Cómo hacerse millonario antes de que muera la abuela (2024) és l’opera prima del director xino-tailandès Pat Boonnitipat, una comèdia dramàtica que també suposà el debut a la gran pantalla dels grans protagonistes de la cinta, l’actor i cantant Putthipong Assaratanakul i l’actriu Usha Seamkhum. En aquest llargmetratge, Boonnitipat també col·labora escrivint el guió basat en el record biogràfic de l’àvia del coguionista, en Thodsapon Thiptinnakorn. La suau i íntima banda sonora que ens acompanya durant el visionat, va ser creada pel compositor, també tailandès, Jaithep Raroengjai, per la qual es va endur el premi Suphannahong 2025 de Thailand National Film Association Awards a la Millor Banda Sonora Original. La pel·lícula, guanyadora de diversos festivals, inclòs el de Cinema Asiàtic de Nova York, ens convida a reflexionar sobre els vincles familiars a través d’una emotiva història universal.
La pel·lícula comença durant la celebració del dia dels morts a Tailàndia, quan l’Amah espera que la resta de la família arribi per homenatjar plegats els qui ja no hi són. La cerimònia no és gaire complicada: cal parar respecte i atenció, fer un àpat senzill davant de les tombes, escampar flors sobre la gespa, fer una mica de pregària i poc més. El problema és que els seus tres fills estan ocupats mirant els mòbils. No estan presents, sinó perduts dins les seves pantalles, quelcom molt habitual des de l'arribada dels smartphones. L’Amah els fa saber que aquesta actitud no li agrada gens i es queixa, sobretot del seu net, en M, qui acaba accedint a dur a terme els rituals que l'àvia li demana, però ho fa de males maneres i només espera que arribi l’hora de tornar a casa per continuar jugant als seus videojocs. Us sona...?
«Ser una família és una cosa molt especial», diu el director Pat Boonnitipat durant una entrevista. «És com si no tinguessis l’oportunitat d’escollir-la. És a dir, aquest membre de la família te l’han donat. No és com guanyar un amic o una parella. Hi has de conviure, sigui com sigui. Si els va bé a la vida, això és bo per a tu. Però, si no, també es converteix en el teu problema. Significa molt per a mi. Simplement, has d’aprendre a viure amb això. Comences a aprendre a acceptar-ho tot tal com és. Perquè ens estimem els uns als altres, però també hi ha altres coses, com els termes econòmics, els diners i aspectes semblants. Així i tot, no pots renunciar a ser família», afegeix. Un concepte important de la trama que veurem durant tota la pel·lícula és la idea del benefici al qual alguns familiars aspiren a obtenir d'altres familiars, fins i tot quan els interessats estimen amb tota l’ànima aquests altres familiars dels quals volen treure partit.
Aquesta comèdia agredolça, un èxit inesperat a Tailàndia i en altres països asiàtics, funciona com un retrat íntim de la situació de moltes famílies i de les diferències generacionals que les travessen. Per a en M, el que podria ser una reflexió sobre la seva pobra relació amb l’àvia, a l'inici es converteix en un oportunisme ben fosc: cuidar la iaia a l’espera de ser l’únic hereu de la seva caseta modesta al barri xinès de Bangkok. Però allò que a primera vista sembla pura cobdícia, s'acaba revelant com la preocupació d'un jove, sobre l'anhel d’independència en un futur incert i complicat. La dinàmica entre net i àvia, definida pels enfrontaments inicials, la sospita de l’Amah sobre l’interès sobtat en ella per part de la seva família i els rancors guardats del passat que sorgeixen per la consciència d’un final proper, són els aspectes més atractius d'aquesta òpera prima.
Però la pel·lícula no només parla d’això. També ens acosta a una altra dimensió fonamental: la representació d’un món de rituals i de formes de viure —com la de l’Amah— que sembla extingir-se amb ella, amb el comiat de les generacions més grans, aquelles que encara preserven costums i tradicions que es van diluint amb el pas del temps i els canvis socials. Alhora, descobrim que l’Amah va haver d’afrontar sola la criança dels seus tres fills venent sopa d’arròs, una feina que encara avui continua fent durant les primeres hores del dia. Coneixem també les seves amigues estimades, el barri del qual se sent part i tot un univers propi que fins i tot els seus fills desconeixien. És precisament el descobriment de totes aquestes vessants de la vida de la seva àvia el que permet a en M connectar-hi profundament i resignificar la relació amb la seva pròpia mare, entenent l’origen de les seves decisions i de moltes de les ferides familiars.
I és que les relacions familiars gairebé mai són perfectes, però, si aprenem a tenir-ne cura i hi posem una mica de bona voluntat per totes bandes, podem arribar a gaudir-ne moltíssim.
✎ Janira Muñoz
➤ TRÀILER de la pel·lícula.
➤ Entrevista a Pat Boonnitipat, el director
Sala La Violeta, Carrer de L'Hostal, 15 Altafulla
Divendres 23 de gener, 20 h.
No recomanada per a menors de 7 anys
Obertura de portes i venda d'entrades 30 min abans de la projecció.
