

Anys després que el fill de Linda i Richard causés una enorme tragèdia, Gail i Jay estan per fi disposats a parlar, en un intent de tractar de continuar amb les seves vides.

A MASS trobarem una reunió entre dues parelles, on el director ens anirà desvelant a poc a poc el motiu d'aquesta. Connectem primer amb els protagonistes pel seu estat d'ànim i la seva aflicció que per la seva identitat. Kranz situa la paraula el centre de tot. Així, ens trobem davant de quatre interpretacions impecables, d'uns actors immensos com Martha Plimpton, Ann Dowd, Reed Birney i Jason Isaacs.

MASS li dona un poder catàrtic al diàleg i ens proposa aquesta aproximació única al procés que suposa conviure amb el dolor ocasionat per la violència i amb aquells que la van causar.

El més complicat de MASS és entendre als quatre protagonistes. La seva tristor, la seva desolació, el dolor, la culpa. I comprendre que hi ha darrere de cada retret, cada defensa, cada intent de trobar una explicació o una justificació al que va passar. No és una pel·lícula de bons i dolents, però sí tots necessiten trobar la culpa en algun lloc o en algú, perquè la seva pròpia culpa pugui esvair-se. Tots busquen, en fi, la comprensió i deixar enrere fets i sentiments que provoquen devastació en l'ànima.

Pot semblar que quatre persones assegudes al voltant d'una taula a una petita sala d'una parròquia no sigui gaire, quan el cinema ens acostuma a grans efectes visuals per donar ritme a la història. Però Fran Kranz té l'habilitat de donar a cada escena un ritme vertiginós, sense necessitat de fer grans coses amb la càmera. Sap on situar-la per no fer-se notar i, d'alguna manera, fer que tu també et trobis assegut en aquesta taula.

Tràiler https://youtu.be/hYWXJ2AhA20

Divendres 21 d'abril a les 20 hores.

Sala La Violeta.

No recomanada a menors de dotze anys.

Obertura de portes i venda d'entrades 30 minuts abans de la projecció.