SURO de Mikel Gurrea

Qualificada per la premsa especialitzada com una de les pel·lícules que s'han de veure, sí o sí, SURO, arriba a la pantalla del Cineclub Altafulla el 26 de maig.

Òpera prima del director Mikel Gurrea, a la que precedeixen sis curtmetratges en el currículum de Gurrea,i on sembla que aquesta obra va ser pensada i treballada fins a l'últim detall durant molt de temps. Una pel·li rodona, ben feta i portada, que ens mostra un director a tenir molt en compte.

Helena (Vicky Luengo) i Ivan (Pol López) es proposen construir una nova vida en el bosc de sureres, però els seus diferents punts de vista sobre com viure en la terra emergeixen, desafiant el seu futur com a parella.

Que Vicky Luengo és una força de la natura com a actriu, ho veiem en moltes de les sèries i pel·lícules que ha protagonitzat. És un valor segur per una filmació i a SURO domina la pantalla a cada escena que hi surt. Però Pol López és, probablement, el gran descobriment en aquest llargmetratge, amb un personatge ric en matisos que, sense saber-ho, guia la pel·lícula i estableix una diàleg invisible amb l'espectador que poques vegades es veu en el cinema. Amic de Mikel Gurrea des de fa molts anys, el director tenia molt clar que volia comptar amb ell per aquesta pel·lícula. De fet, els primers passos de SURO van sorgir de sessions de treball i improvisació que Gurrea va portar a terme amb Pol López durant molt de temps. La gravació d'aquelles improvisacions li van donar peu a trenar el que posteriorment seria el guió.

Helena i Ivan posen sobre la taula l'ideal d'un canvi de vida bonic, deixant enrere la vida de ciutat i endinsant-se en la natura per construir una nova llar on esperar l'arribada d'un fill. Arquitectes tots dos, capficats en la reforma de l'antiga masia que Helena hereta de la seva tieta, l'arribada a la finca els portarà a cometre un pecat d'ambició. Un pecat que portarà a una destrucció a càmera lenta, ja que trigues a veure el que realment està passant. El conflicte entre com vivim i com ens agradaria viure, entre ideals i fets.

SURO navega entre els conflictes de classe, de raça i de sexe sense que es vegi d'una manera explícita. Ho va explicant amb una subtilesa que sense adonar-te'n ets dins de totes les situacions que la pel·lícula en parla. Plena de debats de consciència social, ens porta a pensar que moltes vegades trobem que és més fàcil pensar que som bones persones que, veritablement, ser-ho.

No us perdeu una fotografia exquisida, que capta amb gran detall l'escalfor del dia de feina al bosc De com la llum transforma les sureres en éssers vius únics, en escultures d'elles mateixes, tan bon punt arbres i al moment desproveïts de pell. No us perdeu el trenc d'alba, quan la jornada comença i els treballadors esmolen les seves destrals.

SURO és un prodigi de pel·li en estat de gràcia. Des de l'inici feliç a l'impactant final. Una obra gran i plena de capes, com els arbres del suro.

Trailer https://youtu.be/T_XGmL34fzA

Entrevista al director Mikel Gurrea https://elcontraplano.com/2022/11/28/mikel-gurrea-suro-es-la-tension-entre-los-ideales-y-la-practica/

Divendres 26 de Maig a les 20 hores.

Sala La Violeta.

No recomenada a menors de 12 anys.

Venda d'entrades i obertura de portes 30 minuts abans de la projecció.