La memòria és un misteri delicat i selectiu, que cadascú de nosaltres experimenta de manera profundament personal i totalment intransferible. La memòria no es pot compartir ni ensenyar. Com a individus, només podem conèixer allò que habita a la nostra ment. La memòria ens dona identitat.
Quant Aris és declarat oficialment desmemoriat, perd la seva identitat. És un adult en tota la seva forma i funcionalitat, però sense un passat conegut o un futur aparent. Una vida en blanc. Afectat, com molts altres, per uns atacs d'amnèsia que s'han estès pel món, Aris es trobarà sol sense que algú el reconegui i haurà de participar en un programa de Noves Identitats per tornar a donar sentir a la seva vida.
Amb la idea de recuperar una certa normalitat en la seva manera de connectar amb el món, Aris haurà d'anar complint una sèrie de tasques (com fer fotos del seu dia a dia fins a mantenir sexe), que li donen en una llista i en cintes de casset. Així, anirem veient fins a quin punt això li resulta d'interès o no.
L'Òpera prima del director grec Christos Nikou, que compta amb la producció executiva de l'actriu Cate Blanchett, és una interessant reflexió sobre el poder de la memòria, la construcció d'un mateix i l'importància d'experimentar la vida en primera persona. Molt interessat en el imprevisible i inexorable de la psique humana, Nikou porta amb aquesta pel·lícula un guió que pot semblar asfixiant, però amb una gran habilitat ho converteix en una experiència veritablement magnètica.
Mitjançant un ritme pausat i un format 4:3 molt adient, el director ens fica de ple en la ment d'un home que ha perdut tot i ha de tornar a retrobar-se amb si mateix. Un intent de reinici que té un especial interès quan Anna, una dona en la mateixa situació, es creua en el camí d'Aris.
Una pel·lícula sòbria no exempta d'ironia i sentit de l'humor. A estones ens fica en una mena d'univers alternatiu on trobarem escenes extravagants en contraposició a la mesura de la resta del guió.
Apples vehicula d'una manera pausada en una intriga sostinguda per conèixer qui és Aris. Com a dubte final, una gran porta oberta que queda al final del metratge, en un eco sobre les reflexions de la memòria. Potser estem davant d'un home que no vol recordar. Al cap i a la fi, quan voluntària pot ser l'amnèsia.
Entrevista al director Christos Nikou https://www.magazinema.es/entrevista-a-christos-nikou-por-su-opera-prima-apples/
Tràiler https://youtu.be/wAGTNiFLVzM
Divendres 16 de juny a les 20 hores.
Sala La Violeta.
Apta.
Venda d'entrades i obertura de portes 30 minuts abans de la projecció.
