CINCO DIAS SIN NORA

Dijous 18 de setembre - 20:30 h - CASAL LA VIOLETA

Direcció i guió: Mariana Chenillo

País:  Mèxic, 2008

Fotografia: Alberto Anaya

Música: Dario González Valderrama

Muntatge: Mariana Chenillo I Óscar Figueroa

Interpretació: Fernando Luján, Cecilia Suárez, Ari Brickman, Verónica Langer, Marina de Tavira, Angelina Peláez, Silvia Mariscal

Durada: 92 minuts

Versió: original

Calificació: No recomanada per menors de 7 anys

Sinopsi

Abans de morir, Nora elabora un pla perfecte perquè José, el seu exmarit, hagi de fer-se càrrec de l'enterrament. L'únic error del pla, una misteriosa foto oblidada sota el llit, provocarà un inesperat desenllaç.



Cinco dias sin Nora no es decanta per un sol gènere, va i ve de la comèdia al drama a través de ponts subtils construïts amb materials tan diferents com l'humor negre, el sentimentalisme i l'absurd.

La gràcia del film resideix, fonamentalment, en la singularitat de la situació: Nora (respectable dona de la comunitat jueva mexicana) idea un pla perquè, després del seu suïcidi, la família hagi de conviure amb el cos durant cinc dies, els cinc dies que falten perquè s'acabi la festivitat de Pésaj. Segons els preceptes d'aquesta religió, no és possible enterrar els difunts en festiu, així que Nora deixa tot meticulosament organitzat perquè pugui dur a terme el sopar tradicional de 

pasqua i convida la resta dels seus parents, com si ella fos a estar present.



En aquest escenari, el conflicte central l'encarna el seu exmarit, doncs Nora ha fet tot perquè fos ell qui la trobés morta i hagués d'encarregar-se del funeral. Josep es va divorciar d'ella fa vint anys, fart de tractar amb les seves contínues depressions. Per raons no massa comprensibles, es va mudar a un pis veí al seu, mantenint amb el seu ex una relació de distant proximitat. No obstant això, la mort de Nora l'obliga a revisar el passat i descobrir entre calaixos tancats, certs capítols ocults i 

sentiments que ja creia oblidats.



Sens dubte, un dels aspectes més interessants de la pel·lícula és el procés interior que va patint el protagonista en el transcurs d'aquests cinc dies de convivència amb el cos sense vida de la seva esposa. Gràcies a la impecable interpretació de Fernando Luján, ens acostem a la història d'un home que s'ha tornat malhumorat i nihilista amb els anys però que, arran dels fets, recupera el contacte amb antigues emocions, amb els seus records feliços i amb el que, en definitiva, va ser el seu únic i gran amor.



Fins aquí fils melodramàtics de la trama. Els fils còmics apareixen teixits per la presència de l'ortodòxia jueva en l'intent de dur a terme el funeral de Nora. La directora fa xocar contínuament les rígides normes que vol imposar un rabí molt influent, amb la desobediència absoluta de José, agnòstic radical que, per tal d'accelerar l'enterrament, és capaç de contractar els serveis d'un panteó cristià i posar-se en contra a tota la família.



L'absurd de les circumstàncies, la irreverència 

amb què es tracta a les tradicions religioses i la frescor d'uns diàlegs i uns personatges que allunyen tot indici de solemnitat al tema de la mort són, al meu entendre, les principals troballes d'aquesta pel·lícula equilibrista entre drama i comèdia.

De tota manera, tant l'eficaç discreció de la directora, com el sobri i profund treball dels actors permeten esquivar l'embafament i conservar aquest gustós agredolç que 

s'aconsegueix assaborir durant la resta de la pel·lícula.