EL NEGOCIO DE LA PÍLDORA (The Business of Birth Control), dirigit per Abby Epstein i amb guió de Holly Grigg-Spall, és un documental estatunidenc de 92 minuts que examina críticament l'anticoncepció hormonal, especialment la píndola, des de perspectives històriques, socials i de salut.
EL NEGOCIO DE LA PÍLDORA va tenir la seva estrena mundial en DOC NYC 2021 i posteriorment va ser selecció oficial del Miami International Film Festival 2022.
Un dels principals mèrits del documental és atrevir-se a qüestionar alguna cosa que durant dècades ha estat profundament lligat a l'emancipació femenina. La pel·lícula no nega aquesta dimensió històrica, sinó que planteja una pregunta provocadora:és possible reconèixer el paper alliberador de la píndola i, al mateix temps, analitzar críticament els seus riscos, la seva comercialització i la manera en què es prescriu?
Des d'aquest punt de partida, Abby Epstein construeix una pel·lícula deliberadament crítica. Recorre la història de l'anticoncepció hormonal i aborda qüestions polèmiques, entre elles els assajos realitzats amb dones porto-riquenyes, la relació històrica entre determinades polítiques de control reproductiu i l'eugenèsia, i els possibles efectes adversos associats als anticonceptius hormonals.
La pel·lícula busca que l'assumpte no quedi reduït a estadístiques o explicacions mèdiques. Incorpora testimoniatges de famílies que van perdre a les seves filles i les veus d'activistes i especialistes en salut reproductiva i coneixement de la fertilitat.
Cinematogràficament, aquesta elecció té una gran eficàcia emocional: converteix un debat mèdic i social relativament abstracte en experiències personals. L'espectador no s'enfronta simplement a la qüestió de si "la píndola és bona o dolenta", sinó a una cosa més àmplia: quina informació rep una dona abans de decidir utilitzar un tractament hormonal i fins a quin punt existeix un consentiment veritablement informat.
Aquí està la part més sòlida del documental. Més que la condemna d'un medicament concret, funciona millor com una reivindicació del dret a preguntar, conèixer riscos i alternatives i participar activament en les decisions sobre la pròpia salut.
Una ressenya favorable publicada per Natural Womanhood, per exemple, destaca precisament l'aposta del documental per qüestionar l'anticoncepció hormonal i promoure una major educació sobre fertilitat.
Per això, l'espectador hauria de separar tres plans que la narració tendeix a aproximar:
• les experiències reals de les dones;
• la història política, econòmica i social de l'anticoncepció;
• i l'avaluació científica de riscos i beneficis mèdics.
Potser el més estimulant del negoci de la píndola és que introdueix una contradicció dins del propi discurs feminista. Durant dècades, l'accés fiable a l'anticoncepció va significar per a moltes dones una major capacitat per a decidir sobre maternitat, estudis, treball i sexualitat. El documental, no obstant això, desplaça la pregunta: l'autonomia reproductiva no hauria de limitar-se a tenir accés a anticonceptius, sinó que hauria d'incloure informació suficient per a poder decidir si es desitgen utilitzar.
Aquest canvi de perspectiva és intel·lectualment interessant perquè evita, almenys en el seu plantejament inicial, la dicotomia simplista d'estar "a favor" o "en contra" de la píndola. L'autonomia també implica capacitat per a qüestionar-la.
Com a documental de tesi, resulta directe, provocador i emocionalment eficaç. Té una premissa clara i sap mantenir-la durant els seus 92 minuts.
El negoci de la píndola és més interessant quan formula preguntes que quan sembla oferir respostes definitives. Obliga a reconsiderar la relació entre medicina, indústria farmacèutica, feminisme, consentiment informat i llibertat reproductiva. I aconsegueix una cosa valuosa en un documental: que un assumpte aparentment resolt torni a resultar discutible.
El seu missatge més convincent no hauria d'entendre's com "la píndola és dolenta", sinó com una cosa bastant més sofisticada: cap conquesta sanitària o social hauria de quedar exempta de revisió crítica, i una decisió reproductiva només pot considerar-se veritablement lliure quan existeix informació suficient sobre beneficis, riscos i alternatives.
Aquesta tensió entre alliberament i medicalització, autonomia i mercat, experiència individual i evidència científica és el que converteix la pel·lícula en un documental polèmic, potser imperfecte, però molt adequat per a generar debat.
Marisa Méndez-Vigo
Sessió Documental Especial 25 N
Divendres 6 de Novembre a les 20 hores.
Sala La Violeta d'Altafulla. Carrer de l'Hostal, 15.
Recomenada per igualtat de gènere.
Obertura de portes i venda d'entrades 30 minuts abans de la projecció.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada