FALLEN LEAVES de Aki Kaurismaki

L'última pel·lícula del 2024 al Cineclub Altafulla és una obra d'amor al cinema prodigiosa. FALLEN LEAVES és considerada per la crítica com, probablement, la millor pel·lícula de l'any 2023. 

Aki Kaurismäki és un conegut director de cinema finlandès, famós per les seves pel·lícules ambientades entre les cases socials més desfavorides, especialment les del Nord d'Europa i sovint amb situacions i personatges extravagants. Gran part de la seva obra se centra a Helsinki, on situa filmacions com Calamari Union (1985) o la trilogia "Sombras del pasado" (1986), "Ariel" (1988) i "La chica de la fábrica de cerillas" (1990), on es nota la seva voluntat crítica i aliena al romanticisme. El seu reconeixement internacional va arribar amb "Un hombre sin pasado" (2002) a Cannes, sent a més nominada als Òscar a Hollywood. Però Kaurismäki ha preferit sempre no anar a les cerimònies de cinema. 

En la seva nova, bonica i deliciosa història banyada en vodka, Aki Kaurismäki fa l'ullet, o, millor, amplia la seva coneguda Trilogia del Proletariat mencionada i ens regala una història d'amor esquitxada de desacords i borratxeres, casualitats i notícies radiofòniques sobre la guerra a Ucraïna, entrepans caducats, cinema i telèfons anotats en papers que surten volant.

La pel·lícula té una gran capacitat atemporal. Sembla ambientada als anys vuitanta per la seva estètica, vestuari i ambientació, però la ràdio vintage de la protagonista ens porta notícies de la realitat actual i això gairebé confon a l'espectador. En un cinema actual molt més ràpid i fashion, tot el que sembla vintage sembla d'altres temps i la voluntat de Kaurismäki és fer-nos comprendre que no, que la ficció pot ser molt real. El seu reflex de la precarietat laboral i social és molt marcat. Com les escenes del supermercat on Ansa, la protagonista, hi treballa fins que la fan fora, la marcada austeritat de casa seva o del que té per sopar, o el fet que Holappa, l'home protagonista, visqui temporalment en una mena de contenidor adaptat que l'empresa on treballa li proporciona mentre duri l'obra. Com diem, són imatges que relaten situacions que en la mirada occidental sembla fora de lloc en temps i espai, però el director ens mostra amb subtilesa, sense dramatisme a la imatge que tot allò va de debò i que passa ara mateix. 

Així, com avançàvem, coneixerem a Ansa, una dona soltera que viu i treballa a Helsinki, amb un contracte insultant a un supermercat com a reposadora. Una nit es troba accidentalment amb el també solitari treballador Holappa, un home alcohòlic molt reservat. Contra tot pronòstic, s'agraden i intenten construir una relació. Però tot s'estronca quan Holappa perd el paper on Ansa li havia apuntat el seu telèfon, mentre intenta controlar la seva addicció a l'alcohol. 

FALLEN LEAVES té moltíssimes virtuts com a pel·lícula i potser una d'elles és la seva constant imatge de retrat, amb escenes gairebé estàtiques i ambientació minimalista. Tot un prodigi de serenor i mesura ben trobada, i on Kaurismäki compta amb la complicitat del seu director de fotografia habitual, Timo Salminen, i del dissenyador de producció VIlle Grönroos. Amb ells construeix una posada en escena enlluernadora. I sobretot, atípica. Com diem, el cinema moltes vegades està plagat de velocitat i si alguna cosa no té FALLEN LEAVES és precisament això. No significa que la pel·lícula caigui en el tedi, sinó que hi ha temps a respirar i fa el seu visionat molt gustós. Contempleu de cada escena els detalls, la decoració, la llum - el treball d'il·luminació és un veritable prodigi saborós -, la composició. És un veritable plaer per la relaxació mentre la història se'ns va explicant. 

Però sens dubte, una de les grans qualitats de FALLEN LEAVES és el seu to sorprenent per inesperat. Estem davant d'una història d'amor? Claríssimament. És una filmació amb crítica social? Tota la del món i més. És un drama? És més que evident. Però, de sobte, estareu veient la pel·li i probablement començareu a somriure. I el somriure us portarà al riure. I no us adonareu i us trobareu davant d'una pel·lícula dotada d'una desimboltura desternillant. Atens als diàlegs de Holappa amb el seu amic, o a la impagable escena d'Ansa al supermercat quan es amonestada pel seu cap. Fixeu-vos en els diàlegs i mireu l'expressió de les cares i això us farà un cata-crec que us sorprendrà. FALLEN LEAVES arriba per trencar molts estereotips i per portar-nos un tastet del cinema nòrdic, i del seu humor, deliciós. 

FALLEN LEAVES ens dibuixa l'amor que alleuja a una classe treballadora que mai perd la dignitat, que es resisteix a la rendició vers el destí, els elements o els caps insensibles. Bonica, divertida i, una de les seves altres virtuts, curta: 80 minuts d'emoció, riure, vodka, i els paradisos amagats a un humil karaoke. 

José Manuel Ruiz

Mira el trailer de FALLEN LEAVES

Entrevista a Aki Kaurismäki

Entrevista a la actriu Alma Pöysti sobre Fallen Leaves

Divendres 20 de desembre a les 20 hores. 

Sala La Violeta, Carrer de l'Hostal 15 Altafulla. 

No recomenada a menors de 12 anys. 

Obertura de portes i venda d'entrades 30 minuts abans de la projecció.