BROKER de Hirokazu Kore-eda

El director japonès Hirokazu Koreeda torna a les pantalles del Cineclub Altafulla amb la seva última i radiant pel·lícula, BROKER.

Una nit plujosa una jove abandona el seu bebè a les portes d'una església. El nounat és recollit per dos homes que es dediquen a robar bebès abandonats per a vendre'ls a pares disposats a pagar una tarifa. Quan la jove torna a l'església, penedida, descobreix el negoci il·legal de tots dos homes i decideix unir-se a ells per a trobar els pares adoptius més adequats. En aquest inusual viatge per carretera, el destí de tots aquells que es creuin en la vida del nen canviarà radicalment.

Protagonitzada, entre altres, per Son Kang-ho, qui va ser el conegut cap de família descarat a "Parásitos", i per Lee Ji-Eun, també coneguda per la seva carrera com a cantant amb el nom IU, ens portaran a una atípica road movie per les carreteres i ciutats de Corea del Sud. Kang-ho va guanyar el premi a millor actor al Festival de Cannes 2022 per BROKER, i certament ens regala un d'aquells papers que el confirmen com un gran actor ambivalent.

La pel·lícula arrenca amb una mare deixant el seu nadó a una Baby Box o capsa per nadons que són abandonats de manera anònima. Aquestes polèmiques caixes es troben actualment instal·lades a diversos països com els Estats Units, Corea del Sud, Itàlia, Japó, Índia, Malàisia, Alemanya, o Bèlgica, sent Sud-àfrica on es va instal·lar la primera el 1999. Existeix una certa controvèrsia entre si les capses ajuden a evitar que els infants acabin abandonats en qualsevol lloc o si fomenten aquest abandonament anònim. Però és cert que moltes vides s'han salvat gràcies al seu interior d'incubadora, amb temperatura i humitat controlades i una alarma silenciosa que alerta als serveis d'emergència un cop la porta és oberta.

Cert, el plantejament d'arrancada és trist, i els personatges d'aquesta història, un parell de tipus que recullen els nadons de la capsa i els venen en adopció, són per sentir molt més que al·lèrgia. Com va dir un crític de cinema, no ens enganyem, són gentussa. Però en mans de Kore-eda es mostren fràgils i creïbles. Tots tenen un passat i un motiu que els porta a fer el que fan, que no són necessàriament els diners. Quan la jove mare s'uneix al viatge per trobar els millors pares adoptius, sorgiran entre ells moltes coses, potser aquests motius, però també el trencament de totes les seves curasses i els anirà unint, constituint alguna cosa semblant a una família.

Aquesta és veritablement, una de les fascinacions de Kore-eda i que es veu palesa en el seu cinema. I és el fet de parlar del que podem anomenar la família trobada. A l'excel·lent "Un Asunto de Familia" ja vam poder veure una representació clara d'aquest vincle que sorgeix entre persones que es troben o a qui el destí fa que es converteixin en un cercle familiar. Atípic, però unit. Famílies disfuncionals sense llaços sanguinis però amb una clara crítica social. I és que més enllà de la família pròpia en la que un neix i la família que escull, la família que es troba i es junta, dona possibilitats a qui el forma de sentir l'afecte, la preocupació, la cura i l'escalfor que una família dona.

La pel·lícula ens parla d'aquest tema des d'una mirada certament amable, conciliadora i a moltes estones còmica, però no deixa d'expressar un profund malestar. Mares que no es poden fer càrrec dels seus fills, traficants de bebès, hipocresia de classe, misèria moral, exclusió social, indefensió infantil i una gran deshumanització humana. Pobresa en moltes variants. Kore-eda aborda tot això amb la seva mirada humana i aconsegueix fer l'impossible, que és parlar de temes molt complicats sense caure en dogmes ni prejudicis i els aborda amb profunditat però sense cinisme. Kore-eda estima als seus personatges, podríem dir que els entén, i d'alguna manera els protegeix. Potser perquè ningú més pot. La pel·li és plena de discursos, de silencis, de moments emocionals únics, i també de moments molt entranyables i molt divertits. Kore-eda narra amb molta transparència, tenint una gran habilitat per captar les llums i les foscors dels seus personatges, configurant així un retrat col·lectiu d'essers que estan sols, orfes, i que s'enfronten a un món a vegades massa cruel.

Potser un dels retrets de BROKER és precisament aquesta gran virtut del director per retratar aquestes formes de família, donat que es un tema recurrent en la seva filmografía recent. En aquest cas, Kore-eda complica la trama amb una investigació policial per crim i uneix al viatge a unes oficials de policia que segueixen de prop als traficants, amb el seu particular punt de vista de la realitat, des de dins d'un cotxe on observen, parlen, i on també a poc a poc s'obren i s'humanitzen i sobretot, com ja ho podreu veure, mengen.

BROKER és una pel·li senzilla a la vegada que arriscada. Parlar d'un tema tan delicat com el que ens porta i intentar fer-ho fer amb calidesa i humor és tot un repte. Kore-eda pren aquest repte perquè ja hi te molta mà i perquè a través de les seves històries sempre vol recordar-nos el més essencial: que sempre hi ha esperança, vida i amor. I que és bonic agrair-nos els uns als altres el fet de haver nascut.

Tràiler https://youtu.be/gLF5Jvid270?si=DjOTfET8YoJ0hJBp

Entrevista a Kirokazu Kore-eda sobre Broker https://youtu.be/kZ4PN1doN68?si=nkbeYZ-X8Kk9sNre

Entrevista a Kore-eda sobre Broker i les capses per bebés https://www.lavanguardia.com/cultura/20221221/8650790/hirokazu-koreeda-broker-buzones-abandonar-bebes-necesarios-sociedad.html

Entrevista a Kore-eda sobre Broker i la família https://cadenaser.com/nacional/2022/12/20/hirokazu-koreeda-la-familia-ya-sea-consanguinea-o-creada-por-otros-afectos-es-solamente-un-recipiente-cadena-ser/

Divendres 16 de febrer de 2024 a les 20 hores.

Sala La Violeta.

Carrer de l'Hostal 15, Altafulla

No recomanada a menors de 12 anys.

Obertura de taquilla i portes 30 minuts abans de la projecció