11 dic 2011


HONEYMOONS (Lunas de miel)


Per finalitzar l'any, us proposem una pel · lícula que ens introdueix en la realitat balcànica a partir d'un parell de pinzellades que il · lustren la realitat que s'hi respira.

Us esperem el dia 22 de desembre a les 20:30 en el cinema "Les Bruixes" i confiem que un cop més us agradi.

També volem agrair el suport que ens heu donat al llarg de tot aquest any, amb la vostra assistència i el vostre reconeixement.


FITXA TÈCNICA

  • Títol original: Medeni Mesec
  • Direcció: Goran Paskaljevic
  • Guió: G. Paskaljevic i Genc Permeti
  • País: Sèrbia, 2009
  • Fotografia: Milan Spasic
  • Montatge: Petar Putnikovic
  • Música: Rade Krstic
  • Interpretació: Nebojša Milovanovic, Jelena Trkulja, Jozef Shiroka, Mirela Naska, Bujar Lako, Yllka Mujo, Lazar Ristovski, Petar Božovic, Danica Ristovski
  • Durada: 95 minuts
  • Versió: original, subtitulada en castellà
  • Premis: Espiga d'oro a la millor pel·lícula a la Seminci, Valladolid 2009
SINOPSI

Amb l'esperança d'una vida millor, dos joves parelles abandonen els seus respectius països. Melinda i Nik abandonen Albània per a anar a Itàlia; Vera i Marko deixen Sèrbia per Àustria. Marko, violoncel·lista de gran talent, amb possibilitats d'entrar en l'Orquestra Filarmònica de Viena es topa amb la realitat en la frontera, on no tot és tan fàcil. La terra promesa sempre té cops amagats, i no precisament amables. Goran Paskalijevic, s’allunya del discurs polític per centrar-se en el cinema social.

Una meritòria i valenta coproducció serbo-albanesa per a una història minimalista, però de gran sensibilitat i interès humà.

Honeymoons radiografia el fosc present que ha d'afrontar la joventut sèrbia i albanesa, una generació atrapada entre les ferides obertes pel passat bèl·lic i una Europa que els tanca les portes. 


Partint del singular (les tragèdies familiars i els dilemes psicològics), Honeymoons aspira a clarificar els mecanismes que fan funcionar la societat per condicionar el destí dels seus habitants.

NOTES DE PRODUCCIÓ

"Durant la cruel dictadura d'Enver Hoxha, que va durar quaranta anys, cap serbi podia viatjar a la veïna Albània, sembrada de centenars de milers de búnquers. Avui, després dels conflictes de Kosovo, són molt pocs els serbis que decideixen visitar Albània. Els prejudicis i els mals governants polítics han contribuït a una intolerància latent entre les dues nacions. Fa tres anys, Genc Permeté, un jove pintor i escriptor, i la seva col · lega Ilir Butka, productora de cinema i també escriptora, em van convidar inesperadament a què exhibís tres dels meus pel · lícules a Tirana. Es tractava de "El polvorí" (Cabaret Balkan), "Somni d'una nit d'hivern", i "Els optimistes", l'anomenada "trilogia sèrbia". He de reconèixer que vaig dubtar a anar, però van insistir tant que al final vaig decidir viatjar a Tirana.

Durant el temps que les meves pel · lícules es van exhibir, l'únic cinema de Tirana es va omplir totalment. Fins i tot hi havia gent de peu als passadissos laterals. Avui segueixo recordant amb enorme emoció la llarguíssima ovació del públic al final de cada sessió i les preguntes que van formular. Totes van ser increïblement sinceres, intel · ligents i justes i no van fer cap amb mala intenció. El que més em va sorprendre va ser que el públic albano coneixia gairebé totes les meves primeres pel · lícules a través de còpies piratejades, que era l'única forma de conèixer pel · lícules sèrbies.

En la meva primera estada a Albània, el desembre de 2006, em vaig reunir amb molts intel · lectuals que, igual que jo, rebutjaven els nacionalismes exacerbats. Vaig descobrir que els albanesos i els serbis, tot i parlar dues llengües totalment diferents, tenen molt en comú, sobretot el profund anhel de ser part d'Europa. Durant les llargues converses assaborint un got de raki (brandi), va néixer la idea d'unir esforços i fer una pel · lícula que jo dirigiria amb equips d'ambdós països. Una setmana després de tornar d'Albània, vaig escriure la meva primera sinopsi.

Concebre la pel · lícula com un tríptic. La història albanesa, amb la col · laboració de Genc Permeté, és sobre una jove parella que desitja abandonar Albània perquè les circumstàncies no els permeten estar junts. La següent, la història sèrbia, tracta sobre una jove parella que també vol viatjar a Europa occidental amb l'esperança de tenir millor futur que a Sèrbia. Finalment, la tercera entrellaça les destinacions d'aquestes dues parelles. Les seves històries es desenvolupen en paral · lel i ells mai arriben conèixer-se, com sol passar en un altre tipus de pel · lícules. Però estic convençut que al final de la pel · lícula els espectadors tindran la impressió que aquests joves estan en un mateix espai imaginari mentre esperen a les portes d'Europa. Els albanesos ho fan en un port del sud d'Itàlia i els serbis a la frontera hongaresa en un quart d'una petita estació de tren. Però després de l'amarg moment que viuen a la frontera d'aquest món tan "rosa" es desperta un nou dia per a ambdós.

La creació conjunta d'aquesta pel · lícula, la primera coproducció serbo-albanesa, que de seguida va adoptar el títol de "Honeymoons", es va fer realitat un any després quan va rebre ajudes financeres del Ministeri de Cultura de Sèrbia i del Centre Nacional de Cinema d'Albània, així com de la Comissió de Cinema de Apulia. El rodatge es va desenvolupar sense grans dificultats tot i que tots es comunicaven en una barreja d'anglès, francès, italià ... Després de dos mesos junts, els comiats entre els equips tècnics serbi i albanès van ser molt emotives, gairebé melodramàtiques. Tothom tenia llàgrimes als ulls. Tots volíem rodar junts una altra pel · lícula ... i una altra més ... Cal subratllar que els actors serbis i albanesos no es coneixien tot i haver treballat en la mateixa pel · lícula. Es van veure per primera vegada al Festival de Cinema de Venècia"

Goran Paskaljevic

9 nov 2011

AMERRIKA


Molt recomenable i entretinguda, aquesta pel·lícula, que transcorre durant la primera etapa de la invasió de l'Iraq pels EUA, ens ensenya l'absurd que és la xenofòbia, i el atrevida que pot arribara ser la ignorància.
Com diu el fill de la protagonista, ni tan sols saben escriure bé Al Kaede (en referènc
ia als companys de classe que es fiquen amb ell per ser àrab).
Esperem que gaudiu d'ella el dia 17 de novembre a les 20:30 hores al Cinema les Bruixes.


FITXA TÈCNICA

Títol original: Amrrika

Direcció i guió: Cherien Dabis

País: EUA, Canadà, Kuwait, 2009

Fotografia: Tobias Datum

Música: Kareem Roustum

Muntatge: Keith Reamer

Interpretació: Nisreen Faour, Melkar Muallem, Hiam Abbass, Yussef Abu-Warda, Alia Shawkat, Joseph Ziegler, Amer Hlehel

Durada: 96 minuts

Versió: original, doblada al català

Premis: FIPRESCI de la crítica internacional, Fest ival de Cannes, 2009; Festival de Valladolid, Seminci, 2009; Gran Premio del Jurado, Festival de Sundance, 2009


SINOPSI

La vida de Muna transcorre entre la pesadesa diària dels punts de control de Cisjordània i l'ombra d'un matrimoni fracassat, però tot canvia quan obté un permís de treball i residència per als Estats Units. Muna i el seu fill adolescent, Fadi, deixen Palestina a la recerca d'una nova vida en una petita ciutat d'Illinois. La germana de Muna, el seu marit i les seves tres filles, instal·len als nouvinguts a casa seva. Allà hauran d'esforçar-se per encaixar en una nova cultura sense perdre la pròpia, enfrontant-se a un entorn que, després de la invasió d'Iraq, mira amb desconfiança a tot l'Orient Mitjà.

Amerrika és una proposta afable, simpàtica i esperançadora que se centra en les dificultats d'adaptació de l'immigrant en una nova societat, especialment quan es tracta d'una societat marcada per cert conservadorisme, afavoridora de la marginació abans que de l'acceptació.

La realitzadora Cherie Dabis situa els esdeveniments en un moment certament complex, amb la construcció del mur israelià d'una banda i l'inici de la guerra a Iraq per un altre: cada pell àrab, vingui d'on vingui, és susceptible de ser interpretada com pell disposada a la immolació.


COMENTARIS PROFESIONALS

José Arce

(...) El poble palestí i el drama constant en el qual viuen els habitants dels territoris ocupats per Israel és un dels que més consciències favorables desperten en tot el planeta, però una cosa és veure-ho des de la distància, en la comoditat de les nostres llars, que conviden a la pietat i a la compassió sense reserves, i una altra molt difer

ent és conviure quan es desplacen a la seguretat del nostre bonic hemisferi occidental. I aquí, en la coexistència forçosa i les seves hipòcrites tibantors, i en la dificultat d'adaptar-se a una nova llar, és on Amerrika centra la seva mirada.

Inspirada en les vivències de la seva família, la

directora Cherie Dabis, il·lumina un film càlid, proper, sense arestes (mai pinta el racisme amb ferocitat, sinó com una cosa natural, inevitable), fermament conduït per aquesta mare acabada d'arribar al país, carregada d'energia positiva tot i les circumstàncies adverses, que tan bé compon l'actriu Nisreen Faour.


CRÍTIQUES

"Ben escrita i ben interpretada, és una pel·lícula molt fàcil de veure que, i aquest és el seu major mèrit, convida a la reflexió, perquè el que co

mpta és un tema universal

(Alberto Luchini: Diari El Mundo)

----------------------------------------

"Una petita gran pel·lícula (...). Li falta rancor i

mala bava, però el seu efecte sobre la salut i la seva influència sobre l'espectador són molt superiors al drama que s'espera sobre uns pales

tins en terra de ningú. (...)

(Federico Marín Bellón: Diari ABC)
-------------------------------------------------------


TRAILER





17 oct 2011

MADRES E HIJAS

Un dijous més ens trobem per gaudir d'una bona pel.lícula.
A Mares i filles es parla de la maternitat, tema que encara no hem tractat en aquest Cineclub.
Os esperem el dijous 20 d'octubre a les 20:30h al Cinema les Bruixes.

FITXA TECNICA

Títol original: Mother & child
Direcció i guió: Rodrigo García

País: EUA, 2009
Fotografia: Xavier Pérez
Música: Edward Shearmur
Muntatge: Steven Weisberg
Interpretació: Naomi Watts, Annette Bening, Kerry Washington, Jimmy Smits, Samuel L. Jackson, S. Epatha Merkerson, Cherry Jones, Eileen Ryan...
Durada: 125 minuts
Versió: doblada
No recomenada per a menors de 13 anys

SINOPSI

Del escriptor i director Rodrigo García (fill de Gabriel García Márquez) i el productor executiu Alejandro González Iñárritu ens arriba la commovedora història de tres dones i la força del irrompible llaç entre
mares i filles.
La càmera del director torna a endinsar-se en les ànimes d'unes dones ferides pel desamor i l'abandonament per aixecar un puzle al voltant de la maternitat, en el que totes les peces acaben encaixant i s'orienten cap a la redempció personal. Són tres dones que han patit la decepció i que temen exposar de nou a aquesta possibilitat, que viuen entre l'amargor de la soledat i el desig de restablir vincles afectius.
Karen va ser privada de la seva filla després d'haver quedat embarassada als catorze anys, i des de llavors viu cuidant la seva mare amb aquest record que li ha encongit el cor. Elizabeth és una ambiciosa advocada la independència i relacions sense compromís són reflex de una infància dura i d'una voluntat de domini sobre els homes. Per la seva banda, Lucy no pot tenir fills, i busca un en adopció que li satisfaci la seva necessitat maternal.

CRITICA

Per Desirée De Fez
Interessat per l'univers de la dona, el director i guionista Rodrigo García té l'habilitat d'escriure personatges femenins singulars i de trobar-la unicitat (o, com a mínim, el peculiar) a altres que responen a arquetips clars. Els seus anteriors Cosas que diria con solo mirarla (1999) i Nueve vidas (2005), propostes que pertanyen al subgènere estrella en la seva filmografia, el melodrama femení coral al qual també s'ajusta el film que ens ocupa, estan plenes d'exemples. En les pel•lícules de García, els personatges solen estar per sobre de les històries; la descripció dels mecanismes pels quals es mouen, l'esbós de les seves emocions i, sobretot, la utilització del detall, la paraula o l'absència de la mateixa per situar-la física i mentalment en un moment concret s'anteposen al desenvolupament de la trama. A Mares i filles, cinta que parla de la maternitat des de tants ánguls com dones la integren, el director de Passengers (2008) torna a crear personatges femenins forts (el més interessant, l'advocada freda i ambiciosa encarnada per Naomi Watts) i a explicar amb claredat.



TRAILER







6 oct 2011

Esto es ritmo


Amics i amigues, aquest divendres dia 7 d'octubre, a les 20:00 h, a la Plaça del Pou, projecció d'una estupenda pel·lícula en forma de documental musical i apta per a tots els públics: Esto es ritmo!

El Cineclub Altafulla Link, juntament amb l'Ajuntament d'Altafulla i la Distribuidora de Cinema KARMA FILMS, us oferim aquest espectacle en favor del Letxu.



Fitxa tècnica
  • Any: 2004
  • Durada: 100 min.
  • País: Alemanya
  • Director: Thomas Grube, Enrique Sánchez Lansch
  • Guió: Thomas Grube, Enrique Sánchez Lansch
  • Música: Karim Sebastian Elias, Igor Stravinsky
  • Fotografia: René Dame, Marcus Winterbauer
  • Repartiment: Documentary, Simon Rattle, Royston Maldoom, Susannah Broughton, Volker Eisenach, Martin Eisentraut, Olayinka Shitu, Marie Theinert

Sinopsi

Dirigits pel britànic Royston Maldoom, 250 nens i joves de di
ferent origen social i geogràfic estudien la coreografia de "La consagració de la primavera" de Strawinsky. De manera paral.lela, la Filharmònica de Berlín assaja la composició de Strawinsky, sota la direcció de Sir Simon Rattle. Al final del documental podem gaudir de l'aclamada actuació en la Treptow-Arena.


Els dos documentalistes, Thomas Grube i Enrique Sánchez Lansch, s'acosten a tres nois –de manera representativa dels molts altres que col.laboren en el projecte–, els situen en primer pla i els fan preguntes al llarg de les cinc setmanes que duren els assajos. Els canvis que experimenten Marie, Martin i Wais Olayink –aquest últim d'origen nigerià– salten a la vista. Les paraules de Royston Maldoom, que en absolut es té per un assistent social sinó més aviat per un artista compromès, es confirmen de manera meravellosa: "A través de la dansa, poden arribar a canviar la seva vida ", els va dir en la segona
setmana d'assaig. Té una mirada increïble i una enorme sensibilitat, com si pogués llegir en els cossos dels seus alumnes els problemes i conflictes que els afecten. El seu art acull una manera de teràpia, sense sacrificar els seus principis artístics en cap moment.



Al principi i al final de la pel.lícula es pot escoltar hip-hop, una música que, amb tota seguretat, s'acosta més a l'estat d'ànim dels joves del que ho fa l'obra de Strawinsky. Però l'experiència amb "La consagració de la primavera" els ha canviat. Això podria contagiar l'espectador d'Això és ritme! una nova esperança pel que fa al futur d'aquests nois, l'art i del món.


Crítica professional

"Estimulant experiència musical (...) hauria de convertir-se en imprescindible per a qualsevol centre educatiu que es preui d'impartir la malmesa cultura de l'esforç"
(Javier Ocaña: Diari El País)

19 sept 2011

FISH TANK

Després de les sessions a l'aire lliure, iniciem una nova temporada als cinemes Les Bruixes. Aquesta vegada amb una pel·lícula anglesa que ha rebut les millors crítiques. Com ja sabeu, només us oferim el millor cinema i aquesta vegada esperem que no sigui una excepció.
Recordeu que el passi de la pel·lícula és a les 20:30 h. i que és recomenable arribar amb temps per poder triar un bon lloc.
Us esperem aquest dijous 22 de setembre.

FITXA TÈCNICA
Títol original: Fish tank
Direcció: Andrea Arnold
Guió: Andrea Arnold
País: Regne Unit, 2009
Fotografia: Robbie Ryan
Departament musical: Liz Gallacher
Muntatge: Nicolas Chaudeurge
Interpretació: Michael Fassbender, Rebecca Griffiths, Katie Jarvis, Sydney Mary Nash, Harry Treadaway, Kierston Wareing
Durada: 124 minuts
Versió: doblada al castellà
No recomenada per a menors de 16 anys

PREMIS
  • Millor pel·lícula britànica 2010 als Premis BAFTA, Acadèmia Britànica de les Arts Cinematogràfiques i de la TV
  • Premi del Jurat al Festival de Cannes 2009
  • Premi a la "Millor direcció i "Millor actriu revelació" al British Independent Film Award, 2009

SINOPSI
Fish tank és la història de Mia, una adolescent inestable, amb problemes, que no encaixa en el sistema escolar i és rebutjada pels seus amics. Un càlid dia d'estiu, la seva mare porta a casa un misteriós desconegut anomenat Connor, que promet canviar-ho tot i portar l'amor a les seves vides ...
Lo millor: L'enèrgica ràbia del personatge de Mia.

CRÍTICAS
--------------------------------------------------------------
"'Fish Tank' transmite un evocadora sensación de adolescencia en un entorno carente de esperanza y promesas (...) La interpretación de la debutante Jarvis es una auténtica revelación" (Claudia Puig: USA Today)
--------------------------------------------------------------
"Las contradicciones de la adolescencia rara vez han sido reflejadas con tanta fuerza y autenticidad (...) 'Fish Tank' es prácticamente intachable" (A. O. Scott: The New York Times)
--------------------------------------------------------------
"Como una peli de Loach, pero bien hecha (...) cuenta muy bien lo que le pasa a una adolescente rabiosa e inadaptada (...) Excelentes interpretaciones, espléndido uso del color y alergia a la obviedad." (Sergi Sánchez: Diario La Razón)
--------------------------------------------------------------
"Andrea Arnold vuelve a demostrar aquí, como hiciera en su sugestiva ópera prima, que sabe describir a gente a la deriva, a seres frágiles y en permanente desconcierto que se defienden a bocados." (Carlos Boyero: Diario El País)

TRÀILER DE LA PEL·LÍCULA