LINK ALTAFULLA

2012-02-10T09:13:00.000-08:00

EILA

Fruit d’un acord amb l’instituto iberoamericano de Finlandia i la Federació Catalana de Cineclubs us proposem aquest cicle de cinema finès, que en el nostre cas consta de 2 pel·lícules.

Aquesta és la primera.

Us esperem el proper dijous, dia 19 de febrer a les 20:30 als cinemes "Les Bruixes".

Fitxa Tècnica

Pais: Finlàndia, 2003
Direcció: Jarmo Lampela
Durada: 94 minuts
Versió original en finès, subtitulada en castellà
Interpretació: Sari Mällinen, Kristiina Halkola, Ilkka Koivula, Hannes Suominen, Johanna Kerttula, Kari Hietalahti.Apta per a tots els públics

Premis

Premi a la qualitat (Quality support prize) pel Finland’s National Council for Cinema 2003

Sinopsi

La pel·lícula, basada en fets reals, que van succeir a Finlàndia a començaments de la dècada del 2000, relata la història d'una dona que arrisca el seu treball, les seves qualitats de dona bondadosa i la seva condició de mare i emprèn un viatge personal que la porta de ser una persona tímida i atemorida a convertir-se en una persona audaç. Eila i els seus companys de treball posen una demanda contra l'Estat per acomiadaments il·legals. Tots els homes que estan presents en la vida d'Eila, el seu fill, el seu xicot i el seu ex marit, pensen que és un pla de bojos, ja que no es pot guanyar contra l'Estat.

Eila és una pel·lícula de temàtica social, que hissa una bandera a favor de la dignitat humana i del respecte pels altres.

Jarmo Lampela (1964) va estudiar cinema i televisió a la Universitat d'Hèlsinki i també va freqüentar l'Acadèmia de Teatre. Ha treballat tant a la ràdio com en el teatre i realitzat curtmetratges, documentals i sèries televisives. El seu anterior llargmetratge El rio (Joki, 2001) va tenir una bona acollida.

CONTRACORRIENTE

2012-01-15T09:06:00.001-08:00

Comencem l'any 2012, després del gairebé ja oblidat "anno horribilis", amb una bellíssima pel · lícula que canta a l'amor.

A l'amor i als éssers humans íntegres i complexos, i al valor, i a l'acceptació plena d'un mateix.

Us esperem el proper dijous, dia 19 de gener, a les 20:30, als cinemes "Les Bruixes".

¡Féliz any per a tots!

Fitxa tècnica

Direcció i guió: Javier Fuentes-León
País: Perú, Colombia, Alemania y Francia, 2009
Fotografia: Mauricio Vidal
Música: Selma Mutal
Muntatge: Roberto Benavides y Phillip J. Bartell
Interpretació: Cristian Mercado, Manolo Cardona, Tatiana Astengo, José Chacaltana, Emilram Cossio...
Durada: 102 minuts
Versió: original

Premis

Ha rebut 51 PREMIS, entre els que destaquem:
- Premi a la Millor Pel·lícula amb temàtica gay, San Sebastián 2009
- Premi de l'Audiència "Competencia Internacional Dramática", Sundance 2010
- Premi del Públic "Competencia Iberoamericana", Miami 2010
- Premi del Públic, Montreal Latino Festivalissimo 2010

Sinopsi

Miguel és un jove pescador de Cabo Blanco, un petit poble de la costa nord del Perú, on hi ha tradicions molt arrelades respecte a la mort. Miguel està casat amb Mariela, embarassada de set mesos del primer fill de tots dos, però té un "affaire" extremadament secret amb un altre home, Santiago, un pintor que es va mudar al poble fa un any i que és rebutjat per la gent per ser agnòstic i obert sobre la seva sexualitat. Santiago s'ofega accidentalment i torna, després de mort, a demanar-li a Miguel que trobi el seu cos al mar i l'enterri segons els rituals del poble, perquè la seva ànima descansi. Miguel s'enfronta a un gran dilema quan fer-ho seria revelar la seva relació amb Santiago, i arruïnar el seu matrimoni i reputació. No fer-ho seria sentenciar-lo a vagar per sempre.

Contracorriente, ens presenta un missatge reivindicatiu de qualsevol orientació sexual i d'exigència per poder mostrar-se com un és, que recorre el camí surrealista i màgic a través del desig. Per això, el director recorre a la superstició i fa aparèixer el fantasma de Santiago sempre que Miguel el crida o desitja: només ell pot veure'l mentre per a la resta del poble és invisible, cosa que aprofita per guanyar a les cartes i per alguna cosa més. Alliberament o traïció perquè la tempestuosa relació inicial troba acomodament en un Miquel que el vol només per a si mateix, i que avança així en l'engany ja iniciat amb la seva dona. Mentides i negacions que exigeixen un penediment en aquest viatge i recerca d'autenticitat.

Amb delicadesa, el director Javier Fuentes-León explora l'acceptació pròpia del seu personatge central i les seves relacions aconseguint una pel·lícula no únicament emotiva i bella sinó que a més sap explorar amb intel·ligència les idees que planteja.

Els actors aporten gran humanitat i versemblança als seus personatges, enaltint el calat que deixa la seva història i la gentilesa amb què es desenvolupa.

En el seu debut com a realitzador, Javier Fuentes-León presenta un relat on les convencions socials encara es mantenen amb força i el sentit de comunitat prima. El seu protagonista, Miguel està casat i també manté una relació homosexual amb Santiago però el nucli de la pel·lícula és l'acceptació.

En moltes pel·lícules s'ha tractat l'acceptació des d'un punt de vista extern. En aquest cas i d'una forma extremadament intel·ligent, s'explora l'acceptació pròpia però no d'una persona que descobreix la seva homosexualitat sinó d'una persona que ja l'ha descobert però que sap que va en contra de tot el que és la seva vida. La idea d'acceptació, del que un espera de si mateix, de la visió dels altres, la definició de masculinitat i del funcionament intern d'una comunitat estan presents en el guió i s'expandeixen de forma natural i, per tractar-les, el director es recolza en el recurs del realisme màgic, emprat aquí amb mesura i bellesa.

Nota del Director

Contracorriente es mi primer largometraje, un proyecto muy personal en el que exploro temas que son muy importantes para mi. Haber vivido mucho tiempo fuera de Perú me ha permitido ver con una nueva perspectiva ciertos aspectos de la sociedad en la que crecí, y constatar cómo muchas veces en ella (y en casi toda Latinoamérica) se tergiversa el concepto de lo que significa ser "hombre", y se reemplaza por definiciones mucho más pobres y limitadas que tienen que ver menos con el honor y la autenticidad y más con la masculinidad y la fuerza.

Contracorriente nació en cierta manera de esa búsqueda personal por definir qué significa ser un hombre de verdad, y cómo se relaciona esa hombría con la identidad sexual.

Muchas películas han lidiado a fondo con la discriminación y el tema de la homofobia, pero generalmente representada como una fuerza externa, es decir, la discriminación de otros hacia una persona diferente a ellos. Y aunque existe una buena dosis de eso en Contracorriente, creo firmemente que la mayoría de las veces nuestro peor enemigo no es necesariamente la intolerancia de los demás, sino nuestros propios prejuicios internos y sobre eso también me interesaba hablar en esta película.

Si uno puede superar sus propios prejuicios y aceptarse tal como es, a pesar de las convenciones sociales y las falsas expectativas que uno crea para si mismo, entonces lidiar con la discriminación de los demás se hace mucho más fácil. Porque estar tranquilo con uno mismo es lo que nos da la fuerza para poder enfrentar cualquier obstáculo que venga de afuera, y a la vez lo que permite que actuemos con honestidad. Por eso para mí era importante explorar en Contracorriente las consecuencias de nuestro comportamiento deshonesto cuando tratamos de esconder nuestra verdadera naturaleza con una necesidad vital de querer encajar en los parámetros aceptados de la sociedad en la que vivimos y cómo nuestras acciones equivocadas terminan afectando a las personas que más queremos.

Existe un vacío alarmante, cuando de modelos a seguir se trata, para los hombres y mujeres latinoamericanos que están luchando para definir su identidad sexual. Mi intención con Contracorriente es contar una historia apasionada y absorbente que conecte con una gran audiencia, independientemente de su orientación sexual, y que ayude a llenar ese vacío.

Al final de cuentas, Contracorriente es una historia de amor, y como tal, es una historia para todos... ya que el verdadero amor es la mejor herramienta para liberar a las personas de sus miedos y trampas, y hacerlas seguras y fuertes para poder aceptar con convicción quiénes son realmente.,.. primero ante sí mismas y luego ante los demás. Lo cual es crucial para una sociedad sana y próspera... porque sólo una persona libre en el sentido completo de la palabra puede desarrollarse plenamente, y por ende aportar esa sensibilidad única y propia al mundo que la rodea.

2011-12-11T02:05:00.000-08:00

HONEYMOONS (Lunas de miel)

Per finalitzar l'any, us proposem una pel · lícula que ens introdueix en la realitat balcànica a partir d'un parell de pinzellades que il · lustren la realitat que s'hi respira.

Us esperem el dia 22 de desembre a les 20:30 en el cinema "Les Bruixes" i confiem que un cop més us agradi.

També volem agrair el suport que ens heu donat al llarg de tot aquest any, amb la vostra assistència i el vostre reconeixement.

FITXA TÈCNICA

Títol original: Medeni Mesec
Direcció: Goran Paskaljevic
Guió: G. Paskaljevic i Genc Permeti
País: Sèrbia, 2009
Fotografia: Milan Spasic
Montatge: Petar Putnikovic
Música: Rade Krstic
Interpretació: Nebojša Milovanovic, Jelena Trkulja, Jozef Shiroka, Mirela Naska, Bujar Lako, Yllka Mujo, Lazar Ristovski, Petar Božovic, Danica Ristovski
Durada: 95 minuts
Versió: original, subtitulada en castellà
Premis: Espiga d'oro a la millor pel·lícula a la Seminci, Valladolid 2009

SINOPSI

Amb l'esperança d'una vida millor, dos joves parelles abandonen els seus respectius països. Melinda i Nik abandonen Albània per a anar a Itàlia; Vera i Marko deixen Sèrbia per Àustria. Marko, violoncel·lista de gran talent, amb possibilitats d'entrar en l'Orquestra Filarmònica de Viena es topa amb la realitat en la frontera, on no tot és tan fàcil. La terra promesa sempre té cops amagats, i no precisament amables. Goran Paskalijevic, s’allunya del discurs polític per centrar-se en el cinema social.

Una meritòria i valenta coproducció serbo-albanesa per a una història minimalista, però de gran sensibilitat i interès humà.

Honeymoons radiografia el fosc present que ha d'afrontar la joventut sèrbia i albanesa, una generació atrapada entre les ferides obertes pel passat bèl·lic i una Europa que els tanca les portes.  

Partint del singular (les tragèdies familiars i els dilemes psicològics), Honeymoons aspira a clarificar els mecanismes que fan funcionar la societat per condicionar el destí dels seus habitants.

NOTES DE PRODUCCIÓ

"Durant la cruel dictadura d'Enver Hoxha, que va durar quaranta anys, cap serbi podia viatjar a la veïna Albània, sembrada de centenars de milers de búnquers. Avui, després dels conflictes de Kosovo, són molt pocs els serbis que decideixen visitar Albània. Els prejudicis i els mals governants polítics han contribuït a una intolerància latent entre les dues nacions. Fa tres anys, Genc Permeté, un jove pintor i escriptor, i la seva col · lega Ilir Butka, productora de cinema i també escriptora, em van convidar inesperadament a què exhibís tres dels meus pel · lícules a Tirana. Es tractava de "El polvorí" (Cabaret Balkan), "Somni d'una nit d'hivern", i "Els optimistes", l'anomenada "trilogia sèrbia". He de reconèixer que vaig dubtar a anar, però van insistir tant que al final vaig decidir viatjar a Tirana.

Durant el temps que les meves pel · lícules es van exhibir, l'únic cinema de Tirana es va omplir totalment. Fins i tot hi havia gent de peu als passadissos laterals. Avui segueixo recordant amb enorme emoció la llarguíssima ovació del públic al final de cada sessió i les preguntes que van formular. Totes van ser increïblement sinceres, intel · ligents i justes i no van fer cap amb mala intenció. El que més em va sorprendre va ser que el públic albano coneixia gairebé totes les meves primeres pel · lícules a través de còpies piratejades, que era l'única forma de conèixer pel · lícules sèrbies.

En la meva primera estada a Albània, el desembre de 2006, em vaig reunir amb molts intel · lectuals que, igual que jo, rebutjaven els nacionalismes exacerbats. Vaig descobrir que els albanesos i els serbis, tot i parlar dues llengües totalment diferents, tenen molt en comú, sobretot el profund anhel de ser part d'Europa. Durant les llargues converses assaborint un got de raki (brandi), va néixer la idea d'unir esforços i fer una pel · lícula que jo dirigiria amb equips d'ambdós països. Una setmana després de tornar d'Albània, vaig escriure la meva primera sinopsi.

Concebre la pel · lícula com un tríptic. La història albanesa, amb la col · laboració de Genc Permeté, és sobre una jove parella que desitja abandonar Albània perquè les circumstàncies no els permeten estar junts. La següent, la història sèrbia, tracta sobre una jove parella que també vol viatjar a Europa occidental amb l'esperança de tenir millor futur que a Sèrbia. Finalment, la tercera entrellaça les destinacions d'aquestes dues parelles. Les seves històries es desenvolupen en paral · lel i ells mai arriben conèixer-se, com sol passar en un altre tipus de pel · lícules. Però estic convençut que al final de la pel · lícula els espectadors tindran la impressió que aquests joves estan en un mateix espai imaginari mentre esperen a les portes d'Europa. Els albanesos ho fan en un port del sud d'Itàlia i els serbis a la frontera hongaresa en un quart d'una petita estació de tren. Però després de l'amarg moment que viuen a la frontera d'aquest món tan "rosa" es desperta un nou dia per a ambdós.

La creació conjunta d'aquesta pel · lícula, la primera coproducció serbo-albanesa, que de seguida va adoptar el títol de "Honeymoons", es va fer realitat un any després quan va rebre ajudes financeres del Ministeri de Cultura de Sèrbia i del Centre Nacional de Cinema d'Albània, així com de la Comissió de Cinema de Apulia. El rodatge es va desenvolupar sense grans dificultats tot i que tots es comunicaven en una barreja d'anglès, francès, italià ... Després de dos mesos junts, els comiats entre els equips tècnics serbi i albanès van ser molt emotives, gairebé melodramàtiques. Tothom tenia llàgrimes als ulls. Tots volíem rodar junts una altra pel · lícula ... i una altra més ... Cal subratllar que els actors serbis i albanesos no es coneixien tot i haver treballat en la mateixa pel · lícula. Es van veure per primera vegada al Festival de Cinema de Venècia"

Goran Paskaljevic

2011-11-09T09:07:00.000-08:00

AMERRIKA

Molt recomenable i entretinguda, aquesta pel·lícula, que transcorre durant la primera etapa de la invasió de l'Iraq pels EUA, ens ensenya l'absurd que és la xenofòbia, i el atrevida que pot arribara ser la ignorància.
Com diu el fill de la protagonista, ni tan sols saben escriure bé Al Kaede (en referència als companys de classe que es fiquen amb ell per ser àrab).
Esperem que gaudiu d'ella el dia 17 de novembre a les 20:30 hores al Cinema les Bruixes.

FITXA TÈCNICA

Títol original: Amrrika

Direcció i guió: Cherien Dabis

País: EUA, Canadà, Kuwait, 2009

Fotografia: Tobias Datum

Música: Kareem Roustum

Muntatge: Keith Reamer

Interpretació: Nisreen Faour, Melkar Muallem, Hiam Abbass, Yussef Abu-Warda, Alia Shawkat, Joseph Ziegler, Amer Hlehel

Durada: 96 minuts

Versió: original, doblada al català

Premis: FIPRESCI de la crítica internacional, Fest ival de Cannes, 2009; Festival de Valladolid, Seminci, 2009; Gran Premio del Jurado, Festival de Sundance, 2009

SINOPSI

La vida de Muna transcorre entre la pesadesa diària dels punts de control de Cisjordània i l'ombra d'un matrimoni fracassat, però tot canvia quan obté un permís de treball i residència per als Estats Units. Muna i el seu fill adolescent, Fadi, deixen Palestina a la recerca d'una nova vida en una petita ciutat d'Illinois. La germana de Muna, el seu marit i les seves tres filles, instal·len als nouvinguts a casa seva. Allà hauran d'esforçar-se per encaixar en una nova cultura sense perdre la pròpia, enfrontant-se a un entorn que, després de la invasió d'Iraq, mira amb desconfiança a tot l'Orient Mitjà.

Amerrika és una proposta afable, simpàtica i esperançadora que se centra en les dificultats d'adaptació de l'immigrant en una nova societat, especialment quan es tracta d'una societat marcada per cert conservadorisme, afavoridora de la marginació abans que de l'acceptació.

La realitzadora Cherie Dabis situa els esdeveniments en un moment certament complex, amb la construcció del mur israelià d'una banda i l'inici de la guerra a Iraq per un altre: cada pell àrab, vingui d'on vingui, és susceptible de ser interpretada com pell disposada a la immolació.

COMENTARIS PROFESIONALS

José Arce

(...) El poble palestí i el drama constant en el qual viuen els habitants dels territoris ocupats per Israel és un dels que més consciències favorables desperten en tot el planeta, però una cosa és veure-ho des de la distància, en la comoditat de les nostres llars, que conviden a la pietat i a la compassió sense reserves, i una altra molt difer

ent és conviure quan es desplacen a la seguretat del nostre bonic hemisferi occidental. I aquí, en la coexistència forçosa i les seves hipòcrites tibantors, i en la dificultat d'adaptar-se a una nova llar, és on Amerrika centra la seva mirada.

Inspirada en les vivències de la seva família, la

directora Cherie Dabis, il·lumina un film càlid, proper, sense arestes (mai pinta el racisme amb ferocitat, sinó com una cosa natural, inevitable), fermament conduït per aquesta mare acabada d'arribar al país, carregada d'energia positiva tot i les circumstàncies adverses, que tan bé compon l'actriu Nisreen Faour.

CRÍTIQUES

"Ben escrita i ben interpretada, és una pel·lícula molt fàcil de veure que, i aquest és el seu major mèrit, convida a la reflexió, perquè el que co

mpta és un tema universal

(Alberto Luchini: Diari El Mundo)

----------------------------------------

"Una petita gran pel·lícula (...). Li falta rancor i

mala bava, però el seu efecte sobre la salut i la seva influència sobre l'espectador són molt superiors al drama que s'espera sobre uns pales

tins en terra de ningú. (...)

(Federico Marín Bellón: Diari ABC)
-------------------------------------------------------

TRAILER

2011-10-17T04:05:00.000-07:00

MADRES E HIJAS

Un dijous més ens trobem per gaudir d'una bona pel.lícula.

A Mares i filles es parla de la maternitat, tema que encara no hem tractat en aquest Cineclub.
Os esperem el dijous 20 d'octubre a les 20:30h al Cinema les Bruixes.

FITXA TECNICA

Títol original: Mother & child
Direcció i guió: Rodrigo García
País: EUA, 2009
Fotografia: Xavier Pérez
Música: Edward Shearmur
Muntatge: Steven Weisberg
Interpretació: Naomi Watts, Annette Bening, Kerry Washington, Jimmy Smits, Samuel L. Jackson, S. Epatha Merkerson, Cherry Jones, Eileen Ryan...
Durada: 125 minuts
Versió: doblada
No recomenada per a menors de 13 anys

SINOPSI

Del escriptor i director Rodrigo García (fill de Gabriel García Márquez) i el productor executiu Alejandro González Iñárritu ens arriba la commovedora història de tres dones i la força del irrompible llaç entre
mares i filles.
La càmera del director torna a endinsar-se en les ànimes d'unes dones ferides pel desamor i l'abandonament per aixecar un puzle al voltant de la maternitat, en el que totes les peces acaben encaixant i s'orienten cap a la redempció personal. Són tres dones que han patit la decepció i que temen exposar de nou a aquesta possibilitat, que viuen entre l'amargor de la soledat i el desig de restablir vincles afectius.
Karen va ser privada de la seva filla després d'haver quedat embarassada als catorze anys, i des de llavors viu cuidant la seva mare amb aquest record que li ha encongit el cor. Elizabeth és una ambiciosa advocada la independència i relacions sense compromís són reflex de una infància dura i d'una voluntat de domini sobre els homes. Per la seva banda, Lucy no pot tenir fills, i busca un en adopció que li satisfaci la seva necessitat maternal.

CRITICA

Per Desirée De Fez
Interessat per l'univers de la dona, el director i guionista Rodrigo García té l'habilitat d'escriure personatges femenins singulars i de trobar-la unicitat (o, com a mínim, el peculiar) a altres que responen a arquetips clars. Els seus anteriors Cosas que diria con solo mirarla (1999) i Nueve vidas (2005), propostes que pertanyen al subgènere estrella en la seva filmografia, el melodrama femení coral al qual també s'ajusta el film que ens ocupa, estan plenes d'exemples. En les pel•lícules de García, els personatges solen estar per sobre de les històries; la descripció dels mecanismes pels quals es mouen, l'esbós de les seves emocions i, sobretot, la utilització del detall, la paraula o l'absència de la mateixa per situar-la física i mentalment en un moment concret s'anteposen al desenvolupament de la trama. A Mares i filles, cinta que parla de la maternitat des de tants ánguls com dones la integren, el director de Passengers (2008) torna a crear personatges femenins forts (el més interessant, l'advocada freda i ambiciosa encarnada per Naomi Watts) i a explicar amb claredat.

TRAILER

Esto es ritmo

2011-10-06T08:41:00.000-07:00

Amics i amigues, aquest divendres dia 7 d'octubre, a les 20:00 h, a la Plaça del Pou, projecció d'una estupenda pel·lícula en forma de documental musical i apta per a tots els públics: Esto es ritmo!

El Cineclub Altafulla Link, juntament amb l'Ajuntament d'Altafulla i la Distribuidora de Cinema KARMA FILMS, us oferim aquest espectacle en favor del Letxu.

Fitxa tècnica

Any: 2004
Durada: 100 min.
País: Alemanya
Director: Thomas Grube, Enrique Sánchez Lansch
Guió: Thomas Grube, Enrique Sánchez Lansch
Música: Karim Sebastian Elias, Igor Stravinsky
Fotografia: René Dame, Marcus Winterbauer
Repartiment: Documentary, Simon Rattle, Royston Maldoom, Susannah Broughton, Volker Eisenach, Martin Eisentraut, Olayinka Shitu, Marie Theinert

Sinopsi

Dirigits pel britànic Royston Maldoom, 250 nens i joves de diferent origen social i geogràfic estudien la coreografia de "La consagració de la primavera" de Strawinsky. De manera paral.lela, la Filharmònica de Berlín assaja la composició de Strawinsky, sota la direcció de Sir Simon Rattle. Al final del documental podem gaudir de l'aclamada actuació en la Treptow-Arena.

Els dos documentalistes, Thomas Grube i Enrique Sánchez Lansch, s'acosten a tres nois –de manera representativa dels molts altres que col.laboren en el projecte–, els situen en primer pla i els fan preguntes al llarg de les cinc setmanes que duren els assajos. Els canvis que experimenten Marie, Martin i Wais Olayink –aquest últim d'origen nigerià– salten a la vista. Les paraules de Royston Maldoom, que en absolut es té per un assistent social sinó més aviat per un artista compromès, es confirmen de manera meravellosa: "A través de la dansa, poden arribar a canviar la seva vida ", els va dir en la segona setmana d'assaig. Té una mirada increïble i una enorme sensibilitat, com si pogués llegir en els cossos dels seus alumnes els problemes i conflictes que els afecten. El seu art acull una manera de teràpia, sense sacrificar els seus principis artístics en cap moment.

TRÀILER DE LA PEL·LÍCULA

Al principi i al final de la pel.lícula es pot escoltar hip-hop, una música que, amb tota seguretat, s'acosta més a l'estat d'ànim dels joves del que ho fa l'obra de Strawinsky. Però l'experiència amb "La consagració de la primavera" els ha canviat. Això podria contagiar l'espectador d'Això és ritme! una nova esperança pel que fa al futur d'aquests nois, l'art i del món.

Crítica professional

"Estimulant experiència musical (...) hauria de convertir-se en imprescindible per a qualsevol centre educatiu que es preui d'impartir la malmesa cultura de l'esforç" (Javier Ocaña: Diari El País)

FISH TANK

2011-09-19T08:06:00.000-07:00

Després de les sessions a l'aire lliure, iniciem una nova temporada als cinemes Les Bruixes. Aquesta vegada amb una pel·lícula anglesa que ha rebut les millors crítiques. Com ja sabeu, només us oferim el millor cinema i aquesta vegada esperem que no sigui una excepció.

Recordeu que el passi de la pel·lícula és a les 20:30 h. i que és recomenable arribar amb temps per poder triar un bon lloc.
Us esperem aquest dijous 22 de setembre.

FITXA TÈCNICA
Títol original: Fish tank
Direcció: Andrea Arnold
Guió: Andrea Arnold
País: Regne Unit, 2009
Fotografia: Robbie Ryan
Departament musical: Liz Gallacher
Muntatge: Nicolas Chaudeurge
Interpretació: Michael Fassbender, Rebecca Griffiths, Katie Jarvis, Sydney Mary Nash, Harry Treadaway, Kierston Wareing
Durada: 124 minuts
Versió: doblada al castellà
No recomenada per a menors de 16 anys

PREMIS

Millor pel·lícula britànica 2010 als Premis BAFTA, Acadèmia Britànica de les Arts Cinematogràfiques i de la TV
Premi del Jurat al Festival de Cannes 2009
Premi a la "Millor direcció i "Millor actriu revelació" al British Independent Film Award, 2009

SINOPSI
Fish tank és la història de Mia, una adolescent inestable, amb problemes, que no encaixa en el sistema escolar i és rebutjada pels seus amics. Un càlid dia d'estiu, la seva mare porta a casa un misteriós desconegut anomenat Connor, que promet canviar-ho tot i portar l'amor a les seves vides ...
Lo millor: L'enèrgica ràbia del personatge de Mia.

CRÍTICAS
--------------------------------------------------------------
"'Fish Tank' transmite un evocadora sensación de adolescencia en un entorno carente de esperanza y promesas (...) La interpretación de la debutante Jarvis es una auténtica revelación" (Claudia Puig: USA Today)
--------------------------------------------------------------
"Las contradicciones de la adolescencia rara vez han sido reflejadas con tanta fuerza y autenticidad (...) 'Fish Tank' es prácticamente intachable" (A. O. Scott: The New York Times)
--------------------------------------------------------------
"Como una peli de Loach, pero bien hecha (...) cuenta muy bien lo que le pasa a una adolescente rabiosa e inadaptada (...) Excelentes interpretaciones, espléndido uso del color y alergia a la obviedad." (Sergi Sánchez: Diario La Razón)
--------------------------------------------------------------
"Andrea Arnold vuelve a demostrar aquí, como hiciera en su sugestiva ópera prima, que sabe describir a gente a la deriva, a seres frágiles y en permanente desconcierto que se defienden a bocados." (Carlos Boyero: Diario El País)

TRÀILER DE LA PEL·LÍCULA

¿PARA QUÉ SIRVE UN OSO?

2011-08-15T08:16:00.000-07:00

Aquest proper divendres 19 d'agost (22 h.) a la Platja d'Altafulla (al costat del Parc de Voramar), podreu gaudir d'una comèdia familiar. ¿Para qué sirve un oso? és una comèdia amb missatge ecològic on la parella Javier Cámara- Gonzalo de Castro, ens faran passar una estona entretinguda en el marc incomparable de la Platja D'Altafulla. Segur que si els dos estius anteriors vau venir a les projeccions que vam fer a la platja, aquesta vegada tampoc us perdreu.
Recordeu que la pel·li la fem al costat del Parc de Voramar. Els passis els podreu aconseguir al Xiringuito La Sal.
US ESPEREM!!!

LA GRAN SEDUCCIÓN

2011-07-24T02:07:00.000-07:00

Amb l'arribada de l'estiu, canviem d'ubicació i comencem amb les nostres ja tradicionals sessions de Cinema a la Fresca. La pel·li aquest mes de juliol serà el proper divendres 30 a les grades del pavelló municipal d'esports d'Altafulla. Un lloc ideal per al cinema a l'aire lliure. L'any passat ja ho vam poder comprovar amb le passi de "Bienvenidos al norte". Aquest any tornem al mateix lloc amb una altra comèdia, "La gran seducción", guardonada en multitud de estivals.
Per aquest passi us recomenem que porteu un coixí ja que encara que el visionat des de la grada és molt bo, el ciment de la grada pot fer que no gaudim del tot de la projecció.
Aquest no serà l'únic passe a l'aire lliure, ja que tenim programats per al dia 6 d'agost, a Brises del Mar, "El concierto", i el dia 19 d'agost a la Platja d'Altafulla (Parc de Voramar) "¿Para qué sirve un oso?".
Com ja veieu tot comèdies per gaudir d'aquest estiu.

FITXA TÈCNICA

Títol original: La grande séduction
Direcció: Jean-François Pouliot
Guió: Ken Scott
País: Canadá, 2003
Fotografia: Allen Smith
Música: Jean-Marie Benoît
Muntatge: Dominique Fortin
Interpretació: Raymond Bouchard, David Boutin, Benoît Brière, Pierre Collin, Rita Lafontaine, Clémence DesRochers, Lucie Laurier, Bruno Blanchet, Marie-France Lambert...
Durada: 108 minuts
Versió: doblada al castellà

Premi a la "millor pel·lícula" a Sundance 2004.

SINOPSI

Els habitants del poblet costaner de Sain-et-Marie-La-Mauderne, antany orgullosos pescadors, es veuen obligats a viure de l'atur. Això desgasta la felicitat del poble i desapareix l'orgull, deixant lloc a la malenconia, la somnolència i la desesperació. Una empresa està disposada a instal·lar una petita fàbrica al terme municipal, però una de
les condicions és que el poble tingui metge. Els habitants del poble no ho veuen possible, però neix una petita esperança quan s'assabenten que un jove metge haurà de passar un mes al poble. Germain, conscient que és l'única possibilitat, decideix convertir el poblet en el lloc ideal per al metge. Així comença la gran seducció.

CRÍTIQUES I COMENTARIS

"Tan encantadora que es difícil decir algo que no sean cosas buenas de esta película" (Desson Thomson: The Washington Post) .
Divertidísima y llena de gags desternillantes, poco a poco el patetismo de muchas situaciones va dejando al descubierto el dolor de un pueblo olvidado. La desgracia y la vergüenza que supone el vivir del subsidio social no da pie a situaciones violentas. Mejor combatir los problemas con el esfuerzo de todos, que así sí se puede vivir con dignidad.
Una película de sobresaliente, para mi gusto. Tiene una historia muy “humana”. Una atmósfera que te envuelve desde el principio hasta el fin. Te partes de reír, porque los personajes están muy bien conseguidos. Unas imágenes que te embaucan, como también el ropaje musical, que es muy acertado.
Hi ha coses a la vida que et recorden a altres. A La gran seducción passa això. És una pel.lícula que evoca altres. T'agradarà si vas admirar la ingenuïtat de Chocolat, si et divertien els esforços desmesurats per agradar als americans dels habitants de Villar del Río a Bienvenido Mister Marshall, i si l'atmosfera d'atur i senzillesa que recrea Los lunes al sol no et va descol.locar.
La gran seducción és, sobretot, comèdia. És una pel.lícula de la quotidianitat, crítica amb la imatge de modernitat i perfecció que envolta el món, i que es riu de la banca privada i dels caixers automàtics. Una fotografia excel.lent. Unes interpretacions sense taca.

EL ERIZO

2011-06-19T01:24:00.000-07:00

Amb una mica de retard per la revetlla de St Joan, aquest mes, en concret el dijous 30 de juny, us presentem la pel·lícula francesa "El Erizo", que va tenir molt bona acollida en aquelles sales on es va distribuir. Aquesta projecció serà la darrera de la temporada als Cinemes Les Bruixes, ja que als mesos de juliol i agost, com és habitual, les projeccions seràn de Cinema a la fresca, en llocs encara per determinar. Al setembre tornarem als Cinemes, amb la mateixa ilusió i qualitat de sempre.
El balanç d'aquesta temporada és excel·len, ja que hem aconseguit mantenir el nivell de qualitatde la passada i l'assitència ha continuat sent massiva. Com a la darrera pel·lícula, "A proposito de Elly", on es va ocupar la primera fila. Per cert i segons els assistents, una de les millors que hem vist a Altafulla.
Com sempre, us esperem a totes i tots el proper 30 de juny a les 20:30 h. als Cinemes Les Bruixes

FITXA TÈCNICA

Títol original: Le hérisson
Direcció: Mona Achache
Guió: Mona Achache; inspirat lliurement en la novel·la “La elegancia del erizo”, de Muriel Barbery
País: Francia, 2009
Fotografia: Patrick Blossier
Música: Gabriel Yared
Muntatge: Julia Grégory
Interpretació: Josiane Balasko, Garance Le Guillermic, Togo Igawa, Anne Brochet, Ariane Ascaride, Wladimir Yordanoff, Sarah Le Picard, Jean-Luc Porraz, Gisèle Casadesus, Mona Heftre
Durada: 100 minuts
Versió: doblada al castellà

Premi a la millor pel·lícula a la Seminci de 2009, va estar en la Secció Oficial i es va endur el premi del públic i de la joventut.

SINOPSI

El erizo és la història d'una trobada inesperada entre alguns dels habitants d'un immoble a París: Paloma, una nena d'onze anys tremendament intel·ligent i amb un pla secret; Renée, portera discreta i solitària que sota la seva aparença d'inculta
i esquerpa amaga en realitat una personalitat intel·ligent i cultivada, i l'enigmàtic senyor Kakuro Ozu, un japonès que acaba de mudar-se a l'edifici.

És també un conte moral amb tres éssers arraconats en la seva solitud, necessitats d'afecte i companyia, que es troben a les escales del seu edifici per tenir una experiència dolça i tràgica a la vegada.

Basada en el bestseller La elegancia del erizo, de Muriel Barbery i dirigida per Mona Achache ens permet mirar-nos una mica dins de nosaltres mateixos i equiparar
el concepte de família i els moments feliços i infeliços. I és que a l'interior de Renée sorgeix la pregunta al final: Com s'ha de definir el valor de la vida?

Paloma, la nostra nena narradora ens ensenya que cal mirar una mica més enllà, que potser les persones menys vistoses poden albergar un gran fons.

CRÍTIQUES I COMENTARIS

"Magníficas interpretaciones (...) Recoge el testimonio de un film como 'Amelie', retrato idealizado de la Francia contemporánea. (...) Puntuación: *** (sobre 5)" (Manuel Yáñez Murillo: Fotogramas)
"La elegancia del buen cine. (...) Hermoso drama, pequeñito y sin pirotecnia, que habla de sentimientos sin sentimentalismo, adapta un libro sin ser literario e invita a la reflexión sin aburrir. (...) Vayan a verla. (...) Puntuación: *** (sobre 5)." (Federico Marín Bellón: Diario ABC)
Fábula de iniciación que crece por la diversidad cultural y social que ofrece. “El erizo” disfruta de frescura en la puesta en escena, sensibilidad que no cae en lo sensiblero y buenas interpretaciones de sus actores.Julio Rodríguez Chico
No os la perdáis. Encantadora peli. Me gusta mucho salir del cine, cuando una película me ha llegado e irme pensando en cada uno de sus personajes: En las frases que han dicho y en lo que han querido decir, sin decirlo.
Estupenda adaptación de la novela, es una maravilla ir a ver al fin una película que no sólo respeta la fuente literaria, sino que está a la altura de la misma y conmueve tanto o más. El trío protagonista es excelente, como sus interpretaciones.
Es extraordinario el tratamiento que hace su directora de estos tres estupendos personajes, destacando especialmente el que da título a la película: una portera aparentemente vulgar debido a sus numerosas púas -su descuidado aspecto, su fealdad o su actitud arisca-, que encierra dentro de sí a una persona extraordinariamente cultivada e intelectualmente en las antípodas de lo que las etiquetas sociales colocan a su profesión. Un erizo, efectivamente.

TRÀILER DE LA PEL·LÍCULA

A PROPÓSITO DE ELLY

2011-05-15T14:11:00.000-07:00

En el nostre recorregut pel cinema de diferents països, aquest mes fem parada a Iran. La proposta d'aquest segur que us sorprendrà, igual que va passar amb la fantàstica pel·lícula turco-alemanya del mes passat, "Al otro lado".
Aquesta vegada, i pels amants de les Versions Originals, "About Elly (Darbareye Elly)", es presenta subtitulada al castellà. Guanyadora de l'Ós de Plata al millor director al Festival de Berlín de l'any 2009.

US ESPEREM EL DIJOUS 19 DE MAIG A LES 20'30 H. ALS CINEMES LES BRUIXES.

FITXA TÈCNICA

Títol original: About Elly / Darbareye Elly
Direcció i guió: Asghar Farhadi
País: Iran, 2009
Fotografia: H. Djafarian
Música: Andrea Bauer
Muntatge: Hayedeh Safiyari
Interpretació: Golshifteh Farahani, Shahab Hosseini, Taraneh Alidousti, Merila Zarei
Durada: 119 minuts
Versió: v.o. subtitulada al castellà
"Ós de Plata" al Millor Director al Festival de Berlín 2009

SINOPSI

Desprès de residir durant anys a Alemanya, Ahmad, acaba de divorciar-se d'una alemanya i decideix passar uns dies a l'Iran, el seu país natal. Els seus antics amics i companys d'universitat organitzen una estada de tres dies a la vora del mar Caspi. Sepideh, sense consultar als altres, ha decidit convidar a Elly, la jove mestra de la seva filla. El segon dia, quan tot semblava anar de meravella, passa alguna cosa i Elly desapareix. L'alegria i l'harmonia es volatilitzen. Sorgeixen les especulacions, els amics es pregunten per què ha marxat. L'ambient festiu és substituït pel pànic i els enjudiciaments de tot tipus. El grup no veurà a Elly de la mateixa manera que el primer dia ... fins que es descobreixi la veritat.

CRÍTIQUES I COMENTARIS

"La sociedad iraní al desnudo. (...) La comedia, el drama, la intriga y la denuncia social, empaquetado todo en una sencillísima película, notablemente interpretada. (E. Rodríguez Marchante: Diario ABC)

"Aromas de buen cine europeo impregnan el bajorrelieve de esta delicada y feroz película. (...) Puntuación: ***1/2 (sobre 5)." (Toni Vall: Cinemanía)

"Apasionante intriga. (...) cine de género aunque, eso sí, dotado de meditaciones sorprendentemente profundas (...) Puntuación: **** (sobre 5)" (Nando Salvá: Diario El Periódico)
"Espléndidos actores los de esta película iraní que parece un ensayo sobre los misterios de la condición humana (...) Puntuación: **** (sobre 5)." (Sergi Sánchez: Fotogramas)

Las películas bien planteadas y articuladas que reflejan una realidad lejana, entre las que se incluye ésta, traen el aroma del viaje. Cuando uno hace un viaje largo a un país con una cultura muy diferente a la propia, y lo hace con apertura de miras y razonable curiosidad, el que vuelve no es el mismo que el que se fue.

Con un ritmo vivo y un estilo más occidental, Asghar Farhadi nos da su visión de la sociedad iraní mediante un film que combina con precisión y talento el thriller y el drama. Para ello, se ha sabido rodear de un elenco de actores que realizan un trabajo excelente.

Domina de una forma asombrosa la emoción y el suspense, y se convierte en una preciosa oda de la culpa, del duelo, del remordimiento y de la mentira, en fin, de la condición humana en sí.

TRÀILER DE LA PEL·LÍCULA

AL OTRO LADO

2011-04-24T03:10:00.000-07:00

Ens retrobem una altra vegada per a gaudir del millor cinema. Aquest cop amb una mica d’endarreriment per la pausa de la setmana santa. De forma especial el darrer dijous d’aquest mes d’abril podrem veure la segona pel·lícula del director Fatih Akin. Al nostre Cineclub ja vam poder visionar una de les seves obres, “Soul Kitchen”, que ens va fer passar una molt bona estona. La temàtica de “Al otro lado” no té res a veure amb aquella pel·lícula caracteritzada pel sentit de l’humor i la bona música. Els que l’han pogut veure ens asseguren que no ens decebrà i que serà una de les millors pel·lícules que hagin passat pel Cineclub, i això és dir molt.
Només hi ha una manera de comprovar-ho. Us esperem a tots i totes el proper dijous 28 d’abril a les 20:30 h. als Cinemes Les Bruixes.

FITXA

Títol original: Auf der anderen Seite
Direcció i guió: Fatih Akin
País: Alemanya i Turquia, 2007
Fotografia: Rainer Klausman
Música: Shantel
Muntatge: Andrew Bird
Interpretació: Nurgül Ye?ilçay, Hanna Schygulla, Patrycia Ziolkowska, Baki Davrak, Tuncel Kurtiz, Nursel Köse.
Durada: 122 minuts
Versió: doblada

Premi al Millor Guió al Festival de Cannes, 2007

SINOPSI

Nejat no mira amb bons ulls la relació que el seu pare Ali manté amb la prostituta Yeter. Però tot canvia quan descobreix que ella envia diners a Turquia per pagar els estudis universitaris de la seva filla. La inesperada mort de Yeter distància al fill i al pare. Nejat decideix anar a Istanbul a buscar la filla de Yeter. Però Ayten, una activista política que fuig de la policia turca, se n'ha anat a Alemanya.
Cinema social i polític a través d'històries personals, crues i gens complaents amb la immigració i la situació política al seu país d'origen com a teló de fons, Fatih Akin dirigeix una pel·lícula de vides creuades per aixecar acta d'un univers caòtic que sembla exigir el sacrifici d'innocents per provar la seva fe en la convivència.

CRÍTIQUES I OPINIONS

"Profundamente conmovedora" (Derek Elley: Variety)
"Maravillosa, triste, conmovedora (...) Encontré a los personajes fascinantes (Roger Ebert: Chicago Sun-Times)
"Película emocionante y conmovedora, racional y generosa. (...) (Alberto Bermejo: Diario El Mundo)
Posee escenas impecables. Posee momentos inolvidables. Posee nervio y pensamientos imborrables. Posee actuaciones impresionantes (Tuncel Kurtiz). Posee una tesis sobre la redención de la culpa intachable.
Cuando una película es buena da igual el estilo que utilice el director. En este caso los actores están francamente bien, resulta creíble lo que sucede y si así no fuere da igual porque Fatih Akin te sujeta, te mantiene... te agarra literalmente por las pelotas y no te suelta hasta el final y allí te invita a la reflexión y te deja respirar...
La peli de Akin es brillante porque tanto su forma como su contenido son sumamente interesantes para el espectador. Incluso para todo aquel amamantado a base de cine comercial americano puro y duro. La mejor cualidad del turco es que todo aquello que consigue transmitir (en este caso, tristeza, nostalgia, desesperación, culpabilidad, fidelidad, redención, esperanza...) se canaliza a través de una trama argumental muy bien urdida que nunca decae y que penetra con inusitado vigor en la conciencia y sensibilidad del espectador, haciéndole plenamente partícipe de todo cuanto acontece en la pantalla. Jamás Estambul, la antigua Bizancio, había estado tan lejos y tan cerca de nosotros, los occidentales. ¿Quién sino un perspicaz turco afincado en Alemania podría plantearnos semejante paradoja de forma más diáfana?.

TRAILER DE LA PEL·LÍCULA

IN THE LOOP

2011-03-17T15:56:00.001-07:00

Tornem al penúltim dijous després del canvi del darrer mes, motivat per les reformes als cinemes Les Bruixes. El que no recuperem, de moment, és l'horari de sempre, i aquesta vegada ens veiem a les 20:30 h. per gaudir de "In the loop", una sàtira anglesa sobre el món de la política. L'humor intel·ligent característic dels anglesos, esperem que ens faci passar una nit entretinguda.
Això és el que va succeir amb "The visitor". Un públic exigent, que omplia la sala a vessar, primera fila inclosa, va aplaudir en finalitzar la projecció. Encara que ens estem acostumant, no deixa de ser una gran satisfacció.
Recordeu que ens veiem dijous 24 de març a les 20:30h.

FITXA

Títol original: In the loop
Direcció: Armando Iannucci.
Guió: Armando Iannucci, Jesse Armstrong, Simon Blackwell i Tony Roche
País: Regne Unit, 2009
Fotografia: Jamie Cairney
Música: Adem Ilhan i Elysian Quartet
Muntatge: Anthony Boys i Billy Sneddon
Interpretació: Peter Capaldi, Tom Hollander, James Gandolfini, Mimi Kennedy, Paul Higgins, Gina Mckee, Steve Coogan, Chris Addison, Anna Chlumsky.
Durada: 106 minuts
Versió: doblada al castellà

SINOPSI

In the loop arrenca quan el President dels Estats Units i el primer ministre britànic decideixen iniciar una guerra. Aquesta vegada prometen ser ràpids. Promesa que ni el general nord-americà Miller ni el secretari d'Estat britànic per al desenvolupament internacional, Simon Foster, creuen. Però, desprès que Simon recolzés accidentalment l'acció militar en horari de màxima audiència en la televisió, es guanya, sense voler-ho, molts amics a Washington D.C. i les crítiques dels seus companys.

CRÍTIQUES I COMENTARIS

Bufetada àcida i acceleradíssima d'Armando Iannucci als assumptes que amaguen els despatxos de les administracions britànica i nord-americana i, de passada, al servilisme de les organitzacions internacionals, vassalles al seu servei. (José Arce, La Butaca)
"Divertida, lúcida, a esta comedia negra sobre la guerra sólo le falta un poco más de audacia a la hora de la caricatura. (...) Puntuación: *** (sobre 5)." (Nuria Vidal: Fotogramas)
"Sátira política feroz, inclemente y bañada en nitroglicerina. (...) Es una de las comedias más brillantes del año." (Jordi Costa: Diario El País)
"Magnífica dosis de humor inglés (...) ironía desbordante (...) Puntuación: **** (sobre 5)" (Carlos Marañón: Cinemanía)
Si alguien es admirador del humor británico en general y la serie The Office en particular va a disfrutar de lo lindo con esta cinta.
En resumen, genial para reirse con sentido y dar un toque de humor a un proceso tan macabro...
(A abstenerse los que no le encuentren la gracia al humor inglés).
Aguda, intel ligent i corrosiva paròdia sobre el món de l'alta política. Si t'agrada l'humor britànic no te la pots perdre. I si no t'agrada tampoc. Rialles assegurades.
Una bona pelicula d'interpretacions excel·lents i amb gran entusiasme. Aconsegueixen atreure l'espectador.

TRAILER DE LA PEL·LÍCULA

THE VISITOR

2011-02-10T02:40:00.000-08:00

Ja tornem a ser-hi. Tornem a la càrrega, després de l'èxit del mes passat on 108 espectadors van omplir la sala dels Cinemes Les Bruixes per riure amb ganes amb "El concierto". La pel·li d'aquest mes també va de música, però d'una música diferent, amb menys humor però més profunditat. Com sempre que escollim una cinta, després d'haver passat pel filtre de les votacions dels nostres socis i sòcies, comptem amb l'opinió favorable dels crítics i, sobretot, dels espectadors que l'han vista.
"The visitor" és cinema americà, però independent de les superproductores. Cinema del que ens agrada. Cinema del bo. A més compta amb la participació de la gran actriu Hiam Abbass, protagonista de "Los limoneros", que ens va deixar a tots impactats amb la seva grandíssima interpretació.
Per tant, ja sabeu, no us despisteu i sigueu puntuals. Ens veiem el proper dijous 24 a les 20:20h.

ATENCIÓ dijous 24 a les 20:20 hores

Aquesta vegada la pel·lícula és en versió original, subtitulada en castellà.

FITXA

Direcció i guió: Tom McCarthy
País: EUA, 2007
Fotografia: Oliver Bokelberg
Música: Jan A.P. Kaczmarek
Muntatge: Tom McArdle
Interpretació: Richard Jenkins, Hiam Abbass, Haaz Sleiman, Danai Gurira, Maggie Moore, Richard Kind, Amir Arison, Marian Seldes, Michael Cumpsty
Durada: 103 minuts
Versió: v.o. subtitulada al castellà

SINOPSI

Walter és un professor d'universitat, autor de llibres, acadèmic, vidu i solitari, amb una posició econòmica estable i estancat en la seva existència, en una docència que ha repetit durant anys i un projecte de llibre que es queda en això, en projecte. Desprès d'haver viscut a Connecticut torna al seu apartament a Nova York, que troba ocupat per una parella d'immigrants musulmans, Tarek, músic àrab sirià, i Zainab, negra senegalesa, amb qui establirà un interessant lligam emocional i iniciarà una inoblidable relació impulsada per la solidaritat. Walter descobrirà una nova vida i un nou món.
En un món de sis mil milions de persones, només necessites a una perquè et canviï la vida.

CRÍTIQUES I COMENTARIS

Una pel·lícula meravellosa, trista, rabiosa (...) mostrar gent que canvia, i com canvia, és la bellesa del film. Jenkins crea un personatge sorprenentment commovedor, tranquil. (...) (Roger Ebert: Chicago Sun-Times).
"És un petit triomf de l'economia expressiva (...) actors en estat de gràcia (...) el que semblava un emotiu conte humanista s'acaba revelant una estranya (i civilitzadament rabiosa) forma de cinema polític" (Jordi Costa: Diari El País).
"Una de les pel·lícules més intel·ligents, respectuoses i subtils. (...) (Javier Cortijo: Diario ABC).
"Serenitat, moderació i austeritat en la posada en escena, senzillesa aparent, espurnes de bon humor surant sobre el drama, un poderós ingredient com a metàfora de la vida (...) (Alberto Bermejo: Diario El Mundo)
The Visitor ha resultado ser toda una sorpresa para mí. Pocas veces he disfrutado tanto de una película de la que, curiosamente, no tenía ninguna información. Ni argumento, ni director, ni actores, ni premios ni nada. Una decisión espontánea, que desde los primeros fotogramas, las primeras notas de piano, me ha cautivado. Helen.
Parece europea porque no tiene los defectos y vicios típicos de las películas de chorrilandia, es decir de Estados Unidos.
-1 No tiene un ritmo frenético, al contrario es pausado lo que te permite reflexionar y contemplar tranquilamente las imágenes.
-2 No es moralista. Ni tiene malos malísimos ni buenos buenísimos.
-3 No es artificiosa en ningún momento. Al contrario es de una preciosa sencillez.
-4 No hay malos de otras etnias.
-5 Nunca es sensiblera.
La historia contiene un gran humanismo y mucha ternura.
Muy emotiva. Una maravilla. Y el actor protagonista Richard Jenkins está increible.
Casi perfecta. Josep.
Sin duda, se trata de una película muy agradable de ver, sin insultos, sin crímenes. Solo gente buena que no encuentra o ha perdido su camino e intenta encontrarlo. Connell.

TRÀILER DE LA PEL·LÍCULA

EL CONCIERTO

2011-01-13T14:19:00.000-08:00

Un nou any i il·lusions renovades. La il·lusió d'aguantar un any més, la il·lusió de seguir comptant amb el suport del públic i la il·lusió d'encertar a l'hora d'escollir les pel·lícules. No sempre és així o almenys no sempre estem tots i totes d'acord. Això és el que va passar amb la darrera pel·li, que per alguns va ser de les millors que han passat pel Cineclub i per uns altres no va ser cap encert el programar-la, per la seva duresa. Però ve, ja diuen que "per a gustos, els colors". I canviant de gustos i de temàtiques, segur que "El concierto" serà un canvi radical respecte a "Un profeta", ja que Radu Mihaileanu ens ofereix una pel·lícula amable i simpàtica amb voluntat d'agradar des de la senzillesa.
Ja ho veieu, el proper dijous 20 de gener serà un bon moment per a oblidar-se dels problemes i passar una estona divertida als cinemes Les Bruixes. Com sempre a les 21h.

FITXA

Títol original: Le concert
Direcció: Radu Mihaileanu
Guió: Radu Mihaileanu; con la colaboración de Matthew Robbins y Alain-Michael Blanc; basado en un argumento de Héctor Cabello Reyes y Thierry Degrandi
País: França, Itàlia, Rumania i Bèlgica, 2009
Fotografia: Laurent Dailland
Música: Armand Amar
Muntatge: Ludovic Troch
Interpretació: Alexei Guskov, Mélanie Laurent, Dimitri Nazarov, Valeri Barinov, Miou-Miou, François Berléand, Anna Kamenkova...
Durada: 119 minuts
Versió: doblada al castellà

SINOPSI

En l'època de Brezhnev, Andrei Filipov era el millor director d'orquestra de la Unió Soviètica i dirigia la cèlebre Orquestra del Bolshoi. Però es va negar a acomiadar els músics jueus, entre ells el seu millor amic Sacha, i també va ser acomiadat. Trenta anys després, segueix treballant en el Bolshoi, però ara ... com a home de la neteja. Una nit que Andrei es queda fins tard netejant el despatx del seu cap, troba un fax dirigit a la direcció del Bolxoi: el Teatre de Châtelet convida a l'orquestra oficial a que vagi a fer un concert a París. De sobte, a Andrei se li acut una idea boja: per què no reunir els seus antics
companys músics i portar-los a París, fent-los passar pel Bolshoi? La tan esperada ocasió de prendre's la revenja per fi ha arribat.
El concierto és una pel.lícula divertida i entranyable, exempta de grans pretensions i amb uns personatges estereotipats i caricaturescos en el seu dibuix. També crítica, des de la comèdia del ridícul, amb la decadent Unió Soviètica.
Una comèdia que viatja de la decadència de la Unió Soviètica a l'esplendor de la Ciutat de la Llum per trobar la perfecció musical. Simpàtica i emocionant, celebra la puresa de l'art de manera sincera i necessària.

CRÍTIQUES I COMENTARIS

"Riallades polítiques. (...) Mihaileanu sap el que es cou ara i el que es coïa abans; dóna pals al present i al passat. (...) La comèdia acaba triomfant sobre els petits desperfectes sentimentals." (Javier Ocaña: Diari El País)
Skyman. No és fàcil sortir del cinema amb un somriure en els temps que corren, i aquest concert ho ha aconseguit. Sorprenent i deliciosa, una comèdia amb un rerefons polític que dóna serietat a la història però no l'enfosqueix, amb moments còmics simples i de vegades surrealistes però genials, que juntament amb la historía personal que es va desenllaçant amb cada nota, arriba a un final apoteòsic i intens que no pot deixar indiferent a ningú.
Pau. Una altra joia del renaixent cinema romanès, el seu director Radu Mihaileanu frega la perfecció.
Emilio. És clar que és inversemblant. Tots els contes són inversemblants, però hi ha alguns contes que t'aixequen del seient, com aquest. Magnífica l'escena del concert, on fins el més mínim pla està perfectament enquadrat amb la meravellosa música. ¿Una mica de Berlanga a la pel.lícula?
Yolanda. El plantejament de la pel.lícula és d'una sensibilitat que permet tocar el cor de les persones a les que ens agraden les històries d'altres persones. Els somnis i la rebel·lia sense violència estan tan presents en tot el film que al final et fa participar de la il·lusió d'haver viscut les mateixes emocions que els protagonistes. Magnífica la música, per descomptat, i emocionant la posada en escena, la fotografia és estupenda i el dibuix dels personatges no té desperdici, una veritable ostentació del director.
Jaime Radusky. Vaig llegir la sinopsi en algun lloc abans d'entrar, i vaig arribar al cinema convençut que veuria una bona pel.lícula, però seriosa, dramàtica. Sorprès, he rigut, he deixat córrer llàgrimes als meus ulls, he sentit en el cos la música, he viscut les sensacions de molts dels seus personatges, he gaudit amb les característiques de cada un dels integrants de l'orquestra (exagerades per donar millor efecte, però mai sobrepassats). I finalment he sortit del cinema tal com s'ha de sortir quan un s'enfronta al millor cinema europeu: somrient i satisfet, sabent que aquesta serà una més de les pel lícules inoblidables que vaig guardant en la memòria.
Borja. Molt bona pelicula. Molt ben estructurada, dinàmica, interessant, bonica, en general una pelicula molt interessant que no s'ha de deixar d'anar a veure.

TRÀILER DE LA PEL·LÍCULA

UN PROFETA

2010-12-19T02:52:00.000-08:00

Acabem l'any amb una d'aquelles pel·lícules que et deixen clavat/ada al seient durant tota la trama. "Un profeta" ha rebut els màxms elogis per part tant dels festivals per on ha passat com per la majoria d'espectadors/es que l'han vist. Per aquest dijous 23 de desembre a les 21h. us recomenem que arribeu d'hora, perquè com ja sabeu els que sou habituals al cineclub, la sala s'omple ràpidament.
Ara que acaba l'any, us volem agrair el recolçament que ens heu donat al llarg de totes les projeccions, omplint cada mes la sala i encorajant-nos a tirar endavant malgrat el gran esforç que ens suposa i les dificultats.

FITXA

Títol original: Un prophète

Direcció: Jacques Audiard

Guió: Jacques Audiard i Thomas Bidegain; basat en un argument d'Abdel Raouf Dafri i Nicolas Peufaillit

Producció: Martine Cassinelli, França 2009

Fotografía: Stéphane Fontaine.

Música: Alesandre Desplat

Muntatge: Juliette Welfling

Interpretació: Tahar Rahim, Niels Arestrup, Adel Bencherif, Reda Kateb, Hichem Yacoubi, Jean-Philippe Ricci...

Durada: 154 minuts

Versió: doblada al castellà

SINOPSI

Condemnat a sis anys de presó, Malik El Djebena no sap llegir ni escriure. Quan arriba a la presó, sembla més jove i fràgil que els altres presos. Té 19 anys. Arraconat pel cap de la banda de corsos que domina la presó, li encomanen una sèrie de "missions" que ha de complir per fer-se més fort i guanyar-se la confiança del líder. però Malik és valent i aprèn ràdid, i fins hi tot s'atreveix a fer els seus propis plans.

Un profeta és la prova que el cinema carcerari, com altres situats en els extrems de la lluita per la supervivència pot ser, a més, dels més precisos a l'hora de retratar la condició humana, capaç de aixecar obres cinematogràfiques destinades a perdurar. I no ho dubteu, Un profeta es convertirà, sens dubte, en una d'elles.

Avalada pel Gran Premi del Jurat en el passat Festival de Cannes, el BAFTA a la Millor Pel lícula de Parla no Anglesa i les nominacions tant al Globus d'Or com a l'Oscar en la mateixa categoria.

ELS CRÍTICS HAN DIT...

"Un drama carcelario libre de empeños, esquematismos, gestos manidos (...) para no perder el tiempo en adjetivos: una obra maestra (...) entre 'Scarface', 'Le trou' y 'The Wire' (...) Señoras y señores, esto es cine." (Luis Martínez: Diario El Mundo)
"La magistral 'Un prophète' es una respuesta a la plegaria de aquellos que creen que revitalizar formas clásicas con actitudes modernas es la forma de cine más poderosa" (Kenneth Turan: Los Angeles Times)
"El director Jacques Audiard marca un triunfo de primer orden con la desafiante poesía de su visión. 'Un prophète' es un nuevo clásico del género criminal (...) Puntuación: **** (sobre 4)" (Peter Travers: Rolling Stone)
"Te tiene en estado de hipnosis (...) La violencia de esta película no lleva tramposos adornos sino que hace daño al espectador. (...) te fascina y te da miedo." (Carlos Boyero: Diario El País)

ELS ESPECTADORS HAN DIT...

En Un profeta, la moral no es simplista ni aleccionadora. Es compleja, polémica, transgresora. Esta película es cine auténtico, portentoso, hecho con esmero y lucidez. Que rezuma calidad por los cuatro costados. Cine del bueno, a fin de cuentas.
‘Un prophète’ es un perturbador, revelador y magistral drama carcelario. La influencia de series americanas y del estilo narrativo del “Goodfella” Scorsese, se hacen notar en este film de Jacques Audiard. La narración es tan hipnótica, que no te permite apartarte ni un segundo de la pantalla. Las más de dos horas se pasan volando y te deja con ganas de más.

TRÀILER DE LA PEL·LICULA

CLUB D'SCRABBLE

2010-11-24T09:28:00.000-08:00

Segur que molts de vosaltres ja sabeu que tenim una secció d'Scrabble. Del que segurament no esteu informats és de l'èxit que té. Dos dimarts al mes entre 15 i 20 persones es reuneixen al Centre d'Entitats per compartir una bona estona i posar a prova els seus coneixements de llengua, tant en català com en castellà. Si teniu curiositat per comprovar si us agrada o quin és el vostre nivell, no dubteu en acostar-vos. Com sempre, les nostres activitats són obertes a tothom, socis i no socis.
La propera cita, el dimarts 14 de desembre a les 19h.
Us esperem.

DESPEDIDAS

2010-11-11T13:01:00.000-08:00

Si el mes passat us presentàvem una pel·lícula que havia passat amb èxit pels cineclubs de Catalunya, la d'aquest mes no es queda enrera. Aquesta cinta guanyadora de l'Oscar a la millor pel·lícula en llengua no anglesa 2009 va derrotar a "La Clase" i "Vals con Bashir". A més va acaparar els premis de la Acadèmia de Cinema Japonés i també de l'Asiàtic. En resum, un film que no us podeu perdre. La cita, el proper dijous 18 de novembre a les 21h. als Cinemes Les Bruixes

FITXA TÈCNICA

Títol original: Okuribito (Departures)
Direcció: Yôjirô Takita
Guió: Kundo Koyama
País: Japó, 2008
Fotografia: Takeshi Hamada
Música: Joe Hisaishi
Muntatge: Akimasa Kawashima
Interpretació: Masahiro Motoki, Ryoko Hirosue, Tsutomu Yamazaki, Tetta Sugimoto, Kimiko Yo, Takashi Sasano, Kazuko Yoshiyuki.
Durada: 131 minuts
Versió: doblada al castellà

SINOPSI

Daigo Kobayashi és un violoncelista que s'ha quedat sense feina. Desprès de vendre el seu estimat instrument i quan es queda sense diners, decideix tornar amb la seva esposa a la casa de la seva mare morta. Contesta a un anunci que busca gent per treballar en "Despedidas", pensant que es tracta d'una agència de viatges. Però res d'això. S'ha d'ocupar de preparar els morts pel seu últim comiat. Encara que la seva dona i els seus veïns contemplen amb desgrat aquesta feina, Daigo descobrirà en aquest ritual de mort l'espurna vital que li faltava a la seva pròpia vida.

CRÍTIQUES I COMENTARIS

"Constant trànsit entre el drama i la comicitat, entre la càrrega de profunditat i el recurs distanciador. (...) Perfecte exercici d'estil orientat a seduir el públic global". (Jordi Costa: Diari El País)

"Pintoresca producció nipona, que arriba a agradar a tot tipus de públics alleugerint la gravetat i la transcendència de la mort, sense trivializarla, amb divertides espurnes de comèdia. (Alberto Bermejo: Diario El Mundo)

"No és difícil veure-li les costures sensibles ni a la història ni a la manera d'explicar-la (...) però més fàcil és encara veure el que té de bo, d'útil, de commovedor i d'etern. (...). ( E. Rodríguez Marchante: Diario ABC)

"Es una cinta japonesa queha merecido los premios que ha recibido porque tiene mucha calidad técnica y lírica en el tratamiento de la imagen, y además cuenta con un simpático y sentido argumento que no aburre nunca y logra acercar al espectador a la sensibilidad."

"GUIÓN: Muy interesante y muy original. ACTUACIONES: Excelente. MÚSICA: Maravillosa. FOTOGRAFIA: Otro punto fuerte. Muy buenas imágenes. CONCLUSIÓN: 8 puntos. Para aprender, pensar, emocionarse sin recursos facilongos."

TRAILER DE LA PEL·LÍCULA

Encara que veieu el tràiler en versió original, la pel·lícula que nosaltres projectem és doblada al castellà.

http://www.youtube.com/watch?v=563TO4zY2G4

THE HISTORY BOYS

2010-10-18T07:25:00.000-07:00

Gran èxit d'assistència a la darrera projecció del Cineclub, on 90 persones van riure de gust al llarg de l'hora i mitja que va durar la pel·lícula alemanya "Soul Kitchen".
Per aquest mes us proposem un canvi de registre. Una cinta que és adaptació de l'obra teatral del mateix nom i que ha passat amb gran èxit pels teatres de tot el món. De la mateixa manera, la versió cinematogràfica ha estat molt ben acollida a tots els cinelubs de Catalunya i és per això que us la presentem aquí, a Altafulla, el proper dijous dia 21 a les 21h. en Versió Original. Un anglès del més depurat que podrem seguir els que no dominem aquesta llengua amb els subtítols en castellà.

FITXA TÈCNICA

Direcció: Nicholas Hytner.
País: Regne Unit.
Any: 2006.
Duració: 104 min.
Gènere: Comèdia dramàtica.
Interpretació: Richard Griffiths (Hector), Frances de la Tour (Sra. Lintott), Stephen Campbell Moore (Irwin), Samuel Barnett (Posner), Dominic Cooper (Dakin), James Corden (Timms), Jamie Parker (Scripps), Russell Tovey (Rudge), Samuel Anderson (Crowther), Sacha Dhawan (Akhtar), Andrew Knott (Lockwood), Penelope Wilton (Sra. Bibby), Adrian Scarborough (Wilkes).
Guió: Alan Bennett; basado en su obra.
Producció: Kevin Loader, Nicholas Hytner y Damian Jones.
Música: George Fenton.
Fotografia: Andrew Dunn.
Muntatge: John Wilson.
Disseny de producció: John Beard.
Vestuari: Justine Luxton.
VERSIÓ ORIGINAL EN ANGLÈS, SOTSTITOLADA AL CASTELLÀ

SINOPSI

En una petita escola pública situada a la regió industrial del nord d’Anglaterra, vuit alumnes brillants i divertits, es disposen a emprendre la cursa definitiva per ser admesos en una de les dues universitats de més prestigi, Oxford i Cambridge. Guiats i, a vegades destorbats, per dos professors diametralment oposats en els seus mètodes, intenten superar l’intimidatori procés d’ingrés a la universitat. Al mateix temps els dos professors es disputaran la lleialtat i les ments dels nois, impartint lliçons fonamentals i revelant els seus propis defectes. Molt a l’estil de “El club dels poetes morts” els alumnes aprendran literatura, història... però sobretot a viure. Basada en la reconeguda obra teatral “The History boys”, desenvolupa un bon guió i unes grans interpretacions.

"Una classe casi magistral. (...) una bona notícia per a tot espectador disposat a que li vitaminin el cervell." (Jordi Costa: Diari El País)

TRÀILER DE LA PEL·LÍCULA

http://www.youtube.com/watch?v=45OsKkHhv90

SOUL KITCHEN

2010-09-18T02:29:00.000-07:00

Amb tantes ganes com sempre, iniciem una nova temporada de Cineclub als Cinemes Les Bruixes, després de l'aturada estiuenca i les sessions de cinema a la fresca. Ja podeu reservar-vos el proper dijous 23 de setembre a les 21 h. per passar una estona entretinguda amb bon cinema. Aquesta vegada la comèdia alemanya Soul Kitchen, guardonada amb Premi Especial del Jurat a la Mostra de Venècia 2009 i fins fa molt poquet a la cartellera dels Verdi de Barcelona.

FITXA TÈCNICA

Títol original: Soul Kitchen

Direcció: Fatih Akin

Guió: Fatih Akin y Adam Bousdoukos

País: Alemanya, 2009

Fotografia: Rainer Klausmann

Muntatge: Andrew Bird

Interpretació: Adam Bousdoukos, Moritz Bleibtreu, Birol Ünel, Anna Bederke, Lucas Gregorowicz, Udo Kier, Demir Gökgöl, Dorka Gryllus...

Durada: 99 min

Versió: doblada

Premi Especial del Jurat a la Mostra de Venècia 2009.

SINOPSI

Zinos, el jove propietari d'un restaurant, està de mala sort. La seva núvia Nadine s'ha mudat a la Xina per treball, té una hèrnia discal i els seus clients habituals l'han abandonat des que va contractar a un nou cuiner. Però quan es corre la veu del seu nou concepte de restaurant, la gent enrotllada fa cua per dinar al "Soul Kitchen". Això no cura el cor trencat de Zinos, que decideix pujar a un avió per reunir-se amb Nadine a la Xina, i confia el restaurant al seu germà Illian, un ex convicte. Zinos acaba de prendre dues decisions totalment equivocades ...

Soul Kitchen és una història sobre la família i els amics, l'amor, la confiança, la lleialtat i la lluita per protegir una cosa anomenada llar en un món cada vegada més imprevisible.

És una comèdia lleugera, fresca i viva, dependent dels seus personatges, construïda a partir d'aquests i les seves batzegades existencials, mantenint la desimboltura i la crítica social habitual en la filmografia del director, que no renuncia a l'enfocament intercultural de la història ni a uns personatges que busquen l'amor en un entorn urbà advers.

LA CRÍTICA HA DIT...

"Akin aconsegueix fer-te somriure i riure en bastants moments, encara que el guió no es distingeixi per la subtilesa ni la mordacitat. Malgrat aquestes mancances, els personatges tenen encant " (Carlos Boyero: Diari El País)
"Amb bon pols, fi sentit de l'humor i 'gags' ben construïts" (Luis Martínez: Diari El Mundo)
"El muntatge barreja nervi i bellíssima calma (...) Akin és un luxe unint ritmes que contrasten amb unes imatges ja poderoses de per si, però que, amb els seus sorprenents acords de fons, obtenen una nova vida." (Javier Ocaña: Diari El País).

EL PÚBLIC HA DIT...

"Divertida, sorprendente, entrañable, con buena música, amena, y no larga (¡¡por fin!!). Podrá gustarte o no, pero no te aburrirás."
”Reconforta encontrarse de vez en cuando con una comedia ligera, a ratos alocada, con trasfondo romántico y alejada de pretensiones initelectualoides tanto como de sexo gratuito o de mamporros sin sentido.”
”Fatih Akin, obviando las mutaciones y derivaciones bastardas que ha dado el género en la última década coge el tren del clasicismo en este filme, lo maquilla con un interesante cóctel de culturas entrecruzadas sobre fondo urbano y encadena con acierto escenas que beben directamente del slapstick y del screwball más tradicional para darles un pequeño retoque contemporáneo capaz de convocar la sonrisa y provocar la risa del espectador con cierta continuidad.”
”El mundo y las inquietudes del director vuelven a estar presentes en esta comedia simpática, entretenida, positiva donde cualquiera de los actores se mueve con una gran precsión. A destacar el gran actor Moritz Bleibtreu en el papel de Illias. Muy recomendable.”

TRAILER DE LA PEL·LÍCULA

http://www.youtube.com/watch?v=EKKa5_GMq0A

CINEMA A LA FRESCA

2010-08-13T07:15:00.000-07:00

Després de riure de valent amb "Bienvenidos al Norte", aquesta vegada toca un cinema més familiar i amb la única pretensió de fer passar una bona estona amb les "increïbles" aventures d'"Indiana Jones y la calabera de cristal". En concret la darrera cinta de la saga, es a dir, la quarta. Amb un Harrison Ford incombustibe, la pel·lícula ha estat aplaudiada per molts i criticada de igual manera, però la única forma de tenir la nostra pròpia opinió és anar a veure-la. El lloc, aquesta vegada, és a la PLATJA d'ALTAFULLA, al costat del Xiringuito La Sal i el Club Marítim, el proper DIJOUS 19 D'AGOST A LES 22H. Si vau venir l'any passat a veure "Mamma Mia", segur que teniu aquella nit guardada a la memòria. Tots els ingredients del cinema a la fresca,: famílies senceres compartint una nit d'esbarjo, problemes tècnics resolts miracolosament, la brisa marina refrescant l'ambient, la cervesseta del xiringuito... En resum, una fantàstica vetllada de vacances d'estiu. Us esperem a tots: papes, mames, nens, nenes, avis, tiets i tietes, cunyants i sogres.
NO US OBLIDEU LA CADIRA I ELS 2€ DE L'ENTRADA.

FITXA
Dirección: Steven Spielberg.
País: USA.
Año: 2008.
Duración: 124 min.
Género: Acción, aventuras.
Interpretación: Harrison Ford (Indiana Jones), Cate Blanchett (Irina Spalko), Karen Allen (Marion Ravenwood), Ray Winstone (Mac), John Hurt (profesor Oxley), Jim Broadbent (Dean Charles Stanforth), Shia LaBeouf (Mutt Williams).
Guión: David Koepp; basado en un argumento de George Lucas y Jeff Nathanson.
Producción: Frank Marshall.
Música: John Williams.
Fotografía: Janusz Kaminski.
Montaje: Michael Kahn.
Vestuario: Mary Zophres.
Estreno en USA: 22 Mayo 2008.
Estreno en España: 22 Mayo 2008.

SINOPSI
La última aventura de Indiana Jones (Harrison Ford) empieza en el desierto del suroeste de Estados Unidos en 1957, en plena Guerra Fría. Indy y su amigo Mac (Ray Winstone) acaban de escapar por los pelos de las garras de unos infames agentes soviéticos en un remoto aeropuerto. El profesor Jones regresa a casa y se entera de que las cosas van de mal en peor. Su mejor amigo, el decano de la Universidad (Jim Broadbent), le dice que muchos sospechan de las últimas actuaciones de Indy y que el gobierno presiona a la Universidad para que le despidan. Indiana, a punto de irse, conoce a un joven rebelde llamado Mutt (Shia LaBeouf), que le propone un trato. Si el arqueólogo le ayuda a resolver un problema personal, podría hacer uno de los descubrimientos más espectaculares de la historia; se trata de la Calavera de Cristal de Akator, un objeto legendario que despierta la fascinación, la superstición y el miedo. Indy y Mutt viajan al rincón más perdido de Perú, tierra de antiguas tumbas, exploradores olvidados y rumores de una ciudad de oro. Pero no tardan en descubrir que no están solos; los agentes soviéticos también quieren apoderarse de la Calavera de Cristal. Los miembros de una unidad militar de élite, dirigidos por la fría, calculadora y letalmente bella Irina Spalko (Cate Blanchett), quieren apoderarse de la Calavera, convencidos de que ayudará a los soviéticos a dominar el mundo... si consiguen descifrar su secreto. Indy y Mutt deberán despistar a los despiadados soviéticos, seguir la pista de un misterio insondable, sortear a enemigos y amigos dudosos y, sobre todo, impedir que la Calavera de Cristal caiga en las manos equivocadas.

CRÍTIQUES

"El lujoso experimento no ha fallado. Esta divertida película es lo que pretendía ser, alcanza su objetivo con poderío y fluidez, mantiene las esencias primitivas, entretiene, hace reír (...) el divertimento está magistralmente logrado." (Carlos Boyero: Diario El País)
"Da gusto encontrarse con una película cuya única pretensión es la de hacer pasar un rato entretenido al espectador, algo que "Indiana Jones y el Reino de la Calavera de Cristal" logra en todos y cada uno de los minutos del metraje. Desbordante diversión..." (Joaquín R. Fernández)
"Indiana Jones ha vuelto. Acción a raudales, desarrollada a un ritmo vertiginoso y con un manejo magistral de los resortes emocionales basados en lo paroxístico de las situaciones de riesgo. Se trata de cine de aventuras del mejor. Este Indy es el de siempre... "(Manuel Márquez)
"Tiene algunas escenas que parecen ejercicios de estiramiento de un hogar para el jubilado, tiene algunos diálogos estirados, e incluso el título parece que es un poco largo. Pero una vez que se pone, 'Crystal Skull' ofrece un entretenimiento inteligente, sólido y para toda la familia." (Richard Corliss: Time)

TRAILER DE LA PEL·LÍCULA
http://www.youtube.com/watch?v=494pDB1hTYc

BIENVENIDOS AL NORTE

2010-07-16T07:02:00.000-07:00

Iniciem la temporada d'estiu amb el nostre primer CINEMA A LA FRESCA. El proper divendres 23 de juliol a les 22h. podrem passar una estona divertida a l'amfiteatre del Poliesportiu.
El gal Dany Boon ha aconseguit tot una fita en el cinema del vell continent amb aquesta pel·lícula, que ha aconseguit convertir-se en la cinta europea més taquillera de tots els temps i que a més ha obtingut excel·lents crítiques.
La pel·lícula juga amb els equívocs que sorgeixen, amb situacions absurdes i dos personatges que han captivat als espectadors francesos.. No us la podeu perdre.

Fitxa tècnica

Títol original: Bienvenue chez les Ch'tis
Direcció: Dany Boon
Guió: Dany Boon, Alexandre Charlot i Franck Magnier; basat en un argument de Dany Boon
Producció: Claude Berri y Jérôme Seydoux, França, 2008
Fotografía: Pierre Aïm
Música: Philippe Rombi
Muntatge: Luc Barnier y Julie Delord
Interpretació: Kad Merad, Dany Boon, Zoé Félix, Anne Marivin, Philippe Duquesne, Guy Lecluyse, Zinedine Soualem...
Durada: 106 minuts
Versió: doblada al castellà

Sinopsi

Philippe és l'encarregat d'una oficina de correus a una ciutat al sud de França. Julie, la seva dona, pateix episodis depressius que converteixen la vida de Philippe en un veritable infern. En un intent de animar-la, Philippe fa trampes perquè li traslladin a la Riviera francesa, però l'envien a Bergues, una petita ciutat al nord de França.
Els Abrams són l'arquetip de la gent del sud que sent horror pel nord del país, un lloc inhòspit on sempre fa fred i amb un dialecte incomprensible, el "ch´tmi " o "ch’ti". Així que Philippe anirà tot sol al seu destí. Però per la seva sorpresa, el lloc és absolutament encantador i la gent amb la que treballa és afectuosa, amable i acollidora. Es fa amic d'Antoine, el carter del poble. Quan Philippe torna a la seva ciutat, Julie no es creu que li agradi viure al nord. De fet, està convençuda que li menteix per a no perdre-la. Per complaure-la i fer-li la vida més fàcil, Philippe li fa creure que ho passa fatal a Bergues. A partir d'aquest moment es submergeix més i més en una mentida piadosa. Tot va d'allò més bé fins que Julie decideix anar-se'n amb Philippe a Bergues per ajudar-lo a superar el que ella creu una experiència traumàtica.

Crítiques

"Es prácticamente imposible no mondarse de risa con sus insólitos personajes (...) toda su burla crítica, toda su acidez, se convierte en una mirada entrañable, elogiosa (...) Puntuación: *** (sobre 5)." (E. Rodríguez Marchante: Diario ABC)
"Estupenda comedia, localista, humanista y de contagiosa alegría de vivir (...) Puntuación: **** (sobre 5)." (Fausto Fernández: Fotogramas)

Totalmente recomendable para pasar un buen rato, es difícil que a alguien no le guste esta película.
Toda una gozada, que mantendrá una carcajada perpetua durante casi toda la película.

Trailer de la pel·lícula
http://www.youtube.com/watch?v=lAPE1IV29T0

STILL WALKING (Caminant)

2010-06-12T03:11:00.000-07:00

Aquest proper dijous 17 de juny ens retrobem amb el bon cinema en V.O.S.E. La pel·lícula que us oferim és una de les de major èxit als Cineclubs d'arreu de Catalanya, Still Walking (caminant). Estem segurs de que els nostres fidels seguidors de cada penútim dijous de cada mes, gaudirant d'aquesta cinta, que serà la darrera que projectarem als Cinemes Les Bruixes fins al mes de setembre. Com sempre us esperem a totes i tots.

SINOPSI

La pel lícula presenta un drama familiar i transcorre en un dia d'estiu, en què uns fills ja adults visiten els seus ancians pares, que han viscut durant dècades a la residència familiar. El fill i la filla tornen, juntament amb les seves respectives famílies, per a una reunió inusual, amb la finalitat de commemorar la tràgica mort del fill gran, que va morir en accident quinze anys enrere. Encara que el casalot i el menú de la mare gairebé no hagin canviat amb el pas dels anys, s'aprecien lleugers canvis en cada membre de la família. Es tracta d'una típica família, on regna l'amor, els rancors i els secrets.

FITXA

Títol original: Aruitemo, aruitemo

Direcció: Kore-Eda Hirokazu

Guió: Kore-Eda Hirokazu

Pais: Japó, 2008

Fotografia: Yutaka Yamazaki

Música: Gonchichi.

Muntatge: Kore-Eda Hirokazu

Interpretació: Abe Hiroshi, Natsukawa Yui, You, Takahashi Kazuya, Kiki Kirin, Yoshio Harada, Susumu Terajima

Durada: 108 minuts

Versió: japonesa subtitulada en castellà (vose)

Presentat el 2009 en el BAFF (Festival de cinema asiàtic de Barcelona), ha guanyat diversos premis, entre d'altres el Festival de Mar del Plata (2008) y en los Asian Film Awards.

OPINIÓ

Fent gala d'un delicat equilibri entre l'humor i la tristesa, Kore-eda mostra lo pesada i important que pot ser una família.

Les relacions familiars són tot un filó per als cineastes en general, i per als que procedeixen del Japó en particular. La família, la vellesa, els retrets ocults, la pèrdua...

Els personatges de Still Walking són vius, i això s'agraeix en aquests temps en què el cinema sembla contagiat d'una certa deshumanització. Cada membre de la família té la seva pròpia personalitat, les seves pors i els seus dolors.

Kore-eda capta essència de vida en cada fotograma, en cada una de les seves estampes d'una trobada familiar que dibuixa amb sensibilitat i tendresa. Es respira el remordiment, l'amor i el dolor que parteixen de l'experiència personal del cineasta i que compartiran no pocs dels seus espectadors.

Podem dir que el millor de la pel·lícula és el retrat universal dels conflictes generacionals.

TRAILER DE LA PEL·LÍCULA

http://www.youtube.com/watch?v=18Bl_zDK-Ko&feature=player_embedded

L'SCRABBLE LINK A EL PRAT

2010-06-12T00:44:00.000-07:00

La nostra secció d'Scrabble avança de forma ràpida. Fa poc més de 2 mesos vam organizar el 1r Campionat d'Scrabble del nostre poble, que va teneir com a resultat la creació d'una secció d'aquest joc dins de la nostra entitat. Aquest grup de persones que es reuneixen cada quinze dies ja s'apropa a la vintena de participants. I no només això, sinó que alguns d'ells s'atreveixen a participar a campionats d'altres poblacions. Aquest és el cas de Mª José Lapieza i José Manuel Valencia.
Aquests dos membres de la nostra secció van participar al Campionat d'Scrabble de El Prat del Llobregat, amb un resultat espectacular, ja que el José Manuel va ser premiat com a millor jugador debutant sub-1800 (el que a Espanya es considera com a segona categoria). Amb aquesta participació, a més, quedarà enquadrat a partir d'ara a la 1ª categoria i serà considerat com a millor debutant de la tempoada a l'estat espanyol. Què més es pot demanar?

PROGRAMACIÓ VARIADA

2010-05-27T14:29:00.000-07:00

Aquest final de mes i principi de juny se'ns acumula la feina. Comencem recomenant-vos el Mercadet d'objectes de segona mà que es farà diumenge dia 30 de maig a la Plaça Martí Royo. Després del gran èxit de la primera trobada, ara fa tres mesos, les nostres companyes, amb la Bettina i la Sue al capdavant, tornen de nou a la càrrega. Segur que si us deixeu caure passareu una bona estona comprant o tafanejant.
El dia 2 de juny, primer dimarts de mes (com sempre a partir d'ara) segona trobada de la nostra acabada de néixer secció d'Scrabble. Si us agraden del paraules i els jocs de taula no podeu faltar. A la primera trobada, èxit rotund, amb quasi una vintena de participants, formant paraules, tant en català com en castellà. Ja esteu avisats. Dimarts a les 20h. a la biblioteca municipal.
Per acabar aquest petit repàs, tornem a oferir cinema en català per als nens i les nenes del poble. Una altra vegada, amb la col·laboració de l'AMPA de l'Escola El Roquissar, projectarem Arthur i els Minimoys, de Luc Besson. Hora i mitja de diversió per a compartir amb tota la família. Els tiquets els tindreu a la vostra disposició dijous i divendres vinent a la porta de les dues escoles. L'aforament és limitat, així que no us quedeu sense la vostra entrada. El passi serà el proper dissabte 5 de juny a les 18:30 h. al gimnàs de l'Escola El Roquissar.
Com veiu, no parem i ofertem per a tots els gustos i públics.

SECCIÓ D'SCRABBLE

2010-05-18T03:42:00.000-07:00

Avui dimarts 18 de maig es posa en marxa la nova secció del LINK, la d'SCRABBLE. Com sempre, amb una vocació transvesal, volem donar capiguda a totes aquelles iniciatives que fomentin la participació de la ciutadania i ajudin a establir xarxes socials i culturals.
L'activitat és oberta a tothom, socis i no socis. Les dues possibilitats de joc són català i castellà.
Les trobades tindran lloc els primers dimarts de mes a les 20h. a la biblioteca municipal, exceptuant el dia d'avui, on les ganes per iniciar l'activitat han estat més fortes que la fidelitat al calendari.
Per jugar, ja sabeu que heu de fer, presentar-vos al lloc i hora indicats i aportar les vostres ganes de passar una bona estona.

LA CINTA BLANCA

2010-05-13T03:10:00.000-07:00

Tornem a ser-hi aquí per presentar-vos l'obra mestra de l'any 2009. La cinta blanca (Das weisse band), ha aconseguit l'unanimitat tant entre els crítics com entre el públic. Aquesta pel·lícula austriaca, rodada en blanc i negre ha rebut el calificatiu d'obra mestra i ha situat al seu director Michael Haneke, entre els més grans realitzadors en actiu. Segurament, alguns de vosaltres ja l'haureu vist, però és d'aquelles pel·lícules que quan les tornes a veure descubreixes aspectes que necessitaven d'un nou visionat.
El mes passat, vam projectar la nostra primera pel·lícula en blanc i negre. El resultat va ser encoratjador, ja que majoria dels 95 assistents (un dijous plujós del mes d'abril) van sortir contents de no haver faltat a la cita amb el Cineclub. Estem segurs que aquesta nova immersió en el blanc i negre tindrà una resposta igual de positiva, o més, entre els que ens volgueu acompanyar. NO US LA PODEU PERDRE. EL 20 DE MAIG A LES 21 H.

SINOPSI

Inexplicables aconteixements perturven la vida d'un poble protestant al nord d'Alamanya al 1913, just abans de la Primera Guerra Mundial. Qui està darrera d'aquests fets?
Els nens del cor de l'escola i l'església dirigit pel mestre, les seves famílies, el baró, l'administrador, el metge i els grangers conformen una història que reflexiona sobre els orígens del feixisme en vísperes de la Gran Guerra.

FITXA

Título original: Das weisse band.
Dirección y guión: Michael Haneke.
Países: Alemania, Austria, Francia e Italia.
Año: 2009.
Duración: 144 min.
Género: Drama.
Interpretación: Leonie Benesch (Eva), Josef Bierbichler (encargado), Rainer Bock (doctor), Christian Friedel (maestro), Burghart Klaussner (pastor), Steffi Kühnert (Anna), Ursina Lardi (Marie Louise), Susanne Lothar (comadrona), Gabriela-Maria Schmeide (Emma), Ulrich Tukur (el barón).
Producción: Stefan Arndt, Veit Heiduschka, Margaret Menegoz y Andrea Occhipinti.
Fotografía: Christian Berger.
Montaje: Monika Willi.
Diseño de producción: Christoph Kanter.
Vestuario: Moidele Bickel.
Estreno en España: 15 Enero 2010.

TRAILER DE LA PEL·LÍCULA

http://www.youtube.com/watch?v=4P_FaP2VpBA

SOMERS TOWN

2010-04-15T03:36:00.000-07:00

El proper dijous 22 d'abril us tornem a oferir el millor cinema, aquí a Altafulla. Aquesta vegada la nostra proposta és la darrera pel·lícula de Shane Meadows, que projectarem en Versió Original Subtitulada en Espanyol (VOSE).

La idea per Somers Town va sorgir del procés de regeneració de la zona de Kings Cross i Sant Pancras, al centre de Londres. Va néixer com un projecte que pretenia utilitzar la ficció per fer una mirada sobre els canvis ocasionats per aquests esdeveniments.

Quan es va decidir traslladar la terminal internacional de Eurostar a la nova estació de Sant Pancras, a prop de Somers Town, Eurostar va prendre la decisió de produir la pel lícula per així celebrar aquest període de transició.

FITXA

Direcció: Shane Meadows

Guió: Paul Fraser

Producció: Barnaby Spurrier. Regne Unit, 2008

Fotografia: Natasha Braier

Música: Gavin Clarke

Muntatge: Richard Graham

Interpretació: Thomas Turgoose, Piotr Jagiello, Elisa Lasowski, Perry Benson, Ireneusz Czop, Katie Dickie.

Durada: 71 minuts

Versió: VOSE

SINOPSI

Només complir els 16 anys Tom deixa d'estar sota la tutela dels serveis socials i s'escapa a Londres, on l'espera una vida solitària i plena de dificultats. Marek un immigrant polonès, viu amb el seu pare, que passa les nits bevent amb amics. Marek és un fotògraf entusiasta, tranquil i sensible que no està còmode en el món del seu progenitor. Tom i Marek tracten d'adaptar-se al seu nou entorn, i després d'una trobada casual a Somers Town, (barri de Londres), formen una inesperada aliança. Sense que la seva pare ho sàpiga, Marek acull Tom a casa seva. Els dos nois comencen a guanyar diners amb els projectes d'un excèntric i emprenedor veí. Mentrestant, la musa de Marek, Maria, una cambrera francesa, es converteix en l'obsessió dels dos joves. Però quan ella torna a París de forma inesperada, els nois es queden desolats. La situació empitjora quan el pare de Marek descobreix Tom i el fa fora de casa. Encara que hagin de viatjar a París, els nois estan disposats a arribar fins al límit per tal de trobar a Maria. Només així, a través de l'amistat, aconseguiran la redempció.

ELS CRÍTICS HAN DIT:

* Shane Meadows tria el blanc i negre i un metratge més que ajustat per explicar la seva història, i així aconsegueix una atemporalitat que podria fer que la seva narració transcorri gairebé en qualsevol dècada. Perquè, en el fons, els protagonistes de Somers Town són atemporals, i podrien haver trobat el seu lloc gairebé en qualsevol moment de l'últim mig segle... fa pena acomiadar-se, quan les llums s'encenen, d'uns personatges que fins i tot han estat capaços de fer-nos riure amb les seves entremaliadures de joves obligats prematurament a madurar. (Miguel A. Delgado)

* "Ya no se hacen películas tan buenas como Somers Town. (...) preciosa película (...) una pequeña joya del cine social" (Javier Ocaña: Diario El País)

* "Bellísimo y potente relato (...) Sin estridencias, con una precisión deslumbrante, sin caer en los tremendismos habituales del cine social (...) Puntuación: **** (sobre 5)." (Alberto Bermejo: Diario El Mundo)

EL PÚBLIC HA DIT:

* M'ha agradat per senzilla que és la història, sense fer cap drama de les situacions i alhora sense forçar massa perquè tampoc sembli una paròdia. Molt entretinguda.

* Bona pel lícula, sens dubte. Llàstima que la seva curta distribució no arribi a més sales, perquè és una d'aquestes històries que ho té tot per arribar al públic ... si li donen l'oportunitat.

* Sencilla, amable a pesar de su temática, más comedia que drama y con una banda sonora deliciosa.

* En poco más de una hora se pueden contar historias encantadoras. No hace falta gran cosa, ni presupuestos desorbitados, ni actores conocidos, ni efectos asombrosos. Lo único necesario es un buen guión, uno de esos que escasean, uno como el de "Somers Town". Esto, unido a un director con entusiasmo y talento y a un reparto adecuado, y tenemos películas maravillosas. Visto así, tampoco parece tan fácil, por eso este tipo de films están en peligro de extinción.

TRAILER DE LA PEL·LÍCULA

http://www.youtube.com/watch?v=jf1CI5jcJJg

CAMPIONAT D'SCRABBLE

2010-04-10T15:29:00.000-07:00

Fantàstica jornada la d'avui, tant pel temps atmosfèric com per l'ambient que el LINK ha creat al Passeig Botigues de Mar. Jornada assolellada per dur a terme el 1r Campionat d'Scrabble d'Altafulla, tutelat pel president de l'ASSOCIACIÓ ESPANYOLA DE JUGADORS D'SCRABBLE, Santiago Rosales i la monitora María José Lapieza. 21 participants dispossats a passar una bona estona han iniciat el campionat a les 10:30 h. del matí. La segona ronda, també al matí, s'ha desenvolupat sota un sol de justícia que no ha desanimat als participants i que ha congregat a un gran nombre de curiosos que s'interessaven per l'activitat i ens felicitaven per la iniciativa. La tercera ronda, on es decidia el passi a la gran final, ha tingut lloc a primera hora de la tarda. En aquesta ronda s'ha produit la sorpresa de veure com la Marta Galí es feia un lloc entre els millors, desplaçant a l'Àngels Ribé al 5è lloc de la classificació.
Així s'ha arribat a la darrera ronda del joc, on només han pres part els quatre millors de la jornada. La Montse Medalla, l'Hortènsia Fernández, el José Manuel València i la Marta Galí han disputat una partida plena d'emoció i molt igualada. Envoltats de curiosos i de la resta de participants, s'ha arribat al tram final amb una diferència de 10 punts del José Manuel sobre l'Hortènsia, però aquesta amb únicament dues fitxes per col·locar, fet que quasi li assegurava la victòria. Per sorpresa la Montse ha posat les 5 fitxes que li restaven i això ha provocat que la victòria fos pel José Manuel.
En categoria juvenil la victòria ha estat per la Núria Ortiz.
Des d'aquí felicitem a tots/es els participants i agraïm el suport dels Cinemes Les Bruixes i en especial al Restaurant Acqua.

IMATGES DEL CAMPIONAT

http://picasaweb.google.com/101277200365658231508/Scrabble#

PUNTUACIÓ

NOM		RONDA 1	RONDA 2	RONDA 3	TOTAL

Àngels	Ribé	452	753	412	1617
Helena	Cobos	513	416		929
Montse	Medalla	760	528	884	2172
Araceli	Rilova	384	621	525	1530
Joan	García	724	376		1100
Isabel	Delgado	556	608		1164
María	Alonso	528	524		1052
José Luís	Pérez	448	596		1044
Mar	Riambau	302	603	546	1451
José M.	Valencia	765	642	692	2099
Ligia	Pastori	540	596	432	1568
Hortènsia	Fernández	807	856	480	2143
Carme	Alemany	465	320	525	1310
Isabel	Arrigain	621	376		997
Lola	Galván	444	450		894
Susana	Martínez	464	582		1046
Marta	Galí	652	512	492	1656
Montse	Rabel	464	450		914
Ifigenia	Kaiser	390	567	435	1392
Marina	Soler	339	390	444	1173
Núria	Ortiz	615	292	440	1347


FINAL

José M.	Valencia

Hortènsia	Fernández

Montse	Medalla

Marta	Galí

1er CAMPIONAT D'SCRABBLE

2010-03-29T03:43:00.000-07:00

El LINK referma la seva vocació transversal amb el 1r Campionat d'Scrabble d'Altafulla. Com ja sabeu, no només fem CINECLUB, i sempre que ens arriba una proposta cultural, esportiva, lúdica, social, medi ambiental... que creiem pot resultar interessant, donem tot el nostre suport personal i logístic per fer-la realitat.

El campionat d'Scrabble, n'és una mostra. El farem el proper dissabte 10 d'abril al Passeig Botigues de Mar (Pg. Marítim). Esperem que faci bon temps i que ho puguem fer a l'aire lliure. Sinó el farem igual, però dins les instal·lacions del Restaurant Acqua, al Club Marítim.
L'activitat començarà a les 10:30h. del matí. Si us heu d'apuntar, arribeu una mica abans. Es farà una primera ronda de partides, posant un límit d'una hora de joc (hi haurà un jutge que només farà servir el cronòmetre en cas de que algun jugador/a s’excedeixi contínuament en el temps de joc). Després farem una pausa de mitja hora per prendre el cafè o la cerveseta i, a les 12h. farem la segona ronda de joc.
Per la tarda, a les 17h. farem la darrera ronda classificatòria, per poder disputar la gran final a les 18:30h. amb els 4 millors jugadors/es del dia.
Tothom, com a mínim, podrà jugar 3 partides. Si en una partida juguen 3 persones, el resultat es multiplica per 3. Si el nombre de jugadors és de 4 (lògic i desitjable), el resultat es multiplica per 4.
Al final de les 3 rondes, les dues del matí i la primera de la tarda, es sumen els punts que ha aconseguit cadascun dels/les participants. Les quatre persones millors classificades disputaran una darrera partida partint amb una puntuació de zero.

OBSEQUIS:
Aquestes 4 persones rebran dos passis dobles per a dues sessions del CINECLUB ALTAFULLA-LINK.
El guanyador/a absolut rebrà, també, un val per a un menú doble de cap de setmana al Restaurant Acqua.

El campionat infantil es farà únicament al matí. Faran una única ronda classificatòria, i els 4 que obtinguin major puntuació, disputaran la final.

OBSEQUIS:
Tots els participants rebran una entrada per anar als Cinemes Les Bruixes de forma gratuïta. El guanyador/a rebrà, a més un joc d'scrabble.

Què passa si només podeu anar a les partides del matí? No passa res. Únicament, que no tindreu opció a participar a la gran final. De totes maneres, desitgem poder comptar amb la vostra presència al llarg de tota la jornada.

ANIMEU-VOS I ENS VEIEM EL DIA 10.

P.S.: des d’aquí volem agrair al restaurant Acqua i als Cinemes Les Bruixes la seva col·laboració, que fa possible que es puguin dur a terme activitats com aquesta.

MAL DIA PARA PESCAR

2010-03-10T02:36:00.000-08:00

Ja tenim aquí el proper èxit de Cineclub-LINK, Mal día para pescar. Pel·lícula uruguaia que ha rebut extraordinàries crítiques tant d'experts com del públic en general. Segur que si us apropeu el proper dijous dia 18 de març a les 21h. pels Cinemes Les Bruixes, passareu una molt bona estona.
Aquesta pel·lícula explica la història de Dos peculiars vividors viatgen per Sudamèrica: Orsini, un empresari murri, cínic i enginyós, que s’autodenomina Príncep, i el seu representat, Jacob, un forçut, envellit, alcohòlic i incontrolable ex campió Mundial de Lluita Lliure, a qui el seu mànager només aconsegueix calmar amb l’amanyac de Lili Marlen. Cercant mantenir viva l’èpica que un dia els va unir, s’embarquen
en una llarga gira d’exhibicions per diferents pobles perduts.
A l’arribar a Santa Maria, buscant atraure la curiositat de la gent del poble, el mànager fa públic un desafiament:1.000 $ a qui aconsegueixi resistir tres minuts sobre el ring amb el campió.

FITXADirecció: Álvaro Brechner
Guió: Álvaro Brechner, amb la
col·laboració de Gary Piquer; basat
en el conte Jacob y el otro, de Juan
Carlos Onetti
Producció: Espanya-Uruguai, 2009
Música: Mikel SalasFotografia: Álvaro GutiérrezInterpretació: Gary Piquer, Jouko
Ahola, Antonella Costa, César
Troncoso
Durada: 104 minuts

Trailer de la pel·lícula

Crítiques i comentaris

"Una puesta en escena elegantísima y un conglomerado de elecciones técnicas que encajan de forma ideal con una historia apasionante, cargada de enjundia dentro de su aparente ligereza de fábula." (Javier Ocaña: Diario El País)

"La mezcla de candor, lirismo y picardía, junto al dulzón clima que envuelve escenarios y personajes, convierten a esta miniatura en un juego de encanto y desencantos." (E. Rodríguez Marchante: Diario ABC)

La mejor pelicula que he visto en mucho tiempo. Algún crítico ha manifestado que podría llegar ha ser considerada de culto. La dirección y la interpretación son geniales. Sin esconderse en efectos especiales. Imperdonable no verla.

Acabo de llegar de ver esta película. Impactante. Me ha gustado mucho. todos los personajes y el ambiente logradísimos. Había visto en el 2004 otra excelente película uruguaya "Whisky" que también me sorprendió y encantó. Viva el buen cine!

ACTIVITATS VARIADES

2010-03-04T02:20:00.000-08:00

Aquest mes, al LINK i als seus associats/des se'ns acumula la feina. Comencem per aquest diumenge dia 7, on dues de les nostres associades per iniciativa pròpia han organitzat els 1rs ENCANTS d'Altafulla. Tindrà lloc a la Plaça Martí Royo. Al llarg de tot el matí podreu tafanejar els diferents articles de segona mà que trobareu a les distintes paradetes. No és un mercat de comerciants, sinò una iniciativa popular on la gent que ho ha demanat exposa objectes en bon estat que ja no utilitza i que per un mòdic preu un altre li pot donar utilitat. Tant si compreu, com sinò, segur que passareu una estona divertida.
Continuarem el dijous 18 de març amb la pel·lícula d'aquest mes del CINECLUB. Després de la bona acollida de l'anterior cinta on les imatges jugaven un paper fonamental i el ritme era pausat, canviem d'estil i us apropem una de les sorpreses d'aquest darrer any, la pel·lícula uruguaia MAL DÍA PARA PESCAR. Un film més dinàmic que l'anterior i que de ben segur agradarà a la majoria dels assistents.
Per acabar aquests dies frenètics d'activitat, acabarem amb els preparatius del 1R CAMPIONAT D'SCRABBLE d'Altafulla, i si són certes les nostres informacions, el primer de tot el Tarragonès. Serà un campionat per a debutants (es a dir per als que juguem a casa o no hem jugat mai). Segur que si voleu barrejar cultura i diversió, aquesta jornada no us decebrà.

PRIMAVERA, VERANO, OTOÑO, INVIERNO... Y PRIMAVERA

2010-02-04T11:15:00.000-08:00

Una altra vegada tornem a la càrrega, després del gran èxit de la nostra primera projecció en VOSE, amb una de les millors pel·lícules dels darrers anys. Primavera, verano, otoño, invierno... y primavera, és un un preciós conte taoista que ens transporta al món de la iconografia oriental. La història es desenvolupa al llarg de les quatre estacions de la vida i ens transmet un missatge clar: el desig de possessió porta a la destrucció del que s'estima. Aquest film del director coreà Kim Ki-duc , Premi especial del públic al Festival de Sant Sebastià, destaca per la seva bellesa visual.

FITXA

Dirección y guión: Kim Ki-duk.
Países: Corea del Sur y Alemania.
Año: 2003.
Duración: 103 min.
Género: Drama.
Interpretación: Oh Young-soo (Monje viejo), Kim Jong-ho (Niño monje), Seo Jae-kyung (Chico monje), Kim Young-min (Joven monje), Kim Ki-duk (Monje adulto), Ha Yeo-jin (Chica), Kim Jung-young (Madre de la chica), Ji Dae-Han (Detective Ji), Choi Min (Choi).
Producción: Lee Seung-jae y Karl Baumgartner.
Música: Bark Jee-woong.
Fotografía: Baek Dong-hyun.
Montaje: Kim Ki-duk.
Dirección artística: Oh Sang-man.
Vestuario: Kim Min-hee.
Estreno en Corea del Sur: 19 Septiembre 2003.
Estreno en España: 10 Septiembre 2004.

TRAILER

http://www.youtube.com/watch?v=rg2wZZ8ewMk

COMENTARIS I CRÍTIQUES

"Bella moralina oriental (...) Filme vocacionalmente didáctico, con perfección formal y cuyas imágenes de la naturaleza resultan exquisitas" (Alberto Bermejo: Diario El Mundo)

"Una bella y fascinante metáfora sobre el aprendizaje vital" (Beatrice Sartori: Diario El Mundo)

Un viaje fascinante que refleja el ciclo perpetuo de la naturaleza: desde el orto al ocaso, desde el despertar de un nuevo ser vivo hasta su decadencia, pasando por las diversas etapas que definen la existencia.

La sencillez de la historia y la sobrecogedora belleza de la localización hacen de esta película un monumento al sosiego, una sinfonía de la naturaleza o un poema inolvidable. Sencilla y simplemente, maravillosa.

El señor Ki-Duk ofrece magistralmente una hermosísima metáfora de la vida en todos sus aspectos: tentaciones, impulsos, maldad, arrepentimiento. Todo con un estilo propio que marca diferencia.

Una película de una hermosura descomunal por el lugar en el que transcurre la totalidad del metraje. Es una historia muy sencillita, esquemática, con un mensaje antiposesivo que nos cuadra muy bien aquí y ahora. Dura y bella a la vez, es de aquellas películas cuyas imágenes recordaremos largamente...

FROZEN RIVER

2010-01-07T01:39:00.000-08:00

Després d'acabar l'any amb gran èxit de públic i també de crítica amb La Ola, el Cineclub torna a la "càrrega" aquest 2010. Ho fem per primera vegada amb una pel·lícula en versió original. L'escollida ha estat Frozen River (Riu glaçat), guanyadora de diversos premis al més prestigiós dels festivals de cinema independent, el de Sundance. Entre els gaurdons, millor pel·lícula i actriu protaonista. Tant crítica com públic ha corroborat amb els seus comentaris aquestes distincions.
Com sempre, us esperem el proper dijuous 21 de gener, per compartir una sessió de bon cinema, molt a prop de casa vostra, un privilegi del que pocs poden gaudir i que esperem us puguem oferir durant molt de temps amb la vostra colaboració.

Dirección y guión: Courtney Hunt.
País: USA.
Año: 2008.
Duración: 97 min.
Género: Drama, thriller.
Interpretación: Melissa Leo (Ray Eddy), Misty Upham (Lila), Charlie McDermott (T.J.), Mark Boone Junior (Jacques Bruno), Michael O'Keefe (Trooper Finnerty), Jay Klaitz (Guy Versailles), John Canoe (Bernie), Dylan Carusona (Jimmy), Michael Sky (Billy), Nancy Wu (Chen Li).
Producción: Heather Rae y Chip Hourihan.
Música: Peter Golub y Shahzad Ali Ismaily.
Fotografía: Reed Morano.
Montaje: Kate Williams.
Diseño de producción: Inbal Weinberg.
Vestuario: Abby O'Sullivan.
Estreno en España: 4 Septiembre 2009.

TRAILER
http://www.youtube.com/watch?v=T3zDBqBZybQ

SINOPSI

Ray Eddy (Melissa Leo) está a punto de comprar la casa de sus sueños para su pequeña familia. Pero su marido, gran aficionado a las apuestas, huye con el dinero y la deja arruinada y sola con los niños. Mientras trata de encontrar a su marido, Ray conoce a Lila Littlewolf (Misty Upham), una chica mohawk que le propone una manera de ganar dinero fácil. El plan es arriesgado: pasar inmigrantes ilegalmente por el helado río Saint Lawrence, con patrullas fronterizas en las dos orillas. La desesperación por ganar dinero empuja a Ray a aceptar la oferta. Ray conducirá el coche y se repartirán las ganancias. Al principio, la capa de hielo es gruesa, pero a medida que siguen con su negocio y el hielo se hace más delgado, Ray y Lila descubrirán que trasladar inmigrantes tiene un precio.

LA CRÍTICA HA DIT:

Carlos Boyero (El País)

Cine independiente del bueno. (...) hay talento y sensibilidad en el retrato de estas dos mujeres.

Miguel A. Delgado

“Frozen river (Río helado)” es una lección de cine: un estupendo guión, formidables interpretaciones, los escenarios que requiere la historia para cobrar todo su sentido y un ritmo alejado de las sacudidas adrenalíticas del peor cine comercial.

Manuel Márquez

“Frozen river (Río helado)” es un drama desesperanzado que cuenta con dos estupendos trabajos interpretativos de Melissa Leo y Misty Upham, aportando intensidad y ahondamiento en los desencantos emocionales de los personajes.

Julio R. Chico

Realismo contenido y sin excesos dramáticos para una sobria puesta en escena donde abundan las metáforas y donde los inhóspitos paisajes nevados se convierten en un personaje más. Melissa Leo desempeña un gran papel.

EL PÚBLIC HA DIT:

Película entrañable, muy buena, sorprendente.
El tratamiento del filme es exquisito. Es conducido por un ritmo muy correcto, ni lento ni acelerado, ni torpe ni desaforado, y se ayuda de una banda sonora totalmente adecuada a los sentimientos y circunstancias de los personajes, así como al tremendo paisaje helado sobre el que se desarrolla el argumento.
Una ópera prima maestra. Vista la película se hace patente que Courteney Hunt tiene un más que interesante futuro por delante. Ella crea un film honesto, brillante, conmovedor, y original. Como dice Carlos Boyero: Cine Independiente del bueno.
En conclusión, “Frozen River” podrá ser una película pequeña debido a su presupuesto pero es grandiosa en su contenido y en la medida que se configura como el testimonio de, Courtney Hunt, un nuevo talento que promete mucho para el futuro.

LA OLA

2009-12-14T01:41:00.000-08:00

El proper dijous 17 de desembre a les 21:00 h. tornem a projectar una gran pel·lícula, que fa menys d'un any va passar quasi desaparcebuda pels nostres cinemes. Aquesta cinta va ser nº 1 de taquilla a Alemanya i estem segurs que serà un descobriment per a totes aquelles persones que ens vulguin acompanyar aquell dia. Com ho va ser, pels més de 100 espectadors, que el passat 19 de novembre van venir a veure LOS LIMONEROS. Gran pel·lícula, que no va decebre a ningú. Amb un ritme pausat (no aborrit), ens va apropar a la realitat del conflicte israelià/palestí des d'una perspectiva diferent, sense que es sentís cap tret al llarg de tot el metratge.
Ja ho sabeu. Una alternativa intel·ligent per a una nit al mes. Les projeccions del Cineclub Altafulla-LINK

LA OLA (Die welle)

SINOPSI
Durante la semana de proyectos en un instituto, al profesor Rainer Wenger (Jürgen Vogel) se le ocurre la idea de un experimento que explique a sus alumnos cuál es el funcionamiento de los gobiernos totalitarios. Comienza así un experimento que acabará con resultados trágicos. En apenas unos días, lo que comienza con una serie de ideas inocuas como la disciplina y el sentimiento de comunidad se va convirtiendo en un movimiento real: La Ola. Al tercer día, los alumnos comienza a aislarse y amenazarse entre sí. Cuando el conflicto finalmente rompe en violencia, el profesor decide no seguir con el experimento, pero para entonces es demasiado tarde, "La Ola" se ha descontrolado...
Dirección: Dennis Gansel.
País: Alemania.
Año: 2008.
Duración: 108 min.
Género: Drama.
Interpretación: Jürgen Vogel (Rainer Wenger), Frederick Lau (Tim), Max Riemelt (Marco), Jennifer Ulrich (Karo), Christiane Paul (Anke Wenger), Elyas M'Barek (Sinan), Cristina Do Rego (Lisa), Jacob Matschenz (Dennis), Maximilian Mauff (Kevin), Ferdinand Schmidt-Modrow (Ferdi).
Guión: Dennis Gansel y Peter Thorwart; basado en el relato corto de William Ron Jones y en la obra de Johnny Dawkins y Ron Birnbach.
Producción: Christian Becker, Nina Maag y David Groenewold.
Música: Heiko Maile.
Fotografía: Torsten Breuer.
Montaje: Ueli Christen.
Diseño de producción: Knut Loewe.
Vestuario: Ivana Milos.
Estreno en España: 28 Noviembre 2008

http://www.youtube.com/watch?v=azjctIF8xV4

LA CRÍTICA HA DIT...

Estremecedora, provocadora e impactante, seguro que esta cinta generará polémica por lo que dice y por cómo lo dice, por poner el dedo en la llaga y apuntar con inteligencia hacia algunos de los factores –personales y sociológicos– que propician el surgimiento de esos movimientos racistas y cerrados. También nos alerta sobre el precipicio de cierta educación –o falta de educación– que pueden estar recibiendo las nuevas generaciones, poco humanística y de escasa valoración ética, explícitamente tecnológica y orientada al éxito personal.

Julio Rodríguez Chico

...la película rompe además con los tópicos de situar los lavados de cerebro colectivos en las masas incultas y desfavorecidas. El instituto es un modelo de medios de elegante diseño y los alumnos, hijos de familias acomodadas que tienen todo a su alcance, desde el estupendo coche con el que acuden a clase al acceso a las drogas. Pero son, en su conjunto, una generación sin norte ni asideros de ningún tipo, que deambula sin saber muy bien qué hace ni qué hará en el futuro, sumida en el aburrimiento y el desconcierto de no conocerse muy bien.

Miguel A. Delgado

“La Ola” consta de una progresión dramática implacable, bien construida y llevada con un ritmo contundente y siempre adecuado a los avatares a los que se ve sometido el desarrollo de la historia, cerrada, además, con un “broche” verdaderamente brillante

Manuel Márquez

KIRIKÚ I LES BÈSTIES SALVATGES

2009-12-12T07:57:00.000-08:00

El passat 12 de desembre el LINK es va apropar als infants i, juntament amb l'AMPA del CEIP El Roquissar, vam organitzar una sessió de cinema en català per als més petits. La pel·lícula escollida va ser Kirikú i les bèsties salvatges. Un cinema de qualitat, també pels més petits allunyat de les grans superproduccions Disney. Prop de 120 assistents, que ens encoratgen a repetir l'experiència. Tant aquesta cinta, com la seva antecessora Kirikú i la bruixa, les podeu trobar en format DVD i poden ajudar a completar la DVDteca dels vostres fills i filles.

LOS LIMONEROS

2009-11-03T06:31:00.000-08:00

Ja podeu reservar la nit del proper 19 de novembre. Desprès de l'èxit de "Cerezos en flor", el LINK us ofereix la possibilitat de veure aquesta magnífica pel·lícula. Premi del Públic al festival de Berlín, tant crítica com espectadors han coincidit en un apludiment unànim. Esperem que aquest es repeteixi al Cinema Les Bruixes el proper dia 19.

Sinopsis

Salma, una viuda palestina, debe hacer frente a su nuevo vecino, nada menos que el ministro de Defensa israelí, cuando este se muda a una casa situada enfrente de su campo de limoneros, en la línea fronteriza entre Israel y Cisjordania. El ejército israelí no tarda en declarar los árboles de Salma como una amenaza para la seguridad del ministro y ordena que se arranquen. Con la ayuda de Ziad Daud, un joven letrado palestino, Salma llega al Tribunal Supremo israelí para salvar sus árboles.

La premsa ha dit:

Eran Riklis consigue provocar un sentimiento de empatía en el espectador, que se siente conmovido por el drama de Salma, por su lucha, y no se queda insensible ante la lenta emancipación de Mira.
MCinéma.com (****)

Una fábula de sabor ácido como los limones y dulce como la bebida que se hace con ellos.
Esta conmovedora historia no se decanta por un discurso simplista ni una visión maniquea. Eran Riklis, al diversificar las miradas y los puntos de vista, relata con gran humanismo esta fábula.
Ouest France (***)

Mediante una simple historia de árboles frutales, el Estado de Israel desvela su paranoia crónica.
L’Humanité (***)

Cine inteligente y entretenido a partir de un tema de actualidad.
VARIETY

Esta crónica sutil que no lo desvela todo es una auténtica metáfora pacífica del conflicto palestino-israelí. Un soplo de esperanza se desprende de una película que reúne por segunda vez a un realizador israelí con un guionista palestino.
aVoir-aLire.com (***)

El públic ha dit:

- Estas "pequeñas" películas que, de cuando en cuando, nos llegan desde cinematografías alejadas de los centros neurálgicos de la producción y la distribución, nos devuelven el placer del cine. Es decir: imágenes, palabras, historias, música, sentimientos... cultura, en definitiva.

- ...y esto son sólo algunas de las cosas que nos regala esta película maravillosa cuyo contenido, más allá de las coordenadas geográficas precisas en que se ubica la acción, se hace extensivo a todo conflicto entre vecinos (países o simplemente personas, da igual…

- Película sencilla y emotiva. Sencilla, porque te das cuenta que para emocionar al público no hace falta inventarse grandes y enredados diálogos. Aún así, hay unas cuantas frases en el film que te llegan al corazón y te hacen pensar. Pero también te llegan los silencios. La fotografía es preciosa. Destacaría también el trabajo de las dos actrices protagonistas, en especial, la dueña de los limoneros, con esa emoción y rabia contenida.

CEREZOS EN FLOR

2009-10-17T13:59:00.000-07:00

Desprès dels dies relaxats de l'estiu, el cinema de qualitat torna a Altafulla de la ma d'aquesta magnífica pel·licula, ambientada, en part, en terres japoneses.

Sinopsi: Trudi es la única que sabe que su marido Rudi está gravemente enfermo de cáncer. Siguiendo el consejo de su médico, deciden hacer un último viaje juntos. Trudi convence a su marido y van a visitar a sus hijos y nietos en Berlín. Sin embargo, éstos están demasiados inmersos en sus propias vidas para ocuparse de ellos. Tras ir al teatro a ver un espectáculo de danza Butoh, Trudi y Rudi deciden marcharse y pasar unos días en un hotel en la costa del mar Báltico.

La cinta está estructurada en dos partes bien diferenciadas en lo narrativo y en lo estético: el encuentro —habría que decir desencuentro— con sus hijos de Berlín, retratado con frialdad fotográfica y con una puesta en escena “europea” en que prima lo dramático; y la estancia en Japón, con un tono más lírico, simbólico y surreal y con una estética preciosista y poética. La fractura entre ellas es tan brusca y radical que, por momentos, parece que hemos visto dos películas y que el espectador se decantará por una de ellas, lo que en el fondo habla también de una falta de equilibrio formal.

LA CRÍTICA HA DIT

"Dörrie sorprende con una crónica agridulce y con aliento lírico (...) transmite con naturalidad y ternura el desconcierto, la soledad" (Carlos Boyero: Diario El País).

"Es hermosa y tiene el mérito descomunal de desnudar el alma hasta bordear el ridículo, sin caer al abismo. (Federico Marín Bellón: Diario ABC)

Títol original: Cherry Blossoms - Hanami; Direcció i guió: Doris Dörrie; País: Alemanya/França, 2008; Producció: Molly Von Fürstenberg y Harald Kügler; Música: Claus Bantzer; Fotografía: Hanno Lentz.; Muntatge: Inez Regnier y Frank Müller; Interpretació: Elmar Wepper, Hannelore Elsner, Aya Irizuki, Nadja Uhl, Maximilian Brückner, Birgit Minichmayr, Floriane Daniel, Felix Eitner. Durada: 127 minuts

LA COMUNICACIÓ EFECTIVA

2009-10-14T06:13:00.000-07:00

El proper dissabte 17 d'octubre a les 20 h. a la biblioteca municipal d'Altafulla el LINK et convida a participar a a la Mesa per a 8, un espai creat per a respodre les nostres preguntes i compartir les nostres experiències, conversant amb altres persones.
L'objectiu és que tots els participants contribueixin amb la seva visió i punts de vista per obrir noves possibilitats d'intervenció.
Partirem de les preguntes:
Quina importància té el llenguatge a les nostres vides?
Quines realitats creem a través de les nostres converses?
Quins resultats aconseguim parlant amb els altres?
La tertúlia serà moderada per la Katell Berthois, coach i formadora.

QUEMAR DESPUÉS DE LEER

2009-09-17T05:39:00.000-07:00

Després de l'èxit del cinema a la fresca, que va suposar l'assistència de més de 400 persones per veure Mamma Mia a la platja d'Altafulla, avui dijous 17 de setembre tornem als Cinemes Les Bruixes. Esperem que la projecció torni a ser un èxit i que ajudem a iniciar el nou curs amb el bon humor que ens proposen els germans Coen amb aquesta comèdia i un repartiment de luxe.

Sinopsi: L'analista Osborne Cox arriba al quarter general de la CIA per una reunió ultrasecreta. L'han acomiadat. Cox no encaixa molt bé la notícia i torna a casa seva per redactar les seves memòries. La seva dona, que no sembla molt sorpresa, fa temps que té una aventura amb Harry, un agent federal casat, i comença a fer plans per a deixar a Cox per Harry. Linda, treballadora de Hardbodies Fitness Centers, només pensa en fer-se la cirurgia plàstica i decideix confiar el seu pla al seu company Txad. Quan un disc de les memòries de l'analista de la CIA arriba accidentalment a les mans de Linda i Txad, els dos decideixen treure profit d'aquesta casualitat. Els esdeveniments es precipiten en una sèrie de fosques i hilarants trobades fortuïtes.

Títol original: Burn after reading;
Direcció i guió: Joel Coen i Ethan Coen.
Producció: Joel Coen i Ethan Coen.
USA, 2008.
Música: Carter Burwell.
Fotografía: Emmanuel Lubezki.
Muntatge: Roderick Jaynes.
Interpretació: George Clooney, Frances McDormand, John Malkovich, Brad Pitt, Tilda Swinton,
Richard Jenkins, Elizabeth Marvel... Durada: 96 minuts
organitza:
Filmografia de Joel Coen i Ethan Coen:
Sangre fácil (1985).
Arizona Baby (1987).
Muerte entre las flores (1990).
Barton Fink (1991).
El gran salto (1994).
Fargo (1995).
El gran Lebowski (1998).
O Brother! (2000).
El hombre que nunca estuvo allí (2001).
Crueldad intolerable (2003).
El quinteto de la muerte (2004).
No es país para viejos (2007).
Quemar después de leer (2008).

L'ENTRADA DE LES TROPES FRANQUISTES A ALTAFULLA

2009-01-24T13:13:00.000-08:00

A la Sala de Plens de l'Ajuntament d'Altafulla, el LINK ha organitzat un acte rememorant el 70è aniversari de l'entrada de les tropes franquistes a Altafulla. Aquest acte que s'emmarca dins de la recuperació de la Memòria Històrica, ha constat de dues parts complementàries. Per una banda i al llarg de tot el dia, una exposició elaborada pels alumnes de 4t d’ESO de l’IES Ramon de la Torre de Torredembarra, sota la coordinació de la professora de Ciències Socials, Marisa Martínez.
Diferents documents, escrits i visuals agrupats en quatre etapes diferents han conformat la mostra:

II República.
Guerra Civil i exili.
Franquisme
Transició Democràtica.

La segona part de l'acte ha estat la conferència "La invasió de les tropes franquistes a Catalunya i la Memòria Històrica", a càrrec d'en Joan Maria Thomas, membre del Consell Assessor del Memorial Democràtic. La xerrada s'ha desenvolupat sobre tres eixos temàtics:

Entrada de les tropes franquistes a Altafulla el 17 de gener de 1939.
Invasió de les tropes franquistes a Catalunya i posteriors conseqüencies.
Recuperació de la Memòria Històrica.

JOAN MARIA THOMAS és, probablement, l’especialista espanyol en la història de la Falange més destacat i és, alhora, un autor ben conegut del públic català. Professor titular d’Història Contemporània a la Universitat Rovira i Virgili, ha escrit Falange, Guerra Civil, Franquisme. FET y de las JONS de Barcelona en els primers anys del Règim franquista (1992) —que rebé els premis Ciutat de Barcelona d’Història i de la Crítica Serra d’Or —, José M. Fontana. Biografia d’un franquista català (1997), Lo que fue la Falange (1999), La Falange de Franco (2001) i Ramón Serrano Suñer (2003).
Thomàs ha estat Visiting Associate Fellow a la Universitat de Wisconsin at Madison i ha impartit conferències i cursos a la London School of Economics, a les universitats de Mysore i de Hyderabad a l’Índia i a la Universitat d’Otago a Nova Zelanda. Acaba de publicar Roosevelt y Franco. De la Guerra Civil a Pearl Harbor (2007), obra que pròximament apareixerà editada també als Estats Units.

LES NUCLEARS A DEBAT

2008-10-10T02:08:00.000-07:00

El divendres 10 d'octubre va tenir lloc, a la Sala de Plens de l'Ajuntament d'Altafulla, la conferència "L'energia nuclear; una solució de futur?" a càrrec del Sr. Joan Pallisé, ex-Director General de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya. La conferència va ser estructurada en tres apartats:

L'energia nuclear.

Funcionament de les cetrals nuclears.

Les solucions energètiques en el món del futur.

La segona part de l'acte va consistir en un debat obert sobre la seguretat de les actuals centrals nuclears, amb la participació de representants sindicals de les centrals de Vandellòs i Ascó, el Sr. Pallisé i el públic assistent a l'acte.

Joan Pallisé Conflent és enginyer tècnic industrial per l'UPC i màster en Intervenció Ambiental pel l'UB. Ha desevolupat la seva activitat professional, primer en el sector de la instrumentalització i control de processos industrials i, posteriorment, en l'àmbit de la consultoria de medi ambient i energia. Ha realitzat nombroses publicacions i articles especialitzats sobre aquestes disciplines. Ha esta director del Servei Metereològic de Catalunya i membre del Consell de Direció de la Conselleria de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya, així com Director General d'aquesta conselleria fins l'abril de 2008.

1ª OLIMPIADA POPULAR D'ALTAFULLA

2008-08-09T23:12:00.000-07:00

Unes hores més tard de l'inici dels JJ.OO. de Beijing, el LINK va organitzar a la platja la 1ª Olimpíada Popular d'Altafulla. Els Jocs cercaven originàriament la pau i el respecte entre els homes. Aquesta idea ens ha motivat per a organitzar una jornada on es combinessin la diversió i la competició. Per un dia, tots els que es van apropar a la platja, al costat del xiringuito "LaSal", van poder passar de senzills espectadors a ser els actors i actrius principals del veritable sentit de l'esport: la superació personal i la competència neta amb els altres. Tot dins d'un marc lúdic on l'importatnt era passar-ho bé i complir amb el lema olímpic "Citius, altius, fortius" (més ràpid, més alt, més fort).

Les proves, amb una participació superior a les 70 persones, van ser cursa de velocitat, salt de llargada i llançament de pes, tant en categoria masculina, com en femenina i infantil.

A més, al llarg de tot el dia, al costat del mateix xiringuito, es va poder gaudir de l'exposició "Història Olímpica", amb imatges i històries dels JJ.OO. de les diferents èpoques, i un petit homenatge a l'Olimpíada Popular de Barcelona de 1936. Els diferents documents escrits i visuals es van agrupar en cinc apartats:

Els Jocs a l'Antiga Grècia.
Els JJ.OO. de l'Era Moderna.
Moments i esportistes més destacats de la història olímpica.
Els JJ.OO. de Bijing 2008, en xifres.
L'Olimpíada popular de Barcelona 1936.

LES PLANTES MEDICINALS D'ALTAFULLA

2008-05-19T04:11:00.000-07:00

El passat 18 de maig de 2008 va tenir lloc el primer acte del LINK. Va ser una excursió pels voltants de la muntanya de Sant Antoni d’Altafulla, amb el descobriment i explicació de diferents plantes medicinals del nostre entorn.
L'activitat, que va contar amb la aprticipació d'una trentena de persones, va consistir en un recorregut a peu pels voltants de la muntanya de Sant Antoni, on de la ma de Daniel Arrébola, vam descubrir algunes de les plantes medicinals que es poden trobar a Altafulla.
La sortida es va iniciar a l'Era del Catell i des d'allà ens vam apropar a la muntanya del poble per descobrir diferents espècies vegetals, totes elles amb demostrada aplicació terapèutica.

El Dani Arrébola és jardiner, artesà i botiguer a la Vila Closa d'Altafulla. Ha treballat com educador medi ambiental i, amés, és col·laborador de la fira d'artesans, impulsor d'associacions de solidaritat, promoció cultural i protecció d'espais naturals.