La directora Petra Volpe ens transporta a la Suïssa dels anys 70 del segle passat per parlar-nos d'un moment històric ben important al seu país i ho fa amb la pel·lícula El Orden
Divino (2017), una comèdia dramàtica farcida de política, feminisme i
realisme que ben segur us agradarà si heu gaudit de pel·lícules com Sufragistas o Pride. A més de ser directora de cinema, Petra és guionista, muntadora i realitzadora. Per convertir El Orden Divino en una realitat es va rodejar d'un equip format principalment per dones: Judith Kaufmann, direcció de fotografia, Su Erdt, disseny de producció, Linda Harper, disseny de vestuari, o Annette Focks, composició musical. Això sí, del muntatge se'n va encarregar en Hansjörg Weißbrich. Aquesta formació no és casual, ja que la directora explica que per a ella oferir
oportunitats laborals a les dones amb les quals treballa de forma habitual és una declaració de principis.
Sabíeu que les dones suïsses no van tenir dret a votar fins a l'any 1971, convertint Suïssa en un dels últims països occidentals en aprovar el sufragi universal? És probable que moltes persones us sorprengui amb aquesta dada, però la realitat és que aquest país al cor d'Europa té una visió força conservadora, molt arrelada en el catolicisme i el protestantisme del país, en la qual la idea de canviar les coses que ja 'funcionen bé' no acostuma a agradar. I a tothom, o a gairebé tothom, ja li estava bé que les dones continuessin sense veu ni vot, però com veurem a la pel·lícula, no són només les dones les que surten perjudicades d'aquests rols sexistes imposats i impostats.
Aquí entra en joc la Nora, la nostra protagonista, una dona casada i amb fills que es dedica exclusivament a la cura de la llar i de la família, inclòs el seu sogre, en un poblet suís de muntanya, un racó de món idíl·lic on les novetats i els canvis socials triguen més a arribar que a les zones urbanites. Per a ella tot va bé fins que comença a adonar-se de les desigualtats que viuen les dones vers els homes i és precisament dins de casa seva i en les relacions intrafamiliars on comença el seu despertar feminista i és que, com ja sabem des que l'eslògan feminista es va popularitzar durant els anys 70, allò que és privat també és polític.
La Nora, cansada de viure de portes endins, desitja trobar una feina a mitja jornada, però el seu marit no només no hi està d'acord sinó que, emparat per la llei d'aleshores, li prohibeix treballar fora de casa i és aquí on s'encendrà l'espurna que durà la Nora i les seves companyes de viatge a rebel·lar-se contra un sistema caduc que no les té en compte i que les infantilitza. Aquesta pel·lícula ens envia un missatge de sororitat, un relat universal extensible arreu i a totes les lluites per la justícia social. Com deia l'escriptora, activista i poetessa Audre Lorde, les eines de l'amo mai desmuntaran la casa de l'amo, i és per això que moltes dones, contra el que s'esperava d'elles, van decidir sortir de casa i participar en una vaga per assolir la seva fita, el sufragi femení.
A El Orden Divino es desafia justament això, l'ordre que un suposat ens diví ha dictaminat per a homes i dones on aquestes últimes queden sotmeses als primers. I és que aquestes mestresses de casa trencaran les regles establertes i experimentaran, per primer cop, una autonomia no només política i social, sinó també corporal. En aquest viatge fascinant d'alliberament també coneixeran la seva anatomia, menystinguda i amagada sota l'excusa de la moralitat. Aleshores moltes dones no havien experimentat mai plaer sexual, ni soles ni en parella, i moltes no havien vist ni la seva pròpia vulva!
No és cap espòiler dir-vos que les dones suïsses finalment van aconseguir votar, per primera vegada, el 31 d'octubre de 1971. Això sí, després que la balança es decantés a favor del sí en una consulta en la qual el cens era estrictament masculí, però agafeu-vos fort perquè al cantó d'Appenzell Innerrhoden encara es van resistir més a reconèixer aquest dret, i no van autoritzar el vot femení en les eleccions locals fins al 27 de novembre de 1990 i ho van fer perquè van ser obligats pel Tribunal Suprem! Increïble, però cert.
El Orden Divino va ser estrenada internacionalment durant la 16a edició del Tribeca Film Festival, on va guanyar tres premis: el premi Nora Ephron,
el premi a la millor actriu en una pel·lícula internacional per a Marie Leuenberger i el premi
del públic. La pel·lícula va ser un èxit de taquilla a Suïssa i va ser
nominada a set Swiss Film Awards, guanyant tres dels premis del festival. Suïssa, a més, la va seleccionar com la seva candidata de l'any als Premis Oscar.
Des del CineClub Altafulla hem considerat aquesta pel·lícula com una molt bona opció per ser projectada aquest mes de març en relació amb el 8M, el Dia Internacional de les Dones. Petra Volpe, la seva directora, sap que és rellevant explicar les històries de les dones, especialment les històries de les dones que han contribuït a generar canvis socials importants. Volpe creu que en general no se'n parla suficient de totes elles i que per aquest motiu és necessari fer totes aquestes històries més accessibles al públic i que la gent s'hi interessi. Cal que les nenes i les dones també es vegin representades al cinema i tinguin referents valentes i inspiradores en les quals poder emmirallar-se.
“Ignorem la nostra veritable alçada fins que ens posem dempeus”.
Emily Dickinson, poetessa estatunidenca.
✎ Janira Muñoz
➤ Mira el TRÀILER de la pel·lícula.
➤ Mira l'ENTREVISTA a la directora, Petra Volpe. Format audiovisual.
No hay comentarios:
Publicar un comentario