LINK enllaç social i cultural: 20.000 ESPECIES DE ABEJAS de Estibaliz Urresola Solaguren

El mes d'octubre ens porta al Cineclub Altafulla una pel.lícula de les que deixa impremta. Una pel.lícula familiar, emocional i personal que ens parla de l'etica, el sentiment i el deure. Una pel.lícula que ens descobreix una directora, Estibaliz Urresola Solaguren, en la seva colossal òpera prima i una actriu immensa, Sofia Otero, que, amb nomès 9 anys, ha guanyat l'Os de plata com a millor interpretació al Festival de Berlín.

20.000 ESPECIES DE ABEJAS és un viatge de transformació en un estiu que canvia les vides de tots. Una filmació que va més enllà dels tòpics del cinema rural per parlar-nos de la identitat de gènere de la má d'una interpretació infantil colossal. I com si d'un rusc d'abelles és tractés, veure com totes les dones i homes d'aquest entorn familiar, viuen, pateixen i assimilen el canvi de la crisálida que és fa totalment inevitable.

Cocó, de vuit anys, no encaixa en els expectatives de la resta i no entén per què. Tots al seu voltant insisteixen a dir-li Aitor però no és reconeix en aquest nom ni en la mirada dels altres. La seva mare Ane, sumida en una crisi professional i sentimental, aprofitarà les vacances per a viatjar amb els seus tres fills a la casa materna, on resideix la seva mare Lita i la seva tia Lourdes, estretament lligada a la cria d'abelles i la producció de mel.

Patricia López Arnaiz, actriu de qui ja vam gaudir del seu enorme talent a "Ane", ens regala una interpretació des de la pell, donant vida a Ane, la mare, que viu immersa en una palpable crisi personal des de moltes vertents - personal, professional i familiar - i que és troba davant d'una situació que no sap com gestionar. És trobarà al mig de les biografies, estimes i tensions de tres generacions de dones (la seva mare i la seva tia, ella mateixa i les seves filles), que anirem veient de manera delicada i a la vegada ferma al llarg de tot el metratge. Capficada en la seva feina, haurà de decidir si lluitar contra el "qué diran" o mirar cap a una altre banda, com la seva tieta Lourdes (una no més impresionant Ane Gabarin al paper) li dirà.

I en aquest entorn apareix Cocó / Aitor, interpretat per Sofia Otero, qui demostra una capacitat que veritablement sembla d'un altre món. El que Otero fa amb aquest personatge és absolutament col.losal. Cada mirada, cada gest, cada expressió transmeten una absoluta veritat, donant la possibilitat a l'espectador de saber exactament el que sent i pensa sense que ho hagui de dir. I quan parla, saps del seu dolor intern, la seva frustració, la seva inquietud i fins la seva firmesa. La seva mare, preocupada per ella mateixa, no és capaç de veure-ho, però l'espectador sí. I aixó, que una interpretació traspassi la pantalla d'aquesta manera és un signe de les grans actrius i els grans actors.

20.000 ESPECIES DE ABEJAS és doncs, l'historia d'una nena trans que busca la seva identitat enmig del seu propi i complicat rusc familiar. La pel.lícula fluctua entre les diferents fases de transició de la identitat: La frustració, la culpa, el dubte, fins la confirmació. I el seu propòsit no és tant convèncer a l'espectador sobre una realitat, sinó fer-li comprensible sense la necesitat de fer cap eslògan. El geni de Urresola és introduir la problemàtica molt poc a poc, donant ales a la comprensió, a l'estimació, i ho fa gota a gota, amb el ritme de la pròpia mel de les abelles.

L'entorn rural en què la pel.lícula te lloc, dona forma a aquell "qué diran". A les acusacions que van i venen però mai acaben de pendre forma, com si no és volguès dir tot el que és vol dir a veure si algú sap llegir entre línies.

20.000 ESPECIES DE ABEJAS és suficientment intel.ligent com per saber que la protagonista no és la mare, que és troba en un moment de pèrdua de control de gairebé tot, sinó una filla que accepta amb naturalitat allò que el seu entorn no és capaç. Moments en els que veu que els demès mai l'aceptaràn com és sent - impactant l'escena de la reçerca al bosc o el maquissim moment del canvi natural de banyadors - és mostren desgarradors en si mateixos. En part, per allò que és pot pensar, com diu la seva avia, que això passa "per consentir-ho massa".

20.000 ESPECIES DE ABEJAS parla de l'infància transsexual i ho fa mostrant com afecta això a l'infant que ho viu, però també com aquesta veritat impacta a les families. Ens planteja com és reconeix, com és gestiona i com és viu. Però no ho fa d'una manera directa, sinó amb una narració cuidada i gairebé poètica, plena de simbolismes i de detalls que ens ensenyen que, amb Estibaliz Urresola, estem davant d'una cineasta amb un univers molt personal, amb una brillantor inusual i una sensibilitat exquisida, que fa que ens trobem davant una história bonica, íntima, commovedora, il.lusionant i molt viva.

En aquesta projecció comptarem amb la col.laboració de Chrysallis, associació de families de infància i joventut trans. Amb ells parlarem de la seva tasca, de la realitat dels infants i les familes que viuen la transexualitat i de com és veu reflexat en la pel.lícula. Al final de la projecció s'oferirà un temps de cine-fòrum als assistents per parlar amb més detall d'aquesta temàtica amb Chrysallis.

La projecció de 20.000 ESPECIES DE ABEJAS forma part del Ciclo Nacional de Cine y Mujeres Rurales en el qual el Cineclub Altafulla participa. Aquest interessant cicle es pot seguir presencialment a diferents seus o també en línia a https://www.cineymujeresrurales.es/