EN LA CASA

CASAL LA VIOLETA

DIJOUS DIA 22 A LES 20:30 HORES

Títol original: Dans la maison

Direcció: François Ozon

Guió: François Ozon. Adaptació lliure de l'obra de teatre "El chico de la última fila" de Juan Mayorga

País: França, 2012

Fotografia: Jérôme Alméras

Música: Philippe Rombi

Muntatge: Laure Gardette

Interepretació: Fabrice Luchini, Ernst Umhauer, Kristin Scott Thomas, Emmanuelle Seigner, Diana Stewart, Denis Ménochet, Jean-François Balmer, Fabrice Colson, Bastien Ughetto, Stéphanie Campion, Yolande Moreau

Durada: 105 minuts

Versió: en castellà

Qualificació: PER A TOTS ELS PÚBLICS (+ de 12 anys)

Sinopsi:

Un professor de literatura francesa, descoratjat i fastiguejat per les insulses i maldestres redaccions dels seus nous alumnes, descobreix entusiasmat que, per contra, el noi que s'asseu al fons de la classe, mostra en els seus treballs un agut i subtil sentit de l'observació. Aquest noi, que se sent estranyament fascinat per la família d'un dels seus companys, escriurà, animat pel professor, una mena de novel·la sobre aquesta família (i també sobre el professor), en la qual és difícil distingir entre realitat i ficció. Els mètodes que utilitza no són els més reglamentaris.

Premis 2012:

Premis César: 6 nominacions, que inclouen Millor pel·lícula.
Festival de Toronto: Premi FIPRESCI.
Festival de San Sebastián: Concha de Oro millor pel·lícula i millor guió.
Premis Goya: Nominada a Millor pel·lícula europea.
Premis del Cinema Europeu: Millor guió. Nominada a millor actor (Fabrice Luchini).

Crítiques:

                 

 "Una película misteriosa y excelente. Ozon crea una apasionante tela de araña, coronada con un final en estado de gracia. Todo resulta hipnótico y perturbador." 
Carlos Boyero: Diario El País.

  

"Brillante. Ozon imparte una verdadera clase magistral sobre la construcción del relato convirtiendo este complejo ejercicio de metaficción en una novela de misterio casi clásica" 
Sergi Sánchez: Diario La Razón

                 

           

"Su estructura es impecable: una narración perfectamente hilada, rica en matices, con diálogos brillantes y bien calzados. Y luego está el hermoso cierre de la película. Jordi Batlle Caminal: Diario La Vanguardia 


LA PLAGA

La Violeta, dijous 24.04 a les 20:30

Títol original:  La Plaga

Direcció: Neus Ballús

Guió: Neus Ballús, amb la collaboraciò de Pau Subirós.

País:  Espanya, 2013

Fotografia: Diego Dussuel

Música:   David Crespo.

Muntatge: Neus Ballús y Domi Parra  

Interpretació:  Raül Molist, Maria Ros, Rosemarie Abella, Iurie Timbur, Maribel Martí.

Durada: 85 minuts 

Versió: original

Calificació: Apta per tots els públics.

Sinopsi: 
La Plaga és una pel·lícula d'histories creuades, que ofereix un sorprenent  fresc de la vida a la perifèria de Barcelona. Els protagonistes no són actors, s'interpreten a ells mateixos, després d'haver treballat amb la directora més de quatre anys. Aquest llarg procés li va servir a  Ballús per mostrar la incertesa i el esperit de rebel·lia que caracteritza l'Espanya de la crisi.

Crítica:  

... Lo que al final queda es la sensación de que conoces el espacio, de haber vivido allí, de saber cómo son las gentes que habitan el lugar, cómo se enfrentan a los cambios, cómo luchan por la adaptación a este medio tan extraño que ha surgido de manera artificial y que tiene tanta riqueza cultural. Neus Ballús y su equipo nos trasladan desde la butaca al corazón de cada uno de sus ¿personajes?.  

 ...

No hay nada más real y auténtico, que la verdadera realidad bien expuesta.

 

... El primer trabajo de Neus Ballús, es un fiel retrato de la realidad en que vivimos, sus personajes son tan auténticos como el lugar donde ella los ha situado, y están tan perfectamente dibujados que no le dieron margen para poder mostrar todo el entorno. Gallecs, es una zona eminentemente agrícola, llena de campos de cultivo por todas partes, con ciertas masías antiguas, la mayoría de ellas bien conservadas y habitadas (Can Jornet, Can Vila, Can Salvi, Can Molist, etc.), y en su centro la ermita de Santa María de Gallecs que data del siglo X, tiene algunas partes de bosque unas más pequeñas Can Torras y otras mayores como el bosque de Can Veire y que en días de fuertes tormentas, el agua que baja desde Can Veire llena por completo el pequeño arroyo que atraviesa toda la zona, así como una parte de sendero lleno de un frondoso arbolado.

 

LAS MAESTRAS DE LA REPÚBLICA

Dilluns 14 d'abril - Sala de Plens de l'Ajuntament

20:00 h. - Entrada lliure

El documental, guanyador d'un Goya al millor documental, retrata el paper que van tenir les mestres en la transformació social d’Espanya durant la Segona República. 

El documental ens ensenya la renovació pedagògica impulsada per unes dones independents i cultes, i que va ajudar a transformar la societat. Ho fa a través de nombroses imatges d’arxiu i de declaracions d’experts en la matèria i familiars de mestres de l’època. Les recreacions d’una mestra republicana, interpretada per l’actriu Laura de Pedro, van conduint el documental, junt amb narracions en off de textos del llibre “Historia de una maestra” de Josefina Aldecoa. 

Las maestras de la República parla d’educació i parla de drets de les dones. Ens mostra com les mestres republicanes van contribuir a la modernització de l’educació i en la conquesta dels drets de les dones, i com a través de l’educació van donar a conèixer a les nenes de l’època un altre model de dona molt diferent al de la dona tradicional. El film també es fa ressò de la fi de la República i del que va suposar per a les docents i pel sistema educatiu l’arribada de la dictadura franquista. 

Les declaracions dels familiars resulten més interessants que les dels investigadors, sobretot per la seva proximitat amb els fets que expliquen, i destaca especialment el testimoni molt emotiu de la filla de mestres republicans assassinats durant el franquisme. 

NO US HO PODEU PRERDRE.