Títol
original:
Oulda lemzun
Direcció i guió: Álvaro Longoria
Música: Fernando Velázquez
Fotografia: Josu Incháustegui
Muntatge: Yago Muñiz
Durada: 80 minuts
Versió: original en castellà
SINOPSI
Hijos de las nubes, la última colonia és
el primer documental d’Alvaro Longoria com a director. Produït per Javier
Bardem, el documental examina l’agitació política del Nord de l’Africa i la
responsabilitat de les potencies occidentals practicant la
“realpolitik” (política basada en interessos pràctics i econòmics en lloc
de principis ètics o teòrics) en les seves estratègies polítiques
internacionals. Aquestes polítiques han generat una gran inestabilitat per
arribar a la violència i al caos. El film es centra en la situació del Sàhara Occidental,
l’última colònia africana segons Nacions Unides i una regió amb perill de
guerra.
La pel·lícula és un viatge
personal en el que Javier Bardem guia als espectadors pel tortuós camí de la
diplomàcia mundial i la realitat terrible d’un poble abandonat, buscant
comprendre com hem arribat a la situació d’ara i com evitar altre guerra
a l’Africa.
CONTEXT HISTÒRIC
El
Sàhara Occidental és una antiga colònia espanyola a l'Àfrica. Quan Espanya la
va abandonar el 1975, el Marroc es va apropiar del territori en contra dels
desitjos de la població nativa que, durant 18 anys i amb el suport d'Algèria,
lluito una guerra ferotge contra l'exèrcit marroquí.
Les
Nacions Unides van organitzar un pla de pau l'any 2000, en què tots dos bàndols
acordaven fer un referèndum en el qual es decidiria el futur del territori
sahrauí. Una dècada desprès, el referèndum encara no ha tingut lloc, a causa
del continu bloqueig per part del Marroc, amb el beneplàcit de les potències
europees i occidentals. El poble sahrauí viu dividit: una part pateix continus
abusos sota l'ocupació marroquí, mentre l'altra part llangueix en els camps de
refugiats a Algèria, on porten 37 anys esperant poder tornar a la seva terra.
El
reconegut actor Javier Bardem va visitar els campaments de refugiats per
primera vegada el 2008 i des de llavors ha dedicat el seu esforç a donar a
conèixer aquest conflicte oblidat, demanant a les classes polítiques que
intervinguin per canviar l'status quo abans que es desencadeni la violència.
CRÍTIQUES PROFESSIONALS
"El mérito de la cinta, tan sencilla como
pedagógica, no es otro que pasar a limpio un problema que mantiene a miles de
personas o desplazadas en los campos”.
Luis Martínez: Diario El Mundo
Luis Martínez: Diario El Mundo
"Es un trabajo
valioso por lo que dice y por cómo lo dice en sus tramos más didácticos (...)
Pero lo más valioso está en otro lado: en las ausencias, en los silencios
incómodos, en las espantadas vergonzantes."
Jordi Costa: Diario El País
Jordi Costa: Diario El País
"El tono es de reportaje de alto nivel, pero
Longoria también evoca el imaginario cinematográfico (...) Y logra un
informativo y emotivo instrumento de concienciación y denuncia."
Ricardo Aldarondo: Fotogramas
Ricardo Aldarondo: Fotogramas
