TOWN OF RUNNERS - DOCUMENTAL

DIVENDRES 20 DE SETEMBRE A LES 21:00 h

POLIESPORTIU D'ALTAFULLA

Títol original: Town of Runners

País: Regne Unit, 2012

Direcció i fotografia: Jerry Rothwell

Producció executiva: Kristin Ólafsdóttir, Jonny Persey

Producció: Dan Demissie, Al Morrow

Muntatge: Alan Mackay

Música: Mulatu Astatke, Vincent Watts

Durada: 80 minuts

Versió: original en amhàric i oromo subtitulada en català

Premis i festivals

Millor Documental - BCN Sports Film Festival 2012. Espanya

Secció Oficial - Sheffield Doc/Fest 2012. Regne Unit

Premiere internacional. Tribeca Film Festival 2012. EUA

Premi del Públic al Millor Documental - Bolder Life Festival

Sinopsi

A les Olimpíades de Bejing, les quatre medalles d’or en atletisme van viatjar fins a Bekoji, Etiopia, on temps enrere havien nascut Kenenisa Bekele, Tariku Bekele i Tirunesh Dibaba, tots ells atletes d’elit.

L’èxit d’aquests corredors ha fet que els infants i els joves nascuts a Bekoji vegin més a prop el somni de viure una vida millor.

Cada matí, Alemi, Hawii i Biruk, tres noies adolescents, s’entrenen junt amb més de 200 nens i 

joves sota les ordres de Sentayehu, el preparador físic que hi ha darrere la major part dels ors olímpics guanyats. El seu objectiu: diferenciar-se de l’equip i arribar a competir a  internacionalment.

Un retrat d'Etiòpia vista a través de les esperances i aspiracions d'una generació decidida a construir un futur millor per a ells i per al seu país.

Crítica

per Anna Maria Iglesia

Els cognoms de Bekele i de Didaba van posar, per primer cop, a Bejoki dins del mapa; lloc desconegut per a molts, aquest poble és, dins d’Etiòpia, el símbol del futur per a molts joves, que troben en el fet de córrer l’única manera d’abandonar la vida difícil, dura i de gran precarietat que han viscut els seus pares. Córrer és tenir la possibilitat d’una vida diferent; “ells no van poder mai sortir d’aquí”, diu la jove Alemi mirant els seus pares, dos grangers que dia rere dia s’enfronten a la naturalesa i l’escassetat de mitjans per tirar endavant la granja i la seva 

família. “Ells no van estudiar”, afegeix Alemi, “però tampoc van poder córrer”: els seus pares no van tenir la possibilitat que, en canvi, s’obra davant de la jove Alemi. Una possibilitat llunyana, però que cal perseguir; cal ser ràpid per poder-la atrapar, calen moltes hores d’entrenament, molts esforços, cal deixar-ho tot enrere, també els estudis, perquè l’únic objectiu és poder ser el primer, el més ràpid de la cursa.

És tracta d’una cursa d’obstacles, no només per Alemi, sinó per a tots aquells adolescents que, com ella, veuen en córrer la possibilitat de sortir de Bejoki; lluny queda Adís Abeba, la primera etapa d’un possible viatge futur que pot conduir fins a Europa o als Estats Units. Són pocs els que ho aconsegueixen, però molts d’ells són de Bejoki i, com ara la mateixa Alemi, van ser entrenats per  Sentayehu Eshetu, un professor de primària reconvertit en entrenador i que va aconseguir portar fins a l’èxit Derartu Tulu,  la primera dona africana en guanyar un or olímpic el 1996.

Towns of runners és un retrat de la societat d’Etiòpia; a través d’aquests tres testimonis, Rothwell fa un retrat dels somnis d’uns joves i també de les aspiracions d’un país i d’una gent que volen construir un futur diferent. Com Kenia, Etiòpia vol convertir-se en un referent dins de l’atletisme; “heu de córrer per vosaltres i pel vostre país” els hi diuen als joves atletes. I ells no deixen de córrer, el camí és llarg i encara hi ha molts obstacles per superar.

Towns of runners és un magnífic documental sobre la realitat del jovent a Etiòpia, però també és una profunda metàfora d’un temps present en què córrer no és només un esport, sinó un somni. Alemi, malgrat tot, continua entrenant-se per les àrides terres de Bejoki i com ella molts d’altres, aquí i allà. La cursa no ha acabat i Rothwell ens convida, a través del retrat d’Etiòpia i de la seva gent, a mirar més enllà i descobrir que ens cal córrer i empaitar el nostre somni.